RASOS DE PEGUERA

 Quan en aquesta zona del Berguedà i cau una generosa  nevada, és qüestió de què ho aprofitem, perquè és un dels indrets més interessant per a la pràctica de les raquetes i l'Estació d'Esquí dels Rasos de Peguera, el lloc més adequat per iniciar qualsevol de les possibles rutes a fer per la zona. Ens trobem en un espai d'orografia amable on els desnivells mai són importants i què es troba en gran part recoberta de bonics boscos. Tot i que alguns itineraris estan senyalitzats a l'hivern pot resultar dificultós seguir un itinerari, els senders què a l'estiu estan ben visibles, ara es troben recoberts de neu i a menys que algú hagi passat abans deixant traça, ens caldrà consultar sovint el GPS. Proper a l'estació hi ha  el  Xalet dels Rasos un refugi de muntanya què resultarà sempre una bona base per fer-hi estada. 

L'excursió que aquí proposem es tracta d'un recorregut circular d'uns deu quilòmetres d'allargada que va passant per tot el seguit de cims què conformen les cotes més rellevants del sector, cal dir que tots ells no tenen l'aparença que normalment ens presenta un cim i pel fet d'estar mig amagats dins del bosc no ens ofereixen cap perspectiva de la zona, per a nosaltres tan sols són una referència de què el nostre camí va essent el correcte. 

Prenent com a punt de sortida l'estació ens caldrà baixar uns tres-cents metres per la carretera en direcció sud on hi havia trobarem una pista què resseguint-la ens portarà fins a la Torreta, aquest punt és l'unic què ens ofereix un horitzó més dilatat. A continuació travessarem l'extens planell anomenat Pla de l'Orri des d'on  ens caldrà remuntar pel bosc per tal de superar el curt desnivell que ens a separa del Pedró, aquest punt potser és el més confús de resseguir i ens cal anar improvisant, jugant amb el terreny i el GPS. Un cop al Pedró seguim una mica més pel bosc fins a arribar a un espai més obert que de baixada ens porta a uns amplis rasos anomenats Les Collades. Un últim tram en suau pujada ens a situa als Rasos de Dalt o el Salabardar, anem seguint el nostre track a través del bosc fins que arribem a una clariana, d'aquí si anèssim a l'esquerra arribariem aviat a l'estació, nosaltres però, anem a la dreta on observem una bassa i una petita instal.lació, just el costat arrenca un sender que planeja i que a poc a poc ens fa perdre alçada i acaba per portar-nos fins a una pista forestal, som a uns cinc-cents metres de l'aparcament de l'estació, només ens cal superar un curt desnivell.

VIDEO                    FOTOS                        TRACK                             MAPA

ZONA CANALDA

 Canalda és un petit poble situat al nord de la comarca del Solsonès al peu dels vessants de la Serra del Port del Compte. Envoltat d'una orografia sorprenent on predominen cingles i engorjats tot el seu entorn presenta un paisatge particular d'amplis i assolellats horitzons. Tota la zona presenta molts atractius de cara als esports a la natura, des de bons senders per fer llargues caminades, engorjats, ferrades i la Roca de Canalda, llarga cinglera farcida de vies d'escalada. Nosaltres farem un recorregut circular passant per alguns d'aquests indrets, des de Canalda i a través del GR-1 anirem fins al Salt de la Perdiu, que és una de les cascades del Torrent d'Urdell que en altres ocasions havíem baixat, molt a prop ens trobem amb l'inici de la Ferrada del Puig Arnau.

Aquesta ferrada no és molt llarga, però sí que bastant intensa, presenta petits desploms que ens posen a prova la força dels braços. Segons les ressenyes més oficials està considerada com de dificultat K2, però després de fer-la crec que s'acosta més a un nivell K3 com després he pogut observar en alguns comentaris fets a la web. Un cop superada la ferrada el nostre camí ens porta a creuar la carretera molt a prop d'una pronunciada corba i d'on surt un sender senyalitzat "A la Roca de Canalda". Anem progressant per dins del bosc, passant per la Font de Pallerols i poc després acabem arribant a una pista què ens porta a resseguir una estona a la base del cingle. Cal estar atents en veure el discret corriol que ens té de fer guanyar alçada per arribar a l'atac de la via equipada que permet accedir a la Cova dels Moros. Comencem amb un primer on una corda i cable ens ajuden a remuntar el vertical i ramput pendent. Un cop a dalt disposem ja de més seguretat mitjançant un cable de vida, com cal, i que amb un traçat horitzontal ens porta fins a la Cova del Moros, una gran balma penjada al cingle, tornarem pel mateix camí tot i que hi ha una instal.lació de ràpel muntada. Tan per la Ferrada Puig Arnau com per l'accés a la Cova dels Moros cal equipament de ferrada.  

De nou el camí, anem resseguint dins del possible fidels a la base del cingle, és un sender més discret que discorre per entre la rosta vegetació passant propers a moltes de les balmes penjades que observem en el cingle, aquest camí ens obliga sovint a fer petites sifonades per evitar alguns relleus del cingle. Més endavant millora i tornem a trobar el camí  senyalitzat. Passem per l'Espluga Malera, la base de El Ditet, per Ca l'Andreu i finalment arribem a Ca la Rita, tot un personatge de llegenda. En aquest punt podem observar encara en bon estat, l'habitatge i també algunes de les seves construccions annexes. Sens dubte un indret especial situat sota d'un gran desplom del cingle. Per la tornada ens cal primer fer un curt tram camí enrere per aviat arribar a la carretera, que cal creuar. Sempre de baixada anem seguint les senyalitzacions que ens acaben portant de nou fins al GR-1. Som molt a prop de Canalda on arribarem després de vorejar una de les àmplies barrancades de conglomerat que dominen la zona. El conjunt de tot aquest agradable recorregut per l'entorn de Canalda el podem fer també sense fer la ferrada, el GR-1 remunta fins a la part superior del cingle on per pista enllacem de nou amb l'itinerari proposat.

VIDEO                       FOTOS                        TRACK                         MAPA 

MINES DEL CATLLARÀS

 

 En aquesta ocasió tornem al Berguedà per fer un recorregut que ens farà conèixer i segurament  reviure el passat industrial vinculat a l'extracció de carbó. Els vessants nord de la Serra de Catllaràs estan farcits de testimonis que al llarg del nostre camí ens van sortint al pas, passem per algunes de les principals mines i també construccions que en el seu dia eren imprescindibles per a la seva explotació i transport. Per trobar l'origen de totes aquestes infraestructures industrials ens cal anar a principis del segle XX, on un grup d'empresaris van decidir instal.lar una fàbrica de ciment en aquest racó tan recòndit, un d'aquests empresaris era l'Eusebi Güell un dels fundadors de l'empresa Asland, el motiu d'escollir un racó tan amagat entre muntanyes era que aquí ho tenien tot, roca calcària per fer ciment, carbó pels forns i energia elèctrica que els i oferia la força del Llobregat. Farem un recorregut circular prenent com a origen el Santuari de Falgars, un indret plàcid i acollidor, on i trobem zones de picnic i bons espais per aparcar.

A través d'una rebuscada xarxa de camins anem travessant extensos vessants boscosos on podrem observar bells exemplars de pins i faigs. Són bons camins que majoritàriament estant senyalitzats amb pintura de PR (grog-blanc), en alguns trams només amb pintura groga, i el tram final de retorn a Falgars amb senyalització GR (vermell-Blanc) és el camí Ral de la Pobla de Lillet a Falgars, aquest darrer tram, per cert, és de pujada, però amb un traçat fet amb saviesa que resseguint tota una carena el fa molt atractiu de caminar.

