Situada al Berguedà la Serra de Picancel constitueix un Espai Natural Protegit format per una orografia molt agresta, recoberta totalment de boscos i dels quals sobresurten espigades arestes de roca conglomerada. El vessant nord de la serra, per al qual realitzem aquest itinerari, forma tot un entrellat de torrenteres que van a tributar al Merdançol, el riu que recull bona part de les aigües de la regió i les aboca a l'embassament de La Baells.
Per realitzar aquest recorregut circul.lar prendrem com a punt d'origen el Pont del Climent, per arribar-hi ens cal anar des de Berga a Vilada, passat un quilòmetre i mig d'aquesta població direcció a Borredà, trobarem a la nostra dreta, un trencall, on un rètol anuncia "Canals de Sant Miquel" atenció gir molt forçat. Després de fer uns tres-cents metres de bona pista arribem a una esplanada que ens anirà bé per aparcar.
El recorregut inicialment el fem resseguint una pista aigües amunt a continuació i en general anirem trobant camins ben definits, en alguns trencalls ens podran sorgir dubtes però amb l'ajut del gps els resoldrem. Un cop a la Portelleta el camí s'enfila fins a Salga Aguda, una curta grimpada ens porta finalment al cim, panoràmic en qualsevol direcció, es la cota màxima del nostre recorregut. Per anar al següent cim baixarem l'allargassada carena de roca nua fins al Coll de Tell des d'on seguirem carenejant fins a la Carena dels Gira-sols. Un cop al cim el camí a seguir se'ns pot presentar dificultós donada la verticalitat dels vessants, per continuar, cal que anem a passar per costat d'una alzina solitària propera al cim, uns metres més avall hi trobem un cable que ens és de gran ajut per baixar el fort pendent de roca.
Un cop hem baixat pel cable, ens cal fer el tram de camí que ens té de portar a l'inici de la Ferrada del Pic de Perris. Aquest sector per a nosaltres va ser el més complicat, no hi ha camí definit, no hi ha ni senyals ni fites. Ens va semblar que seguir pel llom carener era molt exposat i vam decidir perdre alçada pel vessant assolellat, va ser un error i ens va tocar guanyar de nou el desnivell i per terreny de cabres, allò que els manyos diuen "enrriscarse". El camí correcte seria anar dins del possible propers a la carena. La ferrada és curta i està considerada com a fàcil K2, té un desnivell de trenta metres molt verticals i està equipada amb graons metàl.lics i cable de seguretat en la seva totalitat. És aconsellable portar material per auto assegurar-nos. Un cop a dalt del Pic de Perris podem dir que ja no tindrem massa dificultats en la resta del recorregut. Baixem pel franc llom carener que ens porta al Collet de Grau de Rosa, en aquest punt hi arriba també el camí que puja de Vilada i que farem servir per baixar cap a Vilada, abans però, anirem en un anar i tornar, i per bon camí, fins al cim del Serrat del Migdia, un altre cim emblemàtic de la serra. De nou al collet de Grau de Rosa ja quasi tot és baixada, ens caldrà encara superar dues curtes pujades fins al Portell de l'Ovellar, finalment anem a parar de nou al Pont del Climent. Aquest itinerari el classificaria com a dificultòs donada la complexitat i l'orografia del territori, nombroses grimpades i senders per pendents de roca nua, en ocasions aprop d'estimballs. És important disposar de GPS i iniciar el recorregut a bona hora, preferiblement anar sobrats de temps. La zona, els boscos i el paisatge són magnífics.
