SERRA DE TRAMUNTANA (Ruta de Pedra en Sec) GR-221

La Serra de Tramuntana que s'estén al llarg de tota la costa oest de l'illa de Mallorca constitueix per si mateixa un espai de gran bellesa solcat de petites serralades que aixecant-se de les planes interiors formen una llarga barrera que acaba caient de forma sobtada al litoral. Territori en general abrupte i per zones d'orografia complexa ocasiona que les seves parts mes altes estigui deshumanitzades i només quedin vestigis d'antics aprofitaments agraris o del comerç de la neu, com testimonien els nombrosos pous existents per recollir la neu i fabricar glaç. Un dels aspectes que més sorprèn de La Ruta de Pedra en Sec és la bona conservació de tota una xarxa d'antics camins que discorren al llarg dels diferents sectors de la serra, prodigi d'enginyeria de camins dels nostres avantpassats, com ja ens avança el nom de la ruta, l'element predominant és la pedra, sàviament col.locada per formar murs, terraplens i camins, de vegades en indrets de molt difícil execució constructiva. A tots aquests aspectes cal afegir-hi l'exuberant vegetació, a les parts baixes espectaculars oliveres mil.lenàries hi ha mesura que guanyem alçada ens a surten al pas extensos alzinars amb exemplars de gran bellesa, això només per mencionar les espècies que la meva ignorància en permet reconèixer.

 

La Ruta de Pedra en Sec, és assequible a qualsevol persona que estigui habituada a caminar per muntanya i tingui una mica resistència, normalment són camins empedrats, amplis i en mot bon estat. A finals del mes de febrer d'aquest any (2023) l'arxipèlag balear va estar afectat per la Borrasca Juliette que va ocasionar nombrosos danys a tota l'illa. La Serra de Tramuntana es va veure afectada per una gran nevada i vents de gran intensitat que van ser la causa de què fes caure molts arbres, alguns de gran tamany, i que els que van poder resistir quedessin greument danyats. 

La ruta està perfectament senyalitzada, en els indrets que serien objecte de dubte i trobem petits postes de fusta amb una fletxa indicadora del bon camí i  a les cruïlles  més importants rètols de fusta amb les diferents destinacions. L'únic que jo he trobat a faltar al llarg del camí és la toponímia del punt concret on ens trobem, sigui un coll, una font...etc.

Com a fruit de la meva experiència resumiria les quatre etapes que vam fer de la següent manera:

Primera etapa. Etapa de transició, curta i de poc desnivell a superar, per nosaltres era el dia que pel matí havíem arribat a l'illa, en el mateix aeroport vam agafar un taxi (60euros) que en qüestió d'uns quaranta-cinc minuts ens portava fins a Deià, inici de la nostra ruta.

Segona etapa. Etapa dura, tant per la distància com pel desnivell, els primers vuit-cents metres a superar pel Barranc de Biniaraix són extraordinaris, L'embassament de Cúber ens dóna un respir avant de superar la caraneta que ens donarà pas al camí que en constant baixada porta al Refugi de Tossals Verds. Aquest darrer tram és en la meva opinió el més complexe de tota la ruta. Camí molt pedregós amb trams de fort pendent on cal afegir-hi els desperfectes ocasionats per la borrasca, concretament algun tram després de superar el Pas Llis es troba força malmès.

Tercera etapa. Inicialment per dins de bonics boscos on travessem alguna zona de rasclers, a mesura que anem guanyant alçada se'ns va obrint el paisatge. El Coll des Prats ens ofereix una àmplia visió de la zona costanera, per sobre nostre el Puig de Massanella, un dels cims més alts de Mallorca. A continuació el sender ens porta a passar per unes colladetas, una d'elles propera al Puig de Galileu el qual aconsello de pujar per tal de millorar la visió general. Finalment i a través d'un camí empedrat anomenat "les Voltes" perdem bona part de l'alçada guanyada i per zona boscosa arribem al Monestir de Lluc.

Quarta etapa. Etapa fàcil i amb poc desnivell a superar, inicialment anem per dins de bosc fins  a acabar el descens, per primer cop ens toca caminar per zona totalment planes que en alguns moments se'ns arriba a fer una mica fatigosa, resseguint a estones una bonica llera arbrada arribem finalment a Pollença.

CONSIDERACIONS: 

La reserva dels refugis està centralitzada a la web del Consell de Mallorca, a causa de la gran demanda cal que l'efectuem amb molt de temps d'anticipació. En el nostre cas només vàrem aconseguir reserva en el Refugi de Tossals Verds. A Soller ens va tocar buscar en l'àmplia oferta hotelera del sector i en el Santuari de Lluc en el mateix santuari, una mica caret però amb bona i assequible restauració.

Al llarg de tota la ruta és complicat trobar aigua, cal fer bona provisió.

De Pollença per anar fins a Palma hi ha un servei regular d'autobusos, amb nombroses sortides.

    RESERVA REFUGIS I INFORMACIÓ RUTA

     

    BORRASCA JULIETTE (crónica)

ETAPA-1 (Deià - Port de Soller)

Distancia:  13,00 km         Desnivell: +360 m         Temps: 4:00 h

VIDEO             FOTOS               TRACK              MAPA

ETAPA-2 (Port de Soller - Refugi Tossals Verds)

Distancia: 18,20 km          Desnivell: +1360 m        Temps: 8:00 h

VIDEO             FOTOS               TRACK               MAPA

ETAPA-3 (Refugi Tossals Verds  -Monestir de Lluc)

Distancia: 15,70 km           Desnivell:  +890 m        Temps: 7:15 h

VIDEO             FOTOS               TRACK                MAPA

ETAPA-4 (Monestir de Lluc - Pollença)

Distancia: 18,40 km            Desnivell: +270 m        Temps:  5:30 h

VIDEO             FOTOS               TRACK                 MAPA

COVA COLOMERA

Hem aparcat a la Masieta, un espai situat al costat nord del Congost de Mont-rebei habilitat com a punt d'informació i control de visitants, el nostre principal propòsit és fer el recorregut del congost anant primer pel camí nou i intentar tornar pel camí vell aprofitant el baix nivell de l'embasament a causa de la persistent sequera que estem patint, volem aprofitar però, que ja que hi som de pas per fer una visita a la Cova Colomera. Buscant informació de la cova vàrem poder observar què a la seva entrada hi ha una tanca metàl.lica i que en el seu interior si havien efectuat alguna campanya de prospecció arqueològica, davant del dubte de si podríem entrar-hi vàrem fer una recerca a internet, particularment a l'entitat què impulsava aquests estudis per assabentar-nos d'aquesta possibilitat. Fundació Catalunya la Pedrera - Xarxa Espais Natura, en no trobar cap mena de referència o normativa sobre la possible entrada de la cova vam decidir fer l'excursió i sobre el terreny avaluar aquesta possibilitat.

Per arribar a la cova en cal recórrer bona part del camí nou de Mont-rebei que de per si ja és espectacular, la boca de la cova, què és de grans dimensions és molt visible des del camí, l'accés el trobem en un  revolt just després d'haver sobrepassat uns bancs de fusta, mitjançant un costerut sender per entre la vegetació i amb l'ajut de cadenes i algunes grapes arribem de forma fàcil a la cova. Un cop a l'entrada vàrem poder observar l'esmentada tanca, bastant malmesa en alguns punts on s'observava què en alguns punts l'entramat metàl.lic havia estat forçat reiteradament. No hi havia cap rètol de prohibició i l'estat general de l'entorn donava l'imatge d'abandó, com si tots aquests elements, (taca, lones, cintes...) s'hagessin quedat residents en el paisatge de la cova, per aquest motiu vàrem decidir entrar, posant cura en tot moment de no interferir en aquelles àrees on semblava que algun dia havien estat objecte d'estudi. El traçat principal de la cova és rectilini i de proporcions generoses i no requereix de material específic. Arribant al seu final i trobem una corda nuada que dóna accés a una petita galeria penjada on hi ha algunes concrecions. Vist del punt espeleològic el seu principal interès radica en les seves grans dimensions, si ho contemplem del punt de vista d'una sortida d'excursionisme, pel seu espectacular entorn, però probablement l'aspecte més rellevant de la Cova Colomera siguin els vestigis què el pas dels nostres antics hi hagin deixat. 