Si portem llum frontal podrem penetrar en algunes de les mines que ens van sortint al pas a lo llarg de tot el camí, La Mina Moreno que és la primera que trobem ens pot posar algun problema a causa de que hi ha bassals d'aigua just a la zona d'entrada i podem acabar mullats a principis d'excursió. Algunes mines seran impenetrables per nosaltres, ja que l'accés era mitjançant amplís i profunds pous. Quasi al final del recorregut trobem la mina de l'Artiga de Capdevila, de fàcil accés i traçat totalment lineal i horitzontal. Un dels punts de referència de l'itinerari és el Xalet del Catllaràs, singular edifici  construït per Antoni Gaudí per encarreg d'Eusebi Güell, aquest edifici mostra l'estètica inconfundible de l'empremta i estil d'en Gaudí, la seva finalitat era la de donar allotjament als treballadors del cos tècnic de les mines. Un altre punt de referència el constitueix la Roca de la Devesa Jussana, una esvelta agulla de roca calcària que tot i el seu aspecte fer és de fàcil accés, just a l'esquerra de la gran paret arrenca un camí fitat que ens porta fins a uns passos de roca ja més drets on hi trobarem com ajut alguna grapa metàl.lica i una corda nuada. El conjunt de tot aquest recorregut per la zona minera tot i ser de fàcil progressió el considero de dificultat moderada a causa del gran entrellat de camins per on passem i on sovint ens serà de molta utilitat per aclarir dubtes, el gps.

VIDEO                  FOTOS                         TRACK                           MAPA

 

SERRA DE SANT GERVÀS

La Serra de Sant Gervàs està constituïda per una llarga cinglera visible de molts indrets que s'estén de les serres de Lleras i Estall a les proximitats de Serradell per l'est, fins a l'embassament d'Escales pel seu límit oest. I podem accedir tant pel sud per la depressió coneguda La Terreta com pel nord des de el poble d'Adons, on una carretera situada entre els Ports de Perves i de Viu ens apropa a la base de la muntanya. Com d'altres massissos pirinencs la morfologia dels seus dos vessants és molt diferenciada, cingleres verticals pel sud i un extens pla inclinat pel nord. Nosaltres volem fer un recorregut circul.lar prenent com a punt de sortida Adons situada a 1330 m, seguint el sentit anti horari pujarem al coll de Sant Roc per a continuació guanyar alçada fins a trobar la cinglera, bastant a prop ja, del cim de la Pala del Teller. D'aquí ens espera una forta baixada fins a el Portús situat en una ampla collada que era punt de pas estratègic per la transhumància dels ramats. Tornem a remuntar fort per tal d'assolir el darrer cim important de la serra, l'Avedoga d'Adons. Del cim ja només ens queda baixar l'extens vessant de la muntanya, de forma bastant directa i per un traçat un xic dificultós.

Del poble d'Adons travessem un prat per minsa  traça de sender que ens acaba portant a travessar un torrent, d'aquí el camí que ja es força evident i va guanyant desnivell fins al Coll de Sant Roc. Un cop al coll, on també hi arriba una pista, prenem un nou sender a l'esquerra, sempre de pujada, i per on anem travessant inicialment el vessant boscós. A poc a poc anem sortint a espais més oberts de vegetació baixa i prats de muntanya on podem començar a  gaudir del paisatge que ens envolta, És a través d'aquests amples rasos d'alçada que arribem a la cinglera i al cim de la Pala del Teller. Per baixar del cim fins a la collada on hi ha el Portús és aconsellable deixar la cinglera i fer-ho pel camí, doncs la progressió es fa dificultosa pel tipus de vegetació. Un cop som a l'ampla collada on hi ha el Portús, ens va resultar impossible trobar aquest estratègic pas, a causa segurament que amb les ganes de caminar ens vàrem passar de frenada, és a dir que hi vàrem passar de llarg. Per remuntar fins al cim de l'Abedoga d'Adons resseguim un camí que en alguns punts es fa poc evident, però que sempre retrobem sigui per una traça o altra.  La baixada del cim fins al poble és la part més complexe de tot aquest recorregut circular, inicialment no hi ha camí evident i cal perdre alçada per prat fins a una balconada que observem directament per sota nostre, d'aquest punt comencem a trobar vegetació més alta i ens cal anar buscant rastres de camí a través de corredors entre la vegetació. La baixada és molt directe i sense treva, arribem a un indret on cal baixar per un tarteram on podem observar també traces de pas, superat aquest sector arribem ven aviat a uns prats planers. Aquí cal anar cap a la dreta resseguint un camí que va perdent alçada fent una marxa de flanc i que ens acaba portant fins al costat d'una pista. Un rètol ens indica el camí d'Adons, just abans de trepitjar la pista surt a l'esquerra un camí que s'endinsa a la torrentera i que ens portarà després d'un llarg recorregut fins al poble. Aquest darrer tram és l'únic que està marcat amb fites. Incorporo algunes imatges de la meva estada a Sant Gervàs el gener del 2010 on es pot veure les diferenciades condicions climatològiques al Pirineu.

