diumenge, 31 de març del 2019

MONTCORBISON


Situat per sobre de la població de Viella aquest cim és un excel.lent mirador en qualsevol direcció. Una pista asfaltada puja fins al refugi de Bassa d'Oles la qual cosa ens estalvia un important desnivell. A partir de la Cabana des Ahneths els vessants de la part superior de la muntanya presenten fortes inclinacions que cal tenir en consideració segons l'estat de la neu. Un cop al cim tenim una magnífica visió de tot el mar de muntanyes que ens rodeja, principalment del grup del Aneto.

El cim del Montcorbison el qual podem observar altiu des dels carrers de Viella és un cim que tot i estar considerat com a fàcil te alguns trams que ens poden complicar la progressió. De dalt del cim on hi ha una antena de comunicacions surt una llarga carena d'aspecte assequible que ens  portaria  fins al Pic de Letassi si volguéssim  arrodonir la nostra jornada muntanyera. El refugi de Bassa d'Oles el vàrem trobar tancat i sembla que es destina a centre d'educació ambiental. en el nostre recorregut vam passar de pujada per la Cabana des Anheths formada per dues edificacions de les quals una es troba en bones condicions per pernoctari. De baixada vam passar pel costat d'una gran borda que és utilitzada com estable que també ens pot ser útil com aixopluc en cas de necessitat.

                                VÍDEO                 FOTOS                       TRAK                           MAPA


divendres, 29 de març del 2019

TUCS DE PÈDESCALS - CAP DE CLÒSOS - COSTARJÀS


Prenem el Pla de Beret com a punt d'inici d'aquest itinerari, i tot i que ens trobem envoltats de les instal.lacions d'esquí de Baqueira, ben aviat anem deixant enrere tot aquest batibull de cotxes, veus i altaveus. Es tracta de fer un recorregut circul.lar que comença per fer el Tuc de Pèdescals, anem a buscar la valleta de l'Arriu de Barlonguera i arribant a la seva part superior on s'obre cap a tots els vessants, uns pendents francs ens van situant a poc a poc al seu cim. Davant nostre destaca el Tuc de Parros cim més exigent molt freqüentat pels esquiadors de muntanya. Del Pedescal ens cal anar resseguint pels amplis lloms que de forma còmoda ens acabaran portant per terreny planer fins al Cap dels Clòsos. Cap el lluny s'alvira el Pic de Midi de Bigorre amb las seves instal.lacions.

D'aquí les perspectives de l'entorn fins i tot milloren, molt per sota nostre queda la vall que de Baguergue remunta fins als peus del Tuc de Mauberme, cap a l'est treu el cap l'esvelt Mont Valier, però qui ens crida més l'atenció és l'Aneto i la seva llarga munió de tres mils. Del cim del Cap des Clòsos seguim el nostre camí que inicialment fa una llarga baixada fins a una amplia collada, tot això gaudint sempre d'excepcionals panoràmiques. Un cop a la collada tan sols ens cal remuntar fins al Tuc de Costarjàs just al costat d'unes instal.lacions de l'estació d'esquí. El descens el farem resseguint quasi sempre el traçat de les pistes, mirant de no entrar en conflicte amb els espitosos esquiadors.


                                   VIDEO                          FOTOS                          TRAK                           MAPA




PIC CAP DEL PORT (Andorra)


Del Port d'Envalira surt un llarg cordal en direcció Est on i trobem inicialment  el Pic de Maià, característic per la gran antena que hi ha en el seu cim, situats aquí un curt descens ens porta a travessar l'ample port d'Ortafà, a continuació comencem a carenar fins arribar al Port Dret. Una remuntada final ens porta al Pic de Cap de Port. En el seu conjunt aquest itinerari d'anada i tornada pot resultar una mica llarg però si la neu està en bones condicions és ideal per a fer amb raquetes de neu. Com passa a la majoria de traçats per carena la perspectiva de l'entorn ens va canviant constantment, només ens cal prestar atenció a les cornises que es formen per l'abrupte vessant nord. En algun punt concret també ens caldrà posar un xic d'atenció a la nostra progressió a flanc pel vessant sud, ja que si la neu està molt dura en algun punt la inclinació és més accentuada. Gaudirem de grans paisatges de la zona nord d'Andorra i l'Ariege


                                   VIDEO                     FOTOS                       TRAK                         MAPA




divendres, 1 de març del 2019

PICO DE CASTANESA (por Ardonés)