VIDEO                      FOTOS                      MAPA                      TOPO

 

MONT-REBEI (Camí nou + Camí vell)

Fa molt de temps que estem arrossegant una sequera persistent i els seus afectes es comencen a mostrar de forma angoixant a les nostres reserves d'aigua, els embassaments estan sota mínims i aquest bé tan valuós que de forma natural mai ens ha faltat, ara escasseja, i si aquest cicle climàtic tant desfavorable  no fa un gir dràstic tindrem un greu problema social. Potser és hora de començar a pensar que lo del canvi climàtic va de debò. Nosaltres hem volgut aprofitar aquesta situació per venir a fer una exploració al Congost de Mont-rebei, aquest indret és potser l'únic dels grans congostos del nostre país que no ha estat travessat per una via rodada, aquest fet de sempre ha comportat un greu problema en les comunicacions entre el Pallars Jussà i la Noguera perquè calia remuntar tota la Serra del Montsec fins al Coll d'Ares. És cap a l'any 1924 que es construeix un primer camí dins del congost i que va representar una gran millora en les comunicacions. Al 1959 finalitza la construcció de la Presa de Canelles i el camí acaba inundat per la ca de l'embassament. Als anys 70 el món excursionista demana a la companyia ENHER la construcció d'un nou camí en reposició de l'antic i finalment l'any 1982 aquest no camí s'inaugura. Finalment, l'any 2001 la Fundació Territori i Paisatge gestora d'aquest espai natural equipa amb una sirga de seguretat tot el traçat del camí.

La finalitat de la nostra visita al congost és intentar recorre la totalitat de l'antic camí aprofitant aquests temps de sequera que ens toca patir. Des del Pont de Montañana ens arribem a l'espai de la Masieta on hi ha un control d'accés al congost i que disposa d'àmplies zones d'aparcament i un punt d'informació. Seguint el GR-1 ens anem apropant al congost, ja podem veure clarament i sense cap mena de dubte com els antics camps de conreu que normalment estan anegats per les aigües de l'embassament ara son extensos erms recoberts de sediments. Més endavant i dins ja del nou camí podem observar en alguns punts i molts metres per sota nostre l'antic camí i al fons de tot la Noguera Ribagorçana que alimentat per les aigües del desglaç, és un torrent molt vigorós que només s'aturarà quan trobi les aigües de l'embassament bastant més lluny. Després de travessar el congost ens arribem fins al Congost de Seguer, en aquest punt hi ha el pont penjat d'accés a Montfalcó, ara sense les aigües de l'embassament la visió vertical cap al fons és impressionant, En quest punt el riu continua actiu el seu camí. Nosaltres ara refem el nostre camí posan atenció de veure el trencall on suposadament un sender ens tindriahauria de situar a l'inici del camí vell. Un rètol és la referència, adverteix de no passar-hi pel perill de caiguda de pedres des del camí superior. Com que avui és un dia laborable i dins del congost no som ni mitja dotzena de persones, decidim explora aquest històric camí. El camí té bastants trams excavats a la roca, assemblant-se amb aquest aspecte al nou camí, en els trams que discorre planer està recobert per un bon gruix de sediments i en les zones de transició ens cal travessar per inclinats talussos de rocalla on cal posar atenció, pensem que estem enlairats una trentena de verticals metres respecte del curs del riu, podríem dir què és el típic indret que sense ser difícil cal tenir bon peu. El camí finalitza en un punt on aquest s'apropa al nou camí i que protegit per la vegetació permet accedir-hi. Vàrem poder comprovar que de fet es pot continuar encara un poc més, però aquest darrer tram es troba recobert de restes de vegetació i altres elements que les aigües hi han anat dipositant al larg dels anys en les diverses fluctuacions de nivell de l'embassament i vàrem considerar que no té gens d'interès.

Per finalitzar recomano que mentre sigui possible recorre aquest Camí Vell evitem de fer-ho els dies festius o de màxima afluència de visitants perquè aleshores el perill de caiguda de pedres és molt alt, desaconsello també anar-hi després de pluges a causa de com deia bona part del camí està recobert de sediments i el pot fer molt relliscós. Malgrat qué la nostra descoberta d'aquest espai, normalment submergit, ens va aportar gran satisfacció, desitjo que sigui quelcom efímer i ben aviat retrobem de nou l'aspecte més familiar que tenim del Congost de Mont-rebei, senyal de què a finalitzat la sequera.

VIDEO              FOTOS             TRACK              MAPA            Informació (1)   (2)

PIC DE TARBÉSOU

 

Situat a l'Ariege, vessant nord del Pirineu i trobem el Pic de Tarbésou, accessible a l'hivern tan des de l'Estació d'Esquí d'Ascou com de l'Estació d'Esquí de Mijanès-Donezan, separades ambdues pel Coll de Pailhères. Aquest coll a l'hivern està normalment tancat al trànsit de vehicles però pel costat d'Ascou, que és el nostre cas,  la carretera acostuma a estar oberta fins al cinquè dels pronunciats revolts, coincident amb una zona intermèdia de l'estació on hi ha una àmplia zona d'aparcament. D'aquest punt remuntarem la valleta fins al coll de Pailhères d'on tindrem una primera visió del cim i bona part de tot l'itinerari a fer. Comencem a remuntar l'ampli vessant deixant a la nostra dreta el Picou de Monégou fins a situar-nos a l'allomada carena, aquest serà el nostre camí fins al cim, el pendent és constant i fàcil de superar, tan sols el pendent final d'accés al pic es redreça una mica i poden caldre grampons per superar-lo si la neu està massa dura. Aquest és el camí més curt i fàcil per accedir al Tarbésou, a dalt del cim si el dia ens acompanya tindrem una increïble visió d'aquesta part de les muntanyes de l'Ariege. Per a la nostra sortida ens vam allotjar a la Gite Ascou la Forge, situada a mig camí entre Ax-lesThermés i l'Estació d'Esquí d'Ascou.

VIDEO                 FOTOS                    TRACK                      MAPA

AVENC D'EN ROCA

 

Situat a les Muntanyes d'Ordal, aquest avenc ens ha sorprès gratament, en particular la gran sala inicial de grans proporcions i en la que mitjançant dos ràpels, ens permet baixar fins a la seva base situada a la cota -33,50. Aquests dos ràpels són verticals però, no volats la qual cosa sempre és un aspecte que redueix la seva dificultat i el fa més accessible a persones com ara jo que no hi estem acostumats. Els grans vols de fet no comporten problemes a la baixada, però la remuntada que posteriorment ens tocarà superar, fa respecte, almenys a mi, sobretot quan en un ambient àmpli i fosc comences a fer suaus giragonses que et fan perdre el sentit de la posició, però bé aquest no és el cas a l'Avenc d'en Roca. Un cop a la base tenim encara l'opció de baixar dos pous més, un d'ells ens a situa a la cota -46 i que el podríem desgrimpar sense fer us de material però qué donat que la roca rellisca molt aconsello fer ús d'una corda de suport. L'altre pou porta a la cota -56, màxima profunditat de l'avenc, pel seu descens ens cal material de descens i ascens per superar els petits pous i algunes estretors. Un curt pou inicial ens porta a l'inici d'un estretament vertical que ens deixa a una característica sala amb una columna central, d'aquest punt una curta desgrimpada final ens deixa a la cota -56. Tot l'avenc està molt ben equipat.

Per accedir a la cavitat prendrem com a referència l'àrea de servei del Port d'Ordal, just abans d'entrar a l'àrea de servei, en una rotonda, cal anar direcció  a "les pedreres", seguint per aquesta carretera aviat arribem a una bifurcació on deixem a l'esquerra una carretera tallada al trànsit, continuem i als pocs metres trobarem a la nostra dreta l'inici d'una pista que ens cal prendre. Aquest pista inicialment està en  bon estat, pero a mesura que avancem acaba essent apte només què per a vehicles tot terreny i si no és el nostre cas ens tocarà fer una caminada per pista fins que arribant a una zona planera ensopeguem a la nostra dreta amb l'inici del sender (fita) que de baixada i per dins d'ambient dens de bosc ens porta al llarg d'uns cinc-cents metres fins a la boca de l'avenc. El tram de pista de la carretera fins a l'inici del sender és d'una mica menys de dos quilòmetres.

