diumenge, 26 de novembre del 2023

ESPELEO A FORMENTERA

 

Eren les nou i mitja que l'avió aixecava el vol  de Barcelona, arribàvem  a Eivissa en menys d'una hora,  un bus ens a portat fins al port on prendrem un dels molts ferris que diàriament uneix les illes, el nostre destí és Formentera. En aquesta ocasió som tres en Rafel, la Sonia i jo, i el propòsit de venir a ses illes es col.laborar amb en Rafel en el seu projecte d'estudiar les cavitats d'Eivissa, del qual en aquests moments ha publicat ja una guia amb ressenyes de les cavitats que ha visitat, i que ara vol completar amb cavitats de la propera illa de Formentera. Visitarem quatre coves que són: Cova Gran de Sant Valero, el complex Mamelles-Cova Freda-Cova des Riuets, la cova des Fum i l'Avenc de sa Casilla. El primer que fem e arribar a Formentera és llogar un cotxe i com que encara és d'ora per entrar a l'apartament que hem reservat a Es Pujols, decidim anar a fer la Cova Gran de Sant Valero situada a les proximitats del Cap de Barbaria, en definitiva i com darrerament podem anar comprovant, avui en dia el fet de la distància no és massa rellevant, a les vuit del matí sortíem d'un embús a les Rondes i a les dotze del migdia estàvem entran a una cova en un indret recòndit situat en una illa al bell mig del Mediterrani, cada cop em sorprenc més de les coses que arribem a fer.

A continuació podeu veure els vídeos de les tres cavitats i la seva situació, he inclòs també un extracte de l'àmplia descripció de cadascuna de les cavitats que en Rafel fa en el seu Blog de Muntanya, i per finalitzar un vídeo amb un recull d'imatges dels indrets que en el temps lliure vàrem poder visitar.



TOPO              TRACK
(Complex Mamelles - Cova Sa Freda - Cova des Riuets)


TOPO             TRACK     


COVA DES FUM

AVENC DE SA CASILLA

IMATGES DE FORMENTERA 

Aquest és un recull d'imatges dels racons de Formentera que vàrem poder visitar en la nostra visita espeleològica a l'illa, normalment a la tarda i després d'haver sortit de la cavitat. Va ser un estímul afegit i molt conciliador entre les foscors matinals i l'esplendorosa llum del cel mediterrani de les tardes de Formentera. La nostra rutina diària començava a les 6:30 h amb l'estrident música del despertador, com que la motxilla amb l'equipament ja l'havíem deixat preparada la nit anterior tan sols ens quedava vestir-nos i sortir xiulant per anar a esmorzar a un dels pocs bars de Sant Francesc que matinaven i on ens preparaven unes suculents torrades de pa amb tomàquet i pernil. A continuació i amb la panxa contenta ens desplaçàvem fins a la cavitat i com que l'illa és petita el camí es feia curt. Entre l'aproximació a la cavitat i posar-nos l'equip, era cap a les 9:30 h que començàvem l'exploració de la cova i normalment pels voltants de les 13 i les 14 h finalitzava la part esportiva del dia, ara tocava trobar un lloc per poder menjar alguna cosa i recuperar forces i el més important trobar una cadira per seure i retrobar el nostre familiar i relaxant posturatge després d'haber passat unes quantes hores fent contorsions, caminant de genolls i arrossegar-nos com un més dels llangardaixos que trobes per arreu a l'illa. Amb la feina feta i de nou la panxa contenta començava la part del dia on ens dedicàvem a visitar alguns dels interessants indrets que ofereix Formentera. Aquesta part més turística no durava massa, al mes novembre els dies ja són bastant curts i a la que es feia fosc tornàvem cap a l'apartament passant abans per algun super a comprar queviures, el sopar normalment ens el fèiem nosaltres. A la sobretaula aprofitàvem que teníem un smart-televisió per veure algun vídeo de coves en el youtube i finalitàvem veient alguna programació xorra de les cadenes oficials, eren entre 10 i 11h que anàvem a dormir, aquesta va ser la rutina diaria de la nostra estada a Formentera.
El novembre l'illa està tranquil.la, fins i tot massa, hotels i cafeteries tancats, les botigues també i amb l'excepció dels dos o tres pobles més importants com poden ser Sant Francesc, Sant Ferran i la Sabina la resta d'indrets turístic estaven en total hibernació a l'espera de la nova temporada d'estiu, segons ens comentaven algun dels residents a temps total, a l'estiu l'illa tenia una activitat frenètica, cotxes i motos per arreu, platges plenes, problemes per circular i poder aparcar, total que ara al novembre va ser un privilegi disposar de l'illa per nosaltres tres.
Per anar a Formentera cal agafar el ferry a Eivissa, per aquest motiu ens vàrem organitzar de manera que el darrer dia pendríem un dels primers ferrys de tornada  i amb el temps que disposàvem fins a agafar el vol a Barna visitaríem Eivissa. Aquí puc tornar a assegurar que varem disposar de tot el nucli antic en exclusivitat, ningú pels carrers, tal com sona, només nosaltres. Tendes tancades, xiringuitos tancats, zero paradetes hippies, etc. Això no era l'Eivissa que ens venen, la de la intensa activitat, vestits blancs, gent morena i xurri-guapa, d'alegria i glamour, xivarri i disbauxa. Tots tres vàrem coincidir que potser preferíem la Ibiza amb les piles plenes perquè ara tot estava massa desangelat.


divendres, 10 de novembre del 2023

ESCLETXES DE LA FREIXENEDA (Les Correjades)


Avui hem vingut a visitar un d'aquests racons amagats del Prepirineu, som a la part alta de la Vall d'en Bas, just en el límit de la Garrotxa i el nord d'Ossona. En aquest indret feréstec de la nostra geografia ocupat tan sols per aïllats masos hi ha una raconada coneguda com les Escletxes de la Freixeneda, anomenat també com Les Correjades, és un lloc molt especial, amb una morfologia caòtica a causa de l'assentament del terreny, amagada dins d'un extens vessant boscós no és visible fins que ti apropes i és aleshores que t'adones de la seva magnitud i bellesa, quan te n'endinses és com si estiguessis visitant una laberíntica galeria d'art, estructures rocoses, tonalitats de llum i cromatismes que de mica en mica et van sorprenent i al mateix temps destorbant amb el seu desordre mil.lenari. Tota una experiència pels sentits.
El punt escollit per nosaltres és Collfred un aïllat mas al qual hi podem arribar per una pista asfaltada que te origen a Vidrà i què passa també pel veïnat de Siuret. Hem deixat el vehicle a la Collada de Collfred i per carretera hem baixat al proper Collfred, passades les edificacions hem anat resseguint bastante estona una planera pista que va travessant el bonic bosc de l'obaga de la muntanya. Arribant a la bifurcació on hi ha una cabana de fusta girem a la dreta de pujada i ven aviat arribarem a les escletxes, cal posar atenció perquè estan bastant mimetitzades amb el terreny. Un cop localitzades ja ens hi podem endinsar i començar la nostra tasca d'exploració tenint cura d'alguns desnivells importants i també d'algun forat amagat, tota una juguesca a la recerca dels sinuosos passos entre estretors, pujades i baixades. Les Escletxes de la Freixeneda estan compostes per tres sectors predominants, primer trobem l'Escletxa de Baix i a continuació no ens podem perdre visitar l'Escletxa del Mig. Hi ha una tercera escletxa, l'Escletxa de Dalt que sembla ser que no te l'espectacularitat de les seves veïnes i que nosaltres no vàrem fer per manca de temps.
Seguint el nostre camí, continuem pel bosc de pujada, trobem inicialment senyals grogs, per prats arribem al Cap del Ras, a la part superior i entre el bosc trobem l'inici del camí que inicialment amb  forta baixada ens deixarà en una pista que tot resseguint-la ens portarà fins al Mas de Freixeneda. Som al punt més allunyat del nostre recorregut. Del mas resseguim per una pista fins a arribar a un punt identificable per uns crestalls rocosos en el ferm de la pista, aquí la deixarem i començarem a progressar pels Plans de la Corretjada sense traça de camí ven definida. Al final dels prats arribem de nou a zona boscosa on anem resseguim una pista fins on estarem atents a un sender que arrenca a la nostra dreta i que després de travessar la torrentera comença inicialment a guanyar alçada. Travessem de nou una zona de prats que ens portaran fins a una cruïlla de torrents on ens caldrà resseguir el de l'esquerra, primer pel costat i aviat per la mateixa llera fins arribar a un petit saltant que superarem per l'esquerra en el sentit de la marxa, de seguida arribem a una pista que ens portarà al proper Collfred. Aquesta part final del recorregut és una mica enrevessada i l'ús del gps pot ser d'ajuda.


VIDEO                     FOTOS                        TRACK                   MAPA                    TOPO







 

dilluns, 6 de novembre del 2023

AVENC D'ESTELES

 
Del Coll d'Ordal on hem visitat l'Avenc Bonic i l'Avenc de la Plomada prenem la N-340 en direcció primer als pobles d'Ordal i El Pago, al poc de superar aquest darrer estarem atents a una bifurcació a l'esquerra que indica Muntanya Rodona. Fets uns vuit-cents metres asfaltats arribarem a l'inici d'una pista que comença a remuntar pel vessant, aquesta pista té alguns trams revestits en els indrets de més pendent, els últims tres-cents metres fins al Coll d'Esteles estan molt malmesos i no són massa aptes per a turismes.  Un cop situats al coll trobem una bifurcació, anirem cap a l'esquerra i tot seguit junt a un rètol trobarem l'inici del camí a l'avenc que està molt proper.
Situats junt a l'avenc observarem que té dues boques una de petita situada en un flanc rocós i un altra boca de dimensions més grans que és la que nosaltres utilitzarem pel descens. Podrem observar també que tant les boques com els seus voltants pròxims disposen de nombroses instal.lacions, la qual cosa ens fà pensar que l'Avenc d'Esteles deu ser utilitzat freqüentment per a cursets o pràctiques d'espeleo. El descens és totalment vertical i en gran part volat, si volguessim el podríem fer els seus vint metres d'una sola atacada, pero al llarg del seu recorregut podem anar veient diverses instal.lacions per fer reenvios. La part inferior està ocupada per una sala de dimensions generoses que amb un talús regular de rocalla ens porta fins a la màxima profunditat a trenta-un metres.

VIDEO                  FOTOS                     TRACK                    TOPO                   MAPA




diumenge, 5 de novembre del 2023

AVENC DE LA PLOMADA

 

El plantejament per avui consistia en fer una sortida de pràctiques consistent en baixar tres avencs, a poder ser que no estiguessin massa allunyats ni de casa ni l'un de l'altre. Som doncs al Coll de l'Ordal i fa una estona estàvem a l'Avenc Bonic, ara però, som a l'Avenc de la Plomada, un avenc un xic més complicat que el primer, es tracta d'una cavitat també de reduïdes dimensions que ens ve a mida pel nostre propòsit de retrobar-nos de nou amb el món de l'espeleo després d'un parell de mesos d'activitats a cel obert. Situats a l'àrea de servei del Coll de l'Ordal bon punt de retrobament amb espaiós aparcament i recomanat bar-restaurant,  caldrà que per a l'aproximació a l'avenc i des de la mateixa àrea de servei  agafem una bona pista que porta a la pedrera pròxima, en aquesta pista i en dia laborable hi ha un constant trànsit de camions. Fets uns vuit-cents metres i en una corba tancada trobem un bon espai per deixar el vehicle, de continuar endavant entrariem en el complex industrial de la pedrera. Junt en aquesta corba prendrem una pista que ven aviat deixem per agafar un camí a l'esquerra, passem junt a les ruïnes d'un mas i continuem pel camí de forma rectilínia, fets uns 300 m. caldrà que estem atents a una discreta desviació a l'esquerra que és la que  porta fins a l'avenc situat a una clariana a menys de 50 m. del camí principal.
Com deia l'avenc és de petites dimensions, si accedeix per un pou vertical d'uns nou metres de profunditat, inicialment sembla molt estret, però a meitat del seu recorregut es fa més ample, tot i el seu aspecte angoixant no ens comportarà problemes de progressió ni de baixada ni de pujada amb la gravetat en contra. Un cop davallat arribem a una espaiosa sala amb boniques concrecions, si explorem els reduïts espais annexos a aquesta, podrem observar nombroses concrecions en particular una saleta de sostre baix que ens obligarà a ajupir-nos per accedir-hi però què es mereix molt la pena i un cop a dins podrem gaudir de tot una gran varietat d'espeleotemes. El pou està perfectament equipat


VIDEO               FOTOS                  TRACK                TOPO                     MAPA




AVENC BONIC

Després de portar ja unes setmanes sense visitar cap cova, hem decidit fer una sortida a un lloc proper que ens a serveixi de retrobament amb aquest món de la foscor que tant ens agrada. L'indret escollit és  l'Ordal, zona farcida d'avencs i que a més te un bon punt de retrobament al costat de l'àrea de servei situada quasi al mateix coll amb espaiós aparcament i recomanat bar-restaurant. Ens hem proposat en la sortida d'avui de fer tres avencs fàcils amb el propòsit principal de fer pràctiques (Avencs Bonic, Plomada i Esteles). El primer dels avencs que farem, serà l'Avenc Bonic, curt i de poc desnivell.  Per l'aproximació a l'avenc caldrà que des de la mateixa àrea de servei agafem la bona pista que porta a la pedrera pròxima, en aquesta pista i en dia laborable hi ha un constant pas de camions fets uns vuit-cents metres i en una corba tancada trobem un bon espai per deixar el vehicle. Junt en aquest punt prendrem una pista que ven aviat deixem per agafar un camí a l'esquerra, passem junt a les ruïnes d'un mas i continuem pel cami de forma rectilínea fins arribar a una cruïlla on normalment hi ha una fita. prenem el camí de l'esquerra que als pocs metres comença a baixar per fort pendent pedregós i seguidament arribem a la boca de la cavitat. L'avenc està suficientment equipat podent-se utilitzar també suports en naturals, els 20 metres de desnivell estan repartits entre petits ressalts i rampes entre ells. Un cop fet l'Avenc Bonic anem cap a l'Avenc de la Plomada que ens ve de camí del vehicle.

VIDEO                   FOTOS                      TRACK                      TOPO                      MAPA