divendres, 26 de juny del 2015

CAMÍ DELS BONS HOMES (Orgeix - Camus - Montsegur)

EL FINAL DEL CAMÍ (Etapes 9 i 10)
Darrera part d'aquest llarg camí que vàrem iniciar al Santuari de Queralt i que en el decurs de deu jornades ens acaba situant a l'ombra del Castell de Montsegur, el gran símbol de la resistència del poble Càtar. Hem tornat doncs a Orgeix continuar la nostra peregrinació a la inversa de com ho van fer els càtars fugin de l'ejèrcit reial i l'inquisidor.
Sortim d'Orgeix a través de boscos i al cap de poc arribem a Ascou i Sorgeat petits pobles de muntanya, ben aviat el camí comença a guanyar alçada i acabem arribant al coll d'Iscou, una cruïlla de camins amb bonics boscos. Seguim per pista i amb grans panoràmiques per arreu, el bosc ben aviat comença a deixar pas als rasos de muntanya i de forma bastant planera i ja de nou per sender, arribem sota el vessant del coll de Balagues, que per assolir-lo ens demana un últim esforç. Tota la pujada al coll la fem sota la remor dels trons i les cortines de pluja que observem que cau per la zona més fronterera de l'Ariege. Del coll i ja sota la pluja iniciem el descens per bon camí que ens porta primer a Montaillou i seguidament a Prádes. La darrera part fins Camus decidim fer-la per carretera, ja que aquesta i el sender tenen un traçat paral.lel, i la pluja ha deixat tot molt anegat. Arribem a Camus i ens instal.lem a la gite.
Iniciem l'etapa 10 que ens porta a Montsegur. El camí ressegueix una pista pel fons de la vall de forma planera i amb suau baixada. Arribem a un punt on uns rètols ens indiquen el principi de l'ample camí-pista que s'endinsa a les gorges de La Frau. Anem perdent alçada entre alts vessants i la remor del rierol, d'aquesta manera arribem a una carretera de muntanya que seguim fins l'Hammeau de Pelail, on un nou camí-pista travessa per entre les cases i comença a guanyar alçada. En aquest punt i a causa del les pluges del dia anterior ens trobem un camí recobert d'una espesa capa de fang, que fa molt feixuga aquesta darrera part de l'itinerari. Superat aquest llarg i dret obstacle arribem a la carretera veïnal que resseguim fins a la població de Montsegur, per sobre nostre i entre les boires observem el castell. Un darrer bastió a superar. Remuntem fins a la collada de carretera que s'utilitza com aparcament i prenem un caminet que en vint minuts ens porta a tocar els murs del castell. Hem acabat el camí dels bons homes, ara caldrà anar pensant amb altres horitzons i altres objectius, estem contents del camí fet, dels paisatges que hem conegut i com no de gaudir de la companyia d'uns companys de camí com aquests.

   
           VIDEO               TRAK               MAPA-1            MAPA-2             MAPA-3                 FOTOS


dimecres, 24 de juny del 2015

BISAURÍN (per Alto de Fetás)

Feia temps que aquesta muntanya estava a la nostra llista de cims imprescindibles i després d'una primera temptativa hivernal frustrada pel mal temps, el Bisaurín va quedar relegat als darrers llocs de la llista d'objectius. De nou al refugi de Lizara i amb una bona previsió de la meteo hem fet un recorregut en travessia pujant per la carena del Alto de Fetás i baixant per la via normal. Es un recorregut que tot i ser técnicament fàcil, demana a causa de la complexitat del seu traçat, coneixements de l'alta muntanya. 
Del refugi de Lizara remuntem pel GR fins la Caseta de Bernera, en aquest punt cal deixar el bon camí i començar a remuntar suaument pel vessant una mica a contra-marxa per tal d'accedir a la Balellaza. No trobem camí ni cap tipus de senyalització, un cop en aquest vessant més obert, ens cal accedir al cap d'amunt de la carena de la nostra esquerra, des de la qual tindrem una visió del refugi de Lizara. A continuació resseguirem tota aquesta àmplia carena descrivint un gran arc que ens acabarà situant sota el vessant del pic Alto de Fetás el qual rodejarem pel vessant de Secús. En aquest punt retrobem traces de camí que ens porten a resseguir la carena i evitar el gran pou que hi ha a la mateixa, un gran enfonsament de quasi 25 metres de fondària, que en cas de boira ens pot donar algun ensurt si no coneixem la seva posició.
El camí deixa la carena i entre en el tarteram que forma l'olla del avant-cim de Bisaurín. Una canal a l'esquerra amb traces de camí ens porta finalment a la carena i per terreny més planer arribem al cim.
El descens el fem per la via normal, per un monòton camí que baixa sobtadament els quasi 700 metres de desnivell que ens a separen del Collado de lo Foraton. En el coll retrobem el GR-11.1 que seguim fins al refugi, pel camí trobem dues generoses fonts
    VIDEO                       TRAK                            MAPA                       FOTOS       

POU DE LA PORTELLA

Tenim previst d'aquí a unes setmanes anar a Mallorca a fer el descens del Gorg Blau i Sa Fosca, i és per això que hem vingut aquí a Montserrat per tal de posar a prova el material i en concret els sistemes d'enllumenat. Per accedir-hi cal anar a Can Maçana i seguir el camí que porta al refugi d'Agulles fins al Pas de la Portella. En aquest punt deixem el camí i anem vorejant la Portella just pel límit entre el bosc i la paret. Una curta remuntada ens porta fins dalt d'una colladeta, des de la qual accedirem tot baixant per una curta rampa pedregosa al inici del descens. La instal.lació del primer ràpel la trobem sota una balma.
Descens una mica difícil de classificar, diguem que és un mix entre barranquisme i espeleo. Es tracta d'una cavitat situada a la paret oest de la Portella Gran, constituïda per un rapel inicial a cel obert d'uns 15 m i un avenc amb dos ressalts de 27 i 12 m on cal anar proveïts d'enllumenat, ja que l'obscuritat es total. Activitat curta en quant el temps, però molt intensa.

VIDEO        TRAK       RESSENYA      MAPA