dissabte, 22 de gener del 2022

SERRA DE PICANCEL (travessa)


Situada al Berguedà la Serra de Picancel constitueix un Espai Natural Protegit format per una orografia molt agresta, recoberta totalment de boscos i dels quals sobresurten espigades arestes de roca conglomerada. El vessant nord de la serra, per al qual realitzem aquest itinerari, forma tot un entrellat de torrenteres que van a tributar al Merdançol, el riu que recull bona part de les aigües de la regió i les aboca a l'embassament de La Baells.
Per realitzar aquest recorregut circul.lar prendrem com a punt d'origen el Pont del Climent, per arribar-hi ens cal anar des de Berga a Vilada, passat un quilòmetre i mig d'aquesta població direcció a Borredà, trobarem a la nostra dreta, un trencall, on un rètol anuncia "Canals de Sant Miquel" atenció gir molt forçat. Després de fer uns tres-cents metres de bona pista arribem a una esplanada que ens anirà bé per aparcar. 
El recorregut inicialment el fem resseguint una pista aigües amunt a continuació i en general anirem trobant camins ben definits, en alguns trencalls ens podran sorgir dubtes però amb l'ajut del gps els resoldrem. Un cop a la Portelleta el camí s'enfila fins a Salga Aguda, una curta grimpada ens porta finalment al cim, panoràmic en qualsevol direcció, es la cota màxima del nostre recorregut. Per anar al següent cim baixarem l'allargassada carena de roca nua fins al Coll de Tell des d'on seguirem carenejant fins a la Carena dels Gira-sols. Un cop al cim el camí a seguir se'ns pot presentar dificultós donada la verticalitat dels vessants, per continuar, cal que anem a passar per costat d'una alzina solitària propera al cim, uns metres més avall hi trobem un cable que ens és de gran ajut per baixar el fort pendent de roca.

Un cop hem baixat pel cable, ens cal fer el tram de camí que ens té de portar a l'inici de la Ferrada del Pic de Perris. Aquest sector per a nosaltres va ser el  més complicat, no hi ha camí definit, no hi ha ni senyals ni fites. Ens va semblar que seguir pel llom carener era molt exposat i vam decidir perdre alçada pel vessant assolellat, va ser un error i ens va tocar guanyar de nou el desnivell i per terreny de cabres, allò que els manyos diuen "enrriscarse". El camí correcte seria anar dins del possible propers a la carena. La ferrada és curta i està considerada com a fàcil K2, té un desnivell de trenta metres molt verticals i està equipada amb graons metàl.lics i cable de seguretat en la seva totalitat. És aconsellable portar material per auto assegurar-nos. Un cop a dalt del Pic de Perris podem dir que ja no tindrem massa dificultats en la resta del recorregut. Baixem pel franc llom carener que ens porta al Collet de Grau de Rosa, en aquest punt hi arriba també el camí que puja de Vilada i que farem servir per baixar cap a Vilada, abans però, anirem en un anar i tornar, i per bon camí, fins al cim del Serrat del Migdia, un altre cim emblemàtic de la serra. De nou al collet de Grau de Rosa ja quasi tot és baixada, ens caldrà encara superar dues curtes pujades fins al Portell de l'Ovellar, finalment anem a parar de nou al Pont del Climent. Aquest itinerari el classificaria com a dificultòs donada la complexitat i l'orografia del territori, nombroses grimpades i senders per pendents de roca nua, en ocasions aprop d'estimballs. És important disposar de GPS i iniciar el recorregut a bona hora, preferiblement anar sobrats de temps. La zona, els boscos i el paisatge són magnífics. 


VIDEO                    FOTOS                     TRACK                       MAPA





dilluns, 10 de gener del 2022

COVA DE ROTGERS (R2-R3)


 Situada al Berguedà, aquesta cavitat està constituïda per un sistema de galeries amb un recorregut total que supera els mil metres. A l'interior si pot accedir a través de tres boques, identificades com R1-R2-R3. La R1 comunica amb la resta del sistema a través d'un petit curs d'aigua de dimensions tan reduïdes que no permet el pas, en canvi, la R2 i la R3 permeten fer una travessia integral accedint per una boca i sortint a l'exterior per l'altre a través d'un traçat basant lineal. Com sempre ens acostuma a passar als més novells, les topografies de les cavitats, en ocasions costen d'interpretar, n'obstant, cal reconèixer que per qui les elabora ja és de per si una tasca complicada representar sobre un paper aquest món subterrani, sovint molt laberíntic. 

