PUIG DE DÒRRIA

Des de Planoles una carretera ens puja fins al Refugi de Corral Blanc situat a uns 1800 m d'altura i molt proper a la carena, que és per on discorre quasi la totalitat de l'itinerari. Cim molt adequat tant per aprenentatge com per fer una plàcida incursió a la muntanya hivernal sense dificultats. Del cim del Puig de Dòrria és aconsellable continuar fins a la propera Tossa del Pas dels Lladres, cim més alt i amb un panorama considerablement mes ampli, en aquest punt hi trobem les instal.lacions de l'estació d'esquí de Puigmal 2000, actualment tancada. El Puigmal és per tamany el cim dominant de tota aquesta zona. Bona part del traçat carener fins al Puig de Dòrria el farem resseguint un filat pel bestiar.

VÍDEO                 FOTOS                  TRAK                MAPA

MONCAYO en travessia

Un cop més entre Cap d'Any i Reis fem una sortida d'uns quants dies de rigorós hivern, aquest any el lloc escollit es la Serra del Moncayo, farem una travessia de dos dies en sentit Est-Oest. El punt d'inici serà la població de Calcena i la finalització en el poble de Cueva de Ágreda. La primera part del recorregut travessa el que és coneix com "la cara oculta del Moncayo" una zona agresta i de gran interés geològic amb grans penyals calcaris i sorprenents formacions. De Calcena remuntem fins a Peñas Albas per a continuació travessar grans altiplans que ens porten a la base del Morron, una mola d'altes parets on s'han format unes arcades de grans dimensions. Superada la mola ens cal resseguir una llarga pista forestal que ens permetrà accedir al refugi de Majada Baja. Refugi format per una sòlida construcció amb un gran espai interior proveït de xemeneia, taula i bancs, no hi ha matalassos. Llenya pels voltants.

El segon dia tot deixar el refugi comencem a pujar per l'àmplia carena que des d'arreu es dibuixa i defineix la Serra del Moncayo, Arribem primer a l'Alto del Moncayo també conegut com a Lobera i seguint per plans careners arribem finalment al Moncayo. Aquest últim tram resseguint la part superior del Circo de San Miguel que domina tot el vessant on es troba el Santuario del Moncayo, la via més normal d'accés al cim. El cim del Moncayo domina las grans planures que l'envolten tant d'Aragó com de Soria, cap al lluny es divisen els Pirineus i mes cap a l'Oest la Sierra de la Demanda i més llunyanes, cap el Sud, carenes que creiem identificar com Guadarrama i Ayllon.

Per baixar cap a Cueva de Ágreda ens cal retornar cap a la collada on trobem traces de sender que comencen a perdre alçada resseguin el Barranco del Colladillo. És una baixada llarga i per pendent constant que s'acaba fent fatigosa. En algun indret el camí es fa fonedís, però no hi ha possibles dubte del camí a seguir, sempre cap avall. Arribant a les parts baixes el fort pendent va disminuint i a través primer d'un bonic bosc  i a continuació per camps arribem a destí, Cueva de Ágreda.
Per organitzar aquesta travessa cal tenir en compte que hi ha albergs a Calcena i Purujosa, nosaltres a causa de l'època en què ens i trobàvem tots dos estaven tancats i vam haver de fer ús d'un apartament rural al mateix poble de Cueva de Agreda on també hi ha un restaurant. Per accedir a Calcena, origen del recorregut, vam utilitzar un taxi d'una empresa del proper poble de Ólvega.
Aquest recorregut nosaltres el vàrem fer amb molta bonança climatològica, al Moncayo no hi havia neu, fet que hauria complicat considerablement el recorregut, el Moncayo te fama de tenir unes condicions molt rigorosas a l'hivern i té un llarg historial d'incidències. Un aspecte molt important a considerar és la manca d'aigua al llarg de tot el traçat, cal portar provisió pels dos dies, la qual cosa és un pes afegit a l'esquena.

VÍDEO                       FOTOS-1                     FOTOS-2                    TRAK                       MAPA

COVES DE MONT-RAL

En aquesta ocasió venim a la Serra de Prades per realitzar la visita a un conjunt de tres cavitats que es troben molt properes entre si i a poca distància del poble de Mont-ral. En tractar-se  de tres coves no massa llargues, creiem que disposarem de temps suficient per fer la seva exploració en un sol dia. Cadascuna d'elles presenta aspectes diferenciats.

-La Cova de Mont-ral té la particularitat de què té entrada  i sortida diferenciats. En el seu interior té alguna desgrimpada i un parell de ràpels. La boca de sortida es realitza enlairada en un cingle on cal fer un ràpel d'uns 10 m.

-La cova del Codó és un xic més complicada donat que té en el seu interior alguns ràpels, el més alt d'uns 15 m i que a la sortida ens caldrà remuntar. Per aquesta cavitat cal doncs portar mecanismes adequats (jumar i croll) per poder superar aquests pous.

-La cova de la Moneda, tècnicament no presenta massa complicacions, és potser la més coneguda de la zona i no cal portar cap material específic. En una cova és sempre imprescindible portar casc. 

Per accedir a la Cova de la Moneda des de la zona de les altres dues coves cal que remuntem una curta ferrada que es troba quasi a tocar de la boca d'entrada de la Cova de Mont-ral. és una ferrada molt curta i simple classificada de nivell K1. Un cop superada la ferrada pel cingle sur, cal resseguir un sender que en uns minuts travessa l'altiplà i ens aboca a frec del cingle nord, anirem resseguint-lo un centenar de metres en direcció Oest  fins a trobar el punt que ens permet baixa el grau rocós i que ens porta immediatament a la boca d'entrada. Cal posar atenció en baixar aquest graonada.

Les tres cavitats presenten tots aquells aspectes típics que ens podem trobar fent espeleo, des de els de naturalesa física com ara desgrimpades, superacions, angoixants gateres, com també aspectes psíquics derivats de la desorientació i foscor del medi.

VIDEO COVA MONT-RAL              (TOPO)

VIDEO COVA DEL CODÓ              (TOPO)

VIDEO COVA DE LA MONEDA      (TOPO)

FOTOS

TRAK

BOSCOS DEL GRESOLET

Situat en el vessant Nord del Pedraforca i envoltat de boscos per arreu hi trobem el Santuari del Gresolet, un dels punts emblemàtics de l'excursionisme català. Aquest és el punt escollit per iniciar un itinerari pel cor d'aquesta gran extensió verda ocupada per fagedes, boscos de pi roig i avetoses. La primera part del recorregut travessa una fageda on hi podem observar alguns arbres que estan inclosos en el catàleg d'arbres monumentals de Catalunya, es tracta d'un recorregut senyalitzat per bon camí que ens acaba portant fins a l'Avet de les Molleres. A partir d'aquí s'inicia un tram més complicat pel fet de que el camí s'acaba fent fonedís dins del bosc i on ens caldrà remuntar entre el boscam de forma intuïtiva, al llarg de la remuntada anirem ensopegant amb traces de sender, és en aquests casos on el gps ens ha serà de gran utilitat. Arribem a la pista que de Saldes porta al Collell i que resseguirem una bona estona fins a trobar el sender d'accés al Refugi Estasen al cual anirem. Del refugi continuem el camí que ens retornarà de nou a la pista molt a prop del Mirador del Gresolet. Del mirador trobem aviat la desviació que inicialment per una pista en desus i bastant malmesa ens apropa al punt on s'inicia  el camí costerut i ben senyalitzat que ens portarà al fons de la Baga de Gresolet. Aquest sinuós camí, que s'acaba fent una mica llarg, ens deixa a la pista just per sota del Refugi de Gresolet, un lloc interessant com allotjament en la visita d'aquesta zona.

                                VIDEO                      TRAK                           FOTOS                                MAPA

COVA DE LES ENCANTADES

Un cop més ens hem canviat de vestit i en un tres i no res, tornem a ser espeleòlegs. En aquesta ocasió anem a visitar la Cova de les Encantades situada molt a prop de Queralbs al Ripollès, com que ja fa uns dies va caure la típica nevada primerenca ignoràvem si la pista estaria transitable i si ens feria falta l'ús de raquetes per arribar a l'entrada de la cavitat que es troba a uns 1800 m d'altura. Finalment vam comprovar que el camí estava lliure d'obstacles i la pista totalment accessible fins al final, un indret anomenat Font de l'Home Mort, nom no massa suggerent. La visita de la cova de traçat laberíntic ens va portar més de quatre hores, de manera que quan vam sortir de nou a l'exterior el sol ja no tocava a la vall i l'ambient era de congelador frigorífic. Un cop més havíem pogut gaudir d'aquests camins amagats a l'interior de la terra immersos a la foscor i on el silenci només es veu trencat en ocasions pel discret soroll d'algun goteig de l'aigua. Trobareu una descripció mes exhaustiva en el blog del company  J.Rafel Alsina "Blog de Muntanya"

                VIDEO                TRAK                       FOTOS                      TOPO                         MAPA

ORDESA A LA TARDOR

Aprofitant que som a la tardor i estem per la zona d'Ordesa decidim anar a fer un tomb per la fageda, i de camí per visitar també les cascades. Total que avui ens toca fer turisme total, som al pont de l'1 de novembre i quant a primera hora arribem a l'aparcament de La Pradera ja hi ha un bon grapat de cotxes, intuïm per tant que no serà una visita tranquil.la i reposada, potser tampoc no ha estat la millor idea venir a visitar el Parc Nacional en un pont tan festiu. El recorregut que volem fer té dues finalitats visitar les cascades i endinsar-nos una mica a la fageda, sense arribar a les parts superiors on hi ha les Grades de Soaso. Tot el camí està molt ben senyalitzat i avui per desgràcia també massa freqüentat amb tot el que comporta, gent xerrant, rient, corrent..etc., no és que siguem uns insociables però aquest ambient no és el que desitxes per visitar un paratge d'aquesta bellesa. Les cascades baixen esplendoroses, en concret la del Estrecho resulta impressionant per la seva recargolada configuració vertical, i de la fageda no cal dir massa cosa, esplendorosa malgrat que aquestes hores del matí el sol no hi arribi. La tornada decidim fer-la per l'altra costat del riu, així és que el creuem pel Puente de Arripas. Aquest altre marge resulta molt menys transitat i fins i tot més bonic, en estar en el costat més obac, la fageda ens acompanya quasi fins a La Pradera on tenim el vehicle. Com sempre  el Parc Nacional ha resultat impressionant i per fi després de tants anys de passar-hi camí dels cims, hem trobat el moment de fer-hi una passejada sense presses.

                                  VIDEO                                        FOTOS                                            TRAK

                                

CASTILLO MAYOR

Fent honor al seu nom el Castillo Mayor s'enlaira altiu com una fortalesa aïllada que domina tot el territori que l'envolta, és d'aquelles muntanyes que et criden a pujar-hi. Situada en els límits amb el Parque Nacional de Ordesa, la seva situació privilegiada ofereix una extensa panoràmica de tot el territori. Una forta nevada primerenca a fet que els nostres plans de pujar el Tendeñera se'ne anessin a norris, per aquesta causa i aprofitant que estem per aquesta zona del Pirineu tan interessant, hem dissenyat un plan B a la recerca d'alternatives. Escollim el Castillo Mayor, que tot i el seu aspecte aguerrit supera per molt poc la cota dels dos mil metres, per tant la nevada i serà menys intensa.

A la població d'Escalona prenem la carretera que puja fins a Puértolas, un bonic poblet de muntanya d'on es gaudeix d'unes vistes fantàstiques, passat el poble i poc després de la bifurcació de Buerba i Escuain, aparquem. Per bon camí comencem a caminar pel llarg i ample llom carener, guanyant alçada molt lentament fins apropar-nos a la base de l'embut que observàvem des de l'aparcament, i per on per pendent més accentuat i regular comencem a remuntar-lo fins arribar a una caraneta que domina Los Llanos del Castillo Mayor, curiós altiplà inesperat. Podem observar l'ampli vessant que ens caldrà pujar per arribar al cim, del que ens a separa quasi tres-cents metres de desnivell.

De la caraneta baixem fins a la plana per tal d'anar a buscar el camí de pujada, senyalitzat amb una gran fita, és important trobar el camí perquè d'altra manera la progressió se'ns pot complicar força a causa de la naturalesa càrstica del terreny que arribant a les parts superiors constitueix un enrevessat lapiaz. Un cop al cim s'ens ofereix un panorama a vista d'ocell de tot el seu vessant nord dominat per verticals parets, podem observar sota nostre el poble d'Escuain i la profunda gorja del riu Yaga i just enfront, tot el massís d'Escuaín amb la seva llarga carena que s'exten dels cims de Las Marias fins a la Pala de Montinier, un conjunt de muntanyes que amaguen un sistema subterrani dels més importants en l'àmbit mundial. Com en el nostre cas, a les cotes altes hi havia molta neu, el camí quedava enterrat i la progressió es va fer complicada, per aquest motiu decidim baixar del cim resseguint la traça de pujada fins al pla. Un cop baixat l'embut ens desviem per una bifurcació que fent llaçades ens deixa a la pista forestal que ens portarà xino-xano fins a l'aparcament.

                       
                                  VIDEO                          FOTOS                           TRAK                             MAPA

CUEVA DE SESO

La Cova de Seso es troba molt propera a la població de Boltaña junt al llogaret de Seso. Sortint de Boltaña en direcció a Fiscal trobem una bifurcació a mà esquerra on un pont travessa el Riu Ara, és la carretera que porta a Campodarbe i Sabiñanigo, tot just travessat el pont surt una pista a la nostra dreta amb rètol indicador a Seso. Prendrem aquesta pista que és apte per a qualsevol vehicle fins que fets uns 1,5 km arribem a una tanca junt a una caseta, deixarem el cotxe aquí. Travessem la tanca fins al proper revolt on la pista travessa el torrent, en aquest punt caldrà que remuntem pel marge esquerre orogràfic de la torrentera intentant buscar per terra unes fletxes vermelles de senyalització. El camí remunta entre la densa vegetació fins que finalment arribem a terreny més esclarissat i de naturalesa rocosa on i trobem l'esquerda que és la boca d'entrada a la cova. La cova en si no presenta cap dificultat, i al marge de portar unes bones llums frontals no requereix cap altre tipus de material, i malgrat que en algun punt ens cal ajupir, tot el recorregut el podem fer incorporats a excepció de la sala terminal on hi ha un gran gorg que per accedir-hi ens caldrà arrossegar-nos uns pocs metres

