dilluns, 13 de març del 2023

AVENC D'EN ROCA

 


Situat a les Muntanyes d'Ordal, aquest avenc ens ha sorprès gratament, en particular la gran sala inicial de grans proporcions i en la que mitjançant dos ràpels, ens permet baixar fins a la seva base situada a la cota -33,50. Aquests dos ràpels són verticals però, no volats la qual cosa sempre és un aspecte que redueix la seva dificultat i el fa més accessible a persones com ara jo que no hi estem acostumats. Els grans vols de fet no comporten problemes a la baixada, però la remuntada que posteriorment ens tocarà superar, fa respecte, almenys a mi, sobretot quan en un ambient àmpli i fosc comences a fer suaus giragonses que et fan perdre el sentit de la posició, però bé aquest no és el cas a l'Avenc d'en Roca. Un cop a la base tenim encara l'opció de baixar dos pous més, un d'ells ens a situa a la cota -46 i que el podríem desgrimpar sense fer us de material però qué donat que la roca rellisca molt aconsello fer ús d'una corda de suport. L'altre pou porta a la cota -56, màxima profunditat de l'avenc, pel seu descens ens cal material de descens i ascens per superar els petits pous i algunes estretors. Un curt pou inicial ens porta a l'inici d'un estretament vertical que ens deixa a una característica sala amb una columna central, d'aquest punt una curta desgrimpada final ens deixa a la cota -56. Tot l'avenc està molt ben equipat.
Per accedir a la cavitat prendrem com a referència l'àrea de servei del Port d'Ordal, just abans d'entrar a l'àrea de servei, en una rotonda, cal anar direcció  a "les pedreres", seguint per aquesta carretera aviat arribem a una bifurcació on deixem a l'esquerra una carretera tallada al trànsit, continuem i als pocs metres trobarem a la nostra dreta l'inici d'una pista que ens cal prendre. Aquest pista inicialment està en  bon estat, pero a mesura que avancem acaba essent apte només què per a vehicles tot terreny i si no és el nostre cas ens tocarà fer una caminada per pista fins que arribant a una zona planera ensopeguem a la nostra dreta amb l'inici del sender (fita) que de baixada i per dins d'ambient dens de bosc ens porta al llarg d'uns cinc-cents metres fins a la boca de l'avenc. El tram de pista de la carretera fins a l'inici del sender és d'una mica menys de dos quilòmetres.

          VÍDEO                 FOTOS                   TRACK                  MAPA                  TOPO              



dilluns, 16 de gener del 2023

BARRANCO BASENDER + ESCALERETAS

 
Després d'haver fet ahir las Fajas del Mascún, avui ens dirigim a la població de Lecina situada en el sector del Rio Vero amb la intenció de fer una matinal bastant completa, baixarem pel  Barranco Basender que ens portarà fins a la mateixa llera del Vero i la tornada la farem remuntant la Ruta de las Escaleretas, un agosarat camí que passa per molts dels abrigs rupestres que es troben en el Barranco Superior de Lecina. Aquest camí darrerament ha estat equipat generosament i permet fer la visita dels abrics amb més seguretat i sobretot fer-lo accessible a un sector més divers de persones. El Barranco de Basender és un engorjat molt estètic i relativament fàcil de baixar, té l'avantatge de què normalment no i baixa aigua la qual cosa permet fer-lo en qualsevol època de l'any, el ràpel més llarg és de tretze metres i evidentment cal material específic pel seu descens.                                        Un cop hem fet el descens del barranc, anem a parar a la mateixa riba del Vero, ens cal seguir una estona aigües avall per trobar l'inici de La Ruta de las Escaleretas. Com deia, aquest camí disposa de molts equipaments per facilitar-hi l'accés, potser inclús masses, tot són opinions. El primer tram del camí porta fins al primer abric, unes verticals escales  permeten accedir fins al mateix abric, cal tornar a baixar-les de nou per a continuar amb el nostre camí. A partir d'aquí un rètol ens avisa de que entrem en sector més aeri de la ruta i que és aconsellable portar material de ferrada. Continuem remuntant el dret vessant tot passant per diversos abrics, finalment superem els darrers pendents que ens a situen al planell superior del canyó, per bon camí retornem fins a Lecina, coincidint a mig camí amb el camí per on havíem passat per anar al Basender. A Lecina aconsello anar a visitar una espectacular alzina mil.lenaria que es troba en el mateix poble.


