Som camí de Zuriza i Linza que aprofitem que passem pel costat de Riglos per fer una aturadeta i estirar una mica les cames. És d'aquelles ocasions en què l'activitat en si no es mereix un tant llarg desplaçament i cal aprofitar la proximitat de pas. Aquesta ferrada està situada en el Mallo Os Fils, arribar-hi des del poble ens demana fer una pasejada de mes o menys una hora, nosaltres ho vàrem escurçar una mica aparcant al costat del cementiri, situat als afores del poble. Cal fer camí en bona part per pista finalment un sender s'endinsa al bosc i sinuosament ens porta a l'inici de la via ferrada. Tot aquest recorregut està ben senyalitzat i no ens posarà massa dubte el seguir-lo. La ferrada està catalogada de K3 encara que en alguna ressenya la degraden a K2. No és massa llarga, la farem tranquil.lament en menys d'una hora, i com a particularitat té que l'equipament està format majoritàriament per perns (clavijas). Els suports del cable de seguretat estan molt poc distanciats entre ells, la qual cosa comporta un constant posar i treure mosquetons. Suposem que aquesta ferrada deu estar molt freqüentada per cursillistes i el fet de que els suports són perns, s'evita que en cas de caiguda la possibilitat de fer-si mal es redueixi.
La via ferrada finalitza al Mirador de los Buitres, un indret què si pot accedir per pista. Nosaltres malgrat què vàrem estar sols a la ferrada va coincidir en que arribar al Mirador hi havia un regiment de militars en pràctiques, coincidències de la vida. Pel descens de la via ferrada tenim diverses possibilitats, una d'elles es anar per la pista per tal de trobar el GR-1 que passa pel poble. Una altra possibilitat, ja més agosarada, és fer-ho a través d'una línia de ràpels que hi ha instal.lada en un esperó proper, aquesta opció com és lògic, comporta haver de traginar amb tot el pesat equipament de cordes al damunt. Nosaltres ho vam fer pel camí equipat que passa per la Peña Don Justo, és com fer una nova via ferrada, però descendent. Des del Mirador de los Buitres surt un camí planer en direcció nord-est que voreja el cingle fins a arribar molt a prop d'un estret esperó que és un excel.lent mirador de la Pared de los Buitres, just on comença aquest estret esperó un fita ens marca a la dreta l'inici del sender que cal prendre. És un sender amb fort pendent, en alguns indrets més relliscosos i trobem cordes que ens ajuden. Arribats a les parts baixes d'aquest bosc penjat el sender continua planer per una feixa protegida amb vegetació (per aquí surt la línia de ràpels). En aquesta feixa ja hi trobem el cable de vida que de forma ininterrompuda ens acompanyarà fins al final de tot, un tram d'escala marca la fi de les dificultats, nomès ens cal seguir el sender de baixada fins a trobar el camí principal per on havíem accedit a la via ferrada. Important portar aigua, vessant molt rost i assolellat.
