dilluns, 23 de maig del 2022

MALLO ACHERITO

Quan el bon temps es posa d'acord amb tu, i tens l'oportunitat de venir a fer muntanya per aquesta zona més atlàntica del Pirineu, tens garantit un dels millors marcs paisatgístics alpins. Sense ser muntanyes massa altes presenten una morfologia equiparable als espais de l'Alt Pirineu i fins i tot dels Alps. Àmplies valls recobertes de magnífics boscos, extensos espais ocupats per rasos de muntanya, i com a teló de fons el món mineral i encimbellat de l'alta muntanya, és a dir que podrem gaudir amb plenitud  de tots els estatges alpins. Fins al Refugi de Linza si arriba per carretera des de Zuriza i normalment està obert tot l'any, a l'hivern per a la pràctica de l'esquí de fons. Cal que tinguem en compte que la cobertura telefònica és inexistent. A causa de que la neu, a mitjans de maig, encara ocupava bona part de valletes i obagues, el track què adjuntem de l'itinerari en alguns punts no coincideix amb el sender existent. 

Itinerari molt interessant prenent com a base el Refugi de Linza. Es tracta d'un recorregut circular que a través del Paso del Caballo accedim a una bonica fageda, a continuació anem remuntant per prats i amplis espais de muntanya, per on a poc a poc, anem guanyant alçada fins a situar-nos a la Collada del Huerto de Acherito, davant nostre tenim la pala final d'accés al cim, tot i el seu aspecte imposant, un camí molt ben traçat ens permet remuntar amb certa comoditat fins al mateix cim. Pel descens, un cop de nou a la base de la pala cimera, anirem derivant cap al nord per tal d'anar a passar per la Foya del Ingeniero, camí més entretingut però ben senyalitzat. Anirem perdent altura constantment, després de travessar una gran tartera acabem baixant fins al fons de la vall. Més endavant deixem els prats i ens endinsem de nou en un altre bonica fageda que no deixarem fins a arribar al refugi. Tots els camins estan molt ben senyalitzats, sigui amb fites o bé amb pintura.  


VIDEO                     FOTOS                        TRACK                          MAPA





dimecres, 11 de maig del 2022

TUC DE MONTPIUS

 


Continua fent mal temps a la Vall d'Aran, i igual que ahir de bon principi la moral no està massa alta, avui tenim previst anar a pujar el Montpius, un cim situat bastant proper a l'entrada de la boca nord del Túnel de Viella. Optem per seguir la mateixa estratègia d'ahir, tirar amunt fins enllà on la meteo ens ho permeti, avui però, agafarem les raquetes per si de cas. En arribar al punt d'inici aparquem en una esplanada situada just en el revolt on la carretera creua el Riu Nere, d'aquí remuntarem pels prats fins a una propera borda que podem observar per sobre nostre i des d'on un curt tram de pista ens porta a la Borda Sabater, punt on s'inicia el camí que remunta pel bosc fins a situar-nos als extensos rasos de muntanya que ocupen tota la zona superior. El camí pel bosc és molt bo i agradable, malgrat el fort pendent. Arribem a la Cabana de Pomarola i a partir d'aquest punt comencerem un llarg recorregut de quasi quatre quilòmetres per un ample llom carener què ens acabarà situant a la base del Montpius. De camí passarem per dues cabanes més, la Cabana des Comets i la Cabana des Clots d'Anherar. Arribats a la base del Montpius observem que a les dues carenes laterals d'accés hi han grans cornises de neu, així és que vist que l'esperó frontal està net de neu, remuntem mig grimpant el curt tram que ens a separa del cim. Malgrat el temps inestable que ens està fent, podem observar alguns dels cims més propers, la carena del Port de Viella, el Montcorbison i poca cosa mes. Comencem a baixar i en passar per la Cabana des Comets ens hi aixopluguem en observar que se'ns apropa ràpidament una cortina d'aigua. Després de menjar una mica seguim el nostre camí tranquilament i sense cap més ensurt, fins al cotxe. Tornem a estar molt contents pel fet d'haver tornat d'aconseguir fer cim, amb una meteo tant desfavorable.