VIDEO                     FOTOS                       TRACK                         MAPA

FORAT DELS LLADRES

 

Situada al nord-est de l'àmplia i lluminosa Conca de Tremp i trobem un poble de postal, és Abella de la Conca i en els penya-segats que dominen el llogaret si amaga el Forat dels Lladres, una singularitat geològica força interessant. Dos grans pons de roca i una cova que en el seu dia formaven una gran cavitat i que en el decurs de temps passats si va enfonsar bona part del sostre queden com a testimoni els dos ponts de roca i una cavitat residual d'uns cent metres de fondària. Per accedir-hi cal que del mateix poble anem a buscar un sender que arrenca proper a l'Església de Sant Esteve, aquest camí remunta pel rost i costerut vessant, fent nombroses marrades fins a situar-nos al peu d'un esperó rocós que marque l'inici d'una via ferrada. Es tracta d'un equipament sota mínims, compost per tot un seguit de grapes, bastant distanciades entre elles de manera que en algun sector fins hi tot no ens permet enllaçar dues grapes consecutives a causa de la limitació que ens imposen la longitud de les bagues del dissipador. Aquesta via no disposa de cable de seguretat, tot i que en l'últim tram hi ha instal.lada una corda bastant malmesa. Superat el primer pont de roca que és força ample farem un curt flanqueig per anar a passar pel segon pont de roca, més estret i molt estètic. Continuant endavant en forta pujada i mig grimpant arribem al Forat dels Lladres.

Considero molt convenient anar equipats amb material de ferrades, tota l'ascensió està dominada per la verticalitat o terreny de fort pendent. En arribar al poble és preferible aparcar a uns dos-cents metres de l'entrada on hi trobarem bons espais per fer-ho. En el mateix poble hi ha un refugi molt freqüentat per escaladors que ens pot servir de base per fer sortides per les rodalies.

VIDEO           FOTOS             TRACK

SERRA DE PICANCEL (travessa)

Situada al Berguedà la Serra de Picancel constitueix un Espai Natural Protegit format per una orografia molt agresta, recoberta totalment de boscos i dels quals sobresurten espigades arestes de roca conglomerada. El vessant nord de la serra, per al qual realitzem aquest itinerari, forma tot un entrellat de torrenteres que van a tributar al Merdançol, el riu que recull bona part de les aigües de la regió i les aboca a l'embassament de La Baells.

Per realitzar aquest recorregut circul.lar prendrem com a punt d'origen el Pont del Climent, per arribar-hi ens cal anar des de Berga a Vilada, passat un quilòmetre i mig d'aquesta població direcció a Borredà, trobarem a la nostra dreta, un trencall, on un rètol anuncia "Canals de Sant Miquel" atenció gir molt forçat. Després de fer uns tres-cents metres de bona pista arribem a una esplanada que ens anirà bé per aparcar. 

El recorregut inicialment el fem resseguint una pista aigües amunt a continuació i en general anirem trobant camins ben definits, en alguns trencalls ens podran sorgir dubtes però amb l'ajut del gps els resoldrem. Un cop a la Portelleta el camí s'enfila fins a Salga Aguda, una curta grimpada ens porta finalment al cim, panoràmic en qualsevol direcció, es la cota màxima del nostre recorregut. Per anar al següent cim baixarem l'allargassada carena de roca nua fins al Coll de Tell des d'on seguirem carenejant fins a la Carena dels Gira-sols. Un cop al cim el camí a seguir se'ns pot presentar dificultós donada la verticalitat dels vessants, per continuar, cal que anem a passar per costat d'una alzina solitària propera al cim, uns metres més avall hi trobem un cable que ens és de gran ajut per baixar el fort pendent de roca.

Un cop hem baixat pel cable, ens cal fer el tram de camí que ens té de portar a l'inici de la Ferrada del Pic de Perris. Aquest sector per a nosaltres va ser el  més complicat, no hi ha camí definit, no hi ha ni senyals ni fites. Ens va semblar que seguir pel llom carener era molt exposat i vam decidir perdre alçada pel vessant assolellat, va ser un error i ens va tocar guanyar de nou el desnivell i per terreny de cabres, allò que els manyos diuen "enrriscarse". El camí correcte seria anar dins del possible propers a la carena. La ferrada és curta i està considerada com a fàcil K2, té un desnivell de trenta metres molt verticals i està equipada amb graons metàl.lics i cable de seguretat en la seva totalitat. És aconsellable portar material per auto assegurar-nos. Un cop a dalt del Pic de Perris podem dir que ja no tindrem massa dificultats en la resta del recorregut. Baixem pel franc llom carener que ens porta al Collet de Grau de Rosa, en aquest punt hi arriba també el camí que puja de Vilada i que farem servir per baixar cap a Vilada, abans però, anirem en un anar i tornar, i per bon camí, fins al cim del Serrat del Migdia, un altre cim emblemàtic de la serra. De nou al collet de Grau de Rosa ja quasi tot és baixada, ens caldrà encara superar dues curtes pujades fins al Portell de l'Ovellar, finalment anem a parar de nou al Pont del Climent. Aquest itinerari el classificaria com a dificultòs donada la complexitat i l'orografia del territori, nombroses grimpades i senders per pendents de roca nua, en ocasions aprop d'estimballs. És important disposar de GPS i iniciar el recorregut a bona hora, preferiblement anar sobrats de temps. La zona, els boscos i el paisatge són magnífics. 

VIDEO                    FOTOS                     TRACK                       MAPA

COVA DE ROTGERS (R2-R3)

 Situada al Berguedà, aquesta cavitat està constituïda per un sistema de galeries amb un recorregut total que supera els mil metres. A l'interior si pot accedir a través de tres boques, identificades com R1-R2-R3. La R1 comunica amb la resta del sistema a través d'un petit curs d'aigua de dimensions tan reduïdes que no permet el pas, en canvi, la R2 i la R3 permeten fer una travessia integral accedint per una boca i sortint a l'exterior per l'altre a través d'un traçat basant lineal. Com sempre ens acostuma a passar als més novells, les topografies de les cavitats, en ocasions costen d'interpretar, n'obstant, cal reconèixer que per qui les elabora ja és de per si una tasca complicada representar sobre un paper aquest món subterrani, sovint molt laberíntic. 

Per accedir a la cavitat cal que des de Borredà prenguem la carretera que porta a Sant Jaume de Frontanyà, passat un càmping i a l'alçada del km 3, just on hi ha una marcada corba, cal prendre la pista que surt a l'esquerra i que porta a l'Ermita de Sant Sadurní de Rogers, aquesta pista està en part pavimentada i és apte per a tots els vehicles. Uns tres-cents metres abans d'arribar a l'ermita trobem un prat que és un bon indret per aparcar. L'accés a la boca R2 és curt, perdem alçada a través del prat fins a endinsar-nos al bosc, la boca es situa en un ensorrament del terreny.

La Cova de Rotgers està excavada en guixos, el seu interior no presenta concrecions ni cap altre de les formacions que ens acostumem a trobar a altres cavitats. La progressió és un constant  puja i baixa esquivant blocs en un context caòtic i esquistós on predomina la blancor dels guixos en alguns passadissos i saletes. Cal passar estretors i superar curtes gateres, en ocasions enxarcades. Al llarg de tot el recorregut anem trobant algunes fites, així com algun senyal  amb pintura vermella, però el que ens resulta més útil és un fil guia que en els punts més complicats, ens esvaeix els dubtes en molts punts, del bon camí a seguir.

Al final de l'anomenada Sala Blanca i després de remuntar uns 8 metres trobem un pou, té uns cinc metres de profunditat i és bastant vertical. Malgrat que hi ha instal.lada una corda fixa amb nusos crec què és convenient portar un tros de corda per assegurar. A poc a poc anem superant petits obstacles qué no ens comporten massa problema, com deia un constant puja i baixa dins d'un ambient on predomina el color ocre i un terra fangós, finalment arribem, segons el meu punt de vista, al lloc més difícil de la cavitat. Som ja molt a prop de la sortida però ens cal encara, superar una gatera ascendent molt estreta. No és massa llarga, però resulta molt dificultós progressar-hi a causa de que no tenim masses apois per als peus. Hi ha instal.lada una corda en nusos que ajuda, almenys per a no relliscar enrere. Cal entrar a la gatera amb els braços pel davant, ja que un cop iniciada la maniobra no ho podrem fer. Les persones més grandotes poden tenir seriosos problemes per a superar aquest metre i escaig que deu tenir el pas. Un cop superat arribem a la Sala de les Arrels, des d'on ja podem notar la frescor de l'exterior. En alguna crònica he observat que alguns han fet la travessa en sentit contrari, d'aquesta manera tenim l'ajut de la gravetat en el pas de la punyetera gatera.

VIDEO                    FOTOS                     TRACK                         TOPO                      MAPA

MONTSERRAT - SANT JERONI

Aprofitant la bonança que ens està fent a principis de gener decidim fer una sortida familiar a Montserrat. Pujarem fins al cim de Sant Jeroni i per fer-ho escurçarem una mica el camí fent us del funicular de Sant Joan, ara els dies són curts i no se sap mai quin ritme de marxa acabarem portant. Un cop a dalt de l'estació del funicular ens dirigirem cap a l'Ermita de Sant Joan i passant pel camí penjat de l'antiga ermita i les Escales de Jacob, anirem a buscar el tradicional camí nou a Sant Jeroni que va proper a la carena. 

Per la tornada utilitzarem el camí que baixa per l'interior de la vall fins arribar al Pla dels Ocells, la connexió amb aquest altre camí la trobem de baixada, anant pel mateix camí per on havíem pujat i a uns cinc-cents metres més avall de l'Ermita de Sant Jeroni, l'inici  del camí, a l'esquerre segons baixem, un graonat servei per identificar el punt. Del Pla de l'Ocells guanyem una mica d'alçada pero aviat arribem al Pas dels Francesos, un estret entall a la roca que per on baixem un inclinat pendent amb l'ajuda d'uns graons. Anem fent camí alternant amb llargs trams d'escales fins arribar al cor del Monestir de Montserrat. Tots els camins són prou àmples i evidents i els trobem amb bon estat. En els indrets exposats i trobem baranes i en els trams graonats a flanc de roca, hi ha disposada una corda gruixuda a modus de passamà. Cal portar aigua, perquè a la Muntanya de Montserrat no hi ha massa fonts i l'aigua és un bè escàs. Vàrem emprar 3:30h per fer tot el recorregut, l'Ayla en alguns moments és feia la ronsa a caminar, sobretot a las pujades,  però va acabant superant tots els obstacles amb bona nota. Davant la seva constant insistència a beure "líquid energètic" al final de l'excursió li vam dedicar un "Rap".

VIDEO                 FOTOS                       TRACK                         MAPA

BÒFIA DE LA BOIXADERA (o de Sant Jaume)

Es tracta d'una cavitat d'una dimensió bastant notable, sumen les seves dues galeries principals un total de quasi cinc-cents metres de recorregut. La progressió pel seu interior la fem a peu pla, no essent necessari material tècnic especfic, llevat del casc i un bon sistema d'enllumenat. Per accedir a la cavitat cal dirigir-nos al poble de l'Espunyola per la carretera C-26, sobrepassada la població en sentit oest arribem aviat  a una cruïlla amb rètols   a "Vall d'Ora" i "Capolat" aquest encreuament es troba a tocar del restaurant "cal Majoral". Prenem a dreta la pista asfaltada que després d'un llarg recorregut ens porta al mas de Casa Gomira, punt on finalitza l'asfalt. Podem aparcar aquí, o si volem podem fer encara uns tres-cents metres per bona pista fins a una cruïlla de pistes. Comencem a caminar per la pista secundària fins que al cap d'uns quatre-cents metres ,una fita a la nostre dreta, ens indica que cal que entrem al bosc, som a tocar de la Bòfia de la Boixadera.

La cavitat està constituïda per dues grans galeries, un cop entrem a la cova si seguim rectes ens endinsem a la que seria la galeria més gran, després de superar un curt sector de sostre baix arribem a la que és la sala més gran de la cavitat, progressarem per ella a través d'un laberint de grans blocs on cal posar atenció a causa de que est tot recobert d'una fina capa de fang que rellisca molt, seguint endavant, el sostre va perdent alçada i al cap de poc finalitza la galeria.

Per accedir a la segona galeria, ens cal retrocedir fins a prop de l'entrada de la cavitat on observarem a la nostre esquerre (segons entrem de l'exterior) una fletxa de color blanc que ens indica que cal penetrar a una gatera, Pas estret d'uns trenta centímetres d'alçada i menys de dos metres de llarg que ens porta a una saleta on hi trobem un petit estanyol, a partir d'aquí cal remuntar pel pendent de blocs per arribar a la sala més bonica de la cavitat, tot i que és de sostre més baix i ens cal ajupir, ens mostra tot un reguitzell de petits gorgs i  força concrecions. La Bòfia de la Boixadera a més de que per si sola mereix el desplaçament, ens permet al llarg del seu accés per la pista conèixer la interessant zona de muntanyes que és trobant just en el límit comarcal del Berguedà i el Solsonés.

VIDEO                      FOTOS                         TRACK                     MAPA                       TOPO

COVA DE LES LLOSANQUES

Es tracta d'una cavitat de reduïdes dimensions molt apropiada per a combinar amb alguna altra sortida per la zona, en el nostre cas era una activitat complementària a la Bòfia de les Boixaderes. Des de  la carretera que puja als Rasos de Peguera, a l'alçada del km 9 trobarem espai per aparcar pròxims a l'Ermita dels Porxos. Ens caldrà prendre inicialment una pista (cadena), poc després de creuar el Torrent de Comabona trobarem un camí que de pujada ens aproparà a la boca d'entrada, havent fet un darrer curt tram de baixada (fita). Aquesta cavitat mes què cova, és un avenc on ens cal baixar un pou inicial d'uns 7-8 metres verticals, que de fet podríem desgrimpar no sense risc i on aconsellem portar material adequat pel descens i posterior remuntada. Un cop a l'interior ben aviat tenim la cova visitada,  per un costat de la base del pou, un fort pendent terròs ens porta a una saleta bastant alta i amb boniques formacions. Per l'altre costat de la base un curt pendent ens porta a un altra saleta molt petita i d'escàs interès.

 

      VIDEO            FOTOS           TRACK           TOPO            MAPA