          VÍDEO                 FOTOS                   TRACK                  MAPA                  TOPO              

BARRANCO BASENDER + ESCALERETAS

 

Després d'haver fet ahir las Fajas del Mascún, avui ens dirigim a la població de Lecina situada en el sector del Rio Vero amb la intenció de fer una matinal bastant completa, baixarem pel  Barranco Basender que ens portarà fins a la mateixa llera del Vero i la tornada la farem remuntant la Ruta de las Escaleretas, un agosarat camí que passa per molts dels abrigs rupestres que es troben en el Barranco Superior de Lecina. Aquest camí darrerament ha estat equipat generosament i permet fer la visita dels abrics amb més seguretat i sobretot fer-lo accessible a un sector més divers de persones. El Barranco de Basender és un engorjat molt estètic i relativament fàcil de baixar, té l'avantatge de què normalment no i baixa aigua la qual cosa permet fer-lo en qualsevol època de l'any, el ràpel més llarg és de tretze metres i evidentment cal material específic pel seu descens.                                        Un cop hem fet el descens del barranc, anem a parar a la mateixa riba del Vero, ens cal seguir una estona aigües avall per trobar l'inici de La Ruta de las Escaleretas. Com deia, aquest camí disposa de molts equipaments per facilitar-hi l'accés, potser inclús masses, tot són opinions. El primer tram del camí porta fins al primer abric, unes verticals escales  permeten accedir fins al mateix abric, cal tornar a baixar-les de nou per a continuar amb el nostre camí. A partir d'aquí un rètol ens avisa de que entrem en sector més aeri de la ruta i que és aconsellable portar material de ferrada. Continuem remuntant el dret vessant tot passant per diversos abrics, finalment superem els darrers pendents que ens a situen al planell superior del canyó, per bon camí retornem fins a Lecina, coincidint a mig camí amb el camí per on havíem passat per anar al Basender. A Lecina aconsello anar a visitar una espectacular alzina mil.lenaria que es troba en el mateix poble.

VIDEO               FOTOS                TRACK                MAPA                   PERFIL

FAJAS DEL MASCÚN

 

Som a principis de gener i de nou hem vingut a Guara per fer la tradicional sortida que sempre fem per aquestes gèlides dates, estarem tres dies per la zona i com activitat principal volem fer las Fajas del Mascún, un recorregut que en part ja vàrem fer per enllà l'any dos mil. En aquesta ocasió i amb uns quants anys més a l'esquena, volem fer un recorregut circular entorn de tot el canyó que ens permetrà tenir una visió més àmplia d'aquesta meravella de la geologia què és el Mascún. Prenent com a lògic punt d'inici el poble de Rodellar ens dirigirem primer al veïnat de Cheto, seguint el GR-1 Sendero Histórico. El camí molt ben traçat i senyalitzat va resseguint en alçada i jugant amb els relleus de l'orografia tot el vessant esquerre del Mascún. En els punts importants i bifurcacions anem trobem rètols indicadors què ens ajuden a sortir de dubtes, la direcció a seguir és "las Bellostas por Letosa". Finalment, trobem una bifurcació que ens indica "Saltador Lañas", deixem el GR i seguim per aquest camí on poc després de passar per una estètica feixa excavada al cingle arribem a la bonica raconada on hi ha el Saltador, aquesta cascada és també el punt d'inici de l'engorjat del Mascún. Travessant la llera del riu i trobem l'inici de la Faja de Raisin, primer tram del recorregut de les Fajas. Ràpidament, anem guanyant altura i se'ns van obrint impressionants vistes de les fondalades, laberints de roca i formacions de formes inimaginables, tot una eclosió pels nostres sentits. Aquest recorregut passa constantment a frec de grans verticals on ens cal posar un mínim de cura sobretot quan ens hi apropem per visualitzar el fons o fer fotografies. Aquest primer tram finalitza en la confluència amb el Barranco de Raisín, un rètol ens indica l'inici de la nova Faja.

Iniciem aquest nou tram anomenat "Faja del Mirador de Mascún", seguim per bon camí, potser més ampla que el del primer tram, el paisatge segueix essent impresionant, per sota nostre anem deixant el sector dels Oscuros el Mascún, imperceptible per la complexitat orogràfica de l'indret. Finalitzada la Faja arribem al poble d'Otin, interessant d'anar-hi a fer un tomb, comprovarem com l'inexorable pas del temps va deixant emprenta en l'activitat humana que un dia es va manifestar en aquest racó de món. Del poble seguim el nostre camí, inicialment de pujada, passem pel costat de dos espectaculars exemplars  de roures centenaris. Mitjançant el Camino de la Costera acabem baixant fins a la llera del Mascún, continuant aigües avall ens caldrà travessar el riu a gual unes quantes vegades, poc després de passar per la Fuente del Mascún trobem l'inici del camí que de pujada ens porta fins a Rodellar, punt final del nostre recorregut per aquest increïble espai que el treball dels temps ha estat capaç de crear.

VIDEO                        FOTOS                         TRACK                         MAPA

COGULLÓ D'ESTELA

Per fer la primera sortida de l'any hem vingut a la zona dels Rasos per fer un recorregut circular que ens permetrà passar per tres cims, la Torreta dels Enginyers, la Roca d'Auró i el Cogulló d'Estela. 

El nostre punt de partida serà la Mare de Déu de Corbera, un petit santuari al qual podem accedir per una estreta carretera. De Berga cal agafar la carretera BV-4243 que puja als Rasos de Peguera, arribant a Espinalbet, just davant del càmping surt la carretera que s'endinsa al nucli habitat i que continua fins al santuari de Corbera.

L'itinerari es realitza majoritàriament per dins de bosc, de pujada i arribant a les parts superiors trobem amplis prats com ara el Pla de la Cresta i el Pla de la Bassa amb àmplies panoràmiques. La baixada de la Torreta dels Enginyers fins al santuari passant pels altres dos cims la fem íntegrament per dins de bosc. El camí, en general es troba molt ben traçat amb marques de pintura de diferents colors segons zona. El tram més complex és el que de la Roca d'Auró baixa fins al Coll d'Estela, és enrevessat però el gran nombre de fites o posa fàcil. En aquest itinerari que es podria qualificar de fàcil, cal considerar que tant l'accés final a la Roca d'Auró com al Cogulló travessem per forts pendents on malgrat que estan equipats amb cadenes cal posar atenció. 

VIDEO                   FOTOS                      TRACK                       MAPA

PUI DE LLERÀS

Són nombroses les ocasions que fent camí cap al Pirineu a través de la carretera N-230, observàvem a la nostra dreta, i a l'alçada d'entre Areny i Sopeira un ampli espai de territori encerclat de muntanyes, pel nord la Serra de Sant Gervàs amb les seves lluents cingleres de roca calcària ja la coneixíem, però per l'est ens cridava l'atenció una serralada que mostrava també altes parets, peró d'aspecte més fosc i que suposàvem que estaven constituïdes per roca conglomerada. En conclusió, que després de tant de temps passant de llarg, camí dels alts cims del Pirineu decidim informar-nos sobre aquest reduït espai geogràfic i organitzar-hi una sortida. Aquesta zona s'anomena la Terreta i forma part de l'Espai Natural Vall Alta de Serradell-la Terreta-Serra de Sant Gervàs. La proposta que plantegem és de fer un itinerari circular què tenint com a origen el poble d'Espluga de Serra en permeti fer un recorregut circular per la Serra de Castellet, passarem pel Pui de Lleràs, el seu cim és alt i continuarem carenejant fins a la Collada de Castellet, a partir d'aquí baixarem fins al poble de Castellet i retornarem per pista a Espluga de Serra.

Anant per la N-230, un cop hem superat Areny i a l'alçada del km 103 surt a la nostra dreta una carretereta què guanyant força alçada porta a la Torre de Tamúrcia, un cop aquí continuem per una pista qué amb un traçat bastant planer porta a l'Espluga de Serra. Aquest tram per pista està asfaltat però en péssimes condicions.  Tot el seu recorregut és accessible a tota mena de vehicles.

El nostre itinerari comença just al costat de l'escola del poble on  també hi trobarem espai per aparcar, un rètol ens indica Camí de Serradell, es tracta d'un bon camí que ens puja fins a dalt de la serra, un cop a la carena (rètol) es tracta d'anar carenejant per bon camí fins al cim del Pui de Lleràs, gaudint constantment de la nostre posició a la part superior de les cingleres. Dalt del cim i trobem un vèrtex geodèsic i una caseta de fusta que roman tancada. Ara toca seguir carenejant, inicialment perdem altura per un ampli prat que ens acaba portant a una pista per on continuem carenejant. Després d'haver deixat algunes cruïlles de costat, arribem a la Collada de Castellet (rètols) on hi trobem l'inici del camí qué ens permetrà baixar fins al poble de Castellet. Aquest camí què perd altura a costa de fer nombrosos revolts ens va oferint constantment espectaculars imatges d'aquest altre sector de la Serra de Castellet, cingles, rouredes i el vol dels voltors que aniden a les parets. El camí ens acaba deixant a la pista de la vall, la seguim a la dreta, passant primer per Castellet i finalment a Espluga de Serra. El més probable és que no coincidim amb cap vehicle, aquesta part del territori està poc habitada. Segons ens comentava un pastor de la zona, aquesta pista en sentit contrari al nostre, finalitzava en un parell de quilòmetres per manca de pressupost, és a dir qué es tracta d'una pista asfaltada "a ningún lugar". Tot l'itinerari està senyalitzat amb pintura de color groc. 

VIDEO                       FOTOS                          TRACK                          MAPA

Entrar dins d'aquest espai conegut com la Terreta per nosaltres va resultar ser una interessant descoberta, i tot i que només vàrem visitar l'entorn més proper l'Espluga de Serra, des de dalt de les carenes teníem una visió general del territori què ens mostrava un paisatge de gran bellesa, constituït per una extensa i àmplia depressió solcada de carenes enllomades, recobertes de generoses rouredes i pinedes distribuïdes amb simbiosis amb espais agrícoles a cotes més baixes. Va ser també una grata sorpresa comprovar com un poblet tan aïllat com Espluga de Serra, penjat a la muntanya i a l'ombra de les cingleres de la Serra de Castellet, no estava despoblat. Segons ens deia un resident del poble, en l'actualitat eren uns 33 habitants i a l'escola i assistien uns 14 nens dels poblets què hi ha dispersos per la Terreta. A part de l'escola, un dels signes de vitalitat d'un llogaret com aquest és la presència d'un bar o local social on es puguin trobar o reunir els veïns, a l'Espluga també n'hi ha un (T636603238). La nostra visita va ser a finals de tardor, l'ambient era plujós, algunes boires creixien i fonien per entre les depressions del relleu, el paisatge era encisador i oferia tot allò que cal per agradar, i aquesta és l'empremta què va deixar al nostre cor.

COVA ESPLUGA LLORNA

Situada a les rodalies d'Espluga de Serra i enlairada a la base dels espectaculars cingles de la Serra de Castellet, es tracta d'una cavitat de gran volum interior excavada en la roca conglomerada. Com a curiositat dir, que cap a l'any 2005 es va poder desobstruir una estreta gatera que va permetre connecta amb un altre sala, també de grans dimensions i oberta al cingle oposat de la cinglera, aquest fet ocasiona que notem un fort corrent d'aire en aquesta estretor. Per accedir a la cavitat cal que des del poble continuem per la pista un quilòmetre fins a arribar a la Font dels Capellans. Pel darrere de la font surt un desdibuixat sender que va guanyant desnivell pel bosc obrint-se pas pels indrets menys atapeïts de vegetació, molt de tant en tant trobem alguna fita, el GPS ens pot ser de gran ajut. Superada la part de bosc la lògica ens porta en direcció a una curta canaleta que ens permetrà superar una faixa rocosa, a continuació per pendent inclinat de roca anem fent una darrera marxa de flanqueig en direcció a la cavitat de la qual ja podem observar entre la vegetació, la gran boca d'entrada. Aquest darrer tram per terreny rocós, és a dir de l'accés a la canaleta fins a boca de la cavitat,  pot ser perillós si està mullat com va ser en el nostre cas.

La cova inicialment és planera, més endavant comença a guanyar nivell mitjançant un regular pendent llis i relliscós on tindrem de posar atenció. Una darrera obertura ens dóna pas a la saleta on hi ha la gatera d'accés a la sala final de la cavitat. Aquesta gatera té una longitud aproximada d'uns sis metres i per la seva reduïda secció fa que pugui resultar una mica angoixant de superar, nosaltres la vam passar panxa avall a l'anada i panxa amunt a la tornada, una mica en pla llombriu, estira-arronsa El que més destaca de la cova és el seu volum perquè de concrecions no en té masses. 

VIDEO                   FOTOS                  TRACK                 MAPA                 TOPO