VIDEO                        FOTOS                          TRACK                           MAPA








TUC DE LA CIGALERA

 


 Hem vingut a la Vall d'Aran per tancar per aquest any la temporada de raquetes, malgrat que al Port de la Bonaigua encara es poden observar grans congestes de neu, la veritat és que a muntanya aquesta comença a escassejar bastant i per si no n'hi hagués prou ens està fent molt mal temps. A bona hora som al punt d'inici i vist el panorama decidim anar al proper Refugi de les Ares a prendre algo calent i fer passar l'estona esperant que el temps millori. Finalment, prenem la decisió de tornar al punt d'inici al port i començar a caminar seguint l'itinerari d'ascensió al Tuc de la Cigalera, deixem les raquetes i ens posem en marxa, la intenció és anar tirant fins enllà on el sentit comú ens ho permeti i si fem cim, bingo. Avui, el plan era fer un recorregut circular passant per l'Estany Pudo, però vista la situació està clar que ho tindrem de deixar per un altre dia. A poc a poc i com aquell que no vol acabem fent cim, a més hem tingut un petit premi, per uns moments se'ns obre una finestra als núvols i podem gaudir del paisatge que ens envolta. El Tuc de la Cigalera és un itinerari molt assequible per a la pràctica de raquetes que a través de pendents d'inclinació moderada permet anar guanyant altura còmodament i sense complicacions.


VIDEO                        FOTOS                            TRACK                              MAPA






dimarts, 26 d’abril del 2022

PONT CABRADÍS


   Feia ja molt de temps que tenia previst venir a conéixer el Pont Cabradís, un fenomen curiós situat en una de les raconades més feréstecs del Solsonès. El Riu Aigua de Valls que s'obre pas entre la Serra del Verd i la Serra d'Ensija es veu obligat en un dels seus punts més engorjats a fer un curt tram d'uns cent metres de llarg, de forma  subterrània. El motiu és a causa d'una gran acumulació de blocs gegantins que un dia es van desprendre de la muntanya i què al llarg de milers d'anys, la tosca i els sediments van acabar formant un bloc compacta o el riu es va a veure obligat d'anar erosionant fins al que avui en dia ens hi trobem.

