dilluns, 27 d’agost del 2018

DE SONAVIA A LAREDO POR LA COSTA



Interesante recorrido por  este tramo de costa que nos ofrece bellos y dilatados paisajes de un litoral agreste y cambiante. De Sonavia y desde la Playa de Valdearenas iniciamos el ascenso de la ladera del Monte Candina a través de helechales y con una visión del paisaje que va mejorando según ascendemos. Una corta trepada nos sitúa en un amplio llano donde podemos recuperar fuerzas, el límite del llano domina un vertical acantilado de 250 metros, aquí en Candina se encuentran algunas de las paredes más altas del Cantábrico. Progresando ahora hacia el Oeste a través de esta zona más llana y abierta llegamos a un corto paso vertiginoso equipado con una cuerda. Superado este paso empezaremos un fatigoso descenso por camino pedregoso y de mal progresar hasta llegar al llano donde proseguimos por pista. De paso por las cercanías de la Playa de San Julián, todo y que nos requiere un fuerte descenso merece una visita, sobretodo si la meteo nos permite darnos un baño. Seguimos nuestro camino ascendente por pista hasta que la dejamos para coger un sendero que resigue mas cerca de la línea de costa, finalmente llegamos a un collado donde encontramos una pista que de bajada nos llevará hasta Laredo.

                                         VIDEO                                 TRACK                                    MAPA





FARO DEL CABALLO (Cantabria)



En Cantabria junto a la población de Santoña se eleva el Monte Buciero de 378 m de altura que domina las Marismas e Santoña y buena parte del litoral próximo. Grandes acantilados se recortan a pico sobre el mar  en su vertiente Este, y es en esta zona de bravo litoral donde encontramos el singular Faro Del Caballo, a diferencia de otros faros no se encuentra en una zona elevada sino que está situado sobre una plataforma rocosa a 20 metros por sobre del nivel del mar y para acceder a él se precisa bajar por un conjunto de tramos de escalera que de forma ininterrumpida precisan de un total de 760 peldaños. De Santoña hasta el faro se accede por un camino-pista sin complicaciones que nos sitúa en un cruce de caminos de nombre Cuatro Caminos, una vez aquí tomamos a la derecha de bajada hasta el inicio de las escaleras. Para el regreso nosotros realizamos el Camino del Ecosistema del Bosque que por amplio sendero atraviesa un espeso encinar hasta llegar al Fuerte de Napoleón. Del fuerte y ya por pista bajamos de nuevo a Santoña justo en el punto donde iniciamos el recorrido. Los peldaños de descenso están desproporcionados por lo que se confiere a la escalera de una pendiente exagerada donde tenemos de poner atención. Todo el tramo de escaleras se halla equipado en su totalidad por un cable de seguridad que nos dará confianza en el descenso y será de gran ayuda en la subida.

                                          VIDEO                              TRACK                                   MAPA


RUTA DEL FLYSCH (DEBA-ZUMAIA)


En el sector de costa situado entre Zumaia y Deba aflora un conjunto de estratos de gran interés geológico que forma parte del Geoparque de la Costa Vasca. En la bajamar este fenómeno se acentúa mostrando un paisaje entre irreal y mágico. Un sendero que coincide parcialmente con el Camino de Santiago recorre todo este tramo de costa casi siempre por el borde del acantilado. Al tratarse de un recorrido longitudinal debemos prever un medio de transporte para regresar al inicio, en este aspecto disponemos del Euskotren con estación en las dos poblaciones. Otro posible sistema de transporte es también el ferry que las une por mar, este medio esta condicionado por el estado de la mar y época del año. El camino bien trazado y con la señalización suficiente resigue el litoral alternando continuas subidas y bajadas sin demasiado desnivel exceptuando el tramo inicial que desde Deba sube hasta la ermita de Santa Catalina y un sector más amplio cerca ya de Zumaia donde el camino se aleja mucho de la costa y acaba por pasar por el caserio de Elorriaga. 

                VIDEO                       TRACK                   MAPA                         EUSKOTREN                       FERRY




diumenge, 26 d’agost del 2018

SENDER EQUIPAT GÜNTHER MESSNER


Som bastant al nord de Dolomites, molt propers a la frontera amb Àustria i aquí és on hi trobem el Parc Natural Puez-Geisler, a les valls de Villnöss-Funes. Zona d'influència germànica on gairebé tothom parla amb alemany i on fins i tot l'aspecte dels pobles i el paisatge és un xic diferent de les zones situades més al sud. El Sender Günther Messner, rep el nom del germà del Reinold Messner que va desaparèixer als anys 70 quant estaven baixant tots dos del Nanga Parbat. És un llarg camí que es divideix en dues parts, una primera que discorre per les parts altes, a frec de carena i amb alguns passos equipats. i una segona part utilitzada com a camí de retorn i que ressegueix en sentit contrari, pero aquest cop pel peu de les grans parets del vessant nord.
En particular la primera part, tot i tractar-se d'un sender molt ben traçat, discorre contínuament per damunt de grans pendents d'herba i flancs rocosos on cal tenir bon peu i posar atenció. Al llarg de tota aquesta part del recorregut tenim una molt bona visió de l'Odle, un dels cims i paisatges més utilitzats als calendaris. Pugem al cim del Tullen, amb una gran paret nord que cau a pic sobre la vall i per on al cap d'unes hores i passarem. El passos equipats són molt curts i estan al límit de l'exigència d'utilització de material específic, però bé considero que la seguretat és important i aconsello portar-lo. En definitiva un recorregut llarg, esportiu i molt bucòlig per gaudir d'una plena jornada de muntanya