VIDEO               FOTOS                TRACK                MAPA                   PERFIL





FAJAS DEL MASCÚN

 
Som a principis de gener i de nou hem vingut a Guara per fer la tradicional sortida que sempre fem per aquestes gèlides dates, estarem tres dies per la zona i com activitat principal volem fer las Fajas del Mascún, un recorregut que en part ja vàrem fer per enllà l'any dos mil. En aquesta ocasió i amb uns quants anys més a l'esquena, volem fer un recorregut circular entorn de tot el canyó que ens permetrà tenir una visió més àmplia d'aquesta meravella de la geologia què és el Mascún. Prenent com a lògic punt d'inici el poble de Rodellar ens dirigirem primer al veïnat de Cheto, seguint el GR-1 Sendero Histórico. El camí molt ben traçat i senyalitzat va resseguint en alçada i jugant amb els relleus de l'orografia tot el vessant esquerre del Mascún. En els punts importants i bifurcacions anem trobem rètols indicadors què ens ajuden a sortir de dubtes, la direcció a seguir és "las Bellostas por Letosa". Finalment, trobem una bifurcació que ens indica "Saltador Lañas", deixem el GR i seguim per aquest camí on poc després de passar per una estètica feixa excavada al cingle arribem a la bonica raconada on hi ha el Saltador, aquesta cascada és també el punt d'inici de l'engorjat del Mascún. Travessant la llera del riu i trobem l'inici de la Faja de Raisin, primer tram del recorregut de les Fajas. Ràpidament, anem guanyant altura i se'ns van obrint impressionants vistes de les fondalades, laberints de roca i formacions de formes inimaginables, tot una eclosió pels nostres sentits. Aquest recorregut passa constantment a frec de grans verticals on ens cal posar un mínim de cura sobretot quan ens hi apropem per visualitzar el fons o fer fotografies. Aquest primer tram finalitza en la confluència amb el Barranco de Raisín, un rètol ens indica l'inici de la nova Faja.

Iniciem aquest nou tram anomenat "Faja del Mirador de Mascún", seguim per bon camí, potser més ampla que el del primer tram, el paisatge segueix essent impresionant, per sota nostre anem deixant el sector dels Oscuros el Mascún, imperceptible per la complexitat orogràfica de l'indret. Finalitzada la Faja arribem al poble d'Otin, interessant d'anar-hi a fer un tomb, comprovarem com l'inexorable pas del temps va deixant emprenta en l'activitat humana que un dia es va manifestar en aquest racó de món. Del poble seguim el nostre camí, inicialment de pujada, passem pel costat de dos espectaculars exemplars  de roures centenaris. Mitjançant el Camino de la Costera acabem baixant fins a la llera del Mascún, continuant aigües avall ens caldrà travessar el riu a gual unes quantes vegades, poc després de passar per la Fuente del Mascún trobem l'inici del camí que de pujada ens porta fins a Rodellar, punt final del nostre recorregut per aquest increïble espai que el treball dels temps ha estat capaç de crear.


VIDEO                        FOTOS                         TRACK                         MAPA



diumenge, 8 de gener del 2023

COGULLÓ D'ESTELA


Per fer la primera sortida de l'any hem vingut a la zona dels Rasos per fer un recorregut circular que ens permetrà passar per tres cims, la Torreta dels Enginyers, la Roca d'Auró i el Cogulló d'Estela. 
El nostre punt de partida serà la Mare de Déu de Corbera, un petit santuari al qual podem accedir per una estreta carretera. De Berga cal agafar la carretera BV-4243 que puja als Rasos de Peguera, arribant a Espinalbet, just davant del càmping surt la carretera que s'endinsa al nucli habitat i que continua fins al santuari de Corbera.
L'itinerari es realitza majoritàriament per dins de bosc, de pujada i arribant a les parts superiors trobem amplis prats com ara el Pla de la Cresta i el Pla de la Bassa amb àmplies panoràmiques. La baixada de la Torreta dels Enginyers fins al santuari passant pels altres dos cims la fem íntegrament per dins de bosc. El camí, en general es troba molt ben traçat amb marques de pintura de diferents colors segons zona. El tram més complex és el que de la Roca d'Auró baixa fins al Coll d'Estela, és enrevessat però el gran nombre de fites o posa fàcil. En aquest itinerari que es podria qualificar de fàcil, cal considerar que tant l'accés final a la Roca d'Auró com al Cogulló travessem per forts pendents on malgrat que estan equipats amb cadenes cal posar atenció. 

