Aquest estiu vaig passar set dies per la zona d'Ainsa i el primer que veia quan treia el nas per la finestra era el cim de la Pala de Montinier. La qüestió és, que això d'anar amb família en ocasions et limita una mica el desig que genera el poder d'atracció de la muntanya, de manera que cada dia en aixecar-me em proposava que l'endemà intentaria anar a pujar la Pala, però van passar tots els dies de l'estada i nastis-plastis, érem massa colla i el "capità aranya" era jo i no podia fugir un dia complert de les meves obligacions, així és que em vaig quedar amb les ganes.
Ja de tornada a casa i donat que bona part de la resta de companys estava de randoné pel Mercantour, li vaig proposar a l'Albert d'anar a pujar la Pala de Montinier. Sortíem al matí sense presses i després de dinar a Labuerda prosseguíem el nostre camí cap a Bielsa. Aparquem a prop de l'Embalse de Pineta i comencem a caminar muntanya amunt per tal de pujar al Refugi de Montinier, on volem passar la nit. Es tracta de resseguir en la major part el GR 19.1 que puja fins al Portillo de Tella, és un camí molt ben senyalitzat i d'agradable caminar. Un cop al refugi ens dediquem a recollir llenya, abunant pels voltants i anem a buscar aigua a un abeurador que hi ha a uns deu minuts seguint el GR cap al Portillo. Aquest refugi es limita a quatre parets i una xemeneia, no té mobiliari, l'edifici es troba en bon estat i la seva situació és d'allò més bonic, al bell-mig d'un prat rodejat de bosc i amb el panorama de les Puntes Suelza i Fulsa pel davant.
Comença a fosquejar quan totes les vaques que hi ha disperses per la zona decideixen venir a passar la nit al costat del refugi, a conseqüència acabem passant la nit del lloro amb el concert d'esquelles a tocar de la porta. Són les set del matí que comencem a caminar, les vaques ara estan dormint plàcidament, cap a les quatre del matí van decidir finalitzar la jornada laboral. Comencem a remunta la Canal del Portillo i en poc mes d'una hora i arribem, se'ns obre l'extens paisatge del sud, la Peña Montañesa, el Castillo Mayor i l'ampli Prepirineu de les serres exteriors.
Del Portillo de Tella anem resseguint el llom carener en direcció a les parets de la muntanya per tal d'anar a trobar la Faixeta Palomín, un estret corriol que ens acostarà a la canal de pujada evitant perdre alçada. Després d'un llarg flanqueig arribem a la gran tartera que ocupa tot el peu del vessant. No hi ha camí ni fites, per el que anem remuntant pel pedregam mirant d'intuir quin és el millor punt per atacar el tram rocós que ens porti fins a la carena. Superada la tartera comencem a remuntar fent un traçat sinuós que ens permeti esquivar els punts complicats, grimpant i caminant. Al llarg de tot aquest tram anem construint nombroses fites per tal de que ens a siguin d'ajut a la baixada. Arribo dalt de la carena i puc observar que encara em queda un bon troç fins al cim de la Pala de Montinier de la qual en separen dues puntes secundàries. Començo a progressar per la carena que tot i ser ample esta envoltada per verticals vessants principalment pel seu costat nord que dóna a la Vall de Pineta. Arribo al cim que és una excel.lent talaia, seria el paisatge total de no ser pel grup del Mont Perdut que limita el seu horitzó Oest. Per sota meu observo els intrincats contraforts de Pineta vistos a ull d'ocell on un dia pretenem venir a fer una travessa que ens permeti unir el Refugio de Montinier amb el Collado de Añisclo. després de passar una bona estona al cim observo que comencen a créixer boires i com que la previsió era d'empitjorament de la méteo tiro cap avall per tal de reunirme com més aviat millor amb el company i començar el descens fins al refugi abans de que ens pugui enxampar el mal temps.
VIDEO FOTOS TRACK MAPA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada