EL SALT DEL GOLERO està situat al sector est del Collsacabra molt a prop dels cingles del Santuari del Far, per accedir-hi prendrem com a referència el Coll de Condreu punt del qual arrenca una pista que baixa fins las Cases de l'Om i ens deixa al costat mateix de la llera del riu. Com que aquesta pista sembla ser que és d'us privat, si volem podem tenir un altre accés alternatiu, prenent la carretera que porta al Santuari del Far i deixant el vehicle en el Coll de Malla, d'aquí ens caldrà travessar tots els prats de baixada fins arribar a la llera del riu just en el mateix indret que si hagüessim anat per les Cases de l'Om.
Un cop a la llera del riu ens cal anar riu avall uns quinze minuts que resulten ser una agradable passejada per la llera molt rocosa i desvestida de vegetació, això si els sectors humits o molls rellisquen moltíssim El descens es tracta de quatre cascades contínues que baixem amb ràpels de 19-25-17-27 d'alçada, tots ells molt ben equipats. El de disset metres és volat. Pel retorn cal que un cop som a baix cal que remuntem pel costat esquerre per un pendent de grans blocs que en qüestió d'uns pocs minuts ens porta fins a la boca de la Cova d'en Salvi.
LA COVA D'EN SALVI és una activitat molt acossellable de combinar amb el Salt del Goleró donat que les dues activitats són de curta durada i es complementen força bé, és una manera d'aprofitar plenament el dia tenint en compte que per alguns el viatge fins aquí ja és prou llarg. De traçat horitzontal i d'unes dimensions prou generoses per progressar còmodament sense estretors ni dificultats que ens exigeixin tècniques d'espeleo o material específic, en tenim prou amb el cas i una llum frontal. En ser una cavitat d'origen tectònic, bona part de la progressió la fem remuntant, baixant o bé esquivant els nombrosos blocs de pedra que hi ha per arreu.
Cal anar amb compte perquè tant per terra com pels blocs tot rellisca molt, a aquest fet cal afegir-hi la gran colònia de ratpenats que hi habita, que es fa més present en les dues sales de dimensions més grans on tot està recobert del seu excrement, per això se les anomena sala Guarra i sala Chanel, per alguna cosa serà. Es curiós veure també com a mesura que anem avançant aquests ratpenats canvien de situació davant la nostra presència i ens passen volant a frec del nostre cos, amb l'agilitat que els caracteritza. Finalment s'arriba a la zona sifonada on podem observar una corda que serveix de guia per travessar-lo en immersió. Aquí vam donar per acabada la nostra exploració a la cavitat tornant a l'entrada fent el mateix camí enrere, quin remei, no?
Per la tornada ens fixarem amb els senyals de pintura de color vermell que arrenquen de la mateixa entrada i que en forta pujada ens porten fins a un ample camí empedrat, Si el seguim cap amunt ens acaba deixant en els prats del Pla de l'Om just al costat d'un rétol de "Prohibit motos" resseguim el prat derivant obliquament cap a l'oest fins arribar a la llera del riu on hem començat (suposant que haguéssim accedit per les Cases de l'Om).