VIDEO                   FOTOS                      TRACK                       MAPA



dimecres, 21 de desembre del 2022

PUI DE LLERÀS

Són nombroses les ocasions que fent camí cap al Pirineu a través de la carretera N-230, observàvem a la nostra dreta, i a l'alçada d'entre Areny i Sopeira un ampli espai de territori encerclat de muntanyes, pel nord la Serra de Sant Gervàs amb les seves lluents cingleres de roca calcària ja la coneixíem, però per l'est ens cridava l'atenció una serralada que mostrava també altes parets, peró d'aspecte més fosc i que suposàvem que estaven constituïdes per roca conglomerada. En conclusió, que després de tant de temps passant de llarg, camí dels alts cims del Pirineu decidim informar-nos sobre aquest reduït espai geogràfic i organitzar-hi una sortida. Aquesta zona s'anomena la Terreta i forma part de l'Espai Natural Vall Alta de Serradell-la Terreta-Serra de Sant Gervàs. La proposta que plantegem és de fer un itinerari circular què tenint com a origen el poble d'Espluga de Serra en permeti fer un recorregut circular per la Serra de Castellet, passarem pel Pui de Lleràs, el seu cim és alt i continuarem carenejant fins a la Collada de Castellet, a partir d'aquí baixarem fins al poble de Castellet i retornarem per pista a Espluga de Serra.

Anant per la N-230, un cop hem superat Areny i a l'alçada del km 103 surt a la nostra dreta una carretereta què guanyant força alçada porta a la Torre de Tamúrcia, un cop aquí continuem per una pista qué amb un traçat bastant planer porta a l'Espluga de Serra. Aquest tram per pista està asfaltat però en péssimes condicions.  Tot el seu recorregut és accessible a tota mena de vehicles.

El nostre itinerari comença just al costat de l'escola del poble on  també hi trobarem espai per aparcar, un rètol ens indica Camí de Serradell, es tracta d'un bon camí que ens puja fins a dalt de la serra, un cop a la carena (rètol) es tracta d'anar carenejant per bon camí fins al cim del Pui de Lleràs, gaudint constantment de la nostre posició a la part superior de les cingleres. Dalt del cim i trobem un vèrtex geodèsic i una caseta de fusta que roman tancada. Ara toca seguir carenejant, inicialment perdem altura per un ampli prat que ens acaba portant a una pista per on continuem carenejant. Després d'haver deixat algunes cruïlles de costat, arribem a la Collada de Castellet (rètols) on hi trobem l'inici del camí qué ens permetrà baixar fins al poble de Castellet. Aquest camí què perd altura a costa de fer nombrosos revolts ens va oferint constantment espectaculars imatges d'aquest altre sector de la Serra de Castellet, cingles, rouredes i el vol dels voltors que aniden a les parets. El camí ens acaba deixant a la pista de la vall, la seguim a la dreta, passant primer per Castellet i finalment a Espluga de Serra. El més probable és que no coincidim amb cap vehicle, aquesta part del territori està poc habitada. Segons ens comentava un pastor de la zona, aquesta pista en sentit contrari al nostre, finalitzava en un parell de quilòmetres per manca de pressupost, és a dir qué es tracta d'una pista asfaltada "a ningún lugar". Tot l'itinerari està senyalitzat amb pintura de color groc. 


VIDEO                       FOTOS                          TRACK                          MAPA


Entrar dins d'aquest espai conegut com la Terreta per nosaltres va resultar ser una interessant descoberta, i tot i que només vàrem visitar l'entorn més proper l'Espluga de Serra, des de dalt de les carenes teníem una visió general del territori què ens mostrava un paisatge de gran bellesa, constituït per una extensa i àmplia depressió solcada de carenes enllomades, recobertes de generoses rouredes i pinedes distribuïdes amb simbiosis amb espais agrícoles a cotes més baixes. Va ser també una grata sorpresa comprovar com un poblet tan aïllat com Espluga de Serra, penjat a la muntanya i a l'ombra de les cingleres de la Serra de Castellet, no estava despoblat. Segons ens deia un resident del poble, en l'actualitat eren uns 33 habitants i a l'escola i assistien uns 14 nens dels poblets què hi ha dispersos per la Terreta. A part de l'escola, un dels signes de vitalitat d'un llogaret com aquest és la presència d'un bar o local social on es puguin trobar o reunir els veïns, a l'Espluga també n'hi ha un (T636603238). La nostra visita va ser a finals de tardor, l'ambient era plujós, algunes boires creixien i fonien per entre les depressions del relleu, el paisatge era encisador i oferia tot allò que cal per agradar, i aquesta és l'empremta què va deixar al nostre cor.