Per tal d'accedir a la zona nosaltres hem fet el que sembla ser és l'itinerari més curt. Cal anar per la carretera BV-4241 que uneix Berga amb Sant Llorenç de Morunys. Si venim de Berga, passat el quilòmetre 43, cal agafar una carretereta a la dreta que porta a Sisquer i Montcalb. Anem guanyant alçada ràpidament, poc després de passar per l'Ermita de Sant Esteve ens caldrà prendre una pista pavimentada a l'esquerra amb uns quants rètols indicadors, entre ells el que indica que és la bona direcció pel Pont Cabradís. Aquesta pista ens portarà fins a la llera del riu en un recorregut d'uns tres quilòmetres i mig. A meitat de camí s'acaba el paviment i continua amb un ferm natural apte per a tots els vehicles a excepció d'un curt sector d'una cinquantena de metres bastant malmès. Arribem al costat d'una resclosa del riu, just on la pista fa un gir de 180º per dirigir-se al Molí de la Corriu, per on tornarem al final de recorregut. Junt a la resclosa hi ha ampli espai per aparcar. Tant el camí fins al Pont Cabradís com el retorn pel Camí dels Cints estan senyalitzats amb pintura groga. Els senders estan ben definits i donada l'abrupta orografia qué no permet massa possibilitats de fer altres recorreguts no ens a sortiran altres bifurcacions què ens posin dubtes del bon camí a seguir, a més està tan ben senyalitzat qué el gps és quasi innecessari. Cal dir al respecte que la recepció dels satèl.lits en alguns punts és imprecisa o caòtica a causa de l'engorjament del riu.
El tram de camí fins al Pont Cabradís es tracta d'un sender que ressegueix algo enlairat la llera del riu i qué ens obliga en alguns punts a travessar pendents rocosos una mica exposats, per sort, a tots aquests indrets i trobem equipaments on agafar-nos, sigui mitjaçant cadenes o cordes. En el nostre cas que hi vam anar després de dos dies de fortes pluges i on tot estava fangós, humit i relliscós, aquests equipaments ens van ser de gran ajut. Un cop hem arribat a l'altura del Pont el sender travessa per sobre d'aquest, per tal de poder accedir a la llera el riu, junt a la boca sud.
La tornada la farem pel Camí dels Cints, un camí què ressegueix molt enlairat entre faixes de cingles, en un constant puja i baixa per superar les sinuositats del relleu. Anem passant pel costat d'algunes vaumes i interessants miradors què ens ofereixen bones vistes de la vall i les seves fondolades. Després de travessar el Torrent de Vilacireres ens cal remuntar un fort tram que no dòna treba i que ens acaba portant al Mirador dels Cints, el punt més elevat del recorregut. A partir d'aquí tot és baixada, primer passem per la Torre de la Corriu, lloc molt bonic, i a continuació anem perdent alçada per una roureda i altres zones boscoses fins a arribar al Molí de la Corriu. Seguint la pista algo més d'un quilòmetre aigües amunt, arribarem a la resclosa on hem aparcat. Després d'haver realitzat aquest recorregut, opinem que tot i que el protagonisme se'l emporta el Pont Cabradís, la zona en si, la seva orografia i paisatge, són per si mateixos, els autèntics valors d'aquest sorprenent itinerari.

VIDEO                      FOTOS                         TRACK                              MAPA







dimarts, 5 d’abril del 2022

COSTA PUBILLA (per Nevà)


 El front polar que havien pronosticat arriba puntualment i el Pirineu comença a recuperar de nou el seu vestit blanc, som a principis d'abril i és el que toca. Per la nit de divendres a dissabte es preveu una meteo molt virulenta, intenses nevades i fort vent. La qüestió és que hi han ganes de sortir i vist que pel diumenge es preveu un dia assolellat a alta muntanya, almenys fins al migdia, decidim anar a pujar el Costa Pubilla. Pujarem pel vessant nord que no coneixem, prenent com a punt d'inici el poble de Nevà. Ja sabem que just després d'una forta nevada no és aconsellable anar a muntanya i cal deixar uns dies perquè hi hagi una bona consolidació entre capes, però bé, creiem que el Costa Pubilla és un cim fàcil, sense pendents compromeses i que pot ser viable d'anar-hi.

La sorpresa la tenim en arribar a Planoles i Nevà des de d'on podem observar ja, tot el vessant de la serra del Montgrony i el que veiem és molt decebedor, no hi ha gens de neu, una mica solsament en els rasos careners. Com què el dia és esplèndit decidim tirar amunt i aprofitar la bonança que fa després de tants dies de foscor, avui serem passejadors de raquetes. Pensem fer un recorregut circular i el farem en sentit anti-horari, pujarem a través d'amplis espais oberts fin al Coll de Remoló, d'aquí anirem carenant fins al Costa Pubilla per a continuació baixar al Coll de Coma Ermada desde d'on iniciarem el retorn per vessants boscosos fins al Coll Roig primer i seguidament a una colladeta on hi ha una masia, Can Baldric de Dalt. Donada l'escassetat de neu, en arribar al Coll de la Bona, nosaltres vam decidir pujar al cim pel camí d'estiu de pendent més amable, en cas de neu abundant i per seguretat, potser és preferible continuar carenant. Del Coll de la Coma Ermada fem una llarga travessa a flanc per dins de bosc, per tal d'arribar al coll Roig. 
Un cop al coll, on hi ha un rètol què assenyala multitud de camins ens cal resseguir inicialment (segons track) quasi per la llera del riu, aquest tram és una mica confús, aviat però cal què deixem la llera i comencem a caminar pel marge dret del torrent fins a trobar un bon sender senyalitzat amb pintura groga. Després d'una llarga caminada per aquest bonic sender boscós arribem a Can Baldric de Dalt. El poble el tenim bastant a prop, una pista ens ajuda a fer més lleuger aquest tram final del recorregut. Just arribar a Nevà comencen a caure els primers flocs de neu, cap a les cinc de la tarda som a Ribes de Fresser on parem a dinar, la nevada s'intensifica. Aquest mateix dia a la nit i un cop a casa ens assabentem que la nevada al prepirineu a estat intensa, ha estat tallada la carretera entre Cercs i Berga i fins a la una de la matinada, els vehicles han estat immobilitzats. Per poc no ens passa a nosaltres.

VIDEO                      FOTOS                           TRACK                            MAPA

lk




dijous, 31 de març del 2022

RASOS DE PEGUERA


 Quan en aquesta zona del Berguedà i cau una generosa  nevada, és qüestió de què ho aprofitem, perquè és un dels indrets més interessant per a la pràctica de les raquetes i l'Estació d'Esquí dels Rasos de Peguera, el lloc més adequat per iniciar qualsevol de les possibles rutes a fer per la zona. Ens trobem en un espai d'orografia amable on els desnivells mai són importants i què es troba en gran part recoberta de bonics boscos. Tot i que alguns itineraris estan senyalitzats a l'hivern pot resultar dificultós seguir un itinerari, els senders què a l'estiu estan ben visibles, ara es troben recoberts de neu i a menys que algú hagi passat abans deixant traça, ens caldrà consultar sovint el GPS. Proper a l'estació hi ha  el  Xalet dels Rasos un refugi de muntanya què resultarà sempre una bona base per fer-hi estada. 
L'excursió que aquí proposem es tracta d'un recorregut circular d'uns deu quilòmetres d'allargada que va passant per tot el seguit de cims què conformen les cotes més rellevants del sector, cal dir que tots ells no tenen l'aparença que normalment ens presenta un cim i pel fet d'estar mig amagats dins del bosc no ens ofereixen cap perspectiva de la zona, per a nosaltres tan sols són una referència de què el nostre camí va essent el correcte. 
Prenent com a punt de sortida l'estació ens caldrà baixar uns tres-cents metres per la carretera en direcció sud on hi havia trobarem una pista què resseguint-la ens portarà fins a la Torreta, aquest punt és l'unic què ens ofereix un horitzó més dilatat. A continuació travessarem l'extens planell anomenat Pla de l'Orri des d'on  ens caldrà remuntar pel bosc per tal de superar el curt desnivell que ens a separa del Pedró, aquest punt potser és el més confús de resseguir i ens cal anar improvisant, jugant amb el terreny i el GPS. Un cop al Pedró seguim una mica més pel bosc fins a arribar a un espai més obert que de baixada ens porta a uns amplis rasos anomenats Les Collades. Un últim tram en suau pujada ens a situa als Rasos de Dalt o el Salabardar, anem seguint el nostre track a través del bosc fins que arribem a una clariana, d'aquí si anèssim a l'esquerra arribariem aviat a l'estació, nosaltres però, anem a la dreta on observem una bassa i una petita instal.lació, just el costat arrenca un sender que planeja i que a poc a poc ens fa perdre alçada i acaba per portar-nos fins a una pista forestal, som a uns cinc-cents metres de l'aparcament de l'estació, només ens cal superar un curt desnivell.


VIDEO                    FOTOS                        TRACK                             MAPA



dilluns, 7 de març del 2022

ZONA CANALDA


 Canalda és un petit poble situat al nord de la comarca del Solsonès al peu dels vessants de la Serra del Port del Compte. Envoltat d'una orografia sorprenent on predominen cingles i engorjats tot el seu entorn presenta un paisatge particular d'amplis i assolellats horitzons. Tota la zona presenta molts atractius de cara als esports a la natura, des de bons senders per fer llargues caminades, engorjats, ferrades i la Roca de Canalda, llarga cinglera farcida de vies d'escalada. Nosaltres farem un recorregut circular passant per alguns d'aquests indrets, des de Canalda i a través del GR-1 anirem fins al Salt de la Perdiu, que és una de les cascades del Torrent d'Urdell que en altres ocasions havíem baixat, molt a prop ens trobem amb l'inici de la Ferrada del Puig Arnau.
Aquesta ferrada no és molt llarga, però sí que bastant intensa, presenta petits desploms que ens posen a prova la força dels braços. Segons les ressenyes més oficials està considerada com de dificultat K2, però després de fer-la crec que s'acosta més a un nivell K3 com després he pogut observar en alguns comentaris fets a la web. Un cop superada la ferrada el nostre camí ens porta a creuar la carretera molt a prop d'una pronunciada corba i d'on surt un sender senyalitzat "A la Roca de Canalda". Anem progressant per dins del bosc, passant per la Font de Pallerols i poc després acabem arribant a una pista què ens porta a resseguir una estona a la base del cingle. Cal estar atents en veure el discret corriol que ens té de fer guanyar alçada per arribar a l'atac de la via equipada que permet accedir a la Cova dels Moros. Comencem amb un primer on una corda i cable ens ajuden a remuntar el vertical i ramput pendent. Un cop a dalt disposem ja de més seguretat mitjançant un cable de vida, com cal, i que amb un traçat horitzontal ens porta fins a la Cova del Moros, una gran balma penjada al cingle, tornarem pel mateix camí tot i que hi ha una instal.lació de ràpel muntada. Tan per la Ferrada Puig Arnau com per l'accés a la Cova dels Moros cal equipament de ferrada.  

De nou el camí, anem resseguint dins del possible fidels a la base del cingle, és un sender més discret que discorre per entre la rosta vegetació passant propers a moltes de les balmes penjades que observem en el cingle, aquest camí ens obliga sovint a fer petites sifonades per evitar alguns relleus del cingle. Més endavant millora i tornem a trobar el camí  senyalitzat. Passem per l'Espluga Malera, la base de El Ditet, per Ca l'Andreu i finalment arribem a Ca la Rita, tot un personatge de llegenda. En aquest punt podem observar encara en bon estat, l'habitatge i també algunes de les seves construccions annexes. Sens dubte un indret especial situat sota d'un gran desplom del cingle. Per la tornada ens cal primer fer un curt tram camí enrere per aviat arribar a la carretera, que cal creuar. Sempre de baixada anem seguint les senyalitzacions que ens acaben portant de nou fins al GR-1. Som molt a prop de Canalda on arribarem després de vorejar una de les àmplies barrancades de conglomerat que dominen la zona. El conjunt de tot aquest agradable recorregut per l'entorn de Canalda el podem fer també sense fer la ferrada, el GR-1 remunta fins a la part superior del cingle on per pista enllacem de nou amb l'itinerari proposat.

VIDEO                       FOTOS                        TRACK                         MAPA 







dimecres, 2 de març del 2022

MINES DEL CATLLARÀS

 


 En aquesta ocasió tornem al Berguedà per fer un recorregut que ens farà conèixer i segurament  reviure el passat industrial vinculat a l'extracció de carbó. Els vessants nord de la Serra de Catllaràs estan farcits de testimonis que al llarg del nostre camí ens van sortint al pas, passem per algunes de les principals mines i també construccions que en el seu dia eren imprescindibles per a la seva explotació i transport. Per trobar l'origen de totes aquestes infraestructures industrials ens cal anar a principis del segle XX, on un grup d'empresaris van decidir instal.lar una fàbrica de ciment en aquest racó tan recòndit, un d'aquests empresaris era l'Eusebi Güell un dels fundadors de l'empresa Asland, el motiu d'escollir un racó tan amagat entre muntanyes era que aquí ho tenien tot, roca calcària per fer ciment, carbó pels forns i energia elèctrica que els i oferia la força del Llobregat. Farem un recorregut circular prenent com a origen el Santuari de Falgars, un indret plàcid i acollidor, on i trobem zones de picnic i bons espais per aparcar.
A través d'una rebuscada xarxa de camins anem travessant extensos vessants boscosos on podrem observar bells exemplars de pins i faigs. Són bons camins que majoritàriament estant senyalitzats amb pintura de PR (grog-blanc), en alguns trams només amb pintura groga, i el tram final de retorn a Falgars amb senyalització GR (vermell-Blanc) és el camí Ral de la Pobla de Lillet a Falgars, aquest darrer tram, per cert, és de pujada, però amb un traçat fet amb saviesa que resseguint tota una carena el fa molt atractiu de caminar.
Si portem llum frontal podrem penetrar en algunes de les mines que ens van sortint al pas a lo llarg de tot el camí, La Mina Moreno que és la primera que trobem ens pot posar algun problema a causa de que hi ha bassals d'aigua just a la zona d'entrada i podem acabar mullats a principis d'excursió. Algunes mines seran impenetrables per nosaltres, ja que l'accés era mitjançant amplís i profunds pous. Quasi al final del recorregut trobem la mina de l'Artiga de Capdevila, de fàcil accés i traçat totalment lineal i horitzontal. Un dels punts de referència de l'itinerari és el Xalet del Catllaràs, singular edifici  construït per Antoni Gaudí per encarreg d'Eusebi Güell, aquest edifici mostra l'estètica inconfundible de l'empremta i estil d'en Gaudí, la seva finalitat era la de donar allotjament als treballadors del cos tècnic de les mines. Un altre punt de referència el constitueix la Roca de la Devesa Jussana, una esvelta agulla de roca calcària que tot i el seu aspecte fer és de fàcil accés, just a l'esquerra de la gran paret arrenca un camí fitat que ens porta fins a uns passos de roca ja més drets on hi trobarem com ajut alguna grapa metàl.lica i una corda nuada. El conjunt de tot aquest recorregut per la zona minera tot i ser de fàcil progressió el considero de dificultat moderada a causa del gran entrellat de camins per on passem i on sovint ens serà de molta utilitat per aclarir dubtes, el gps.

VIDEO                  FOTOS                         TRACK                           MAPA


 

diumenge, 13 de febrer del 2022

SERRA DE SANT GERVÀS

La Serra de Sant Gervàs està constituïda per una llarga cinglera visible de molts indrets que s'estén de les serres de Lleras i Estall a les proximitats de Serradell per l'est, fins a l'embassament d'Escales pel seu límit oest. I podem accedir tant pel sud per la depressió coneguda La Terreta com pel nord des de el poble d'Adons, on una carretera situada entre els Ports de Perves i de Viu ens apropa a la base de la muntanya. Com d'altres massissos pirinencs la morfologia dels seus dos vessants és molt diferenciada, cingleres verticals pel sud i un extens pla inclinat pel nord. Nosaltres volem fer un recorregut circul.lar prenent com a punt de sortida Adons situada a 1330 m, seguint el sentit anti horari pujarem al coll de Sant Roc per a continuació guanyar alçada fins a trobar la cinglera, bastant a prop ja, del cim de la Pala del Teller. D'aquí ens espera una forta baixada fins a el Portús situat en una ampla collada que era punt de pas estratègic per la transhumància dels ramats. Tornem a remuntar fort per tal d'assolir el darrer cim important de la serra, l'Avedoga d'Adons. Del cim ja només ens queda baixar l'extens vessant de la muntanya, de forma bastant directa i per un traçat un xic dificultós.
Del poble d'Adons travessem un prat per minsa  traça de sender que ens acaba portant a travessar un torrent, d'aquí el camí que ja es força evident i va guanyant desnivell fins al Coll de Sant Roc. Un cop al coll, on també hi arriba una pista, prenem un nou sender a l'esquerra, sempre de pujada, i per on anem travessant inicialment el vessant boscós. A poc a poc anem sortint a espais més oberts de vegetació baixa i prats de muntanya on podem començar a  gaudir del paisatge que ens envolta, És a través d'aquests amples rasos d'alçada que arribem a la cinglera i al cim de la Pala del Teller. Per baixar del cim fins a la collada on hi ha el Portús és aconsellable deixar la cinglera i fer-ho pel camí, doncs la progressió es fa dificultosa pel tipus de vegetació. Un cop som a l'ampla collada on hi ha el Portús, ens va resultar impossible trobar aquest estratègic pas, a causa segurament que amb les ganes de caminar ens vàrem passar de frenada, és a dir que hi vàrem passar de llarg. Per remuntar fins al cim de l'Abedoga d'Adons resseguim un camí que en alguns punts es fa poc evident, però que sempre retrobem sigui per una traça o altra.  La baixada del cim fins al poble és la part més complexe de tot aquest recorregut circular, inicialment no hi ha camí evident i cal perdre alçada per prat fins a una balconada que observem directament per sota nostre, d'aquest punt comencem a trobar vegetació més alta i ens cal anar buscant rastres de camí a través de corredors entre la vegetació. La baixada és molt directe i sense treva, arribem a un indret on cal baixar per un tarteram on podem observar també traces de pas, superat aquest sector arribem ven aviat a uns prats planers. Aquí cal anar cap a la dreta resseguint un camí que va perdent alçada fent una marxa de flanc i que ens acaba portant fins al costat d'una pista. Un rètol ens indica el camí d'Adons, just abans de trepitjar la pista surt a l'esquerra un camí que s'endinsa a la torrentera i que ens portarà després d'un llarg recorregut fins al poble. Aquest darrer tram és l'únic que està marcat amb fites. Incorporo algunes imatges de la meva estada a Sant Gervàs el gener del 2010 on es pot veure les diferenciades condicions climatològiques al Pirineu.

VIDEO                     FOTOS                       TRACK                         MAPA






dijous, 10 de febrer del 2022

FORAT DELS LLADRES

 

Situada al nord-est de l'àmplia i lluminosa Conca de Tremp i trobem un poble de postal, és Abella de la Conca i en els penya-segats que dominen el llogaret si amaga el Forat dels Lladres, una singularitat geològica força interessant. Dos grans pons de roca i una cova que en el seu dia formaven una gran cavitat i que en el decurs de temps passats si va enfonsar bona part del sostre queden com a testimoni els dos ponts de roca i una cavitat residual d'uns cent metres de fondària. Per accedir-hi cal que del mateix poble anem a buscar un sender que arrenca proper a l'Església de Sant Esteve, aquest camí remunta pel rost i costerut vessant, fent nombroses marrades fins a situar-nos al peu d'un esperó rocós que marque l'inici d'una via ferrada. Es tracta d'un equipament sota mínims, compost per tot un seguit de grapes, bastant distanciades entre elles de manera que en algun sector fins hi tot no ens permet enllaçar dues grapes consecutives a causa de la limitació que ens imposen la longitud de les bagues del dissipador. Aquesta via no disposa de cable de seguretat, tot i que en l'últim tram hi ha instal.lada una corda bastant malmesa. Superat el primer pont de roca que és força ample farem un curt flanqueig per anar a passar pel segon pont de roca, més estret i molt estètic. Continuant endavant en forta pujada i mig grimpant arribem al Forat dels Lladres.

Considero molt convenient anar equipats amb material de ferrades, tota l'ascensió està dominada per la verticalitat o terreny de fort pendent. En arribar al poble és preferible aparcar a uns dos-cents metres de l'entrada on hi trobarem bons espais per fer-ho. En el mateix poble hi ha un refugi molt freqüentat per escaladors que ens pot servir de base per fer sortides per les rodalies.

VIDEO           FOTOS             TRACK