De vegades trobar-se el got mig buit te els seus avantatges, així és que en la nostra excursió pel pantà de Mediano vam tenir l'oportunitat de poder passejar per les restes de l'antic poble de Mediano, el nivell de les aigües és actualment tant baix que l'església del poble sobresurt íntegrament de les aigües, de fet és l'únic edifici que es conserva dempeus, la resta d'edificacions es limiten a un munt de pedres esteses per la plana circumdant, desolació històrica total. Inicialment ens va costar trobar un punt per la riba de l'embassament que ens permetés entrar a l'aigua, en uns llocs les pistes d'apropament estaven tancades amb cadenat i la carretera que s'apropa a la presa un rètol indicava que només era per personal autoritzat, en definitiva tot facilitats per qui vol practicar una mena de senderisme aquàtic en un mitjà que per sort no està massificat, coses d'aquest país. Va caldre fer una ullada al mapa per observar que del poble de Coscojuela de Sobrarbe sortia una pista que arribava fins a les mateixes aigües. El punt d'embarcament concretament és situava en l'antic nucli habitat de Plampalacios molt a prop d'on es troba l'Ermita de San Bartolomé. Aquesta ermita encara es conserva força ve tenint en compte que quan l'embassament està al nivell màxim les aigües inunden pels voltants d'un metre i mig l'edifici. El pantà de Mediano té una gran extensió i si el trobem en millors condicions segur que ens oferirà nombroses raconades on ens i podrem endinsar. No cal dir que el paisatge de fons és d'allò més ampli, la Peña Montañesa domina l'entorn proper i tancant la visió pel nord tindrem el massís del Mont Perdut i les Tres Maries, tot un espectacle. Vam acabar fent un recorregut d'uns 12 km que van ser suficients per sortir satisfets de l'experiència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada