dilluns, 29 de desembre del 2014

MATAGALLS - OBAGA NORD

El Montseny a l'hivern se'ns mostra nu, sense vestit, al contrari d'altres sers vius que és a l'estiu que redueixen les seves capes, siguin vestits o pèls. En el món vegetal de les fagedes, la caiguda de les fulles fa que el nostre horitzó visual s'expandeixi, i enllà on en altres èpoques s'aixeca un clorofíl.lic mur de color verd, s'obren les profunditats del bosc, La llum del sol arriba a tots els seus racons i els paisatges es deixen entreveure llunyans i difuminats pel brancam. A l'estiu fan de pantalla que ens protegeix del sol i ens dona frescor, a la tardor aquesta pantalla es limita a ser un decorat càlidament acolorit que ens fascina, però quan arriba l'hivern, per sobre nostre només hi ha el blau del cel, els colors s'han apagat i quasi ni els ocells s'atreveixen a cantar. Es en aquesta època, on els dies són curts i las obagues estan impregnades de fredor, que descobrim nous encants i perspectives. Amb el recorregut que aquí proposo, travessem frondosos vessants i progressem a travès d'àmplies carenes envoltats sempre, dels sorprenents paratges que el Montseny ens ofereix en qualsevol estació.

        IMATGES                VIDEO                   TRAK
        Temps estimat: 5 hores
        Coll Bordoriol-Coll d'Ordials 2:30h / Matagalls 1:00h / Coll Bordoriol 1:30h


divendres, 7 de febrer del 2014

GARGANTA DEL IRUÉS

Ara fa més de vint anys que vaig baixar per primer cop aquesta formidable gorja situada a l'oest del massís del Cotiella, era mitjans de juny i la neu resistia encara a las parts altes de la muntanya. Veníem de fer també la travessia des de el refugi de Lavasar i quant després de recorre tot l'Entremon i superar els contraforts del Movison vàrem observar les profunditats de la gorja, ens va impressionar el seu aspecte feréstec, obrint-se pas entre els vessants de la Punta Llerga i el Cerro Loma Estrimera, 1300 m pel damunt. En aquella ocasió i per les dates en que estàvem, totes les aigües provinents de la fosa de la neu s'escolaven per entre l'extensa xarxa subterrània que configura el terreny càrstic d'aquesta muntanya, i el gran cabal d'aigua  que la surgència de El Chorro abocava des d'una alçada de vint metres, originava un brogit que s'escoltava de lluny mentre ens i aproximàvem per la llera del riu.(foto) Vàrem percebre molts instants màgics al llarg d'aquell primer descens i concretament en el tram que des del refugi de Santa Isabel fins arribar a El Chorro ens sentíem veritables exploradors, ja que en aquella època no vam trobar referències escrites ni gràfiques del recorregut.
Ara uns anys més tard em volgut repetir tot el recorregut, fent de nou la travessia del massís, amb dues diferències, en aquella ocasió vàrem remuntar la Ribereta Ciega i per la carena vam anar cap als Movisons i en aquesta ocasió em pujat pel Lavasar i em fet el cim del Cotiella. És novembre i a la muntanya ja no hi queda neu, per tant El Chorro esta totalment sec, en canvi sí que brollen algunes de les surgències del fons del riu que trobem just abans d'arribar a El Chorro, i també brollen pletòriques les surgències de Fuente Fornos.

       IMATGES        VIDEO (Part final travessia integral)          TRAK (Travessia integral)
       Temps estimat: 4 hores
       Refugi confluència gorja de El Gradiello 1 h / El Chorro 1 h / Badain 2 h

Situats al refugi de Santa Isabel cal agafar una pista forestal que baixa direcció l'Irués, al cap d'uns pocs revolts aquesta pista finalitza. Just allà on s'acaba i pel costat Punta Llerga veurem just per sota i a frec de la pista que hi ha un petit cingle d'uns 5-10 metres on s'observen rastres de camí. Aquest sender inicialment fa una marxa de flanc, lleugerament descendent hi ven aviat comença a presentar-nos dubtes i a fer-se fonedís. El bosc tot i semblar molt atepeït de vegetació te moltes clarianes que de mica en mica ens permeten anar perdent alçada i retrobar per moments rastres de sender. Anem a parar a un torrent sec just a una clariana on destaca un gran roure, baixant per la mateixa llera del torrent trobem ben aviat fites que ja resseguim sense cap més problema fins arribar a la gran gorja que baixa del Gradiello i que més avall forma la gorja del Irués.
Anem progressant per l'ampla llera del riu perdent alçada per entre grans blocs, les perspectives ens van camviant constantment, l'ambient és grandiós i la natura es mostra esplendorosa. Arribem a la surgència de el Chorro que si no brolla identificarem l'indret per la torrentera que baixa per la nostra esquerra farcida de blocs recoberts de líquens. En aquest punt cal deixar la llera del riu i remuntar uns 20-30 metres el vessant esquerre on trobarem el bon camí que de Badain porta fins aquesta surgència.