Ara fa uns mesos vàrem venir a pujar el Pui de Lleràs, en aquella ocasió ho fèiem des de La Terreta, vessant Noguera Ribagorçana i concretament des del poble d'Espluga de la Serra, un lloc màgic envoltat d'una natura que encara conserva la seva autenticitat. En arribar a la carena divisòria amb la Noguera Pallaresa vam quedar sorpresos del paisatge agresta que teníem davant, format per multitud de cingles i agulloles de roca conglomerada que ocupaven tots els vessants, ens va resultar tan atractiu que vàrem decidir de venir-hi en la primera ocasió que fora possible.
Som a mitjans de desembre, hem passat la nit a la Pobla de Segur i era encara fosc que hem pujat al poble de Toralla. Amb l'ajut dels frontals hem començat a fer camí per la carena de Sant Salvador, arribant a l'ermita de Sant Salvador es començava a fer de dia, no es que fes un gran dia doncs el cel estava molt cobert però feia l'efecte de què serien unes condicions canviants al llarg del dia i que es mantindria estable. Per arribar al Pui de Lleràs tenim pel davant uns set quilòmetres de carena, el camí ressegueix una llarga cinglera que domina la Vall de Serradell, el decorat de fons està format per una orografia caòtica de valletes i agulloles que a mesura que anem progressant ens ofereixen perspectives canviants de tot l'entorn. En aquest primer sector del nostre recorregut no hi trobem senyals a excepció d'algunes fites en punts concrets, el camí a seguir sempre esta ben definit sobre el terreny i tan sols en algunes àmplies zones rocoses que ens cal travessar aquest es fa fonedís, però com que la direcció està ben definida per la carena ben aviat el retrobem. Dalt del Pui de Lleràs hi trobem un vèrtex geodèsic i una cabana de fusta que roman tancada.
Del cim continuarem carenant (senyals grogues) fins que poc després de creuar una líneia d'alta tensió ensopeguem amb el camí que porta a Serradell i que ens cal prendre de baixada. Aquest camí ressegueix proper a la línia d'alta tensió i per ell anem perdent alçada ràpidament (senyals vermells). Arribant quasi al fons de la vall passem per la bifurcació que porta a la Cova Cuberes, la cavitat més llarga de Catalunya. Anem fent camí i combinant trams de pista i alguna drecera acabem per arribar a la llera del Riu de Serradell, un rètol ens indica el camí de Torralla, aquest camí inicialment es per la mateixa llera, pel mig dels còdols, al cap d'uns dos-cents metres arribem a l'inici de la pista que ressegueix tota l'obaga de la vall de Serradell, just per sota de la cinglera que pel matí havíem recorregut en sentit contrari. El primer quilòmetre d'aquesta pista fa lleugera pujada, però la resta fins arribar a les proximitats de Torralla serà tot de baixada. Just on la pista arriba a uns amplis conreus trobarem a la nostra dreta un altra pista i camí que després d'uns vint minuts de pujada ens portarà fins a Torralla on haurem tancat el nostre recorregut. En conclusió, podem afirmar que es tracta d'un itinerari per indrets feréstecs de gran interès paisatgístic on podrem gaudir d'una natura esplendorosa immersos en la soledat dels grans espais del Prepirineu.
