dilluns, 26 d’abril del 2021

CAP DE LES AGOLS

 

Havíem programat aquesta sortida per a fer amb raquetes, però donat que la neu en els vessants assoleiats minvava molt i apareixia de forma constant a partir dels 2200 m vam acabar per no utilitzar-les. Puntualment en alguns indrets de les obagues per dins del bosc estava dura com la pedra i a partir del refugi era prou consistent com per a no enfonsar-t'hi i en zones de pendent més pronunciat et permetia fer una bona petjada de seguretat. Total que vam acabar essent passejadors de raquetes. Cim molt adequat per a fer amb raquetes, prenent com a punt de sortida l'aparcament de les Pardines tenim un desnivell a superar d'uns mil metres, la meitat per a dins del bosc. Passem pel Refugi dels Agols, d'ús lliure i en molt bon estat si i volem pernoctar, disposa de lliteres sense matalassos, taula i xemeneia. Tot el recorregut es fa per pendents assequibles i poc propenses a les allaus. El cim està constituït per una extensa planúria que ens mostra un impressionant paisatge, especialment el més proper, la Val de Madriu i tota l'abrupta carena fronterera formada pels cims de la Cerdanya com ara la Tossa Plana de Lles, el Tossal Bovinar, Monturull i Perafita. Per a la tornada prenem l'ample camí carener que ens porta fins al Cap de Montuell, a partir d'aquest punt deixem els rasos careners i entrem al bosc que no deixem fins arribar de nou a l'aparcament. Tot el recorregut tant de pujada com de baixada està senyalitzat de color groc.

`                         VIDEO                       FOTOS                         TRACK                                MAPA




diumenge, 18 d’abril del 2021

MINA DEL COURE

La que avui en dia coneixem com a Mina del Coure en els seus inicis s'ha la coneixia com a Mina Pilarica, i la seva explotació s'inicia cap a l'any 1942 amb la finalitat d'extreure ferro, però sembla ser que ven aviat es va començar a trobar vetes de coure i com que aquest a part de tenir una cotització mes alta també era mes buscat, es va canviar l'element a extreure, ferro per coure. Per accedir a la mina prendrem com a referència el Collet de la Vallençana BV-5011, a partir d'aquí una pista tancada a la circul.lació de vehicles remunta fins al Coll de la Malesa, deixant a la nostre esquerra el gran esvoranc de la pedrera de la Vallençana. Del coll de la Malesa cal continuar remuntant per la pista que a flanc marca una gran diagonal per el assoleiat vessant de la Coscollada, poc metres abans d'arribar a la carena s'inicia un discret sender que de baixada ens porta a passar tot seguit pel costat de la gran reixa de protecció del pou de ventilació de la mina, pocs metres per sota trobarem la boca de la mina.

Aquesta mina sense explotació des de fa ja un munt d'anys es troba situada a dalt de la Coscollada, molt a prop de la pista que amb origen al Collet de la Vallençana arriba a la carena. L'accés a la mina està tancat amb un reixat, suposem que potser és per evitar un mal ús de l'espai o accidentalitat a causa del seu estat d'abandó. A mig recorregut de la galeria principal el pas es troba obstruït per una acumulació de sediments i per aquest motiu nosaltres en aquest punt vam donar per acabada la visita. 
Just en el punt on la galeria es bifurca amb ramals a dreta i esquerra la galeria principal es redueix l'alçada i comença a remuntar fort fins
arribar al punt obstruit que comentava. Els altres ramals son de curt traçat i sense elements rellevants d'interès. Vam poder constatar que el gran pou de descarrega que comunica amb l'exterior, actualment està totalment obstruït, almenys a nivell de pas de la galeria.


       VIDEO           FOTOS          TRACK             TOPO


 

dilluns, 12 d’abril del 2021

MINA DE CA L'ALEMANY

Situada a la Vall de Betlem molt propera al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra i trobem aquesta cavitat artificial que encara avui  en dia es troba en molt bon estat. Interessant recorregut rectilini excavat al granit, amb volta molt consistent i segura que ens fa arribar fins a la roca mare d'on brolla per degoteig l'aigua i on es formen boniques concrecions a les parets. Quasi tot el recorregut el fem amb l'aigua fins als turmells pel que cal portar botes d'aigua o calçat de recanvi. Aquesta mina és una de les tantes que es van construir a peu de la Serralada de Marina per proveir d'aigua un bé escàs per aquesta terra a tots els grans masos de la zona, aigua per casa i aigua pels camps. Sant Jeroni de la Murtra, la Cartoixa de Santa Maria de Montalegre i l'antic Seminari de la Conreria també tenien les seves pròpies mines d'on s'abastava tota la comunitat. Un bon fons documental de tots els aspectes d'aquesta xarxa de mines d'aigua el trobem a la publicació "Les mines de la Serralada de Marina" de Francesc Alfambra i Enric Porcel. En visitar qualsevol d'aquestes mines no pots evitar pensar en com devia ser el seu origen i procés de construcció, el mestre d'aigües que decidia començar la galeria en un punt concret del terreny desprès d'haver-se fixat acuradament en tots els seus detalls en superfície, rocam, vegetació, etc. Ensopegar la bona direcció i fer camí metre a metre, en definitiva un ofici feixuc i aventurat.

                                                                                                                                                     VIDEO                   FOTOS                      TRACK                       TOPO





 

dissabte, 3 d’abril del 2021

PIC DE LA DONA - PIC SERRA GALLINERA

 

Inicialment aquest itinerari estava previst de fer-lo amb raquetes malgrat que sabíem que el gruix de neu era molt limitat. El seu traçat es fa quasi íntegrament per dins de territori francès, concretament per la Reserva Natural de Mantet. És un recorregut circular que passa pel Refugi de l'Alemany. Des del Pic de la Dona resseguim la llarga carena que ens fa passar primer pel cim del Pedró de la Serra i a continuació pel Pic de Serra Gallinera, a partir d'aquest últim anem perdent alçada pels extensos rasos de muntanya fins arribar a la zona de bosc on en el nostre cas per manca de neu va ser un tram entretingut. Un cop som al Refugi ens queda encara esmerçar un bon esforç doncs ens cal remuntar tota la vall fins a la Portella de Mantet. Tot i que nosaltres a l'últim moment vam decidir prescindir de les raquetes (visualment en els vessants de l'estació de Vallter escassejava molt), aquest itinerari el considero totalment aconsellable per fer-lo amb raquetes. Pendents franques i molt panoràmic. El classifico de moderat a causa de la distància i desnivell. El Refugi de l'Alemany es troba en molt bon estat i malgrat ser bastant petit resulta ser força acollidor, disposa de matalassos i flassades, una xemeneia estanca de ferro, taula. Una font al costat mateix i uns serveis higiènics secs a l'exterior

     
                                     VIDEO                      FOTOS                          TRACK                              MAPA