                                        VÍDEO                FOTOS                ALBERG EDELWEISHÚTTE





MONTE PÀTERNO - FERRADA LUCA-INNERCKLOFER


L'última vegada que vàrem venir al Paterno, ara farà 10 anys ens va caure una bona nevada i per aquest motiu érem els únics a la muntanya, avui la cosa és molt diferent, fa un dia d'aquells tan  increibles que sembla ser que tots els italians ha decidit venir cap aquí. El cert és que aquesta zona és una de las més emblemàtiques de Dolomites, se'ns dubte les Tres Cimas de Lavaredo i tenen molt a veure. També i influeix que es pugui accedir per carretera fins al Refugi d'Auronzo tot i que sigui de pagament (35 euros vehicle).
La Luca-Innerklofer és una ferrada bastant fàcil i que al no ser massa llarga ni compromesa és molt apte per iniciar-se a Dolomites, a més si tenim en compte que quasi a l'inici de la via hi ha el Refugi Locatelli es reuneixen totes les facilitats condicions favorables de suport. Una de les seves particularitats, és la llarga zona de túnels que cal remuntar fins a l'inici de la ferrada pel que cal porta frontal.
En aquesta ocasió jo no estava massa bé de la panxa i per aquest motiu de baixada del cim i arribant a la Forcella dei Camosci deixava als meus companys que anaven a fer el camí equipat de Les Forcelle mentre que  jo escurçava la sortida anant cap al camí equipat que passa per la Forcella dei Passaporto, a primera hora de la tarda ens retrobaríem al refugi d'Auronzo

                  VÍDEO                     FOTOS                  REF. AURONZO                   REF. LOCATELLI




TOFANA DI MEZZO - FERRADES OLIVIERI-AGLIO


A la zona de les Tofanas hi trobem algunes de les ferrades més interessants de Dolomites, i si fa uns anys vam pujar la Tofana di Rozes per la Ferrada Lipella ara tocava pujar a la Tofana di Mezzo i és per això que hem vingut al Refugi Pomedes per pujar-hi encadenant les ferrades Olivieri i Aglio. El traçat és quasi tot per aresta pel que es gaudeix constantment d'àmplies panoràmiques. Es tracta d'una ascensió llarga i intensa que no dóna respir, l'ambient de verticalitat i vuit combinat amb alguns passos agossarats fa que psicològicament també tingui un nivell alt, com diuen els italians és "molto impegnativa". Tenim assegurat l'ambient d'alta muntanya que a l'estar compensat amb un equipament totalment renovat (2018) fa que malgrat l'esforç que ens demana puguem gaudir-la plenament. Per sort al cim de la Tofana hi arriba un telefèric que ens evitarà fer a peu el llarg descens.

                  VÍDEO                      FOTOS                       REFUGI                              TELEFÈRIC






FERRADA LA CALA DEL MOLÍ

Feia temps que no veníem a Sant Feliu de Guixols a fer aquesta ferrada tan marinera, en part perquè tothom ens parlava de la seva massificació, però amb l'estiu tant calorós que està fent no volíem anar a passar calor a les terres de l'interior. Hem sortit sense presses amb la intenció de començar el recorregut cap al migdia avançat, l'hora que la gent es planteja anar a dinar i en part l'encertem. A la via hi ha gent, però en quantitat mesurada i assumible. Amb la nova ampliació, la ferrada guanya interès i es fa més entretinguda, total que és un plaer recòrrer progressar entre el refrescant onatge i el soroll de les gavines, al final un bon bany a Sa Conca i cap a casa. Per cert per primer cop (que recordi) en la meva vida excursionista m'oblido la cambra fotogràfica a casa.

VIA FERRADA DE L'EMPALOMAR

Ferrada interessant situada al municipi de Vallcebre, en el Plà de la Barraca camí del Coll de Fumanyà. Aquesta ferrada és de pagament, just en arribar a l'ampli aparcament trobarem una cabana de fusta utilitzada com a control d'accés. Es pot combinar amb una ferrada d'aprenentatge i el Barranc del Forat Negre, curt engorjat també adequat per aprenentatge.
La ferrada de les Roques de l'Empalomar tot i no ser difícil presenta trams força severs per la seva verticalitat, en algunes ressenyes es considera apropiada com a iniciació, jo crec que potser sí però analitzant molt bé les característiques del integrants del grup. En aquest vídeo reportatge per qüestió d'horaris, només vàrem realitzar el tram clàssic, sense continuar pels trams posteriorment ampliats. Just per sobre la zona d'aparcament hi ha el restaurant masía Cal Borni que ens pot anar be com a suport.

