Amb la seva situació aïllada de la carena principal i com a últim contrafort del Prepirineu, la Serra d'Ensija ens ofereix un extens panorama que abasta des de bona part del Berguedà i el Solsonès fins a territoris situats molt més al sud. Ensija és dels llocs on hi acabes tornant sempre, amb una orografia molt particular que resulta amable de visitar i que a més disposa a les seves parts altes d'un refugi guardat. En les nostres interiors visites sempre ho havíem fet a l'hivern, amb esquís, amb raquetes o bé caminat, en aquesta ocasió però ho volem pel vessant sud, més abrupta i exigent. Passant per Sant Corneli i Figols podem accedir per carretera fins al Coll de la Creu de Fumanya, des d'aquest punt farem un recorregut circular en el qual flanquejarem tot el vessant de la Serra d'Ensija passant per la base de l'imponent Roca Gran de Ferrús, un esperó vertical de més de tres-cents metres. Fins aquí, primer per pista i despres per sender, haurem resseguit el GR-107. Arribem a una carena herbosa en el punt anomenat l'Estret, deixem el GR i comencem a remuntar per l'ampla carena seguint fites i senyals vermelles, a poc a poc el camí es va redreçant de manera que en alguns punts cal posar atenció. Amb fort pendent acabem arribant a la carena principal de la serra on podem observar ja, el seu punt més elevat, el Cap de la Gallina Pelada, on hi arribem finalment tot carenant dominant tot el paisatge.
Del cim un marcat camí ens porta de baixada fins al Refugi de la Serra d'Ensija, també podríem seguir carenant sense haver de passar pel refugi. Des del refugi ja podem albirar cap a l'Est una àmplia collada què serà el nostre pròxim objectiu i on hi accedirem tot travessant extensos prats alpins. Un cop a la collada ens toca iniciar el descens, si veníem d'amables planúries, ara ens toca perdre un desnivell sobtat de sis-cents metres. La primera part la fem per la llera del Torrent de les Pedregoses, que com ja diu el seu nom resulta bastant incòmode, a continuació el camí s'endinsa al bosc i es fa més amable. Arribem finalment a la pista principal, som a uns dos-cents metres d'on hem deixat el vehicle, punt final d'un extraordinari itinerari muntanyenc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada