TUC D'ERMÈR (pel Gotèr de Bedreda i Gotèr de Güèrri)

 Situada a la Vall d'Aran just a les portes amb França aquesta vall frondosa i envoltada d'abruptes vessants conforma un dels indrets més feréstecs d'Aran. Feia ja molt de temps que la teníem present en els nostres objectius muntanyencs i ara finalment som aquí per fer un recorregut circular que té com a objectiu principal el Tuc d'Ermèr, un cim que tot i ser d'una altura modesta exigeix superar un gran desnivell. Disposem de dos dies i el nostre plantejament és arribar pels voltants del migdia al Refugi dera Honeria i començar a remuntar el barranc anomenat en aranès Gotèr de Bedreda amb el propòsit d'arribar fins al Lac detz Potz on acamparem, per tan carreguem amb tot el material necessari com ara tendes, sacs, fogonet, etc. Demà al matí pujarem fins al cim, bastant proper del lloc d'acampada, i seguidament iniciarem el descens pel Gotèr de Güerri pel que retornarem al Refugi dera Honeria a través de les Gòrges d'Ermèr. Tot i que un pel forçat, aquest mateix dia farem camí cap a casa.

L'accés fins al Refugi dera Honeria s'efectua per una estreta carretera pavimentada fins a l'àrea d'aparcament al costat del refugi. Nosaltres vàrem fer la ruta en sentit antihorari remuntant pel Gotèr de Bedreda on un bon camí senyalitzat GR va guanyant alçada sense treva, inicialment per una bonica fageda i a continuació a travès dels rasos herbats que cobreixen el costerut vessant, el camí sempre molt enlairat respecte al riu. Després d'interminables revolts acabem per arribar a una gran extensió més planera on hi queda un xic amagat l'Estanh de Bedreda, un últim esforç ens a situarà al Còth de Güèrri des d'on podrem observar per sota nostre i proper el Lac deth Potz. En aquest coll és des d'on caldrà iniciar la pujada al cim, trobarem rastres de camí que ven aviat s'acaben fent fonedissos, anirem remuntant pels fàcils pendents d'herba fins a assolir el llom carener que finalitza en el Tuc d'Ermèr. D'aquest cim es diu que constitueix en poca distància, el més gran desnivell sobtat de la Vall d'Aran. Del cim podem gaudir de tot un ampli panorama del Pirineu que tan sols es veu limitat al Nord per la llarga carena fronterera que constitueix el Tuc de Crabèra.

De nou al Lac deth Potz iniciarem el descens pel Gotèr de Güèrri, aquí trobem també un bon camí, també senyalitzat GR, que amb un agosarat i sorprenent traçat va perdent altura pels vertiginosos pendents del Gotèr de Güèrri. A las parts baixes del gotèr passem per un curt tram equipat i finalment al Pont de Liscòrn on canviem de vessant i ens endinsem de nou dins del bosc. Poc després de superar el Barratge deth Hons dera Coma i ja per pista tornem a travessar el riu i continuant sempre de baixada arribem de nou al Refugi dera Honeria.

VIDEO                      FOTOS                      TRACK                        MAPA

PANTÀ DE SANTA ANNA (fins al Pantâ de Canelles)

 

Va ser per l'any 1998 que vaig venir al Pantà de Santa Anna, en aquella ocasió sortíem del costat mateix de la presa (actualment hi ha una tanca), era el capvespre i la nit va caure ràpida, després de navegar unes hores de nit vam bivaquejar en un racó dins dels estrets que hi ha passat Tragó, a la nit va ploure i al dia següent encara fosc vam continuar el nostre camí endavant. En aquella ocasió el nivell de les aigües era molt baix i no va ser possible arribar fins a la base de la Presa de Canelles. En els temps actuals en què parlem de sequera el nivell de les aigües arriben quasi fins el pòrtic de la porta d'entrada de l'església, aquell any el nivell estava molt per sota i com a testimoni aquesta foto. En aquesta ocasió tornem a Santa Anna amb el propòsit d'arribar fins a Canelles. Al poble d'Ivars de Noguera surt una bona pista, apte per a tots els vehicles que porta primer fins a Boix que deixem a l'esquerra, seguint uns nou-cents metres més endavant trobem un trencall que prendrem a l'esquerra i pel que accedim a una àrea de picnic molt utilitzada pels pescadors. Aquest serà el nostre punt d'embarcament. El recorregut a fer no té pèrdua, anirem remuntant aquest gran mar interior i de camí tindrem l'oportunitat de conèixer un indret màgic, el Monestir de Vallverd, un cenobi del Cister que es va fundar cap a l'any 1170 i que va acabar sent d'ús exclusivament femení. Avui en dia es conserven restaurats els seus tres absis. Seguint el nostre recorregut aviat arribem a l'antic poble de Tragó de Noguera, avui en dia un munt de runes i del que tan sols es conserven l'entrada i l'absis de l'església, vist l'aspecte caòtic que mostra sembla increïble que aquest poble tingues uns sis-cents habitants i dues-centes cases habitades. Passat Tragó l'embassament s'estreny de forma quasi contínua fins a la presa de Canelles. Una vegada mesurat el recorregut amb el gps ha donat un total de vint-i-un quilòmetres entre anar i tornar, algo durs de fer pels que no estem habituats a remar i que a més cal desitjar de no tenir vent en contra. L'acta d'embarcar i desembarcar presenta quasi sembra dificultats a causa de que les ribes estan sempre exposades a la fluctuació de les aigües el que motiva que hi hagi molt de fang, al marge d'aquests petits inconvenients haurem realitzat un recorregut per uns espais feréstecs de gran bellesa.

MONESTIR DE VALLVERD                          TRAGÓ DE NOGUERA

VIDEO                           FOTOS                           MAPA

LO TÉSOL (Valls d'Àneu)

Ahir dissabte despres de pujar a la Roca Regina, que per carretera ens venia de pas, vam continuar el nostre camí amb la intenció de pujar a dormir al Refugi Pla de la Font a les Valls d'Àneu, el nostre objectiu és pujar avui diumenge al cim de Lo Tèsol. Ahir va ploure i avui el dia tampoc pinta massa bé, ja veurem si serà factible fer cim. Aquest cim normalment es fa en travessia fent el Pinetó i el Roca Blanca però nosaltres ens limitarem a fer el Tésol per la seva via normal. Per accedir al refugi cal prendre un ramal que es troba situat a prop de Jou en el tram de carretera que l'uneix amb Son, es tracta d'una llarga pista apta per a tots els vehicles que en 7,5 km ens a situa a un espai d'aparcament proper al refugi del qual ens a separen només uns quinze minuts de caminar per la continuació de la mateixa pista, aquest darrer tram tancat al trànsit. Aquesta pista vam comprovar a la tornada es manté també en bon estat fins a Son. 

Des del refugi tornem als vehicles per tal de deixar tot el nostre equip de pernoctació i evitar-nos al mateix temps haver de remuntar a la tornada els cent cinquanta metres de desnivell que ens a separen del punt de sortida més lògic situat a la zona de prats de la Palomera, així és que ens dirigim amb els vehicles fins aquest punt, una zona àmplia on podem aparcar sense incomplir normatives. L'ascensió al cim de lo Tésol la podem diferenciar en dues parts, una primera part on anem travessant zones de prats tot superant desnivell suaument i una segona part radicalment oposada on trobem de sobte el gran desnivell que ens falta fins al cim. Es tracta d'un fort pendent, constant i rectilini, per on sensa treba anem superant els sis-cents metes fins al cim. Els primers metres d'aquesta remuntada s'inicien en una canal rocosa on ens cal l'ajut de les mans. Superat aquest curt sector ja comencem a progressar per terreny herbós (quan està mullat rellisca força) seguint pel discret acanalament d'aigües i que serà la tònica general de la resta de la pujada. En cas de boira és important a la baixada anar resseguit el mateix camí acanalat de la pujada, doncs els altres marges de l'inici de la base del vessant s'observaven molt abruptes i ens comportarien dificultats. Un cop a baix i arribant als vehicles ens va enxampar un xàfec, faig aquest curt comentari tan sols per esmentar que per retornar vam utilitzar la continuació de la pista fins a Son. Poc abans d'arribar al poble h trobem el centre de Món Natura de Les Planes de Son, on vist el mal dia que feia ens van permetre menjar el nostre menjar i ens van tractar amb una exquisida amabilitat.

