CAMÍ DELS BONS HOMES (Orgeix - Camus - Montsegur)

EL FINAL DEL CAMÍ (Etapes 9 i 10)

Darrera part d'aquest llarg camí que vàrem iniciar al Santuari de Queralt i que en el decurs de deu jornades ens acaba situant a l'ombra del Castell de Montsegur, el gran símbol de la resistència del poble Càtar. Hem tornat doncs a Orgeix continuar la nostra peregrinació a la inversa de com ho van fer els càtars fugin de l'ejèrcit reial i l'inquisidor.

Sortim d'Orgeix a través de boscos i al cap de poc arribem a Ascou i Sorgeat petits pobles de muntanya, ben aviat el camí comença a guanyar alçada i acabem arribant al coll d'Iscou, una cruïlla de camins amb bonics boscos. Seguim per pista i amb grans panoràmiques per arreu, el bosc ben aviat comença a deixar pas als rasos de muntanya i de forma bastant planera i ja de nou per sender, arribem sota el vessant del coll de Balagues, que per assolir-lo ens demana un últim esforç. Tota la pujada al coll la fem sota la remor dels trons i les cortines de pluja que observem que cau per la zona més fronterera de l'Ariege. Del coll i ja sota la pluja iniciem el descens per bon camí que ens porta primer a Montaillou i seguidament a Prádes. La darrera part fins Camus decidim fer-la per carretera, ja que aquesta i el sender tenen un traçat paral.lel, i la pluja ha deixat tot molt anegat. Arribem a Camus i ens instal.lem a la gite.

Iniciem l'etapa 10 que ens porta a Montsegur. El camí ressegueix una pista pel fons de la vall de forma planera i amb suau baixada. Arribem a un punt on uns rètols ens indiquen el principi de l'ample camí-pista que s'endinsa a les gorges de La Frau. Anem perdent alçada entre alts vessants i la remor del rierol, d'aquesta manera arribem a una carretera de muntanya que seguim fins l'Hammeau de Pelail, on un nou camí-pista travessa per entre les cases i comença a guanyar alçada. En aquest punt i a causa del les pluges del dia anterior ens trobem un camí recobert d'una espesa capa de fang, que fa molt feixuga aquesta darrera part de l'itinerari. Superat aquest llarg i dret obstacle arribem a la carretera veïnal que resseguim fins a la població de Montsegur, per sobre nostre i entre les boires observem el castell. Un darrer bastió a superar. Remuntem fins a la collada de carretera que s'utilitza com aparcament i prenem un caminet que en vint minuts ens porta a tocar els murs del castell. Hem acabat el camí dels bons homes, ara caldrà anar pensant amb altres horitzons i altres objectius, estem contents del camí fet, dels paisatges que hem conegut i com no de gaudir de la companyia d'uns companys de camí com aquests.

   
           VIDEO               TRAK               MAPA-1            MAPA-2             MAPA-3                 FOTOS

BISAURÍN (per Alto de Fetás)

Feia temps que aquesta muntanya estava a la nostra llista de cims imprescindibles i després d'una primera temptativa hivernal frustrada pel mal temps, el Bisaurín va quedar relegat als darrers llocs de la llista d'objectius. De nou al refugi de Lizara i amb una bona previsió de la meteo hem fet un recorregut en travessia pujant per la carena del Alto de Fetás i baixant per la via normal. Es un recorregut que tot i ser técnicament fàcil, demana a causa de la complexitat del seu traçat, coneixements de l'alta muntanya. 

Del refugi de Lizara remuntem pel GR fins la Caseta de Bernera, en aquest punt cal deixar el bon camí i començar a remuntar suaument pel vessant una mica a contra-marxa per tal d'accedir a la Balellaza. No trobem camí ni cap tipus de senyalització, un cop en aquest vessant més obert, ens cal accedir al cap d'amunt de la carena de la nostra esquerra, des de la qual tindrem una visió del refugi de Lizara. A continuació resseguirem tota aquesta àmplia carena descrivint un gran arc que ens acabarà situant sota el vessant del pic Alto de Fetás el qual rodejarem pel vessant de Secús. En aquest punt retrobem traces de camí que ens porten a resseguir la carena i evitar el gran pou que hi ha a la mateixa, un gran enfonsament de quasi 25 metres de fondària, que en cas de boira ens pot donar algun ensurt si no coneixem la seva posició.

