dimecres, 14 de novembre del 2018

ORDESA A LA TARDOR


Aprofitant que som a la tardor i estem per la zona d'Ordesa decidim anar a fer un tomb per la fageda, i de camí per visitar també les cascades. Total que avui ens toca fer turisme total, som al pont de l'1 de novembre i quant a primera hora arribem a l'aparcament de La Pradera ja hi ha un bon grapat de cotxes, intuïm per tant que no serà una visita tranquil.la i reposada, potser tampoc no ha estat la millor idea venir a visitar el Parc Nacional en un pont tan festiu. El recorregut que volem fer té dues finalitats visitar les cascades i endinsar-nos una mica a la fageda, sense arribar a les parts superiors on hi ha les Grades de Soaso. Tot el camí està molt ben senyalitzat i avui per desgràcia també massa freqüentat amb tot el que comporta, gent xerrant, rient, corrent..etc., no és que siguem uns insociables però aquest ambient no és el que desitxes per visitar un paratge d'aquesta bellesa. Les cascades baixen esplendoroses, en concret la del Estrecho resulta impressionant per la seva recargolada configuració vertical, i de la fageda no cal dir massa cosa, esplendorosa malgrat que aquestes hores del matí el sol no hi arribi. La tornada decidim fer-la per l'altra costat del riu, així és que el creuem pel Puente de Arripas. Aquest altre marge resulta molt menys transitat i fins i tot més bonic, en estar en el costat més obac, la fageda ens acompanya quasi fins a La Pradera on tenim el vehicle. Com sempre  el Parc Nacional ha resultat impressionant i per fi després de tants anys de passar-hi camí dels cims, hem trobat el moment de fer-hi una passejada sense presses.

                                  VIDEO                                        FOTOS                                            TRAK

                                


CASTILLO MAYOR



Fent honor al seu nom el Castillo Mayor s'enlaira altiu com una fortalesa aïllada que domina tot el territori que l'envolta, és d'aquelles muntanyes que et criden a pujar-hi. Situada en els límits amb el Parque Nacional de Ordesa, la seva situació privilegiada ofereix una extensa panoràmica de tot el territori. Una forta nevada primerenca a fet que els nostres plans de pujar el Tendeñera se'ne anessin a norris, per aquesta causa i aprofitant que estem per aquesta zona del Pirineu tan interessant, hem dissenyat un plan B a la recerca d'alternatives. Escollim el Castillo Mayor, que tot i el seu aspecte aguerrit supera per molt poc la cota dels dos mil metres, per tant la nevada i serà menys intensa.
A la població d'Escalona prenem la carretera que puja fins a Puértolas, un bonic poblet de muntanya d'on es gaudeix d'unes vistes fantàstiques, passat el poble i poc després de la bifurcació de Buerba i Escuain, aparquem. Per bon camí comencem a caminar pel llarg i ample llom carener, guanyant alçada molt lentament fins apropar-nos a la base de l'embut que observàvem des de l'aparcament, i per on per pendent més accentuat i regular comencem a remuntar-lo fins arribar a una caraneta que domina Los Llanos del Castillo Mayor, curiós altiplà inesperat. Podem observar l'ampli vessant que ens caldrà pujar per arribar al cim, del que ens a separa quasi tres-cents metres de desnivell.
De la caraneta baixem fins a la plana per tal d'anar a buscar el camí de pujada, senyalitzat amb una gran fita, és important trobar el camí perquè d'altra manera la progressió se'ns pot complicar força a causa de la naturalesa càrstica del terreny que arribant a les parts superiors constitueix un enrevessat lapiaz. Un cop al cim s'ens ofereix un panorama a vista d'ocell de tot el seu vessant nord dominat per verticals parets, podem observar sota nostre el poble d'Escuain i la profunda gorja del riu Yaga i just enfront, tot el massís d'Escuaín amb la seva llarga carena que s'exten dels cims de Las Marias fins a la Pala de Montinier, un conjunt de muntanyes que amaguen un sistema subterrani dels més importants en l'àmbit mundial. Com en el nostre cas, a les cotes altes hi havia molta neu, el camí quedava enterrat i la progressió es va fer complicada, per aquest motiu decidim baixar del cim resseguint la traça de pujada fins al pla. Un cop baixat l'embut ens desviem per una bifurcació que fent llaçades ens deixa a la pista forestal que ens portarà xino-xano fins a l'aparcament.

                       
                                  VIDEO                          FOTOS                           TRAK                             MAPA






dilluns, 12 de novembre del 2018

CUEVA DE SESO

La Cova de Seso es troba molt propera a la població de Boltaña junt al llogaret de Seso. Sortint de Boltaña en direcció a Fiscal trobem una bifurcació a mà esquerra on un pont travessa el Riu Ara, és la carretera que porta a Campodarbe i Sabiñanigo, tot just travessat el pont surt una pista a la nostra dreta amb rètol indicador a Seso. Prendrem aquesta pista que és apte per a qualsevol vehicle fins que fets uns 1,5 km arribem a una tanca junt a una caseta, deixarem el cotxe aquí. Travessem la tanca fins al proper revolt on la pista travessa el torrent, en aquest punt caldrà que remuntem pel marge esquerre orogràfic de la torrentera intentant buscar per terra unes fletxes vermelles de senyalització. El camí remunta entre la densa vegetació fins que finalment arribem a terreny més esclarissat i de naturalesa rocosa on i trobem l'esquerda que és la boca d'entrada a la cova. La cova en si no presenta cap dificultat, i al marge de portar unes bones llums frontals no requereix cap altre tipus de material, i malgrat que en algun punt ens cal ajupir, tot el recorregut el podem fer incorporats a excepció de la sala terminal on hi ha un gran gorg que per accedir-hi ens caldrà arrossegar-nos uns pocs metres