VIDEO                          FOTOS                         TRACK                             MAPA

ROCA REGINA (Circular pel Torrent del Bosc)

A l'extrem nord del Congost de Terradets i situada al marge dret del Noguera Pallaresa hi trobem l'impressionant paret de la Roca Regina, quatre-cents metres de verticalitat absoluta que dominen el Torrent del Bosc, un engorjat que discorre a través del vessant nord del Montsec d'Ares, un espai agresta i feréstec desproveït de camins i recobert d'una densa masa boscosa.

Farem un recorregut circular a través de tot aquest entorn i  prendrem com a punt d'origen l'estació de tren de Cellers-Llimiana. Es tracta d'un traçat poc exigent que podem fer en una matinal. A l'estació hi trobem una àmplia zona d'aparcament tot i que també hi podem arribar amb el tren de La Pobla de Segur. Inicialment, el camí ressegueix pel costat de la carretera per tal d'anar a buscar el pont que ens permetrà accedir a l'altre costat de l'embassament de Terradets. Seguidament per l'antiga carretera de Llimiana i havent travessat tot un seguit de túnels arribarem a l'inici del Torrent del Bosc just sota el gran pont del ferrocarril. 

El camí va resseguint el marge dret hidrogràfic del Torrent del Bosc, oferint-nos continues i espectaculars perspectives de la Roca Regina. Aquest camí acaba situant-nos a la llera del torrent, ara toca remuntar pel vessant oposat, una gran fita ens marca l'inici d'aquest camí. De forma sinuosa anem guanyant alçada còmodament, arribant a una collada on trobem un rètol. Anirem a la dreta per tal de pujar fins a la cota màxima de la Roca Regina, sempre per bon camí passarem per alguns balconets on obtindrem una esfereïdora visió a vista d'ocell de les profunditats. Cal retornar fins a la collada per iniciar el descens, inicialment el camí discorre proper a la carena amb bones imatges dels feréstecs vessant de la muntanya. Finalment arribem al punt d'inici l'estació de tren. Tots els camins estan ben mantinguts i senyalitzats amb pintura groga i verda segons sectors. Cal portar aigua perquè no hi trobarem fonts.

VIDEO                FOTOS                      TRACK                           MAPA

BAUMES DEL BORRASSER

Conegudes de fa molt de temps les Baumes del Borrasser estan inventariades, com passa amb moltes altres cavitats, en l'inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Situades al nord del Ripollès al costat de la població de Molló i junt al curs del Ritort, a l'indret conegut com a Molí de Can Fumat. Podem accedir amb qualsevol mena de vehicle fins al Molí de Can Fumat, pista formigonada molt estreta.

Estan formades per una enrevessada xarxa de galeries que s'entrecreuen a

diferents nivells, una referència ens a la pot donar el fet de que en una àrea tan reduïda s'arribin a comtabilitzar un total de més de set-cents metres de recorregut. En el nostre cas, aquesta quantitat de ramificacions va ocasionar que resultes complex seguir les topos per orientar-nos pel seu interior, tot i la exahustiva descripció escrita. Vam decidir finalment fer una exploració sobre a marxa, anant passant pels indrets que ens a semblessin més lògics, tot i que a les cavitats aquesta lògica és sovint inexistent. Un cop dins aquesta preocupació va desaparèixer en comprovar que el recorregut principal estava senyalitzat amb fletxes de color vermell, d'aquesta manera varem realitzar aquest recorregut més rellevant i que en la topografia s'identifica com E-F.

Respecte a la nostra visita direm el següent, la cova es molt relliscosa, no sabem si sempre ho està, ho és a causa de les recents pluges. Els pous i ressalts que trobem estan equipats amb cordes fixes encara que molt envellides. És totalment aconsellable portar cordes de reforç, nosaltres portàvem un 30 i un 10. A la cavitat hi vam accedir amb l'ajut d'una escala de fusta que ja té els dies comtats. El primer ressalt de tres/quatre metres que cal superar és molt vertical i tot rellisca molt, malgrat la corda fixa existent pot ser prudent que el més hàbil del grup, pugi primer hi passi una segona corda per assegurar. El pou d'onze metres (crec que fa més metres) és totalment vertical, es puja bé, però la recepció a capçalera és una mica precària i cal anar amb compte i fer ús del passamans que hi trobem que ens permet sortir de la vertical. El punt més dificultós al meu entendre, és el Pou Trampa, nosaltres vàrem col.locar una corda de trenta metres que ens va permetre baixar els 3-4 metres inicials, molt estrets,  que donen pas a una llarga rampa molt inclinada i relliscosa que finalitza en un ressalt totalment vertical d'uns 5 metres, la corda de trenta va anar justa per fer tot aquest tram. Un cop a baix continuem  horitzontals fins que poc més endavant la galeria es ramifica en diversos sectors, tots de curt traçat. El retorn va ser desfent el mateix camí, a tenir en compte que la sortida superior del pou trampa és molt estreta i millor no portar posada la motxilla. També anar amb precaució a l'hora de muntar el ràpel a la capçalera del pou d'onze metres, tot rellisca molt.

VIDEO                          FOTOS                     MAPA                 TOPO 1                 TOPO 2

TORRENT DE LA CABANA - 7 GORGS

Situat molt a prop de Campdevànol i trobem el Torrent de la Cabana, un curs d'aigua que forma tot un seguit de saltants, anomenats gorgs, en els quals un circuit habilitat ens permet fer de forma còmode un recorregut que passa pels set gorgs més prominents. A causa del seu fàcil accés i la gran afluència de persones que ve a conèixer l'indret, l'ajuntament de Campdevànol ha creat un espai anomenat Àrea de Lleure del Torrent de la Cabana - 7Gorgs, amb un ampli espai d'aparcament, zones de pícnic i algun altre servei, per fer ús d'aquests espais i segons dies o temporades cal fer un pagament.

L'itinerari que aquí proposo el podem dividir en dues parts, una primera part que fa el circuit clàssic dels set gorgs finalitzant en el Gorg del Colomer i una segona part en la què tornem per l'altre vessant de la serra allunyats de l'ambient aquàtic, però que ens permet tenir perspectives més obertes d'aquesta zona del Ripollès travessant zones més feréstegues de gran interès.

El circuit bàsic dels set gorgs l'iniciem a la zona d'aparcament, primer per camí i després per pista fins a arribar a l'inici del sender. Tot el recorregut està senyalitzat amb marques de color groc, per accedir a cada gorg cal fer curtes marrades d'anar i tornar, aquests punts estan senyalitzats amb rètols. Al costat del Gorg del Colomer els caps de setmana i període estival hi ha un xiringuito on ofereixen begudes i entrepans. El camí de retorn per l'altre vessant comença en el mateix Gorg del Colomer, un curt tram inicial de fort pendent ens acaba deixant en una pista en dessús que amb lleugera pujada ens acaba portant fins a una collada (cleda). Seguint el nostre camí arribem ara a un encreuament de pistes on continuem baixant fins a passar pel costat d'un grup de cases que deixem per sota a la nostra dreta, és Gausacs. D'aquí el camí planeja per zones àmplies pel costat de bonics camps, mig camí, mig pista, quan sembla que comença a pujar i just abans d'arribar a una primera corba pronunciada cal estar atents a un discret sender que surt planejant a la nostra dreta, el seguirem inicialment per espai obert però ven aviat ens acaba portant a la zona boscosa, ara només ens cal anar perdent altura tot travessant bonics boscos. Aquest camí ens acaba portant a l'àmplia zona de lleure que hi ha al costat de l'aparcament.

VIDEO                       FOTOS                      TRACK                        MAPA

PUIG ESTELA (per Pardines)

