Som al Puente d'Espigantosa on ens ha deixat el bus que a l'estiu fa de transfer des de al poble d'Eriste, carreguem les motxilles a l'esquena i comencem a remuntar pel camí que puja fins el refugi, es tracta d'arribar amb el temps suficient per poder sopar. Quant hi arribem el refugi està força animat, molts dels que estan aquí i són per pujar al Posets i altre bona part com a final-principi d'etapa del circuit que hi ha entre els refugis de Viadós i Estós. Nosaltres però, pretenem fer el Posets per la Cresta de les Espades, un itinerari que feia molt de temps que li tenia posat l'ull i que mai trobava l'ocasió ni el consens per venir a fer-lo, però ara que ja som aquí, és un fet irremissible i demà per fi podrem recórrer aquesta llarga i carismàtica carena del Pirineu.
A bona hora ens han servit l'esmorzar i hem pogut deixar el refugi junt amb altres grups de lo més heterogenis, tota una munió de gent enfilem muntanya amunt pel mateix camí. En arribar per sota de la Canal Fonda bona part ens deixen, són els que pugen al Posets per la via normal, ja en som menys. Els grups que han arribat a l'Ibón de Lladaneta, són els que es dirigeixen al Coll d'Eriste dins del circuit dels refugis, i en aquest punt som nosaltres els que deixem a la resta i comencem a endinsar-nos cap a l'interior del cercle amagat que constitueix el Forau de la Neu, ja estem sols.
Aviat apareix per sobre nostre el que serà el terreny de joc d'avui, la Cresta de las Espadas en tota la seva extensió. Resseguint fites, ens dirigim a través dels extensos roquissars i en direcció a la marcada collada rogenca que forma el Coll de Pavots, una última remuntada per pedregam ens deixa per fi a la carena, i com sempre que passa en aquests casos se'ns obren nous paisatges i nous i extensos horitzons.
Aprofitem el moment per menjar una mica abans d'equipar-nos i iniciar la cresta, a partir d'aquí tenim per endavant un llarg recorregut per un terreny del qual en tenim moltes referències però que malgrat això també ens transmet el neguit de la incertesa i autèntica valoració de les dificultats en funció del nostre nivell. Podria fer una llarga narració del nostre pas per la cresta, però crec que no cal, i la meva opinió es resumiria en dir que la Cresta de las Espadas es troba evidentment en un territori d'alta muntanya, que es tracta d'una llarga cresta que finalitza en el segon pic més alt del Pirineu i que un cop iniciada no hi trobarem possibles vies d'escape. Si les condicions són bones i la cresta està lliure de neu, tècnicament no comporta dificultats remarcables llevat potser d'un parell de passos de IIº que es poden superar fàcilment si som mínimament àgils. La principal dificultat es desprén de la seva llargària i del fet d'estar progressant constantment per un tipus de terreny que tot i ser fàcil queda delimitat sense treva per grans estimballs. Imprescindible tenir el bon temps assegurat. Un aspecte que també cal que tinguem en compte, és el fet de que un cop a dalt del Posets el retorn fins al refugi serà llarg i que segons les condicions de la Canal Fonda caldrà fer ús dels grampons. En conclusió podríem dir que es tracta d'una gran ascensió, d'aquelles que t'aporten felicitat i una gran satisfacció personal.
 |
| Merche-Guillermo-Joan-Toni-Lídia |
VIDEO TRAK MAPA
Refugi Angel Orús
Restricció pas vehícles
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada