dijous, 28 de juliol del 2016

PIC DE CERTASCAN

Com cada any i coincident amb la finalització del curs escolar destinem la sortida del mes de Juliol a fer un cim del Pirineu, deixant de banda i encara que sigui per un cop la nostra rutina habitual de resseguir un GR o altre camí històric. En aquesta ocasió vam decidir pujar el Cim de Certascan situat a la Vall de Cardos en el Pallars Sobirà. És un cim fàcil que faríem en dos dies aprofitant de què a mig camí hi ha un refugi. Així és que després de trobar-nos tot el grup a la Presa de Montalto a primera hora de la tarda començàvem a caminar muntanya amunt amb la necessitat de tenir de superar el fort pendent sota un sol abrasador, després sabríem que havia estat el dia mes calorós de l'any. Vàrem arribar al refugi amb el temps suficient per instal.larnos i a l'hora adequada estar com a bons nois asseguts a la taula per sopar.
El diumenge va néixer amb un dia esplèndid, i pels voltants de les set trenta començàvem a caminar, després de vorejar l'estany encara ombrivol vam encarar la valleta que ens tenia de dur al Coll de Certascans, en alguns indrets encara persistia la neu, pero el camí la anava evitant que per això els camins s'han fet a través dels temps i saben evitar sempre les dificultats. A les deu del matí estàvem tots ja dalt del cim brindant amb xampany en honor a tots els instants passats junts al llarg de la temporada. La baixada la vam fer pel mateix camí, en passar pel refugi i abans de tirar cap avall ens vam cruspir un generós plat de macarrons. L'aparició d'alguns núvols grisots va fer que enllestíssim ràpid i ens poséssim de nou en camí per por als xàfecs de mitja tarda. Uns varen baixar directament cap a Montalto i un petit grup vam preferir fer un cur rodeig per l'Estany de Naorte. Al vespre tots estàvem a casa, cansats però molt contents per què un cop mes els astres ens havien estat. favorables.

                     VIDEO                           IMATGES                            TRAK                         MAPA



dimarts, 26 de juliol del 2016

PICO DE ROBIÑERA


El Robiñera és un cim de 3000 m que malgrat que la seva alçada no és massa visitat, a causa de que forma un opuscle situat una mica a l'ombre del Pic de la Munia i tota la muralla de cims de l'entorn de Pineta que s'emporten tot el protagonisme. La seva ascensió a l'estiu és força fàcil i no comporta cap dificultat. La pista de la vall de Chisagües permet guanyar molt de camí i ens deixa a una alçada d'uns 1900 mètres, Aquesta pista és apta per a qualsevol tipus de vehicle (07/2016). Al final d'aquesta pista i a l'indret anomenat Fuente de Petramulas hi ha una àrea d'aparcament que a més ens pot permetre plantar-hi una tenda, d'aquí un bon camí remunta la vall i es dirigeix cap el Collado de las Puertas, poc abans d'arribar-hi  i quan ja estem sota l'altiu i rost vessant del Robiñera el deixem per començar a apropar-nos a la base de la seva cara Sud .
A partir d'aquí començarem a trobar traces de sender que vant fent llaçades, fent-nos guanyar alçada amb rapidesa. Al llarg de tot aquest tram i fins a la carena summital, nombroses fites ens ajuden a portar la bona direcció dins d'aquest immens i caòtic vessant. 
Poc abans d'arribar al cim el sender ens deixa a una carena o podem tenir ja una bona visió de la vall de Lalarri i Llacs de la Munia. Un cop dalt del que sembla ser el cim podem observar que en direcció nord hi ha el cim principal al qual podrem arribar fàcilment per l'ampli llom carener
El cim del Robiñera ens ofereix grans perspectives de tota aquesta part del Pirineu i tot i que en direcció nord, la Munia i tota la muralla de cims fronteres ens limiten la visió o compensem amb al seu propi aspecte. La tornada la farem pel mateix camí i només cal dir que a principi d'estiu podem trobar algunes congestes de neu que quasi sempre podem esquivar.

VIDEO            TRAK            IMATGES           MAPA