                       VIDEO                               FOTOS                              TRAK                                MAPA






FERRATA SORROSAL


Situada al costat mateix de la població de Broto es troba la Cascada de Sorrosal un dels atractius turístics de la zona, i en aquest marc aquàtic  s'ha instal.lat una ferrada molt particular. A diferència del que estem acostumats en vies ferrades, aquesta està traçada en un ambient totalment aquàtic. Inicialment remunta el front de cingle per on es desprèn la cascada per a continuació travessar un curt túnel excavat a la roca que ens deixa a l'engorjat del Torrent de Sorrosal. Un cop aquí segueix riu a munt molt propers a la seva llera fins arribar a una primera cascada on acaba la ferrada d'ambient aquàtic. La tornada fins al poble la fem per camí inicialment equipat. És una ferrada fàcil que està classificada com a K3 i que malgrat el seu aspecte de verticalitat, crec que pot ser apte per a qualsevol persona que si vulgui iniciar.                                                                                                                                                                                                  VIDEO                          MAPA





PEÑA DE LAS ONCE

 Tancant per l'Est el Massís del Cotiella hi ha una llarga i lineal carena formada per un conjunt de cims amb noms força curiosos de caire horari com ara: Peña de las Diez, de las Once i del Mediodia. De les poblacions de San Juan Plan, Plan i Gistaín feient servir aquestes prominències geogràfiques com a rellotge solar i probablement a més, devien tenir altres punts de referència pels quarts i les mitges hores. Som al pont del dotze d'octubre i hem vingut a pujar la Peña de las Once. De Barbaruens hem remuntat per bona pista fins a un dels reduïts espais d'aparcament que hi ha ganyant així una fatigosa caminada. Avui pujarem al Refugio de Armeña, un petit refugi lliure amb una capacitat de fins a 16 persones. A mitja tarda quan arribem al refugi ja hi ha un grup de 6 persones i al llarg de la tarda i capvespre van arribant més grups de manera que acabem sent tot una bona colla i a l'hora de dormir ens anem enllaunant per totes les raconades de dins del refugi.

 Comencem a caminar que encara és fosc i amb l'ajut dels frontals anem remuntant pel vessant tot resseguint un sender GR que porta al Collado del Ibon. Arribant a una primera collada comença a clarejar, continuem fins a les proximitats del coll i derivem cap a la dreta per tal d'anar a buscar l'inici de llarga carena que ens té de portar fins al cim. Un sender força marcat a la tartera ens porta fins al llom d'inici, a partir d'aquí cal superar el fort pendent per camí poc definit fins a la Peña de las Diez a la qual arribem en sana competició a las 9:59 h. Continuem per l'estètica carena  per un camí força marcat i possant cura dels estimballs del costat dret. Arribem a la Peña de las Once i después d'estar-hi una bona estona iniciem el descens refent camí fins a la Peña de las Diez. Sobrepassada aquesta i per tal de no tornar a refer la totalitat de la carena, comencem a baixa pel vessant en direcció al Collado del Ibon, Quan ja ens hi apropem cal que ens desviem cap a l'esquerra per tal d'evitar uns esperons de rocosos, per fort pendent arribem al coll. De nou al refugi recollim tot l'equip, mengem una mica i després de dir adéu a una nombrosa colla d'excursionistes d'un grup de "singuels", tirem cap avall.
El descens el fem pel Barranco de Bilsé, que s'inicia a la torrentera del costat mateix del refugi. Tot i ser també un camí GR no està massa definit ni senyalitzat, per sort anem trobant fites que ens van indicant els millors indrets per on creuar el torrent, la qual cosa ens cal fer unes quantes vegades. A mesura que progressem el camí  s'aparta del riu i resseguim una bona estona enlairats pel seu marge dret dominant un sector on el riu s'engorja a les profunditats. Anant resseguint fites i amb forta baixada el sender juga amb l'orografia i troba el lloc per on retrobar de nou al riu. Anem fent camí per un sender que cada com és més i més marcat fins que ens aboca a una pista que ens permet arribar fins a l'aparcament. Com a nota diré que el Torrent de Bilsé pot ser complicat de fer en qualsevol dels seus sentits a causa de la manca de senyalització o manteniment, Amb poca visibilitat pot ser molt perdedor a més té algun sector per terreny enrevessat que no obstant amb llum de dia podrem resoldrem fàcilment.


VIDEO                           FOTOS                           TRAK                               MAPA

diumenge, 11 de novembre del 2018

COVA DE LES RONDES (integral)

De nou hem tornat a la Cova de les Rondes, han passat quasi dos anys del primer intent en el qual no vàrem ser capaços de trobar la sortida, en aquella ocasió amb un accés d'optimisme i sabent que teníem de sortir per un altra boca, vam retirar la corda del rapel. Després d'estar divagant per l'entremat laberíntic del seu fons sense trobar un camí de sortida, es va convocar el comitè de crisis i va tocar remuntar de nou el pou de 10 metres fent virgueries. Un cop a fora alguns vàrem decidir que davant d'aquest fracàs posaríem el nostre material d'espeleo a la venda. Però bé, el temps ha anat passat i el tema de la Cova de les Rondes ja començava a picar, així és que de nou ens i vam introduir i en aquesta ocasió amb el ferm propòsit de què o bé trobàvem la sortida o ens i quedàvem a viure. Finalment la perseverança donava els seus fruits i se'ns va fer de nou la llum per un indret per al qual no havíem entrat. Trobareu una descripció del recorregut en el Blog de Muntanya del company J.Rafel Alsina.

                                  VIDEO                       FOTOS                        TRAK                          MAPA