dilluns, 19 de desembre del 2022

COVA ESPLUGA LLORNA

Situada a les rodalies d'Espluga de Serra i enlairada a la base dels espectaculars cingles de la Serra de Castellet, es tracta d'una cavitat de gran volum interior excavada en la roca conglomerada. Com a curiositat dir, que cap a l'any 2005 es va poder desobstruir una estreta gatera que va permetre connecta amb un altre sala, també de grans dimensions i oberta al cingle oposat de la cinglera, aquest fet ocasiona que notem un fort corrent d'aire en aquesta estretor. Per accedir a la cavitat cal que des del poble continuem per la pista un quilòmetre fins a arribar a la Font dels Capellans. Pel darrere de la font surt un desdibuixat sender que va guanyant desnivell pel bosc obrint-se pas pels indrets menys atapeïts de vegetació, molt de tant en tant trobem alguna fita, el GPS ens pot ser de gran ajut. Superada la part de bosc la lògica ens porta en direcció a una curta canaleta que ens permetrà superar una faixa rocosa, a continuació per pendent inclinat de roca anem fent una darrera marxa de flanqueig en direcció a la cavitat de la qual ja podem observar entre la vegetació, la gran boca d'entrada. Aquest darrer tram per terreny rocós, és a dir de l'accés a la canaleta fins a boca de la cavitat,  pot ser perillós si està mullat com va ser en el nostre cas.

La cova inicialment és planera, més endavant comença a guanyar nivell mitjançant un regular pendent llis i relliscós on tindrem de posar atenció. Una darrera obertura ens dóna pas a la saleta on hi ha la gatera d'accés a la sala final de la cavitat. Aquesta gatera té una longitud aproximada d'uns sis metres i per la seva reduïda secció fa que pugui resultar una mica angoixant de superar, nosaltres la vam passar panxa avall a l'anada i panxa amunt a la tornada, una mica en pla llombriu, estira-arronsa El que més destaca de la cova és el seu volum perquè de concrecions no en té masses. 

VIDEO                   FOTOS                  TRACK                 MAPA                 TOPO



diumenge, 4 de desembre del 2022

COVA DE RIALB


Coneguda d'antic a la regió i motiu de diverses llegendes populars, aquesta cova es troba situada en un indret força accessible i és molt freqüentada pels espeleòlegs. Constitueixen un jaciment arqueològic del paleolític en el qual s'han fet troballes que daten de fa quinze mil anys abans de Crist. Les trobem situades en el km3 de la carretera GIV-5217 que porta de Ribes de Freser a Queralbs, al costat mateix de l'Hostal Rialb i del cremallera de Núria. A través d'un pas adossat a l'hostal (pista de frontó) podem accedir a la cavitat. Una obertura arrodonida ens permet entrar a la gran balma que roman oberta just per sobre de les vies del cremallera, ens cal anar al costat oposat per entrar a la galeria principal. A la topo adjuntada es poden observar acolorides les diverses galeries que vàrem recórrer  i que a continuació intento descriure seguint l'ordre de la nostra visita.

La galeria principal d'entrada descendent (color groc) és àmplia i espaiosa, passa a través d'unes boniques columnes i en arribar al seu final podem observar dos ramals oposats, un a l'esquerre i l'altre a la dreta. El de la dreta (color rosat) mostra un perfil més baix que en diversos sectors ens obliga a fer curts trams ajupits, també és descendent i mostra boniques formacions.

El ramal de l'esquerra (color blau) és força mes ample i a la que portem pocs metres recorreguts observarem a terra i a la nostra dreta un orifici-gatera, que passarem fàcilment i que ens permetrà accedir a una curta galeria secundària (color lila) també interessant de conèixer. Retornant de nou al ramal principal (color blau) iniciem el que és el sector més interessant de la cavitat, pugem inicialment un pla inclinat concrecionat, anem passant per diversos espais que en algun lloc ens cal arrossegar,  finalment arribem a una zona inundada on és inevitable mullar.se els peus. Superat el gorg arribem a una sala espaiosa amb boniques formacions i seguint endavant una corda passamà instal.lada ens permet superar una llastra inclinada en un indret que suposem que és propens també a inundar.se, poc més endavant arribem al final de la galeria.

