dijous, 31 de desembre del 2020

CIRCUIT ENTRENAMENT MARXA NÒRDICA

 

Es tracta del circuit que normalment utilitza el grup de marxa nòrdica per entrenar-se. Punt de sortida en el passeig marítim de Badalona, junt a l'estació Renfe, travessa el port esportiu i es perllonga fins al límit de Sant Adrià junt a les torres de la Fecsa. En total uns cinc quilòmetres anar i tornar.                             V I D E O



dimecres, 30 de desembre del 2020

CAPVESPRE D'HIVERN PER LA PLATJA


 En aquests períodes de reclusió comarcal que ara ens està tocant viure, cal que aprofitem tots els espais naturals que ens envolten. Per alguns de nosaltres que la muntanya és com un vici o un complement de vida i ens a tocat viure al costat del mar envegem a tots aquells que poden disposar dels amplis espais interiors farcits de turons i serralades, si a sobre tenim la mala sort de què la nostra comarca sigui geogràficament limitada i amb un paisatge on predomina més el ciment que els arbres, tot esdevé més penós. N'obstant i tal com sovint passa, no sabem valorar allò que tenim tant a l'abast, és a dir, el mar i les seves platges, el so de les onades a vegades dolç i d'altres brogit poderós, la força dels temporals, etc. L'horitzó marí és el més infinit dels horitzons, no té límits, visualment no finalitza en una darrera serralada sinó que és una gran finestra on es fonen terra i cel, punt d'inflexió entre lo conegut i el gran misteri de l'existència.
                                         V    I    D    E    O                                              F    O    T    O    S



dijous, 17 de desembre del 2020

PUIGLLANÇADA (per la Collada del Pedró)


 Una de les ascensions més clàssiques i accessibles per a la iniciació en la pràctica de les raquetes de neu.  Prenent com a punt de partida la Collada del Pedró i l'àrea d'aparcament dels remuntadors de la pista Alabau de l'Estació d'Esquí de la Molina, podem per un pendent regularment uniforme salvar els sis-cents metre de desnivell que ens a separen del cim del Puigllançada. Amb un traçat totalment desconexionat físicament de les pistes d'esquí podem anar progressant fins que arribem a situar-nos propers a la part alta del remuntador Alabau (Cap de les Costes de l'Huguet). Seguint remuntant passem a molt a prop de la part alta del remuntador de la pista Torrent Negre i a partir d'aquí s'han acabat els remuntadors, una extensa plana anomenada Amorriador de Rus es porta fins al suau pendent final del cim. Aquests plans superiors mancats de cap relleu dominant, poden comportar desorientació en cas de boira.


                                 VIDEO                        FOTOS                        TRACK                          MAPA



diumenge, 13 de desembre del 2020

CAP NORFEU


El Cap de Norfeu es troba situat dins del Parc Natural del Cap de Creus i per si mateix conforma una reserva integral amb una normativa de visita més exigent. L'itinerari que proposem fa un recorregut total d'aquesta llarga prominència rocosa que s'endinsa al mar quasi dos quilòmetres. Prenent com a punt de partida la Cala Montjoi anem resseguint el litoral mitjançant un camí de ronda que passa per la Cala de Calitjàs i Cala Pelosa i que ens acaba portant a l'inici de la pujada a la Torre de Norfeu a cent setanta metres d'alçada. 

Un cop som a la Torre de Norfeu anem resseguint la carena fins arribar al seu extrem, on hi trobem el Mirador de Norfeu. La  tornada la farem pel  vessant nord per tal d'anar a trobar la Cova de l'Ermita. Com que inicialment el camí que preteníem fer estava tancat per ser un espai d'especial protecció de les aus, tornem a resseguir per dalt de la carena fins que trobem un altre camí alternatiu que ens permeti arribar fins a la cova. Aquest camí, tot i estar ben definit està immers dins de l'espessa vegetació. Unes construccions ens indiquen que hem arribat a la Cova de les Ermites i just aquí podem observar l'altre extrem del camí per on estava prohibit passar.
La modificació en el recorregut fa que no trobem el camí que ens tindria de portar amb forta baixada fins a la cala Canadell, així és que seguim pel camí planer que ens acaba portant al Coll del Canadell des d'on per un bon camí podem accedir a la cala. 
Ara toca remuntar pel vessant que ens a separa de la Cala Jóncols, és un tram rost i amb camí poc definit on ens cal anar buscant les canviants traces per entre la densa vegetació que a poc a poc ens portaran a la part alta del turonet. Com que ja comença a ser tard decidim que no mereix la pena baixar a Jóncols, que podem observar per sota nostre i decidim improvisar un camí de tornada.
Per sobre de Cala Jóncols hem arribat a un ample camí que tot planejant (excepte la travessa d'una torrentera) ens porta de nou al Coll del Canadell on hi trobem el principi d'un camí (fita) que bastant planer i resseguint per una estona una línia elèctrica ens acaba deixant en una pista. Més endavant aquesta pista arriba a un altra pista molt ample (Camí del Coll de les Forques) que seguim a l'esquerra de pujada. Desprès d'una bona pujada observarem a l'esquerra una gran fita, és l'inici del camí que ens portarà de baixada fins al coll previ a la Torre Morisca. Un cop al coll mereix la pena pujar fins a dalt de la Torre Morisca per obtenir una bona panoràmica del litoral. De nou al coll un bon camí ens deixa de nou a l'origen, Cala Montjoi.
La Reserva Natural Integral del Cap Norfeu està sotmesa a uns periodes de visita per ser una important zona de nidificació i de protecció de les aus.


                                     VIDEO                    FOTOS                      TRACK                      MAPA



dissabte, 5 de desembre del 2020

COVA DE L'ORMINI


Situada a les proximitats de Montanissell i trobem aquesta singular cavitat, i dic singular perque per lo vist ja fa molt de temps devia entrar dins d'un projecte d'explotació turística que no es va arribar a bon terme i en l'actualitat podem observar alguns testimonis dels arranjaments que si van dur a terme i que com es pot observar han entrat en un procés de degradació irreversible. Just arribar al poble provinents d'Organya surt a la nostra dreta una pista que remunta fins al Forat del Pitarell, un grau que permet accedir al vessant nord de la Serra de Sant Joan, la pista és apte per a tot tips de vehicles. A continuació deixem a la dreta la pista que porta al mas del Pitarell i la nostra pista comença a derivar cap a l'oest, passem pel costat d'una reserva d'aigua i poc més endavant per les proximitats d'una font, amb suau pendent anem resseguint pel fons de l'Obaga de Fontfreda fins que arribem en un punt on hi ha espai per aparcar just a la desviació que porta a la cova, un rètol indica la prohibició de circular en aquests darrers tres-cents metres que ens a separen de l'entrada. La pista que va del Pitarell fins a la desviació de la cova també pot ser accessible per a tot els vehicles, això si posant cura i sempre i quan no estigui enfangat.

A l'accés i trobem un tancament de maçoneria i una reixa metàl.lica que suposo deu estar sempre oberta. Un primer tram d'escales de baixada ens a situen a la primera sala que és força ample, per arribar a la darrera sala de la cavitat que és la més interessant en quant a formacions ens caldrà baixar dos trams més d'escales i travessar un pas d'alçada més reduïda que ens obligarà a ajupir-nos. El paviment de tota la cova és bastant relliscós i entre els curts espais de transició entre trams, uns passamans de corda ens guien i al temps ens ajuden a mantenir l'equilibri. En conclusió la Cova de l'Ormini és una cavitat apta per a tot tipus de persones, on només ens caldrà posar cura en els trams d'escala i amb les relliscades. 

 VIDEO                   FOTOS                     MAPA                      TOPO                       TRACK


LA BÒFIA DELS PRATS


La Bòfia dels Prats es troba situada a dalt de la Serra de Sant Joan, en el seu extrem occidental i molt a prop de les antenes que coronen el cingle. Es tracta d'una cavitat molt singular, constituÏda per una gran boca d'accés (visible fins i tot de la foto del satèl.lit) que dóna pas a una gran sala fruit de l'enfonsament de gran part del sostre. La veritat és que quan per primer cop  treus el nas pel seu marge impressiona bastant, tant per la seva grandària com per la profunditat, i a nosaltres que som una mica novells amb el tema de l'espeleo, encara ens fa més respecte. Trèiem el material i quan comencem a muntar l'instal.lació ens n'adonem que només hi ha un buril amb la seva plaqueta i que a resta han estat espoliats, ens veiem obligats a fer un reenvio de seguretat fins a un gros pi que hi ha proper. Un a un iniciem el descens que pel costat on hi ha l'equipament comporta fer un rapel volat de poc més de quinze metres, un cop tots a baix fem una exploració ràpida de la gran sala i decidim iniciar per la via de "la remuntada", una corda fixa existent ens és de gran ajut per superar aquest vertical ressalt relliscós.
 
Iniciem doncs l'exploració d'aquest sector, de fet la cavitat més enllà d'aquesta gran sala inicial tampoc té massa recorregut. Superat el ressalt trobem també un passamà existent que ens porta fins a una estretor que dóna pas a la capçalera d'un pou de 10 m. Muntem el rapel i baixem a la seva base, tot el conjunt està bellament concrecionat, com que no té continuació iniciem la remuntada. Mentre anem superant amb esforç la vertical d'aquest pou, de fet la nostre ment està centrada en la remuntada que ens caldrà fer per sortir de la cavitat, la veritat és que ens té una mica atemorits. 
Un cop remuntat el pou ens cal fer un flanqueig per l'inclinat i exposat lateral al tal d'accedir a una gatera per on hi ha la continuació. En Rafel si introdueix arrossegant-se, arribant a la capçalera d'un pou de cinc metres amb el sostre molt concrecionat. No hi podem baixar doncs tota la instal.lacio ha estat també espoliada (sinònim de xorissada) així és que iniciem el camí de retorn. De nou a la gran sala i situat sota de la vertical volada que tinc per davant és quan em pregunto, com en d'altres ocasions,  per què em fico en aquests "fregaos", sé que més qué buscar el risc, és l'afany de descoberta i exploració personal el que m'empeny des de  sempre a fer certes activitats, m'atrauent els llocs ferèstecs i solitaris i tant m'es fer-ho caminant com en bicicleta. Bé, tornant al nostre tema diré que tot i que va ser dur remuntar la vertical de sortida, tampoc ni havia per tant, a poc a poc ho vam anar superant. La manca d'una tècnica depurada feia que ens canséssim molt de braços, però a costa de curtes paradetes per recuperar el to de mica a mica ho vam aconseguir, tampoc era qüestió de quedar-se a viure aquí per sempre. Sortint de la Bòfia dels Prats el nostre següent objectiu era arribar-nos fins a les proximitats de Montanissell a fer una visita a la Cova de l'Ormini, avui havia de ser un dia ben aprofitat i no ens podíem entretenir massa perquè el "toc de queda" ens obligava estar tots a casa a as deu de la nit.

                       VIDEO                   FOTOS                   MAPA                   TOPO                 TRACK
  


dilluns, 23 de novembre del 2020

CINGLES DE MALANYEU

Situat a la comarca del Berguedà i trobem el petit poble de Malanyeu format per un reduït nucli de cases entorn de l'església de Sant Sadurní de Malanyeu i alguns masos escampats per les rodalies. Situat al bell mig d'un entorn privilegiat des d'on es pot gaudir d'una àmplia panoràmica en direcció Oest que abasta des dels darrers vessants de la Serra d'Ensija fins al Cadí passant pels Cingles de Vallcebre i el Pedraforca, la resta del territori pròxim que l'envolta es veu ocupat per un conjunt d'airoses cingleres que l'abracen, i que podríem anomenar l'Olla de Malanyeu.

L'itinerari que proposem és un llarg recorregut carener a travèrs de tots els cingles i serralades que envolten el poble i que fem en sentit anti-horari. Tot el traçat és per camins molt fressats i està senyalitzat amb marques de pintura, de color grog per arribar als Cingles de la To i  el Pas del Grapissot. En aquest darrer punt trobarem senyals PR que seguirem primer al llarg de tota la Serra del Mill  i que a continuació en portaran de baixada fins a Malanyeu. Malgrat ser un recorregut fàcil és bastant llarg i presenta algun indrets concrets on cal posar atanció, sobretot si està humit o mullat,  aquets llocs concrets sòn els següents: 
El Griell de Cal Pigot, petit contrafort acanalat que ens a resultarà fàcil de superar gràcies al graonat fet en el terreny que està complementat amb una cadena, tot seguit una escala metàl.lica ens ajuda a remuntar aquest costerut sector.
A continuació el camí travessa un forat a la roca just per on a l'altre costat i cau una cascada que forma un petit toll que tenim de superar per entre les pedres del terra, immediatament ens trobem amb curt ressalt on hem de grimpar amb ajut de les mans. Aquest indret cal posar atenció perquè és una zona que normalment està humida i pot relliscar bastant.
Arribats a la Collada de la Batllia és interessant pujar fins dalt del proper Cingle de la To perquè és un dels indrets amb una millor panoràmica de la zona, el problema però,  és que el camí es troba molt emboscat i cal anar intuint els millors passos per progressar a través de la vegetació.
El Pas del Grapissot, és una llesca que ressurt d'una placa rocosa on hi trobarem un cable que ens ajudarà a superar sense problemes aquest pas que potser fa impressió quant hi arribes per dalt peró un cop a baix te n'adones que no n'hi havia per tant.
La part final del recorregut carener de la Serra del Mill, és a parer meu, l'únic punt de tot l'itinerari on se'ns pot presentar un cert perill. El sender deixa la carena i ressegueix just per sota d'aquesta pel costat de l'obaga. Tot i que som dins de bosc, el pendent del vessant és força accentuat i quant l'herba està mullada una rellicada pot ser difícil de controlar, doncs el pendent produirà una forta acceleració.
El recorregut pels cingles i carenes que envolten Malanyeu, és una immersió als esplendorosos boscos del Berguedà, a través del nostre camí en va sortint tota una diversitat de vegetació, on anem progressant a travers de pinedes, fagedes i rouredes; i com a fons quasi sempre present el Pedraforca.

                               VIDEO                      FOTOS                        TRACK                           MAPA




dilluns, 9 de novembre del 2020

TURÓ D'EN GALZERAN I TURÓ DE CASTELLRUF (des de Badalona)


Si la setmana passada vam anar a fer un recorregut pels poblats ibèrics de la Serralada de Marina, aquest ens toca continuar fent bondat pel tema de la limitació de la mobilitat, som en uns temps estranys. Prenent com a base l'aparcament de l'Hospital Germans Trias i Pujol anirem fins al Turó de Castellruf, passant per la Conreria i el Turó d'en Galzeran, aquest darrer amb els seus 485 m és el cim més alt de la Serra de Marina. Tot el recorregut es fa combinant pistes i camins molt fressats en els que aniran sortint bifurcacions freqüentment pel que ens cal anar consultant sovint el GPS. Passem per llocs interessants com ara el poblat ibèric de Castellruf que tot i no ser de l'interés dels altres poblats ibèrics que ja coneixem sorprén per la seva feréstega situació, molt a prop hi ha també el Dolmen de Castellruf. Quan comencem a deixar la part assoleiada del traçat i entrem a la part obaga que mira cap el Vallès travassem per dins d'un frondós bosc que ens porta a passar per la Font del Ferro i la Font de la Teula. Tant en l'anar com en tornar passem enlairats per sobre de la Cartuja de Montalegre on podem observar el seu conjunt arquitectònic i la disposició dels claustres. Molt a prop del coll de Montalegre o de la Conreria també podem fer una curta escapada fins al Cementiri dels Empestats lloc on l'any 1877 si van enterrar persones mortes a causa d'una epidèmia de febre grogua. En definitiva es tracta d'un recorregut de quasi 15 km que podrem fer en unes 5 hores. En aquesta ocasió o hi ha vídeo però aquí podeu veure unes fotos dels indrets més singulars povàrem passar.

                                                          FOTOS                                                     TRACK



dimarts, 3 de novembre del 2020

SERRALADA DE MARINA - POBLATS IBERS


 Passejada matinal per la Serralada de Marina visitant els tres poblats ibèrics. Ubicats estratègicament a dalt de turons predominants, aquests poblats tenien a l'abast un control de tot el territori circumdant al temps que podien establir comunicació visual entre ells. Els seus habitants pertanyien a la tribu dels Laietans i es data la seva implantació entre els segles VI i I a.C. El nostre recorregut s'inicia per sota de la Creu de Montigala des d'on ens desplacem cap al barri de Canyet on es troba el Poblat Ibèric del Turó d'en Boscà, aquest és dels tres poblat l'únic que es troba en un cert estat de deixadesa. A continuació anem a creuar la carretera que puja al Collet de la Vallençana per començar a remuntar el vessant boscos que a través de diversos camins en portarà fins a la pista en el Coll de la Malesa i finalment al Turó de Pi Candeler molt propers ja del Poblat Ibèric de les Maleses, d'aquí tenim una gran visió de tota la conca del Besòs i de la comarca del Vallès. Ara ens dirigim cap al Collet de la Vallençana, inicialment per bona part del camí de pujada i a mitja baixada prenent la pista que ens i porta directament, travessem la carretera i per pista arribem fins al Poblat del Puig Castellà. Poblat molt ben conservat i que al igual que el de les Maleses si fan treballs arqueològics. Ara només ens cal tornar al punt d'origen fent servir pistes i camins a través de la zona de Montigalà i la vall de Betlem. El temps emprat per fer tot el recorregut va ser de cinc hores contant el temps passat a cadascun dels poblats d'aproximadament mitja hora.

                                        VIDEO                            TRACK                                 MAPA





dilluns, 2 de novembre del 2020

PIC D'AURIOL

 


En aquesta ocasió i abans de que arribes l'hivern decidÍem anar al Pic d'Auriol, un d'aquells cims salvatges de l'Haute Ariege que són molt poc freqüentats. El sol encara no tocava a les muntanyes que ja estàvem aparcant a l'espai d'aparcament que hi havia just a la bifurcació de la carretera que des de l'Hospitalet puja cap Andorra i l'antiga carretera, avui en dia tancada al trànsit. Resseguim aquesta última fins arribar al primer revolt o prenem el camí GR que remunta per la Vall de Besines, un agradable recorregut pel vell mig del vessant boscós. Arribem a la Cabana de Besines situada a la sortida d'aigües de l'estany ens cal començar a remuntar pel mantingut vessant què es desprèn del Pic d'Auriol. Cometem l'error de pujar directament des del costat mateix del mur de l'embassament tot travessant una gran extensió de blocs gegantins que ens fa perdre quasi mitja hora de temps. Per evitar aquesta zona és preferible travessar el riu uns dos-cents metres abans d'arribar a la cabana per on podrem guanyar alçada per pendents d'herba, evitant d'aquesta manera la zona de blocs problemàtica. La pujada al pic la fem per un constant i fort pendent d'herba que sensa treba ens fa guanyar desnivell. A una altura de 2400 m anem derivant cap a l'est per tal d'anar a situar-nos a la carena, inicialment remuntem fàcilment per la mateixa fins arribar a les parts més altes on ja ens cal començar a grimpar a quatre grapes superant alguns punts algo exposats de I i II, la resta de l'enfarinada que havia fet un parell de dies abans ocasionava que tot estigués un xic relliscós i jo decideixo encordar-me l'últim tram fins arribar al cim.

La nostra previsió era continuar fins al Pic Taulades, però després d'examinar la carena i l'estat del vessant nord totalment recobert d'una fina capa de neu molt relliscosa desistim, per unanimitat decidim baixar pel mateix vessant de la muntanya per on hem pujat. Aquest vessant herbós de pendent molt pronunciat, demana anar amb cura i en cas d'estar mullat pot resultar fins i tot perillós. Anem baixant amb rapidesa i a mesura què  perdem alçada l'inclinació també disminueix. Un cop a baix creuem la llera del riu que normalment està seca i ja tan sols ens queda remuntar uns cinquanta metres per retrobar el camí GR de tornada.

                           VIDEO                        FOTOS                         TRACK                         MAPA


AVENC DE LA CODOLEDA

 
Avenc que es fa en travessia i que és molt adequat per a les pràctiques d'iniciació a l'espeleo com ara ràpels, remuntades, pas de gateres, etc. Està situat al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac en el cingle dels Plecs del Llibre on i podem accedir des de la part superior de la Urbanització Cavall Bernat. L'accés es troba situat al costat mateix del camí en forma d'una escletxa a la paret del cingle on ens caldrà fer alguna contorsió per entrar-hi desprès d'haver-nos col.locat el ràpel prèviament. Fem inicialment un ràpel volat d'uns 18 metres per una gran sala concrecionada on destaca la gran columna que si extén en tota l'alçada. A continuació i a travérs del passadís que forma l'alta diaclasa arribem a la base d'un ressalt que ens caldrà remuntar i on hi trobarem una corda instal.lada, aquesta corda té la particularitat de què té un nus a la meitat de recorregut que ens obligarà a fer un intercanvi del nostre equipament, arribats a la part superior un passamà d'uns tres metres, format per la mateixa corda ens ajuda a arribar a un espai més segur. A continuació ens cal superar un ressalt concrecionat d'uns dos metres previ a la gatera de sortida, aquesta gatera bastant reduïda en el seu inici, aviat es va fent més ample i ens permet sortir fàcilment per la boca de la cavitat, just a l'altre costat del cingle dels Plecs del Llibre. Pel retorn només ens cal rodejar de nou el cingle inicialment de baixada per terreny emboscat fins que anem a ensopegar un ample camí que prendrem a la dreta, més endavant una curta remuntada ens portarà de nou a la boca de la cavitat per on havíem entrat.

                     VÍDEO               FOTOS                    TRAK                     TOPO                       MAPA



dijous, 8 d’octubre del 2020

CAMIÑO DOS FAROS (Costa da Morte)

 


Situat en el punt més al nord-oest de la península i trobem un sector del litoral  de Galícia anomenat Costa da Morte, nom una mica sinistre però ben guanyat a causa del gran nombre de naufragis que al llarg de la història si han produït. En aquesta costa existeix un sender  anomenat Camiño dos Faros que ressegueix tot el litoral entre la població de Malpica i el Cap de Fisterra, son quasi dos-cents quilòmetres de senders que jugant amb la canviant orografia del territori traça una sinuosa línia a causa de la geografia de la costa. El camí segueix sempre a frec de les onades, sigui penjat dels penya-segats o bé pel bell mig d'extenses platges i només si allunya quan la morfologia de l'abrupte terreny fa impossible el traçat de camins. En molts sectors aquest camins litorals estan acompanyats de murs de pedra que manifesten un antic us com a via de comunicació suposo entre inhòspits conreus, punts de pesca i tot allò que potser no ens podem ni imaginar. Llegia que antigament en alguns indrets d'aquesta costa hi havia un tipus de pirateria que consistia en el fet que a les nits de tempesta feien fogueres en llocs inadequats per tal d'enganyar als vaixells comercials que acabaven estavellats en els esculls, al matí anaven a recollir el botí.
Tot el traçat del Camiño dos Faros està senyalitzat amb marques de pintura, consisteix amb un cercle de color verd, en els punts que hi ha una bifurcació o canvi de direcció es complementa amb una fletxa del mateix color. Aquesta senyalització està disposada sempre sobre elements naturals o públics com ara roques, paviments o i en algunes ocasions postes de companyies, mai sobre elements privats. La senyalització està dissenyada per un sol sentit de la marxa, de nord a sud, és a dir inici Malpica i final a Fisterra. En algunes etapes també es fa ús també de pistes forestals i en alguna ocasió ens fa anar per carreteres per a unir alguns trams més humanitzats però en general són els senders els que marquen la tònica i personalitat del camiño. La distància de les etapes ve condicionada per les poblacions o punts fàcilment accessibles de la costa, normalment són indrets que ens ofereixen tots els serveis que puguem precisar per fer més còmode el dia a dia com ara allotjament, menjar, queviures, transport, etc. 
El Camiño dos Faros no es un camí que és pugui emprendre com una simple passejada pel litoral o com un camí de ronda dels que podem haver fet, algunes etapes són força exigents i precisen d'una bona forma física. Cal portar un bon equipament i carregar una bona provisió d'aigua. La Costa da Morte confluència entre l'Atlàntic i el Cantàbric manifesta de vegades condicions meteorològiques severes, com ara forts vents i pluges sobtades, cal preveure capelina i aconsellable portat un paraigües d'aquests plegables per quan la pluja consisteix en el típic xirimiri que t'acaba deixant moll.
Nosaltres vàrem utilitzar els serveis de l'entitat CAMIÑO DOS FAROS que es va encarregar de tota l'organització que consistia en l'allotjament i esmorzar en cada etapa, trasllat d'equipatges entre etapes i transport a final d'etapa fins a l'allotjament quan era necessari. El servei incloïa també una assegurança personal i el compromís de què en cas de sorgir un contratemps fent una etapa et recollien en el punt accessible en vehicle, més proper. Després de finalitzar la ruta podem dir que el servei va ser molt satisfactori i totalment recomanable amb una qualitat-preu força correcta.
Els traks oficials de totes les etapes els trovarem a la mateixa pàgina oficial de l'associació


ETAPA-1  (Faro Punta Nariga - Ponteceso)
Distància: 30 km       Desnivell: 1100 m
Temps: 11:00 h

ETAPA-2   (Ponteceso - Laxe)
Distància: 16 km       Desnivell: 250 m
Temps: 6:30 h

ETAPA-3   (Laxe - Arou)
Distància: 18 km       Desnivell: 430 m
Temps: 8:00 h

ETAPA-4   (Arou - Camariñas)
Distància: 26 km       Desnivell: 575 m
Temps: 8:00 h

ETAPA-5   (Camariñas - Muxía)
Distància: 32 km       Desnivell: 770 m
Temps: 6:30 h

ETAPA-6   (Muxía - Nemiña)
Distància: 24 km       Desnivell: 1100 m
Temps: 9:00 h
ETAPA-7   (Nemiña/Lires - Faro Fisterra)
Distància: 26 km       Desnivell: 1100 m
Temps: 7:00 h


dimarts, 15 de setembre del 2020

TRES SORTIDES EN FAMILIA ................................................... Via Verda del Ferro....................................................................... Camí de Ronda Llafranc-Palamós ............................................... En bici per la riba del Saone........................................................


 



 










Entre els dotze quilòmetres que separen aquestes dues poblacions de la Costa Brava i trobem un camí que va resseguint tot el litoral amb l'excepció d'un curt tram en el sector de Cap Roig. El plaer de caminar acompanyats de la remor i l'aroma de la mar. Un seguit d'acollidores cales ens van sortint al pas i ens inviten al bany i a la contemplació.

Aquesta via verda segueix el traçat històric del tren que unia la zona minera d'Ogassa amb la població de Ripoll. Un agradable recorregut que amb suau pendent ens porta fins a l'estació de Sant Joan de les Abadesses. El tram que continua fins a Ogassa és bastant més exigent i tot i ser força bonic la duresa d'alguns pendents fan que es guanyi la nominació de "no tan familiar".

Aquesta sortida, tot i ser en un indret bastant allunyat de casa nostre cal veure-la com a un exemple de tipus de recorregut del qual en podem trobar de molt semblants en zones properes, Combinació de marges de rius i zones costeneres a l'Empordà o Delta de l'Ebre, àrees de conreus i canals de reg per l'Urgell, tots aquest són indrets on el desnivell és quasi nul i ens ofereixen diversos aspectes del món rural al temps de què gaudirem d'amplis panorames.

dijous, 10 de setembre del 2020

PUIG DELS TRES VENTS

 

El Puig dels Tres Vents també conegut com dels Tretzevents es troba a la comarca del Conflent i forma part del nucli de muntanyes del massís del Canigó, Prenent com a punt de partida la població de Prats de Molló la Preste, ens caldrà resseguir la carretera D-115a fins a l'indret proper a Sant Salvador on trobarem una pista que inicialment es troba en bon estat i que ens endinsarà en el vessant de la muntanya, aviat comença a guanyar alçada i el ferm esdevé molt irregular, arribem a una bifurcació on prendrem cap a l'esquerra i a partir d'aquí comença tot un seguit de revolts que ens acaben dexiant al Coll de la Regina després de guanyar un desnivell de quasi mil metres. Aquesta pista és aconsellable ferla amb un vehicle tot terreny. Un cop al coll trobem junt a la tanca pel bestiar un ample espai per aparcar, davant nostre podem observar part del recorregut que ens tocarà fer, concretament el Pic dels Set Homes i el Puig Roja, el Puig dels Tres Vents queda ocult darrere. Seguint les traces del GR comencem a caminar muntanya amunt fins arribar molt a prop de Pla Guillem lloc on deixem el GR i prenem direcció nord-est per iniciar la llarga carena que ens portarà al Pic dels Set Homes

Si mirem enrere mentre anem pujant, podrem observar l'extens Pla Guillem i  situat a la dreta d'aquest el refugi homònim. Seguim per l'ampli llom fins  al Puig Roja format per dos cims bessons, a partir d'aquí ens cal fer una bona sifonada per terreny abrupte fins a la Portella dels Tres Vents. Comencem de nou a remuntar, flanquejant inicialment el primer contrafort per la dreta per acabar carenejant fins a dalt del cim Del Puig dels Tres Vents on i trobem una antena de comunicacions per a casos d'emergència. Tot el recorregut que hem fet des del Coll de la Regina fins aquí ha estat un llarg i ampli llom de quasi nou quilòmetres que hem anat  resseguint per les  traces d'un bon sender senyalitzat amb fites.
La tornada aconsello fer-la pel mateix camí, nosaltres vàrem resseguir un track de wikiloc que ens permetia fer un recorregut circular, però a causa de tot un seguit de casuístiques i desencerts degut a la boira, accés de confiança en el traçat que estavem realitzant, etc. al baixar ens vàrem equivocar de vall i no va ser sinó després d'un gran sobreesforç que vam retrobar el bon camí. Tot això ho explico al vídeo.

                           VIDEO                         FOTOS                           TRACK                                 MAPA