RASOS DE PEGUERA

 Quan en aquesta zona del Berguedà i cau una generosa  nevada, és qüestió de què ho aprofitem, perquè és un dels indrets més interessant per a la pràctica de les raquetes i l'Estació d'Esquí dels Rasos de Peguera, el lloc més adequat per iniciar qualsevol de les possibles rutes a fer per la zona. Ens trobem en un espai d'orografia amable on els desnivells mai són importants i què es troba en gran part recoberta de bonics boscos. Tot i que alguns itineraris estan senyalitzats a l'hivern pot resultar dificultós seguir un itinerari, els senders què a l'estiu estan ben visibles, ara es troben recoberts de neu i a menys que algú hagi passat abans deixant traça, ens caldrà consultar sovint el GPS. Proper a l'estació hi ha  el  Xalet dels Rasos un refugi de muntanya què resultarà sempre una bona base per fer-hi estada. 

L'excursió que aquí proposem es tracta d'un recorregut circular d'uns deu quilòmetres d'allargada que va passant per tot el seguit de cims què conformen les cotes més rellevants del sector, cal dir que tots ells no tenen l'aparença que normalment ens presenta un cim i pel fet d'estar mig amagats dins del bosc no ens ofereixen cap perspectiva de la zona, per a nosaltres tan sols són una referència de què el nostre camí va essent el correcte. 

Prenent com a punt de sortida l'estació ens caldrà baixar uns tres-cents metres per la carretera en direcció sud on hi havia trobarem una pista què resseguint-la ens portarà fins a la Torreta, aquest punt és l'unic què ens ofereix un horitzó més dilatat. A continuació travessarem l'extens planell anomenat Pla de l'Orri des d'on  ens caldrà remuntar pel bosc per tal de superar el curt desnivell que ens a separa del Pedró, aquest punt potser és el més confús de resseguir i ens cal anar improvisant, jugant amb el terreny i el GPS. Un cop al Pedró seguim una mica més pel bosc fins a arribar a un espai més obert que de baixada ens porta a uns amplis rasos anomenats Les Collades. Un últim tram en suau pujada ens a situa als Rasos de Dalt o el Salabardar, anem seguint el nostre track a través del bosc fins que arribem a una clariana, d'aquí si anèssim a l'esquerra arribariem aviat a l'estació, nosaltres però, anem a la dreta on observem una bassa i una petita instal.lació, just el costat arrenca un sender que planeja i que a poc a poc ens fa perdre alçada i acaba per portar-nos fins a una pista forestal, som a uns cinc-cents metres de l'aparcament de l'estació, només ens cal superar un curt desnivell.

VIDEO                    FOTOS                        TRACK                             MAPA

ZONA CANALDA

 Canalda és un petit poble situat al nord de la comarca del Solsonès al peu dels vessants de la Serra del Port del Compte. Envoltat d'una orografia sorprenent on predominen cingles i engorjats tot el seu entorn presenta un paisatge particular d'amplis i assolellats horitzons. Tota la zona presenta molts atractius de cara als esports a la natura, des de bons senders per fer llargues caminades, engorjats, ferrades i la Roca de Canalda, llarga cinglera farcida de vies d'escalada. Nosaltres farem un recorregut circular passant per alguns d'aquests indrets, des de Canalda i a través del GR-1 anirem fins al Salt de la Perdiu, que és una de les cascades del Torrent d'Urdell que en altres ocasions havíem baixat, molt a prop ens trobem amb l'inici de la Ferrada del Puig Arnau.

Aquesta ferrada no és molt llarga, però sí que bastant intensa, presenta petits desploms que ens posen a prova la força dels braços. Segons les ressenyes més oficials està considerada com de dificultat K2, però després de fer-la crec que s'acosta més a un nivell K3 com després he pogut observar en alguns comentaris fets a la web. Un cop superada la ferrada el nostre camí ens porta a creuar la carretera molt a prop d'una pronunciada corba i d'on surt un sender senyalitzat "A la Roca de Canalda". Anem progressant per dins del bosc, passant per la Font de Pallerols i poc després acabem arribant a una pista què ens porta a resseguir una estona a la base del cingle. Cal estar atents en veure el discret corriol que ens té de fer guanyar alçada per arribar a l'atac de la via equipada que permet accedir a la Cova dels Moros. Comencem amb un primer on una corda i cable ens ajuden a remuntar el vertical i ramput pendent. Un cop a dalt disposem ja de més seguretat mitjançant un cable de vida, com cal, i que amb un traçat horitzontal ens porta fins a la Cova del Moros, una gran balma penjada al cingle, tornarem pel mateix camí tot i que hi ha una instal.lació de ràpel muntada. Tan per la Ferrada Puig Arnau com per l'accés a la Cova dels Moros cal equipament de ferrada.  

De nou el camí, anem resseguint dins del possible fidels a la base del cingle, és un sender més discret que discorre per entre la rosta vegetació passant propers a moltes de les balmes penjades que observem en el cingle, aquest camí ens obliga sovint a fer petites sifonades per evitar alguns relleus del cingle. Més endavant millora i tornem a trobar el camí  senyalitzat. Passem per l'Espluga Malera, la base de El Ditet, per Ca l'Andreu i finalment arribem a Ca la Rita, tot un personatge de llegenda. En aquest punt podem observar encara en bon estat, l'habitatge i també algunes de les seves construccions annexes. Sens dubte un indret especial situat sota d'un gran desplom del cingle. Per la tornada ens cal primer fer un curt tram camí enrere per aviat arribar a la carretera, que cal creuar. Sempre de baixada anem seguint les senyalitzacions que ens acaben portant de nou fins al GR-1. Som molt a prop de Canalda on arribarem després de vorejar una de les àmplies barrancades de conglomerat que dominen la zona. El conjunt de tot aquest agradable recorregut per l'entorn de Canalda el podem fer també sense fer la ferrada, el GR-1 remunta fins a la part superior del cingle on per pista enllacem de nou amb l'itinerari proposat.

VIDEO                       FOTOS                        TRACK                         MAPA 

MINES DEL CATLLARÀS

 

 En aquesta ocasió tornem al Berguedà per fer un recorregut que ens farà conèixer i segurament  reviure el passat industrial vinculat a l'extracció de carbó. Els vessants nord de la Serra de Catllaràs estan farcits de testimonis que al llarg del nostre camí ens van sortint al pas, passem per algunes de les principals mines i també construccions que en el seu dia eren imprescindibles per a la seva explotació i transport. Per trobar l'origen de totes aquestes infraestructures industrials ens cal anar a principis del segle XX, on un grup d'empresaris van decidir instal.lar una fàbrica de ciment en aquest racó tan recòndit, un d'aquests empresaris era l'Eusebi Güell un dels fundadors de l'empresa Asland, el motiu d'escollir un racó tan amagat entre muntanyes era que aquí ho tenien tot, roca calcària per fer ciment, carbó pels forns i energia elèctrica que els i oferia la força del Llobregat. Farem un recorregut circular prenent com a origen el Santuari de Falgars, un indret plàcid i acollidor, on i trobem zones de picnic i bons espais per aparcar.

A través d'una rebuscada xarxa de camins anem travessant extensos vessants boscosos on podrem observar bells exemplars de pins i faigs. Són bons camins que majoritàriament estant senyalitzats amb pintura de PR (grog-blanc), en alguns trams només amb pintura groga, i el tram final de retorn a Falgars amb senyalització GR (vermell-Blanc) és el camí Ral de la Pobla de Lillet a Falgars, aquest darrer tram, per cert, és de pujada, però amb un traçat fet amb saviesa que resseguint tota una carena el fa molt atractiu de caminar.

Si portem llum frontal podrem penetrar en algunes de les mines que ens van sortint al pas a lo llarg de tot el camí, La Mina Moreno que és la primera que trobem ens pot posar algun problema a causa de que hi ha bassals d'aigua just a la zona d'entrada i podem acabar mullats a principis d'excursió. Algunes mines seran impenetrables per nosaltres, ja que l'accés era mitjançant amplís i profunds pous. Quasi al final del recorregut trobem la mina de l'Artiga de Capdevila, de fàcil accés i traçat totalment lineal i horitzontal. Un dels punts de referència de l'itinerari és el Xalet del Catllaràs, singular edifici  construït per Antoni Gaudí per encarreg d'Eusebi Güell, aquest edifici mostra l'estètica inconfundible de l'empremta i estil d'en Gaudí, la seva finalitat era la de donar allotjament als treballadors del cos tècnic de les mines. Un altre punt de referència el constitueix la Roca de la Devesa Jussana, una esvelta agulla de roca calcària que tot i el seu aspecte fer és de fàcil accés, just a l'esquerra de la gran paret arrenca un camí fitat que ens porta fins a uns passos de roca ja més drets on hi trobarem com ajut alguna grapa metàl.lica i una corda nuada. El conjunt de tot aquest recorregut per la zona minera tot i ser de fàcil progressió el considero de dificultat moderada a causa del gran entrellat de camins per on passem i on sovint ens serà de molta utilitat per aclarir dubtes, el gps.

VIDEO                  FOTOS                         TRACK                           MAPA