Tot i que està fent un hivern atípic, on portem  quasi un mes sense  precipitacions i amb una situació anticiclònica enquistada a la nostra geografia, decidim venir a Benasque per fer el pic de Castanesa amb travessia pel vessant d'Ardonés. La manca de fred també fa que comencin a aparèixer algunes clapes en els vessants més assoleiats, algunes carenes també es mostren ventades. però en general encara hi ha prou neu a la muntanya com per poder-ne gaudir. Poc abans d'arribar a l'estació d'esquí de Cerler aparquem junt a l'inici de la pista que inicialment ens caldrà remuntar i per on anirem endinsant-nos al vessant d'Ardonés, ombrívol i on la neu encara si conserva força bé. Després d'un llarg caminar per la pista i just arribar a un pronunciat revolt la deixem per començar a pujar per fort pendent a través del bosc. Superat aquest primer tram boscós anem a parar a un ampli planell amb bon panorama sobre la vall, a partir d'aquí ens dirigim de nou cap al vessant de la muntanya que ens acaba obligant a fer un flanqueig amb un curt tram final de pendent accentuat i on si la neu no està en bones condicions ens pot ser necessari fer ús dels grampons i piolet. Superat aquest tram, ja ens trobem en terreny obert i franc que amb pendent suau i constant ens portarà fins a la carena i cim del Castanesa. Ens apareix un extens panorama que només es veu limitat cap al nord amb el massís de la Maladeta-Aneto-Russell-Vallivierna.
Del cim del Castanesa comencem un llarg recorregut per carenes que ens porta inicialment a la Tuca de Roques Trencades i finalment al Pico d'Estibafreda, tot aquest tram no comporta cap dificultat rellevant i tan sols cal anar amb compte amb no apropar-se a les cornises que si poden formar. D'aquest últim cim comencem el descens resseguint el llom de la muntanya en direcció Oest i que ens acaba deixant just per sobre de la Cabana d'Ardonés, on trobem de nou la pista que en una marxa fatigosa ens portarà de nou fins a la carretera on tenim els cotxes. En el seu conjunt un gran itinerari de muntanya que ens ofereix algunes de les millors panoràmiques del Pirineu.

              VÍDEO                  FOTOS                     TRAK                  MAPA   




PUIG DE DÒRRIA

Des de Planoles una carretera ens puja fins al Refugi de Corral Blanc situat a uns 1800 m d'altura i molt proper a la carena, que és per on discorre quasi la totalitat de l'itinerari. Cim molt adequat tant per aprenentatge com per fer una plàcida incursió a la muntanya hivernal sense dificultats. Del cim del Puig de Dòrria és aconsellable continuar fins a la propera Tossa del Pas dels Lladres, cim més alt i amb un panorama considerablement mes ampli, en aquest punt hi trobem les instal.lacions de l'estació d'esquí de Puigmal 2000, actualment tancada. El Puigmal és per tamany el cim dominant de tota aquesta zona. Bona part del traçat carener fins al Puig de Dòrria el farem resseguint un filat pel bestiar.

VÍDEO                 FOTOS                  TRAK                MAPA



MONCAYO en travessia


Un cop més entre Cap d'Any i Reis fem una sortida d'uns quants dies de rigorós hivern, aquest any el lloc escollit es la Serra del Moncayo, farem una travessia de dos dies en sentit Est-Oest. El punt d'inici serà la població de Calcena i la finalització en el poble de Cueva de Ágreda. La primera part del recorregut travessa el que és coneix com "la cara oculta del Moncayo" una zona agresta i de gran interés geològic amb grans penyals calcaris i sorprenents formacions. De Calcena remuntem fins a Peñas Albas per a continuació travessar grans altiplans que ens porten a la base del Morron, una mola d'altes parets on s'han format unes arcades de grans dimensions. Superada la mola ens cal resseguir una llarga pista forestal que ens permetrà accedir al refugi de Majada Baja. Refugi format per una sòlida construcció amb un gran espai interior proveït de xemeneia, taula i bancs, no hi ha matalassos. Llenya pels voltants.


El segon dia tot deixar el refugi comencem a pujar per l'àmplia carena que des d'arreu es dibuixa i defineix la Serra del Moncayo, Arribem primer a l'Alto del Moncayo també conegut com a Lobera i seguint per plans careners arribem finalment al Moncayo. Aquest últim tram resseguint la part superior del Circo de San Miguel que domina tot el vessant on es troba el Santuario del Moncayo, la via més normal d'accés al cim. El cim del Moncayo domina las grans planures que l'envolten tant d'Aragó com de Soria, cap al lluny es divisen els Pirineus i mes cap a l'Oest la Sierra de la Demanda i més llunyanes, cap el Sud, carenes que creiem identificar com Guadarrama i Ayllon.
Per baixar cap a Cueva de Ágreda ens cal retornar cap a la collada on trobem traces de sender que comencen a perdre alçada resseguin el Barranco del Colladillo. És una baixada llarga i per pendent constant que s'acaba fent fatigosa. En algun indret el camí es fa fonedís, però no hi ha possibles dubte del camí a seguir, sempre cap avall. Arribant a les parts baixes el fort pendent va disminuint i a través primer d'un bonic bosc  i a continuació per camps arribem a destí, Cueva de Ágreda.
Per organitzar aquesta travessa cal tenir en compte que hi ha albergs a Calcena i Purujosa, nosaltres a causa de l'època en què ens i trobàvem tots dos estaven tancats i vam haver de fer ús d'un apartament rural al mateix poble de Cueva de Agreda on també hi ha un restaurant. Per accedir a Calcena, origen del recorregut, vam utilitzar un taxi d'una empresa del proper poble de Ólvega.
Aquest recorregut nosaltres el vàrem fer amb molta bonança climatològica, al Moncayo no hi havia neu, fet que hauria complicat considerablement el recorregut, el Moncayo te fama de tenir unes condicions molt rigorosas a l'hivern i té un llarg historial d'incidències. Un aspecte molt important a considerar és la manca d'aigua al llarg de tot el traçat, cal portar provisió pels dos dies, la qual cosa és un pes afegit a l'esquena.


VÍDEO                       FOTOS-1                     FOTOS-2                    TRAK                       MAPA