Per accedir a la cavitat cal que des de Borredà prenguem la carretera que porta a Sant Jaume de Frontanyà, passat un càmping i a l'alçada del km 3, just on hi ha una marcada corba, cal prendre la pista que surt a l'esquerra i que porta a l'Ermita de Sant Sadurní de Rogers, aquesta pista està en part pavimentada i és apte per a tots els vehicles. Uns tres-cents metres abans d'arribar a l'ermita trobem un prat que és un bon indret per aparcar. L'accés a la boca R2 és curt, perdem alçada a través del prat fins a endinsar-nos al bosc, la boca es situa en un ensorrament del terreny.
La Cova de Rotgers està excavada en guixos, el seu interior no presenta concrecions ni cap altre de les formacions que ens acostumem a trobar a altres cavitats. La progressió és un constant  puja i baixa esquivant blocs en un context caòtic i esquistós on predomina la blancor dels guixos en alguns passadissos i saletes. Cal passar estretors i superar curtes gateres, en ocasions enxarcades. Al llarg de tot el recorregut anem trobant algunes fites, així com algun senyal  amb pintura vermella, però el que ens resulta més útil és un fil guia que en els punts més complicats, ens esvaeix els dubtes en molts punts, del bon camí a seguir.
Al final de l'anomenada Sala Blanca i després de remuntar uns 8 metres trobem un pou, té uns cinc metres de profunditat i és bastant vertical. Malgrat que hi ha instal.lada una corda fixa amb nusos crec què és convenient portar un tros de corda per assegurar. A poc a poc anem superant petits obstacles qué no ens comporten massa problema, com deia un constant puja i baixa dins d'un ambient on predomina el color ocre i un terra fangós, finalment arribem, segons el meu punt de vista, al lloc més difícil de la cavitat. Som ja molt a prop de la sortida però ens cal encara, superar una gatera ascendent molt estreta. No és massa llarga, però resulta molt dificultós progressar-hi a causa de que no tenim masses apois per als peus. Hi ha instal.lada una corda en nusos que ajuda, almenys per a no relliscar enrere. Cal entrar a la gatera amb els braços pel davant, ja que un cop iniciada la maniobra no ho podrem fer. Les persones més grandotes poden tenir seriosos problemes per a superar aquest metre i escaig que deu tenir el pas. Un cop superat arribem a la Sala de les Arrels, des d'on ja podem notar la frescor de l'exterior. En alguna crònica he observat que alguns han fet la travessa en sentit contrari, d'aquesta manera tenim l'ajut de la gravetat en el pas de la punyetera gatera.

VIDEO                    FOTOS                     TRACK                         TOPO                      MAPA




dimecres, 5 de gener del 2022

MONTSERRAT - SANT JERONI


Aprofitant la bonança que ens està fent a principis de gener decidim fer una sortida familiar a Montserrat. Pujarem fins al cim de Sant Jeroni i per fer-ho escurçarem una mica el camí fent us del funicular de Sant Joan, ara els dies són curts i no se sap mai quin ritme de marxa acabarem portant. Un cop a dalt de l'estació del funicular ens dirigirem cap a l'Ermita de Sant Joan i passant pel camí penjat de l'antiga ermita i les Escales de Jacob, anirem a buscar el tradicional camí nou a Sant Jeroni que va proper a la carena. 
Per la tornada utilitzarem el camí que baixa per l'interior de la vall fins arribar al Pla dels Ocells, la connexió amb aquest altre camí la trobem de baixada, anant pel mateix camí per on havíem pujat i a uns cinc-cents metres més avall de l'Ermita de Sant Jeroni, l'inici  del camí, a l'esquerre segons baixem, un graonat servei per identificar el punt. Del Pla de l'Ocells guanyem una mica d'alçada pero aviat arribem al Pas dels Francesos, un estret entall a la roca que per on baixem un inclinat pendent amb l'ajuda d'uns graons. Anem fent camí alternant amb llargs trams d'escales fins arribar al cor del Monestir de Montserrat. Tots els camins són prou àmples i evidents i els trobem amb bon estat. En els indrets exposats i trobem baranes i en els trams graonats a flanc de roca, hi ha disposada una corda gruixuda a modus de passamà. Cal portar aigua, perquè a la Muntanya de Montserrat no hi ha massa fonts i l'aigua és un bè escàs. Vàrem emprar 3:30h per fer tot el recorregut, l'Ayla en alguns moments és feia la ronsa a caminar, sobretot a las pujades,  però va acabant superant tots els obstacles amb bona nota. Davant la seva constant insistència a beure "líquid energètic" al final de l'excursió li vam dedicar un "Rap".

VIDEO                 FOTOS                       TRACK                         MAPA