PALA DE MONTINIER

Aquest estiu  vaig passar set dies per la zona d'Ainsa i el primer que veia quan treia el nas per la finestra era el cim de la Pala de Montinier. La qüestió és, que això d'anar amb família en ocasions et limita una mica el desig que genera el poder d'atracció de la muntanya, de manera que cada dia en aixecar-me em proposava que l'endemà intentaria anar a pujar la Pala, però van passar tots els dies de l'estada i nastis-plastis, érem massa colla i el "capità aranya" era jo i no podia fugir un dia complert de les meves obligacions, així és que em vaig quedar amb les ganes.

Ja de tornada a casa i donat que bona part de la resta de companys estava de randoné pel Mercantour, li vaig proposar a l'Albert d'anar a pujar la Pala de Montinier. Sortíem al matí sense presses i després de dinar a Labuerda prosseguíem el nostre camí cap a Bielsa. Aparquem a prop de l'Embalse de Pineta i comencem a caminar muntanya amunt per tal de pujar al Refugi de Montinier, on volem passar la nit. Es tracta de resseguir en la major part el GR 19.1 que puja fins al Portillo de Tella,  és un camí molt ben senyalitzat i d'agradable caminar. Un cop al refugi ens dediquem a recollir llenya, abunant pels voltants i anem a buscar aigua a un abeurador que hi ha a uns deu minuts seguint el GR cap al Portillo. Aquest refugi es limita a quatre parets i una xemeneia, no té mobiliari, l'edifici es troba en bon estat i la seva situació és d'allò més bonic, al bell-mig d'un prat rodejat de bosc i amb el panorama de les Puntes Suelza i Fulsa pel davant.

Comença a fosquejar quan totes les vaques que hi ha disperses per la zona decideixen venir a passar la nit al costat del refugi, a conseqüència acabem passant la nit del lloro amb el concert d'esquelles a tocar de la porta. Són les set del matí que comencem a caminar, les vaques ara estan dormint plàcidament, cap a les quatre del matí van decidir finalitzar la jornada laboral. Comencem a remunta la Canal del Portillo i en poc mes d'una hora i arribem, se'ns obre l'extens paisatge del sud, la Peña Montañesa, el Castillo Mayor i l'ampli Prepirineu de les serres exteriors.

Del Portillo de Tella anem resseguint el llom carener en direcció a les parets de la muntanya per tal d'anar a trobar la Faixeta Palomín, un estret corriol que ens acostarà a la canal de pujada evitant perdre alçada. Després d'un llarg flanqueig arribem a la gran tartera que ocupa tot el peu del vessant. No hi ha camí ni fites, per el que anem remuntant pel pedregam mirant d'intuir quin és el millor punt per atacar el tram rocós que ens porti fins a la carena. Superada la tartera comencem a remuntar fent un traçat sinuós que ens permeti esquivar els punts complicats, grimpant i caminant. Al llarg de tot aquest tram anem construint nombroses fites per tal de que ens a siguin d'ajut a la baixada. Arribo dalt de la carena i puc observar que encara em queda un bon troç fins al cim de la Pala de Montinier de la qual en separen dues puntes secundàries. Començo a progressar per la carena que tot i ser ample esta envoltada per verticals vessants principalment pel seu costat nord que dóna a la Vall de Pineta. Arribo al cim que és una excel.lent talaia, seria el paisatge total de no ser pel grup del Mont Perdut que limita el seu horitzó Oest. Per sota meu observo els intrincats contraforts de Pineta vistos a ull d'ocell on un dia pretenem venir a fer una travessa que ens permeti unir el Refugio de Montinier amb el Collado de Añisclo. després de passar una bona estona al cim observo que comencen a créixer boires i com que la previsió era d'empitjorament de la méteo tiro cap avall per tal de reunirme com més aviat millor amb el company i començar el descens fins al refugi abans de que ens pugui enxampar el mal temps.

                                             VIDEO                     FOTOS                   TRACK                         MAPA

EN KAYAK PER MEDIANO I EL GRADO

De vegades trobar-se el got mig buit te els seus avantatges, així és que en la nostra excursió pel pantà de Mediano vam tenir l'oportunitat de poder passejar per les restes de l'antic poble de Mediano, el nivell de les aigües és actualment tant baix que l'església del poble sobresurt íntegrament de les aigües, de fet és l'únic edifici que es conserva dempeus, la resta d'edificacions es limiten a un munt de pedres esteses per la plana circumdant, desolació històrica total. Inicialment ens va costar trobar un punt per la riba de l'embassament que ens permetés entrar a l'aigua, en uns llocs les pistes d'apropament estaven tancades amb cadenat i la carretera que s'apropa a la presa un rètol indicava que només era per personal autoritzat, en definitiva tot facilitats per qui vol practicar una mena de senderisme aquàtic en un mitjà que per sort no està massificat, coses d'aquest país. Va caldre fer una ullada al mapa per observar que del poble de Coscojuela de Sobrarbe sortia una pista que arribava fins a les mateixes aigües. El punt d'embarcament concretament és situava en l'antic nucli habitat de Plampalacios molt a prop d'on es troba l'Ermita de San Bartolomé. Aquesta ermita encara es conserva força ve  tenint en compte que quan l'embassament està al nivell màxim les aigües inunden pels voltants d'un metre i mig l'edifici. El pantà de Mediano té una gran extensió i si el trobem en millors condicions segur que ens oferirà nombroses raconades on ens i podrem endinsar. No cal dir que el paisatge de fons és d'allò més ampli, la Peña Montañesa domina l'entorn proper i tancant la visió pel nord tindrem el massís del Mont Perdut i les Tres Maries, tot un espectacle. Vam acabar fent un recorregut d'uns 12 km que van ser suficients per sortir satisfets de l'experiència.

                                                        V  I  D  E  O                                     M  A  P  A             

 

POSETS - CRESTA ESPADAS

Som al Puente d'Espigantosa on ens ha deixat el bus que a l'estiu fa de transfer des de al poble d'Eriste, carreguem les motxilles a l'esquena i comencem a remuntar pel  camí que puja fins el refugi, es tracta d'arribar amb el temps suficient per poder sopar. Quant hi arribem el refugi està força animat, molts dels que estan aquí i són per pujar al Posets i altre bona part com a final-principi d'etapa del circuit que hi ha entre els refugis de Viadós i Estós. Nosaltres però, pretenem fer el Posets per la Cresta de les Espades, un itinerari que feia molt de temps que li tenia posat l'ull i que mai trobava l'ocasió ni el consens per venir a fer-lo, però ara que ja som aquí, és un fet irremissible i demà per fi podrem recórrer aquesta llarga i carismàtica carena del Pirineu.

A bona hora ens han servit l'esmorzar i hem pogut deixar el refugi junt amb altres grups de lo més heterogenis, tota una munió de gent enfilem muntanya amunt pel mateix camí. En arribar per sota de la Canal Fonda bona part ens deixen, són els que pugen al Posets per la via normal, ja en som menys. Els grups que han arribat a l'Ibón de Lladaneta, són els que es dirigeixen al Coll d'Eriste dins del circuit dels refugis, i en aquest punt som nosaltres els que deixem a la resta i comencem a endinsar-nos cap a l'interior del cercle amagat que constitueix el Forau de la Neu, ja estem sols.

Aviat apareix per sobre nostre el que serà el terreny de joc d'avui, la Cresta de las Espadas en tota la seva extensió. Resseguint fites, ens dirigim a través dels extensos roquissars i en direcció a la marcada collada rogenca que forma el Coll de Pavots, una última remuntada per pedregam ens deixa per fi a la carena, i com sempre que passa en aquests casos se'ns obren nous paisatges i nous i extensos horitzons.

Aprofitem el moment per menjar una mica abans d'equipar-nos i iniciar la cresta, a partir d'aquí tenim per endavant un llarg recorregut per un terreny del qual en tenim moltes referències però que malgrat això també ens transmet el neguit de la incertesa i autèntica valoració de les dificultats en funció del nostre nivell. Podria fer una llarga narració del nostre pas per la cresta, però crec que no cal, i la meva opinió es resumiria en dir que la Cresta de las Espadas es troba evidentment en un territori d'alta muntanya, que es tracta d'una llarga cresta que finalitza en el segon pic més alt del Pirineu i que un cop iniciada no hi trobarem possibles vies d'escape. Si les condicions són bones i la cresta està lliure de neu, tècnicament no comporta dificultats remarcables llevat potser d'un parell de passos de IIº que es poden superar fàcilment si som mínimament àgils. La principal dificultat es desprén de la seva llargària i del fet d'estar progressant constantment per un tipus de terreny que tot i ser fàcil queda delimitat sense treva per grans estimballs. Imprescindible tenir el bon temps assegurat. Un aspecte que també cal que tinguem en compte, és el fet de que un cop a dalt del Posets el retorn fins al refugi serà llarg i que segons les condicions de la Canal Fonda caldrà fer ús dels grampons. En conclusió podríem dir que es tracta d'una gran ascensió, d'aquelles que t'aporten felicitat i una gran satisfacció personal. 

Merche-Guillermo-Joan-Toni-Lídia

   VIDEO       TRAK         MAPA

             Refugi Angel Orús
          Restricció pas vehícles

PIC SALVAGUARDIA

 Es tracta d'un dels cims més freqüentat de la vall de Benasque, tant pel seu vessant sud com pel seu vessant nord donada la proximitat a la població de Bagneres de Luchon. El Portillón de Benasque va estar en altres temps un nexe de comunicació comercial entre els dos paísos i l'únic vincul entre els dos vessants en aquest sector del Pirineu. Per pujar al Salvaguardia cal que anem a l'Hospital de Benasque, o segon èpoques d'estiu en què hi ha restricció al pas de vehicles a l'àmplia zona d'aparcament situada una mica abans. Un bon camí ens portarà a travessar l'extensa plana de Llanos del Hospital, anirem trobant rètols indicadors que a poc a poc ens dirigiran cap al dret vessant que destaca amb el seu color de roca blanquinosa. Fent nombrosos, però ordenats revolts, superem fàcilment aquest front i anem a parar als extensos prats d'alçada que porten cap al Portillón

Quant ja sembla que el camí es dirigeix cap a la bretxa que forma el pas trans-fronterer surt a l'esquerra el camí que puja cap al pic. Aquest camí va fent revolts de manera que podem anar guanyant desnivell amb facilitat, arribant a les parts altes trobem un curt pas rocós equipat amb un cable, que ens pot ser d'ajut si la roca esta mullada o glaçada. Passat aquest punt el camí segueix guanyant alçada i tot i que en algun indret està una mica malmès i terròs, finalment ens deixa a la carena on tenim una visió dels verticals flancs del costat francès, un esforç més i arribem al cim. El Salvaguardia és com una talaia que domina tots els vessants i d'on gaudirem d'una de les millors imatges del sector Aneto-Maladeta. La baixada la farem pel mateix camí tot i que hi ha l'opció de fer la tornada pel camí que porta fins al Pla de Besurta, allargant en aquest cas la distància total a fer.

                               VIDEO                   TRAK                        FOTOS                           MAPA

VIA FERRADA DE SACS (Benasque)

Situada aigües amunt del riu Ésera, en uns cingles del marge dret que queden just enfront de la rotonda que marca la desviació a Cerler del riu Ésera. Per accedir cal que anem a buscar una pista que hi ha a uns dos-cents metres endavant que ens portarà fins a una esplanada on podrem aparcar i travessar el riu per un pont. Per arribar a l'inici de la ferrada caldrà que un cop creuat el riu seguim per un sender fins a trobar el camí d'accés, assenyalat amb una grossa fita.

Via ferrada de nivel K3, presenta una primera meitat algo nonòtona en la que tindrem de progressar per pendent inclinat sense sensació de verticalitat i amb curts trams de preses naturals. A la segona part, la ferrada adquireix caràcter i verticalitat, Cal superar tres petits desploms que no ens tenen de comportar major problema. El descens el ferem per l'interior del bosc mitjançant un sender marcat amb punts de color vermell. Al poc d'iniciar aquest camí trobarem una drecera que ens evitarà tenir de fer un rodeig d'uns deu minuts. Aquesta drecera es troba neta de vegetació i ens acabaportant de nou al camí amb marques vermelles.

               VIDEO                                   ACCES