                       VIDEO                               FOTOS                              TRAK                                MAPA

FERRATA SORROSAL

Situada al costat mateix de la població de Broto es troba la Cascada de Sorrosal un dels atractius turístics de la zona, i en aquest marc aquàtic  s'ha instal.lat una ferrada molt particular. A diferència del que estem acostumats en vies ferrades, aquesta està traçada en un ambient totalment aquàtic. Inicialment remunta el front de cingle per on es desprèn la cascada per a continuació travessar un curt túnel excavat a la roca que ens deixa a l'engorjat del Torrent de Sorrosal. Un cop aquí segueix riu a munt molt propers a la seva llera fins arribar a una primera cascada on acaba la ferrada d'ambient aquàtic. La tornada fins al poble la fem per camí inicialment equipat. És una ferrada fàcil que està classificada com a K3 i que malgrat el seu aspecte de verticalitat, crec que pot ser apte per a qualsevol persona que si vulgui iniciar.                                                                                                                                                                                                  VIDEO                          MAPA

PEÑA DE LAS ONCE

 Tancant per l'Est el Massís del Cotiella hi ha una llarga i lineal carena formada per un conjunt de cims amb noms força curiosos de caire horari com ara: Peña de las Diez, de las Once i del Mediodia. De les poblacions de San Juan Plan, Plan i Gistaín feient servir aquestes prominències geogràfiques com a rellotge solar i probablement a més, devien tenir altres punts de referència pels quarts i les mitges hores. Som al pont del dotze d'octubre i hem vingut a pujar la Peña de las Once. De Barbaruens hem remuntat per bona pista fins a un dels reduïts espais d'aparcament que hi ha ganyant així una fatigosa caminada. Avui pujarem al Refugio de Armeña, un petit refugi lliure amb una capacitat de fins a 16 persones. A mitja tarda quan arribem al refugi ja hi ha un grup de 6 persones i al llarg de la tarda i capvespre van arribant més grups de manera que acabem sent tot una bona colla i a l'hora de dormir ens anem enllaunant per totes les raconades de dins del refugi.

 Comencem a caminar que encara és fosc i amb l'ajut dels frontals anem remuntant pel vessant tot resseguint un sender GR que porta al Collado del Ibon. Arribant a una primera collada comença a clarejar, continuem fins a les proximitats del coll i derivem cap a la dreta per tal d'anar a buscar l'inici de llarga carena que ens té de portar fins al cim. Un sender força marcat a la tartera ens porta fins al llom d'inici, a partir d'aquí cal superar el fort pendent per camí poc definit fins a la Peña de las Diez a la qual arribem en sana competició a las 9:59 h. Continuem per l'estètica carena  per un camí força marcat i possant cura dels estimballs del costat dret. Arribem a la Peña de las Once i después d'estar-hi una bona estona iniciem el descens refent camí fins a la Peña de las Diez. Sobrepassada aquesta i per tal de no tornar a refer la totalitat de la carena, comencem a baixa pel vessant en direcció al Collado del Ibon, Quan ja ens hi apropem cal que ens desviem cap a l'esquerra per tal d'evitar uns esperons de rocosos, per fort pendent arribem al coll. De nou al refugi recollim tot l'equip, mengem una mica i després de dir adéu a una nombrosa colla d'excursionistes d'un grup de "singuels", tirem cap avall.

El descens el fem pel Barranco de Bilsé, que s'inicia a la torrentera del costat mateix del refugi. Tot i ser també un camí GR no està massa definit ni senyalitzat, per sort anem trobant fites que ens van indicant els millors indrets per on creuar el torrent, la qual cosa ens cal fer unes quantes vegades. A mesura que progressem el camí  s'aparta del riu i resseguim una bona estona enlairats pel seu marge dret dominant un sector on el riu s'engorja a les profunditats. Anant resseguint fites i amb forta baixada el sender juga amb l'orografia i troba el lloc per on retrobar de nou al riu. Anem fent camí per un sender que cada com és més i més marcat fins que ens aboca a una pista que ens permet arribar fins a l'aparcament. Com a nota diré que el Torrent de Bilsé pot ser complicat de fer en qualsevol dels seus sentits a causa de la manca de senyalització o manteniment, Amb poca visibilitat pot ser molt perdedor a més té algun sector per terreny enrevessat que no obstant amb llum de dia podrem resoldrem fàcilment.

VIDEO                           FOTOS                           TRAK                               MAPA