dimarts, 26 de gener del 2016

PIC DE LA BASSERA

 Pic interessant per iniciar la temporada, i que amb un bon estat de la neu pot ser adequat com a sortida d'iniciació. Prenent com punt de sortida l'accessible Coll de la Botella, ens caldrà inicialment perdre uns dos-cents metres de desnivell fins las Bordes de Setúria. En el nostre cas en què les condicions d'innivació no eren òptimes i els lloms i carenes estaven molt ventats, vàrem fer l'ascensió pels amplis camps de neu del fons de la vall, que inicialment en direcció al Port de Cabús ens fan guanyar desnivell. Arribem al fons de l'olla que formen els pics de la Bassera i Setúria on un pendent mès accentuat en permet guanyar la carena. Per arribar al cim del Bassera ens cal remuntar l'àmplia carena que en condicions normals no presenta cap dificultat. 
Donat el poc gruix de neu a la muntanya i amb la finalitat de fer un itinerari més variat, la tornada la fem baixant per la carena fins al Port de Cabús passant pel Pic de Setúria, d'aquí només ens caldrà resseguir l'horitzontal però llarga carretera fins a l'aparcament. Aquest itinerari de tornada per la carretera és totalment desaconsellat amb condicions normals d'innivació, donat el gran perill d'allaus i l'accentuat pendent de la muntanya.
Va ser una sortida mixta on uns anàvem amb raquetes i els altres amb esquís. Els tenistes vam escollir tornar per la carretera i els esquiadors  pel mateix camí d'anada que els hi comportava tenir de remuntar els dos-cents cinquanta metres fins a l'aparcament.  En total varen estar unes sis hores per acompletar el recorregut, quaranta-cinc minuts menys pels esquiadors
                                 VIDEO                             TRAK                                     PLÀNOL

dimarts, 12 de gener del 2016

COVA CAMBRA (Massís dels Ports)


En el decurs de la nostra travessa pels ports, hem tingut la possibilitat de poder visitar la Cova Cambra. Aquesta cova situada a la Mola del Catí, molt propera al refugi de la UEC de Tortosa, és de fàcil accés i resulta molt interessant per la gran quantitat de concrecions que i trobem al seu interior. Situada al mig del bosc a menys de 50 mètres de la pista, i trobem la boca d'entrada, que se'ns presenta com un gran enfonsament del terreny. Un cop hem baixat fins a la base de l'enfonsament podem observar que la cova té dues boques d'accés. Tal com hem baixat a la nostra esquerra hi ha la cavitat més interessant on un passadís inicial ens porta a una gran sala on hi trobarem gran quantitat de formacions, és tot una meravella explorar els diversos racons inclosa una petita sala situada a un nivell superior. Una de les particularitats de la cova és el color negre fumat que presenta tot el seu interior.
La Cavitat situada al costat dret de l'enfonsament, té una configuració molt diferent, al seu interior si accedeix per una gegantina boca on per mitjà d'un gran talús podem baixar al fons de la cavitat. Aquí no hi trobem concrecions i el terra està recobert de grans lloses que s'han desprès del sostre, cap a la part final es va estrenyent fins que cal prosseguir per una gatera i que segons l'esquema adjunt dóna pas a un conjunt de pous que permeten baixar fins a la cota -57. La Cova Cambra és potser la cova més visitada dels Ports donada la seva facilitat d'accés i la riquesa del les seves formacions.  FOTOS


CAMINANT PELS PORTS - 2016


Un any més hem escollit el Massís dels Ports per la nostra clàssica sortida de Cap d'Any a Reis, l'experiència de l'any passat pel sector Est va ser molt enriquidora pels paratges que vam recorre, en gran part fent el camí Estels del sud. Aquest any volíem en certa manera completar el periple dels ports recorren el sector Oest, i cal dir que desprès de passar tres dies caminant per aquests espais, arribem a la conclusió que el Massís dels ports té una personalitat difícil de trobar en altres geografies properes. Natura exuberant, una contundent orografia esculpida al llarg de mil.lennis i feréstecs raconades que t'arriben a pertorbar per la seva solitud i aïllament

Recorregut circular de tres dies pel sector Est dels Ports, nosaltres al vàrem fer en sentit horari prenent com inici el Refugi Caro Nou. El primer dia pugem al cim del Caro i baixem per la carena (senyals vermelles) fins al Coll de Pallers o trobem la senyalització d'Estels del Sud i GR-7 que ja no deixarem fins al Refugi de Font Ferrera. Passarem per la Cova del Vidre, la Font de la Llagosta i el Refugi de Mas del Frare. Bona part del recorregut alternarem els camins amb trams de pista i cal estar a l’aguait de les desviacions.

El segon dia el recorregut és íntegra per gorges i barrancs, resseguint sempre els Estels del Sud. La travessia per les Gorges del Matarranya es pot veure enrellentida segons la quantitat d’aigua que trobem als gorgs. Poc després de què el Barranc de la Coscollosa s’uneixi al Matarranya hi ha un gorg, que si te aigua només podrem superar nedant. En arribar al Congost del Parrissal el més probable és que hàgem de superar-lo pel Pas del Romeret, es tracta d’un camí ferrat, molt ven equipat i senyalitzat que no ens comportarà cap problema, però on cal posar atenció. Superat aquest sector només ens queden uns dos quilòmetres per trams equipats pel turisme que ens deixaran a la pista que ve de Beseit.
El tercer dia sortirem de Beseit per la pista que porta a la vall del Riu Ulldemó. En el punt on aquest s’acaba un camí senyalitzat de color verd s'endinsa riu amunt alternant trams pel llit del riu on cal anar saltant per les pedres amb altres trams de senders que ressegueixen les ribes. A la part final dels Estrets del Regatxol, el camí deixa el llit del riu i remunta pel marge dret orogràfic per evitar un tram de riu, superat aquest tornem al llit del riu i uns centenars de metres més endavant cal estar atents per trobar l’inici del sender que puja per la Canal del Rito. Aquest camí senyalitzat de color vermell i per estones amb color grog esta molt ven traçat i ens farà pujar còmodament fins la collada superior on trobarem una pista. A partir d’aquí ens unim a altres pistes fins a arribar a la carena de Mola del Catí on un sender ens portara al Refugi de Cova Cambra, a continuació alternant pista i un sender baixarem fins a la Font del Mascar. A pocs metres de la font prenem un camí que al cap de poc ens fa passar per entre unes cases i ens porta a la carretera que travessem perpendicularment per connectar amb el camí Estels del Sud i un GR. Una última i inesperada pujada ens porta al Refugi Caro UEC i al punt d’inici                  VIDEO                   TRAK                 MAPA              FOTOS





dilluns, 11 de gener del 2016

FERRADA LA TERESINA


La Teresina és potser la primera de les vies ferrades, que com a tal, és varen fer al nostre país, oberta als anys 90 va estar en el seu temps una referència per què a posteriori és començes a equipar altres indrets per arreu de les nostres muntanyes. Avui en dia a Catalunya hi ha un gran nombre de vies ferrades de tot tipus de dificultats, algunes fins i tot s'assimilen a parcs temàtics amb traçats incoherents o laberíntics, o que demanen un grau d'exposició molt alt. Però bé, hi ha gustos per a tothom i un sempre pot escollir on vol anar sota la seva responssabilitat.
La Teresina és una via bastant llarga, amb un traçat equipat d'uns mil metres i supera un desnivell de 400 metres buscant sàviament les febleses de la muntanya. És en les seves dimensions on potser radica la duresa de la via, doncs en el seu conjunt el nivell de les dificultats són bastant assequibles per a qualsevol persona en bona forma. Des de el meu punt de vista hi ha potser tres trams a considerar. El primer és la superació de l'esperó del pont de roca quasi a l'inici de la via, es tracta del primer indret on ens cal exposar al vuit. Aquest primer obstacle que no és tan complicat com pot semblar, actua en molts casos com a element selectiu.
El segon punt seria la desgrimpada per les minúscules grapes del coll de l'agulla de Santa Cecília, la visió per sota nostre de la carretera a 400 metres imposa una mica en aquest tram bastant vertical. També podem baixar-lo amb un curt ràpel.
El tercer punt, és la canal de sortida que trobem al final, s'ens dubte el lloc més exigent de la via. Es tracta d'una canal a modus de xemeneia on la progressió demana un mínim de tècnica si no ens volem carregar de braços, almenys fins que ensopeguem amb el grup de graons de la part superior. En aquesta canal potser aconsellable portar una corda per si algú o requereix.
En definitiva La Teresina és una gran via ferrada, tot un clàssic que ara recentment ha estat reoberta després d'un any de treballs d'arranjament i millores. Ja sabeu on trobar-la, Montserrat...Monestir de Santa Cecília...Sant Jeroni..........Internet      VIDEO