       VÍDEO                      MAPA                        Pagament                     Masía-restaurant Cal Borni



GR-7 ETAPES ANDORRANAS

 
       PER L'ALTA MUNTANYA                             TRACK-1    MAPA-1           TRACK-2    MAPA-2
     

       PER LA VALL                                                       TRACK-3     MAPA-3            TRACK-4      MAPA-4


Etapes andorranes del llarg GR-7 que tenen com a punt d'inici la població francesa de Porta i finalitzen a la Seu d'Urgell en territori català. Les dues primeres etapes es realitzen per àrees d'alta muntanya, són etapes llargues que demanen un esforç considerable. Nosaltres en tractar-se d'un grup bastant nombrós vàrem fer una lleugera modificació del traçat original per qüestió de la pernoctació, fen parada i fonda a Grau Roig (hotel a Sodeu). Aquestes etapes d'alta muntanya finalitzen a les Escaldes on hi arribem per la bonica vall de Madriu
Les altres dues etapes, van resseguint a mitja alçada la vall principal d'Andorra pel el seu marge esquerre orogràfic, a través d'interessants zones boscoses arribem a la Farga de Moles, on canviem de marge i ja segueix per camins planers fins a la seu d'Urgell.




dijous, 2 d’agost del 2018

FEIXANT DEL MONTSEC

Encara que cop d'ull pugui semblar impossible o que en tot cas ens a sembli complicat tot aquest vessant sud del Montsec d'Àger format per una enorme cinglera, es pot travessar en tota la seva amplada combinant tot un conjunt de feixes a mitja alçada que encantarà als amants de les altures. Es tracta d'un itinerari rebuscat i agosarat que malgrat que el seu aspecte no és gens difícil de recórrer, només cal tenir bon peu i no ser porucs amb les alçades. Per l'ascensió fins al capdamunt de la serra utilitzem la Canal de l'Embut on en els llocs més complicats i trobem cadenes que donen força seguretat. Un cop dalt ens dirigim en direcció Oest fins al punt més alt. Sant Alís. Per iniciar el descens, ens cal refer camí uns centenars de metres fins a trobar una fita i traces de sender que ens introdueixen al feixant. A partir d'aquí el camí és evident i no presenta altres opcions que anar l'encimbellada feixa. Passem de nou per la Canal de l'Embut, just pel punt on havíem ascendit, i prosseguim per l'estètica feixa que per estones ens fa canviar de nivell combinant amb altres feixes. Finalment cedeix i anem a parar a un ampli vessant que ens cal baixar diagonalment  (fites) fins a  entrar al bosc on després d'una forta baixada arribem a la pista que ens caldrà seguir direcció Oest fins on hem aparcat.
         VIDEO                      FOTOS                   TRAK                    MAPA



CINGLES DE RUPIT

 Aquest recorregut tot i ser una mica exigent en quant esforç és d'un gran interès paisagístic, en el decurs del seu traçat passem per Santa Magdalena on tenim una interessant imatge del poble i més endavant i després de passar pel Mirador dels Bassis, arribem a Sant Joan de Fàbregues on hi ha servei de bar-restaurant i on en un futur disposarà d'allotjament, D'aquí seguim fins a la part superior del Salt del Sallent, on després de travessar el rierol comencem a remuntar el vessant oposat pròxims al cingle que anirem resseguint força estona per entre camps fins arribar al Grau de Casadevall (rètol) Iniciem el descens tot fent nombroses llaçades. Cal dir que a partir d'aquí el camí per estones es fa confús i acaba per neguitejar-nos doncs l'ambient és feréstec. Anem resseguint el cingle ara per la seva base i en sentit contrari de manera que ens anem apropant de nou a Rupit. El camí a poc a poc va millorant i ens acaba per deixar a l'inici del grau que per bon camí ens permet superar de nou el cingle En aquest mateix punt podem, abans de pujar, anar fins a la base del Salt del Sallent, espectacular si baixa amb força aigua.

VÍDEO               FOTOS               TRAK               MAPA




PUIGPEDRÓS

Tot i que la muntanya estava una mica justa de neu decidim fer el comiat de temporada de raquetes venint al Puigpedrós. Del refugi sortim caminant i comencem a trobar neu de forma contínua a partir de la cota 2500m, alguns ni s'arriben a posar les raquetes. Tot i que el dia està bastant tapat des del cim tenim una bona visió de tot l'entorn. La baixada la fem pel serrat de les Perdius Blanques, resseguim el cingle que delimita amb la conca dels Estanys de Malniu fins arribar a una collada ja en zona boscosa on baixem per fort pendent fins al fons de la conca. Ens arribem fins l'estany de Malniu i a partir d'aquí decidim improvisar la baixada anant  fora de camí i pel mig de la vall i ens liem per entre boixeres i roquissars de manera que perdem força temps i ens acaba per enxampar la pluja arribant al refugi. Malgrat el dia grisòs, l'itinerari acaba essent força interessant i la baixada pel serrat ens mostra una àmplia perspectiva del conjunt de llacs de la zona. Aprofitem que estem al costat del Refugi de Malniu per menjar algo abans de marxar.

VÍDEO                 FOTOS                    TRAK                       MAPA