De l'estiu passat que vàrem realitzar la travessia del Massís de Brenta a Dolomites que no em ficava a una via ferrada, potser tocava ja encara que només sigues per mantenir el to, de fer-ne una. Decidim per tant, anar a Oliana a fer la ferrada que hi ha a la Serra de les Canals, sempre que hem passat per la zona ens ha cridat l'atenció la llarga i encimballada carena que forma aquesta serra. Està catalogada com de dificultat K4 encara que alguna ressenya li rebaixi el grau a K3, ara que ja l'he fet segons la meva opinió personal crec que és més correcta un K4. Les ferrades avui en dia es veuen molt freqüentades per tota clase de persones, casi sempre gent preparada, pero també en ocasions d'altre tipus de persones que s'apunten a tot per tal afegir-se a la moda aventurera, és per tant preferible ser prudents i no infravalorar les dificultats reals que ens trobarem al llarg del seu traçat. Qui en sap molt de tots aquests episodis són els bombers, que s'encarreguen de fer els rescats. En el seu conjunt aquesta via disposa de diversos traçats, està annexada a un altre recorregut anomenat "familiar" el qual utilitzem per accedir al traçat esportiu K4 i que de baixada podem utilitzar per completar la totalitat dels equipaments.
De la Ferrada Serra de les Canals he de dir que està perfectament equipada, el seu traçat és molt estètic i al llarg de quasi dos-cents metres de desnivell va progressant sàviament pel gran mur de la cara sud de la serra. Cal superar dos ponts penjats, tots dos sòlidament equipats, un d'ells, el més llarg, té una longitud d'uns vint-i-sis metres i està format per taulons de fusta separats uns quaranta centímetres, l'altra, més atrevit, d'uns setze metres, està format per un sol cable molt ben tensat. La ferrada té dos punts exigents, es tracta de dos desploms, el primer el trobem just a l'inici de la via, és selectiu, de fet és el que determinarà una mica el nostre nivell, és on ens cal decidir si prosseguim. L'altre desplom el trobem al final de la via, se'ns presenta tot just després de fer una curta travessia horitzontal, és un desplom curt però com que portem ja bastant d'esforç en cames i braços, resulta un pel feixuc de superar. Un cop al cim del Roc de les Tres Creus ens cal fer el descens al llarg de tota la carena que es troba perfectament equipada amb cable de vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada