PUIG PERIC

 

Situats al Capcir i prenent com a base la població de les Angles fem l'ascensió del Puig Peric passant per la Cabana de la Balmeta. En el seu conjunt es tracta d'un recorregut bastant llarg on ens caldrà travessar una extensa conca alpina tant a l'anar com al tornar. De les Angles ens cal remuntar una frondosa vall, inicialment per pista i la resta per l'interior de bosc. Passem per l'Estany de la Balmeta i poc després per la Cabana de la Balmeta. Arribats en aquest punt, deixem el bosc i ens cal començar a travessar l'àmplia planúria alpina mitjançant uns senders que ens portaran fins a la base de la carena sud del Puig Peric. . Tot i que la visió d'aquesta carena sud d'entrada imposa un xic, la seva pujada és fàcil. En el decurs d'aquesta llarga carena  ens van sortint al pas algunes graonades rocoses que ens demanaran l'ajut de les mans, són petites grimpades on unes marques a la roca ens indican el millor traçat. 

Donada la situació aïllada del Peric, del cim podem gaudir d'una panoràmica total de l'entorn i en particular de l'extensa conca del sector de Camporrels. Del cim baixarem per camí de fort pendent fins a la collada que uneix els dos Perics. El Petit Peric tot i semblar lluny, està bastant proper i arribem tot seguit. Un cop al cim del petit, i mirant enrere, el vessant  del Puig Peric se'ns presenta majestuós. D'aquí ens queda el camí de retorn, llarg però lliure d'obstacles.

Comencem a davallar per l'ampli vessant sud què conforma per aquest costat el Petit Peric, el camí perd alçada ràpidament, per pendent mantinguda i mitjançant nombroses giragonses. A partir d'ara ens queda novament la travessa de l'extens planell fins a la Cabana de la Balmeta, a mig camí passem per l'Estany de l'Ânec. De la cabana tan sols ens cal agafar de nou el mateix camí del matí fins a les Angles. Els extensos planells que de la cabana s'estenen fins als Perics i altres sectors adjacents, en cas de boira poden induir a la desorientació, tot i que hi ha tota una xarxa de senders el gps pot ser de gran utilitat si arriba el cas. Donada la llarga distància que teníem de casa fins a les Angles nosaltres vam decidir pernoctar a les Angles i concretament a la Gite Azimut on vàrem ser molt ben atesos.

 

VIDEO                      FOTOS                           TRACK                           MAPA

FORAT MICÓ

Feia molt de temps que parlàvem de venir a conèixer el Forat Micó, els reportatges que podíem veure a través d'internet ens mostraven una cavitat singular d'excepcionals  característiques, que no ens podíem perdre. Situats a la Muntanya de Sal de Cardona, podem observar un ampli paisatge de tons blanc i ocres diferenciat de la resta del territori que l'envolta, és el resultat de molts anys d'explotació de la gran massa de sal que conté el seu subsòl. A la part situada més a l'oest, un gran enfonsament d'aquest terreny, a format el que s'anomena la Bòfia Gran, una depressió per on s'acaba filtrant l'aigua i és d'aquesta manera com s'ha format el Forat Micó, després d'un persistent treball de l'aigua que s'ha anat obrint camí amb el seu poder de dissolució a través de la massa salina. Resultat, un sinuós i estret conducte que acaba sortint a l'exterior després de fer un recorregut superior als sis-cents metres i salva un desnivell negatiu de vint-i-cinc metres. I entre les dues boques haver creat una autèntica obra d'art natural.

Hem aparcat en una minsa esplanada situada bastant a prop de l'àrea de pícnic del recinte del Parc Cultural. Hem anat inicialment vorejant la Bòfia Gran seguint el GR3 fins arribar a un punt on un fita ens indica el punt on hi ha un mirador i per on cal anar, seguint el camí per dins de zona boscosa hem anat fent via fins trobar un altre sender a l'esquerra que aviat comença a perdre fort desnivell i ens acaba deixant a la torrentera del fons. Just en aquest punt podem observar un rierol provinent d'un estètic carreró sali, nosaltres animats per la presència de l'aigua ens hi vàrem ficar fins a arribar a un punt on quedava clar que no hi havia continuació. Aquest curt tram semi-subterrani malgrat no formar part del Forat Micó és molt aconsellable de visitar. Per trobar l'autèntica ressurgència cal que ens dirigim cap a l'oest tot remuntant un fort pendent terròs just per sobre del carreró, sobrepassat aquest pendent, podrem veure propera, la boca.

La travessia del Forat Micó, al marge de la bellesa de les seves formacions i cromatismes, es caracteritza per la sinuositat del seu traçat, un encadenament constant d'estrets meandres per on ens cal anar sovint ajupits o de genolls. En algun punt ens cal superar alguna estretor més exigent, però mai preocupant. L'accés de la primera galeria superior ens va resultar impossible de trobar, probablement que a causa del ritme de progressió que portàvem ens vàrem passar de llarg el seu  accés. En canvi, si vam poder visitar la segona galeria superior que finalitzava en pou caòtic on vam decidir tornar enrere i anar a buscar de nou el curs del rierol. Aquest curs és sempre la referència a seguir tot i que en algun indret, molt estret, cal seguir algun conducte lateral per progressar i retrobar el seu curs. En conclusió la travessia del Forat Micó, per a nosaltres espeleòlegs aficionats, va comportat el descobrir un nou tipus de cavitat en un mitjà natural molt diferent dels que fins ara havíem visitat en les nostres humils immersions al cor de la terra. Una gran experiència, totalment a recomanar, aixó si, amb l'equipament indispensable i el respecte inherent que comporta moure's en un medi tant fràgil. Trobareu més informació en aquest enllaç. https://www.espeleoindex.com/ 

VIDEO            FOTOS             TRACK               TOPO                 MAPA