Just en aquest punt final de la galeria, a la nostra esquerre segons arribem, observarem enrere un pla inclinat del qual pengen unes cordes, es tracta de l'accés a la galeria secundària (color verd). Amb l'ajut de la corda superem una estretor superior, seguidament i amb alguna gatera més accedim a una reduïda saleta amb força concrecions. Ara només ens cal fer camí enrere que en el nostre cas vàrem fer força satisfets dels interessants espais que la Cova de Rialb ens havia ofert.

VIDEO                   FOTOS                     MAPA                        TOPO








MINA SARAGOSSA

 
La finalitat d'aquesta coneguda mina que es troba al municipi de Queralbs era l'extracció de pirita arsenical i els inicis de la seva explotació daten de l'any 1894. Per accedir-hi cal remuntar la carretera que puja al nucli de Vilamanya, d'aquí continuem pujant per una estreta carretereta que al cap d'1,5 km ens acaba portant a una cruïlla, inici d'una pista. Aquesta pista és factible per a qualsevol mena de vehicle i en qüestió d'uns 2,7 km arribarem a la Mina Saragossa on un gran rètol indica la seva posició inequívoca. La boca d'entrada es troba just al costat de la mateixa pista, enlairada uns tres o quatre metres. La mina està formada per un conjunt de diverses galeries situades a distint nivell, nosaltres visitarem tan sols la que correspon al segon pis que és la que tenim al costat de la pista. El traçat interior és molt rectilini, amb una configuració i alçada que ens permet progressar còmodament. Al contrari d'altres mines que hem visitat el sostre i les parets mostren aspecte de solidesa, arribant a la part final unes acumulacions de runa a terra ens obliguen a passar uns metres ajupits.

VIDEO                     FOTOS                           MAPA                           TOPO




dimarts, 29 de novembre del 2022

COVA NEGRA DE CORÇÀ

 


Hem vingut a l'àmplia i lluminosa Vall d'Àger per visitar la Cova Negra de Corçà, una cavitat que malgrat no ser massa llarga, poc més de 300 metres,  ens ofereix un entretingut recorregut, més o  menys fàcil, a través de la seva gran volumetria. Està situada en el vessant occidental del Montsec d'Ares, molt propera al congost de Mont-Rebei i per accedir-hi cal que prenguem la carretera que de les proximitats d'Àger puja al Coll d'Ares, quan  ja som a força alçada arribem a una zona planera on trobarem a la nostra esquerre l'inici d'una pista amb un rètol que indica "Sant Llorenç" Aquesta pista té un recorregut d'uns sis quilòmetres fins al Pla del Lluís lloc on hi ha un àmpli camp amb força espai per aparcar, és un indret molt freqüentat pels escaladors. La pista tot i que en general  pot ser accessible pels turismes presenta en l'actualitat alguns punts força malmesos no aptes per a ments sensibles i que cal superar dolçament. Nosaltres vam fer els últims cinc-cents metres caminant per si de cas. A l'altre extrem del camp, segon hem arribat, surt un sender que resseguint sota el cingle ens va apropant al congost de Mont-Rebei, l'últim tram ens obliga a baixar per terreny pedregós, inestable i menys definit, algunes fites ens ajuden a trobar el millor camí fins a arribar a la cova que podrem observar enlairada per sobre nostre i que ens obligarà fer una curta grimpada amb l'ajut de la vegetació per tal d'accedir a la seva entrada.
La boca és força àmplia i ja d'inici anirem perdent alçada mitjançant els amples passadissos que connecten les diverses sales fins assolir la cota més baixa de la cavitat a menys setanta-sis metres. Tota la cova és molt relliscosa, això ocasiona que la progressió pels constants plans inclinats esdevingui una pista de patinatge on hem de posar atenció. Al llarg de tot el recorregut hi trobem tres ressalts a superar, el primer d'ells que deu tindre uns cinc metres, esta equipat amb una corda fixe nuada. Per als altres dos ressalts, d'uns dos o tres metres, és convenient que per seguretat portem curts trams de corda per facilitar tant el descens com també el retorn, com deia abans no són molt alts però el paviment rellisca molt. La cavitat finalitza en una petita saleta on la vena artística dels visitants oclasiona en forma figures i inscripcions.  Per accedir a aquesta darrera saleta ens caldrà arrossegar per una petita obertura a nivell del terra.  La visita a la cova presenta a més un nivell afegit amb l'aspecte paisatgístic, l'espectacular Congost de Mont-Rebei amb el Riu Noguera Ribagorçana tres-cents metres per sota nostre. A la tornada és recomanable anar a conèixer el Castell de Sant Llorenç i si tenim temps pujar al Coll d'Ares on gaudirem d'una àmplia vissió del Pirineu.