 Aquest itinerari muntanyenc ens porta a fer un recorregut per gran part de la Serra Cavallera, passant pel seu cim més elevat, el Puig Estela. A través d'un extens territori cobert de prats alpins, paradís per les vaques, però també per als nostres sentits davant de tanta verdor infinita, anem guanyant altura fins a la Portella d'Ogassa, punt en què iniciem un llarg i fàcil recorregut carener que ens acabarà portant fins al Coll de Pal. El retorn l'efectuem pel vessant nord de la serra tot travessant una àmplia zona de suaus relleus que ens porten a passar per l'Estany del Tarter i la  Barraca de l'Orri Vell d'on a partir d'aquí ja  seguim quasi tot per pista. El punt de referència d'aquest itinerari és el poble de Pardines, no obstant una estreta pista formigonada ens permet segons èpoques continuar fins a l'Ermita de Santa Magdalena de Puigsac, estalviant-nos un bon troç de caminada. Comencem remuntant la pista fins que aquesta acaba sent un camí molt fressat, coincideix amb el de pujada al Taga i és molt freqüentat. En el nostre cas varem remuntar fins a situar-nos a sota del vessant del Taga, punt en el que vam anar flanquejant fins a la Portella d'Ogassa. El recorregut carener no presenta dificultats i està molt ben traçat, en cas de que hi hagués neu la cosa canviaria, donat que passem per algun punt amb fort pendent. La baixada del cim fins al Coll de Pal és més suau i ample, del coll el camí de retorn (senyals grogues) ens porta inicialment a fer un tram quasi horitzontal per a continuació anar baixant suaument, jugant amb les ondulacions del terreny. Arribem al costat de l'estany del Tarter i poc més endavant i ja per pista, a la Barraca de l'Orri Vell. Seguim una estona per pista, en alguns revolts ens permitim de fer alguna drecera. Arribem a una bifurcació de pistes on les senyals grogues ens fan deixar la pista principal i prendre un ramal secundari que en el nostre cas havent plogut el dia anterior estava fet un fangar. Superat aquest curt tram en mal estat arribem a la pista principal tancant finalment el cercle, som molt a prop de Santa Magdalena

VIDEO                      FOTOS                          TRACK                          MAPA

FERRATA SERRA DE LES CANALS

 

De l'estiu passat que vàrem realitzar la travessia del Massís de Brenta a Dolomites que no em ficava a una via ferrada, potser tocava ja encara que només sigues per mantenir el to, de fer-ne una. Decidim per tant, anar a Oliana a fer la ferrada que hi ha a la Serra de les Canals, sempre que hem  passat per la zona ens ha cridat l'atenció la llarga i encimballada carena que forma aquesta serra. Està catalogada com de dificultat K4 encara que alguna ressenya li rebaixi el grau a K3, ara que ja l'he fet segons la meva opinió personal crec que és més correcta un K4. Les ferrades avui en dia  es veuen molt freqüentades per tota clase de persones, casi sempre gent preparada, pero també en ocasions d'altre tipus de persones que s'apunten a tot per tal afegir-se a la moda aventurera, és per tant preferible ser prudents i no infravalorar les dificultats reals que ens trobarem al llarg del seu traçat. Qui en sap molt de tots aquests episodis són els bombers, que s'encarreguen de fer els rescats. En el seu conjunt aquesta via disposa de diversos traçats, està annexada a un altre recorregut anomenat "familiar" el qual utilitzem per accedir al traçat esportiu K4 i que de baixada podem utilitzar per completar la totalitat dels equipaments.

De la Ferrada Serra de les Canals he de dir que està perfectament equipada, el seu traçat és molt estètic i al llarg de quasi dos-cents metres de desnivell  va progressant sàviament pel gran mur de la cara sud de la serra. Cal superar dos ponts penjats, tots dos sòlidament equipats, un d'ells, el més llarg, té una longitud d'uns vint-i-sis metres i  està format per taulons de fusta separats uns quaranta centímetres, l'altra, més atrevit, d'uns setze metres, està format per un sol cable molt ben tensat. La ferrada té dos punts  exigents, es tracta de dos desploms, el primer el trobem just a l'inici de la via, és selectiu, de fet és el que determinarà una mica el nostre nivell, és on ens cal decidir si prosseguim. L'altre desplom el trobem al final de la via, se'ns presenta tot just després de fer una curta travessia horitzontal, és un desplom curt però com que portem ja bastant d'esforç en cames i braços, resulta un pel feixuc de superar. Un cop al cim del Roc de les Tres Creus ens cal fer el descens al llarg de tota la carena que es troba perfectament equipada amb cable de vida.

  VIDEO              FOTOS                MAPA               TOPO           Accés MAPS

   

CAP DE LA GALLINA PELADA (pel Ferrús)

Amb la seva situació aïllada de la carena principal i com a últim contrafort del Prepirineu, la Serra d'Ensija ens ofereix un extens panorama que abasta des de bona part del Berguedà i el Solsonès fins a territoris situats molt més al sud. Ensija és dels llocs on hi acabes tornant sempre, amb una orografia molt particular que resulta amable de visitar i que a més disposa a les seves parts altes d'un refugi guardat. En les nostres interiors visites sempre ho havíem fet a l'hivern, amb esquís, amb raquetes o bé  caminat, en aquesta ocasió però ho volem pel vessant sud, més abrupta i exigent. Passant per Sant Corneli i Figols podem accedir per carretera fins al Coll de la Creu de Fumanya, des d'aquest punt farem un recorregut circular en el qual flanquejarem tot el vessant de la Serra d'Ensija passant per la base de l'imponent Roca Gran de Ferrús, un esperó vertical de més de tres-cents metres. Fins aquí, primer per pista i despres per sender, haurem resseguit el GR-107. Arribem a una carena herbosa en el punt anomenat l'Estret, deixem el GR i comencem a remuntar per l'ampla carena seguint fites i senyals vermelles, a poc a poc el camí es va redreçant de manera que en alguns punts cal posar atenció. Amb fort pendent acabem arribant a la carena principal de la serra on podem observar ja, el seu punt més elevat, el Cap de la Gallina Pelada, on hi arribem finalment tot carenant dominant tot el paisatge. 

Del cim un marcat camí ens porta de baixada fins al Refugi de la Serra d'Ensija, també podríem seguir carenant sense haver de passar pel refugi. Des del refugi ja podem albirar cap a l'Est una àmplia collada què serà el nostre pròxim objectiu i on hi accedirem tot travessant extensos prats alpins. Un cop a la collada ens toca iniciar el descens, si veníem d'amables planúries, ara ens toca perdre un desnivell sobtat de sis-cents metres. La primera part la fem per la llera del Torrent de les Pedregoses, que com ja diu el seu nom resulta bastant incòmode, a continuació el camí s'endinsa al bosc i es fa més amable. Arribem finalment a la pista principal, som a uns dos-cents metres d'on hem deixat el vehicle, punt final d'un extraordinari itinerari muntanyenc.

VIDEO                 FOTOS                 TRACK                 MAPA

COVES DEL MAMUT

Les coves del Mamut estan situades molt a prop de la zona urbanitzada del Castell de Cabrera a la comarca de l'Anoia, es tracta d'una àmplia zona del terreny fracturada principalment per una gran esquerda on s'ha originat tant en el seu interior com en l'entorn pròxim tot un sistema de cavitats conexionades entre si que disposen endemés de bastantes boques d'accés, aquestes les trobem tant en forma de cova com d'avenc, aquest fet ens obliga a anar molt amb compte quan ens desplacem per la zona boscosa que recobreix la zona. Com a singularitat dir que es tracta d'una de les cavitats a nivell mundial més grans excavades en travertí calcari. L'entrada principal al sistema és la M-1 identificable amb un rètol junt a la boca, per accedir-hi caldrà que des del carrer Vallbona anem a buscar l'inici d'un sender que a través del bosc ens acabarà fent passar a frec de la part superior de la gran esquerda, cal posar atenció, tenim un vertical demès de trenta metres, a continuació el camí baixa fort a través del bosc i ens acaba portant a la boca M-1 (rètol). 

La cavitat inicialment és àmplia però seguidament ens va obligant a fer continues grimpades i desgrimpades, apareixen noves galeries la majoria de les quals acaben juntant-se i d'altres en culs de sac sense continuació, en conclusió un aspecte tectònic ocupat per un caos laberíntic en el qual ens resulta complicat seguir la topo per saber la nostre situació de forma precisa. En la nostra visita a la cavitat varem acabant sortint per una boca situada a l'interior de la gran esquerda, el camí de sortida d'aquesta va ser entretingut i també ens va obligar a fer moltes pujades i baixades. Un cop a fora, per un camí desdibuixat que a través del bosc i pròxim al límit de l'esborany ens vàrem anar apropant de nou a la boca M-1, a partir d'aquí refem de nou el camí conegut.

VIDEO                    FOTOS                   TRACK                    TOPO                    MAPA