El camí deixa la carena i entre en el tarteram que forma l'olla del avant-cim de Bisaurín. Una canal a l'esquerra amb traces de camí ens porta finalment a la carena i per terreny més planer arribem al cim.

El descens el fem per la via normal, per un monòton camí que baixa sobtadament els quasi 700 metres de desnivell que ens a separen del Collado de lo Foraton. En el coll retrobem el GR-11.1 que seguim fins al refugi, pel camí trobem dues generoses fonts

    VIDEO                       TRAK                            MAPA                       FOTOS       

POU DE LA PORTELLA

Tenim previst d'aquí a unes setmanes anar a Mallorca a fer el descens del Gorg Blau i Sa Fosca, i és per això que hem vingut aquí a Montserrat per tal de posar a prova el material i en concret els sistemes d'enllumenat. Per accedir-hi cal anar a Can Maçana i seguir el camí que porta al refugi d'Agulles fins al Pas de la Portella. En aquest punt deixem el camí i anem vorejant la Portella just pel límit entre el bosc i la paret. Una curta remuntada ens porta fins dalt d'una colladeta, des de la qual accedirem tot baixant per una curta rampa pedregosa al inici del descens. La instal.lació del primer ràpel la trobem sota una balma.

Descens una mica difícil de classificar, diguem que és un mix entre barranquisme i espeleo. Es tracta d'una cavitat situada a la paret oest de la Portella Gran, constituïda per un rapel inicial a cel obert d'uns 15 m i un avenc amb dos ressalts de 27 i 12 m on cal anar proveïts d'enllumenat, ja que l'obscuritat es total. Activitat curta en quant el temps, però molt intensa.

VIDEO        TRAK       RESSENYA      MAPA

BARRANC DE MAS CALSAN

Situat al Vallespir a les proximitats del poble de Reynes, es tracta d'un barranc fàcil constituït per tot un seguit  de curts ràpels i tobogans que fan molt divertit el seu descens. Cap al final el riu ha excavat una estreta i vertical escletxa que és el punt més singular del barranc i que en cas de fort cabal cal tenir en compte. Rocam molt relliscós. Per accedir a l'inici del descens cal caminar un 45 minuts per un bon sender, el retorn és bastant ràpid i en qüestió d'uns 15 minuts podem retornar al cotxe. Aquest engorjat donada la seua simplicitat i nombroses vies d'escapatòria al llarg de tot el seu recorregut. pot ser interessant per a iniciació. VIDEO

CAMÍ DELS BONS HOMES (Mérens-Orgeix)

El formidable bosc que travessem pel Serrat de Larguis

Vuitena etapa  del Camí dels Bons Homes segons el nostre propi reconte. Etapa més curta que les anteriors però fàcil de resseguir, tot i que comporta superar un desnivell d'uns set-cents mètres. La primera part del recorregut que va de Mérens les Vals fins dalt del serrat el fem per un vessant desproveït de bosc, però un cop arribats a la carena ens endinsem dins d'un bosc d'arbres espectaculars que alterna amb clarianes de pastura. Al coll de Joux trobem un refugi forestal molt ben conservat que ens pot servir d'aixopluc, del coll fins Orgeix baixem també per un ample camí que perd alçada tot fent ziga-zagues per un bonic i dens bosc.

Del Coll de Joux un bonic camí baixa fins Orgeix

Tot el grup en el Coll de Joux

PUIG DE PASTUIRA

Pujant camí del Puig de Pastuira. Al fons el Bastiments i a la dreta el Gra de Fajol

Itinerari adreçat a tots aquells que són entusiastes de les carenes i els grans panorames. Aquest llarg recorregut circular remunta la vall de la Coma de l'Orri fins al seu coll, d'on fem en un anar i tornar el cim del Gra de Fajol, a continuació remuntem la llarga carena fins al Puig de Pastuira. Del cim comencem el descens per l'encara més llarga carena de la Serra de Pastuira, fins arribar per sobre dels vessants de Setcases d'on retornem al punt d'inici per senders i pistes. Quasi tot el recorregut és fàcil de resseguir i no presenta dificultats, nosaltres a final de primavera vàrem trobar algunes congestes de neu que varen fer-nos desviar del sender habitual que puja al coll de la Coma de l'Orri.

Per la carena que del Coll de la Coma de l'Orri puja al Pastuira

Del cim del Pastuira, resseguim una llarguíssima i ample carena que en cas de boira pot comportar-nos problemes d'orientació. Arribats als prats per sobre dels vessants de Setcases (que no veiem) deixem la carena per començar a retornar, aquí la cosa es complica perquè el sender en travessar parts boscoses per estones es fa fonedís i en alguns curts trams ens cal navegar amb el GPS. Anirem baixant i per estones flanquejant per prats amb rastres de sender. Després d'una llarga baixada per un extens prat arribem a un tancat de pedra, Per sota d'aquesta edificació hi ha una cleda de filat espinós que anirem resseguint horitzontalment, pocs metres més endavant el camí entra al bosc i acaba desapareixent, per aquest motiu aconsello que perdem alçada tot resseguint sinuosament el traçat del filat espinós pel marge del bosc. Trobem finalment les traces d'una pista que seguirem i que ens acabarà portant a un altra pista més important per on arribarem a la carretera Setcases-Vallter 2000. Ens caldrà remuntar uns dos quilòmetres fins a l'aparcament. Per cert per accedir de la pista a la carretera cal travessar el riu Ter a gual. Si esteu mirant aquesta ressenya, entenc que disposareu del track, cosa important, donat que el recorregut és molt llarg i com deia la darrera part pot ser complicada de resseguir (no difícil) i si se'ns acaba el dia i es fa fosc encara més. 

VIDEO                     TRACK                        MAPA

Baixant per la llarga carena de la Serra de Pastuira.

PIC DE LA SARRERA

Remuntant la Vall de Sorteny

És final de temporada i aconseguim arribar en vehicle fins a l'aparcament proper al refugi La Borda de Sorteny. Volíem pujar amb raquetes al Pic de la Sarrera, però el mal estat de la neu a fet que desistíssim i a la Collada de meners Hem decidit no pujar la carena final. Per accedir a la collada ens ha calgut treure les raquetes, ja que no oferien cap adherència a l'espesa i humida capa de neu, hem seguit a peu enfontsant-nos fins a mitja cama. Vist que el tram de carena fins al cim és presentava precari, decidim no prosseguir. El dia es presentava cada cop mes negre i tenia pinta de què tenia d'esclatar d'un moment a altre un bon xàfec
Aquest recorregut a lo llarg del Parc Natural de Sorteny, és un lloc molt adequat tant per a la pràctica de l'esquí com de les raquetes, vall de pendent suau i constant que es fa de bon caminar. A la part final de l'ascensió la cosa es complica, la gran pala del Pic de la Sarrera es mostra imponent i ja sigui pel mateix vessant com per la carena que surt de la Collada dels Meners el fort pendent requereix una bona estabilitat de la neu..

                                                               - - - - V I D E O - - - -

Collada dels Meners

PUIG DE COMA D'OR

El Puig de Coma d'Or és un cim molt adequat per fer amb raquetes, la pujada la fem per l'itinerari clàssic que surt del coll de Puymorens i puja per la Coma d'en Garcia. La baixada la fem per la vall de Cortal Russó, fent d'aquesta manera un atractiu recorregut circular. Anem guanyant alçada per la vall de la Coma d'en Garcia  amb un pendent suau i constant, l'accés a la Portella d'entrada pot semblar que té una inclinació important, però és tan sols un efecte de perspectiva i es puja amb facilitat. Un cop a la portella cal anar fent una marxa a flanc de muntanya que ens porta rapidament a la Portella de Cortal Russó i a continuació tot resseguint el terreny de pujada a un altra collada enlairada que queda just sota la pala final d'accés al cim. Arribem a la carena somnital a la dreta tenim el Coma d'Or Sud, i cap al Nord el cim principal format per dos cims separats entre ells per una curta però entallada cresta que sense neu podrem superar fàcilment.
Baixem del cim i tornem a la collada enlairada per començar el descens cap a la vall de Cortal Russó. El pendent inicial és una mica marcat, però ben aviat cedeix i baixar per aquesta àmplia vall acaba sent una agradable passejada. Acabem arribant al torrent principal de la vall i l'itinerari aquí coincideix amb l'Alta Ruta Pirenaica, Durant una estona el camí passa enclotat entre els dos vessants (desconec si és un indret propens a les allaus). Arribem a una gran i espectacular plana que travessarem pel bell mig, a l'extrem oposat trobarem segons la quantitat de neu que hi hagi l'inici d'una pista que resseguint-la ens portarà primer al refugi forestal i finalment al coll de Puymorens.