VIDEO                     FOTOS                        TRACK                    MAPA                      TOPO






dilluns, 14 de novembre del 2022

RIO MARTIN (Montalban-Estrechos)

 

Al norte de la provincia de Teruel encontramos un espacios natural muy bien conservado, se trata del Parque Cultural del Rio Martin que abarca el cauce de este rio desde aguas arriba de Martin del Rio hasta Albalate del Arzobispo. A lo largo de su cuenca atraviesa espacios muy diversos y diferenciados, amplias vegas con algún reducido uso agrícola y profundos cañones donde la naturaleza se mantiene en un estado casi primigenio y donde los pocos aprovechamientos que un día pudo haber el territorio ha ido  recuperando a lo largo de años de abandono. Una de las características del parque son la gran cantidad de abrigos con pinturas rupestres, testimonio del paso del hombre por este sector de compleja orografia.

  Un sendero recorre en toda su extensión el Parque Cultural, se trata del sendero de gran recorrido GR262, muy bien señalizado y en perfecto estado de mantenimiento este camino nos permite atravesar de forma segura  un territorio difícil y áspero. Diversos equipamientos facilitan el paso por aquellos puntos susceptibles de problemática, barandas quitamiedos en los flanqueos a altura, cable de vida en angosturas, grapas y pasarelas en los flanqueos del Martin al nivel de sus aguas. En todos los puntos de interés encontraremos señalización o tabla de interpretación. Recorrer este GR a lo largo del Rio Martin, no tendría de comportar ningún temor, si más bien un placer, a lo largo de su trazado pasamos por diversas poblaciones que nos pueden ser muy útiles para diseñar un recorrido adecuado a nuestra intensidad personal.

En nuestro caso disponíamos de tres días efectivos para el descenso que abarcaría de Montalban hasta los Estrechos del Martin en las cercanias de Albalate. Al no tratarse de una travesía  circular decidimos buscar y establecer un campo base, a este efecto el lugar escogido fue el Albergue Natualcaine en la encantadora población de Alcaine y por cierto esta decisión fue un gran acierto, su responsable Victor, gran conocedor de la zona, persona afable y predispuesta desde un principio a que nuestra estancia fuera lo mas agradable posible dentro de sus posibilidades. Para los transfers en vehiculo, tambien tuvimos un gran acierto al disponer de los servicios de Rufino, que puntualmente de madrugada y al atardecer nos recogía en el punto acordado para regresar a Alcaine. Teníamos pues, los ingredientes necesarios para el éxito de nuestra empresa: alojamiento, transporte, buena compañía, un buen estado de ánimo y una gran disposición al esfuerzo. Y realmente recorrer el Parque Cultural del Rio Martin acabo dejando un grato recuerdo en nuestro humilde historial montañero

 
ETAPA-1   Montalban-Peñarroya-Obón- Alcaine
Recorrido: Etapa larga con constantes desniveles. Cortos pasos equipados con pasarelas, grapas i cable de vida a nivel del rio.
Distancia: 26 km              Desnivel: +800m            Tiempo: 9:00 h

VIDEO            FOTOS           TRACK          MAPAS: M1 - M2 - M3

ETAPA-2   Alcaine-Oliete-Ariño
Recorrido: Etapa de transicion, paisaje estepario fuera del cauce entre Alcaine i Oliete. Visita obligada a la Sima San Pedro
Distancia: 23 km              Desnivel: +370m            Tiempo: 8:00 h

VIDEO            FOTOS           TRACK           MAPAS: M1 - M2  

ETAPA-3   Ariño-Puente de Batán-Estrechos I/V
Recorrido: Etapa diversa, un primer sector por amplios espacios i un segundo sector por espectaculares estrechos. Pasos aereos protegidos.
Distancia: 16 km              Desnivel: +570m            Tiempo: 8:00 h

VIDEO            FOTOS           TRACK: T1 - T2           MAPAS: M1 - M2


PARQUE CULTURAL RIO MARTIN


Taxi Rufino  689 341 210 - 662 649 210