diumenge, 26 de juliol del 2015

PUIG CARLIT (PEL CIRCUIT DELS DOTZE ESTANYS)

Un any més i un cop acabat el nostre caminar pels GR de Catalunya, i per acabar la temporada, fem una sortida a un cim del Pirineu. L'any passat va ser el Vallibierna i aquest any el cim escollit és el Carlit, fàcil i proper. La calor que està fent aquest mes de juliol, a fet que molts del grup es facin enrere i no vinguessin a la sortida, per aquest motiu dels més de trenta que normalment sòm, acabarem sent-ne dotze (rodó, un estany per cadascun).
En arribar a la Bollosa amb el bus transfer que fa de pont amb l'àrea d'aparcament (5 euros A/T) fa un dia agradable i per aquí dalt la calor no es fa notar, és per això que no podem deixar de comentar la calor que deuen estar patint tots els que no han vingut i que ja ens els imaginem amb el xip estiuenc buscant lloc a la platja per estendre la tovallola.
A causa de l'orografia l'ascensió al Carlit té dues parts molt diferenciades, una primera part ens fa discorre a través d'una extensa i planera conca lacustre i que ens acaba deixant al peu dels primers contraforts de la muntanya. Aquesta primera part la fem per camins molt ben senyalitzats i fàcils de caminar, de fet hi ha dos circuits, un de curt que es fa en unes 2:30 h, hi un altre anomenat dels dotze estanys que es fa en 5:00 h. Nosaltres farem aquest últim perquè és el que s'acosta al peu del vessant del Carlit en la seva ruta normal. Per aquests dos fàcils circuits dels estanys cal tenir en compte que per tractar-se de terrenys planers amb una orografia molt modulada sense accidents remarcables, en cas de boira pot comportar-nos problemes d'orientació.
La segona part de l'excursió, canvia radicalment, la inclinació de la muntanya va augmentant progressivament i en algun trams rocosos ens cal ajudar de les mans per fer curtes grimpades. Un cop al cim, tot l'esforç es veu compensat per tot un extens panorama que abasta totes aquestes àrees farcides de llacs (Bollosa-Lanoux-Camporrels...) així com uns serrats horitzons de l'Ariege mes agresta. (Rulhe-Alba-Coma d'Or-Estany Faury...)
                    VIDEO                     TRAK                      MAPA                         FOTOS




dimecres, 8 de juliol del 2015

BARRANC DEL PAS DE L'ESCALELL

És d'aquells que tard o d'ora sempre acabes repetint degut a que és força interessant com a engorjat i és bastant pròxim quant a distància. Situat a la població de Vilada molt pròxima de Berga. Aquest cap de setmana del mes de juliol s'estan batent records quant a altes temperatures i amb en Toni tenim dues opcions per a refrescar-nos, anar a la platja o ve anar a fer un engorjat. Hem decidit venir aquí al Pas de l'Escalell perquè és un indret que coneixem força i no cal fer masses quilòmetres per carretera. Fa uns dies vàrem anar al Gorg blau de Mallorca, hi havia poca aigua i això ens va ocasionar problemes per superar algunes "pozas trampa", i és per això que també hem decidit que en aquest descens intentarem millorar la nostra tècnica en aquest aspecte. El Pas de l'Escalell, tècnicament no és difícil i ofereix bona mostra de tot el que podem trobar a l'interior d'un engorjat des de tot un ventall de ràpels en diferents ambient, gorgs, curtes desgrimpades en oposició, etc. El descens es fa en unes tres hores i el retorn en uns quaranta minuts, d'aquests, vint remuntant per un sender de fort pendent dins del bosc i els altres vint minuts per la pista. Aquesta és accessible a tot tipus de vehicle, i un cop a la zona d'aparcament l'accés és immediat.
       VIDEO                     RESSENYA

divendres, 3 de juliol del 2015

TORRENT DEL GORG BLAU (Mallorca)


El Gorg Blau és un torrent situat a la Serra de Tramuntana, que amb una morfologia típica dels terrenys kàrstics a excavat a la roca una fissura entre vessants verticals de quasi tres-cents metres. Té una llargària de 6,5 km i aboca les seves aigües al Torrent de Pareis en el punt anomenat l'Entreforc. Es tracta d'un descens tècnic i exigent, donada la seva longitud i té la particularitat que en els seus darrers 500 metres és totalment subterrani i cal disposar d'enllumenat. En aquest punt les parets assoleixen la verticalitat absoluta superant els cent mètres, amb sinuositats que fan que mai pugui entrar la llum al fons de la gorja. L'amplada mínima en alguns punts del fons no supera els 40 cm. i aquesta estretor a fet que molts dels blocs de roca que es desprenen de las parts altes de la muntanya s'hagin encaixat entre parets formant un autèntic sostre mineral. A aquest indret se l'anomena Sa Fosca.
Considerat com dels millors canyons d'Europa i amb tot el poder d'atracció que comporta un accident geogràfic d'aquesta mena, és pel que vam decidir venir aquí a l'illa de Mallorca a fer el seu descens. Era el mes de Juny i feia temps que no plobia a la zona i per aquesta causa la majoria de gorgs estaven secs. Aquest fet va comportar una complicació important, doncs en molts dels ressalts que normalment es podien saltar, va caldre muntar l'instal.lació, i pensem que són mes de quaranta. Molts indrets que es passen nedant, calia grimpar i desgrimpar obstacles, i el que potser va ser la principal dificultat, els anomenats gorgs parany. Pous semblant a olles de parets verticals i relliscoses i sovint extra-plomades que ens va costar molt de superar. Per aquest motiu el nostre horari de descens va ratllar les dotze hores


                                         
                             VIDEO                  MAPA                CAMÍ RETORN                  FOTOS

A les vuit de la tarda, és a dir, a dotze hores de l'inici, sortíem de les foscors i a poc a poc el nostre entorn anava recuperant la llum i el color, al temps que una suau brisa d'aire càlid presagiava la fi del descens. Varen ser dotze hores interrompudes tan sols per uns pocs minuts en arribar al Pas des Duro, lloc en el qual aprofitàvem per menjar una mica i dir adéu a en Toni que ens deixava a causa de molèsties a l'espatlla (en aquest punt hi ha una antiga via d'accés utilitzada històricament per gent de la terra i que actualment està equipada pels equips de salvament, com a únic punt per fer rescats d'emergència).
A l'Entreforc ens quedaven quasi dues hores de pujada fins a la carretera. Varen ser moments màgics, on tot l'esforç esmerçat durant tantes hores, es fonia en la felicitat d'haver realitzat aquest magnífic descens. i mentre remuntàvem pel pendent i la nit empenyava al dia, per darrera les muntanyes apareixia la mar, plana, extensa, i d'amplis horitzons, en contrast, a aquest dia sencer que havíem passat en el cor de Terra