Vall de la Coma d'en Garcia des de dalt la portella

Arribant a la collada sota la pala final del cim. Vista enrera (oest)

Com a la majoria d'excursions amb raquetes cal portar piolet i grampons per si trobem alguns pendents gelats, com pot ser la sortida de la collada d'accés a la vall de Cortal Russó. El refugi que trobem més avall és una construcció molt sòlida però sense cap confort a l'interior. Del refugi fins al Coll de Puymorens anem resseguint una pista, que en anys de molta neu és un lloc propici a les allaus, per altra part la forta inclinació del pendent del vessant ens obligarà a utilitzar grampons en cas de neu dura.

Gran plana intermitja baixant per la vall de Cortal Russó

                                       VIDEO                              TRAK                                MAPA

SIERRA DE CHIA

Remuntant la carena, al fons l'Aneto i Maladetes

Aquesta serra veïna del Cotiella, esta constituïda per una llarga carena orientada de nord a sud. La seva alçada es bastant modesta però malgrat això tant a l'estiu com a l'hivern constitueix un gran mirador de tota aquesta zona del Pirineu, principalment del Cotiella en el seu vessant del Cercle d'Armeña. L'accés es realitza des de la població de Chia on ens cal prendre la pista que porta al Coll de Sahún. Aquesta pista es troba normalment en bon estat i és assequible a qualsevol tipus de vehicle. Més endavant trobarem una pista secundària a la nostra esquerra on la cosa canvia i és aconssellable un vehicle tot terreny. Segons on arribem amb el vehicle ens caldrà fer més o menys tram caminant per la pista. Poc després de sobrepassar una tanca arribem a la carena i aquí el panorama se'ns obre cap el sector del Cotiella i serralades del sud. Per un bon camí, mig pista mig sender, comencem a remuntar l'amplia carena, arribem a un refugi forestal i continuem sempre amunt.
Aquesta serra és molt llarga, nosaltres vàrem arribar fins la cota 2250 m. just al costat d'uns grans repetidors de senyals, d'aquest punt fins el Pic de Chia queden encara quatre quilòmetres de caminar per la fàcil carena (després cal retornar). Nosaltres ens vam trobar que el dia començava a empitjorar,  però sobretot el fort vent va ser la causa de què decidíssim no prosseguir serra amunt.

Cota 2250 m. Darrera nostre el Cotiella i el Cercle d'Armeña

VIDEO                        TRAK                            MAPA

EL TURBÓN

El Turbón a l'igual que el seu vei Cotiella, són muntanyes emblemàtiques que separades de la carena principal se'ns presenten com una avantguarda dels Pirineus. Visible des de les llunyanes terres planes el Turbón és com un gran pastís que destaca de la resta, a l'hivern per la neu i a l'estiu per la blancor de la seva roca calcària. En aquest recorregut pugem pel seu vessant nord, del Coll de Fades una carretereta ens porta fins a Sant feliu i la Muria, la carretera continua encara una mica més fins a creuar el riu al costat d'un refugi forestal.

La pujada la fem pel Port de la Muria i la tornada per la Selvaplana, dos recorreguts a través de bosc que convergeixen a l'entrada de la Coma de Sant Adrian, una vall suspesa i enclotada entre las allargassades carenes del Turbón i el Turbonet.és un indret molt particular, tant per la seva configuració, com per la bellesa que mostra en qualsevol estació, quan és l'època els prats estan farcits de flors de neu.

El recorregut per la coma fins al cim no presenta cap dificultat rellevant al marge de la distància. Un cop al cim gaudirem d'una panoràmica total de la geografia a l'abast, cap al nord el Cotiella, Posets, Aneto i Parc Nacional, i cap al sud la Serra de Guara, las terres del Somontano i un paisatge infinit que va molt més enllà de les planes dels Monegros. Al cim del Turbón i trobem una taula d'orientació molt exhaustiva que ens ajudarà a reconèixer tots els cims que visualitzem. En definitiva aquesta és una muntanya que no pot mancar al nostre historial muntanyenc, i un d'aquells cims que sempre i acabem tornant.

             VIDEO                                            TRAK                                                       MAPA