dimarts, 22 de desembre del 2015

SERRA DE L'OBAC (amb boira i ambient nadalenc)



En aquest dia fred i humit de finals de desembre la boira no ens ha deixat gaudir dels excel.lents paisatges que sempre ens acostuma a oferir la Serra de l'Obac. No obstant en el nostre camí hem anat trobant mostres del que sembla ser és una tradició per aquestes dates, la col.locació de pessebres per part de grups, escoles i altres col.lectius. Ha estat un toc de calidesa i una agradable companyia fer camí acompanyats de pastorets, àngels, bous, rucs i el trio familiar mes famos de casa nostre. Recorregut circular fàcil de resseguir que passa per alguns dels indrets mes emblemàtics del massís.

VIDEO                    FOTOS                      TRAK                 MAPA





divendres, 18 de desembre del 2015

GR-1 (ETAPES 2-3)


Si amb la primera etapa creuàvem de Nord a Sud la serra del Montsec, amb aquestes dues etapes fem un recorregut Oest-Est de tota la serralada en territori català. En l'etapa 2 resseguim pel peu del vesant sud del Montsec d'Àres, caminem per zones planeres que discorren majoritàriament pel bell mig dels extensos camps de conreus de la vall d'Àger, unint d'aquesta manera el curs de las Nogueres Ribagorçana i Pallaresa. A meitat de camí passem per la població dÀger i poc abans d'arribar al final de l'etapa pel petit poble de l'Ametlla del Montsec. Poc després d'aquesta darrera població deixem els camps de conreu i fins a l'estació d'Âger trobem la part més enrevessada del recorregut, tot el camí està senyalitzat. Una bona baixada ens porta a l'estació d'Àger on trobem la carretera que seguim per una estona fins arribar a la cruïlla de carreteres sobre l'embassament de Camarasa.


La tercera etapa és més agresta, just on finalitza l'anterior un camí comença a enlairar-se per l'aspre vessant del Montsec de Rúbies. De forma sinuosa anem guanyant alçada fins a superar de forma sabia una amplia barra rocosa. Al cap d'amunt i trobem la Pedrera de Meià, una mina a cel obert on antigament s'extreien pissarres litogràfiques que eren utilitzades per a arts gràfiques. A partir d'aquí podem gaudir d'una extensa visió tant cap el sud com de la paret del Pas de Terradets. Arribem al poble abandonat de Rúbies, on trobem la pista que puja de Vilanova de Meià, per sobre nostre podem observar el darrer tram que ens queda per superar fins a la carena, una àmplia canal que ens portarà a la Portella Blanca, punt més alt del recorregut, en aquest punt haurem superat un desnivell de més de 1000 metres. Un cop dalt de la carena tenim una bona visió del Pirineu i de les conques interiors. La part final de l'etapa és ja quasi tota de baixada, inicialment per camí i a continuació per la llarga pista forestal que recorre bona part del vessant nord del Montsec de Rúbies. L'Hostal Roig, punt final és avui en dia un antic mas deshabitat que es troba junt a la carretera que uneix Vilanova de Meià amb la vall de Barcedana i el Port de Comiols



VIDEO         FOTOS E-2         FOTOS E-3            TRAK etapa-2              TRAK etapa-3

dilluns, 30 de novembre del 2015

AVENC DEL LLEST

Gran sala
Darrerament a les nostres sortides a muntanya hem començat a mostrar un interès per les coves, després d'haver-ne visitat mitja dotzena, totes elles de recorregut horitzontal i sense necessitat de mitjans tècnics, hem cregut que ja anava tocant visitar un avenc. Així és que després de buscar a la web i fer una preselecció de cavitats a sortit escollit l'Avenc del Llest, una cavitat situada al Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l'Obac. Es tracta d'un avenc que perl que hem podem llegir sovint és utilitzat per a pràctiques d'espeleologia, No és massa fondo, la boca d'entrada és un pou d'uns 17 metres  que dóna pas a un passadís-rampa que et deixa a una gran sala, i és aquesta sala principal on hi trobem una singularitat força curiosa. Resulta que per sobre del sostre d'aquesta gran sala hi ha una galeria anomenada Sardy on es troben gran nombre de concrecions de tot tipus, en definitiva una meravella. L'accés a aquesta sala cal fer-lo remuntant una corda fixa que ja hi ha instal.lada. Per a nosaltres que era el primer avenc una mica seriós que exploràvem suposava tot un repte, per això desprès de documentar-nos sobre tècniques d'ascens per corda i comprar-nos algun material que ens mancava ens vam posar en marxa.
L'us correcte del material, la posició i la manca de tècnica, inicialment ens van frenar una mica, però després d'uns quants intents a poc a poc vàrem veure que tots aquells estris ben utilitzats funcionaven força bé i que podíem progressar corda amunt amb un mesurat esforç. Potser algú ens pot preguntar per què no ens hem apuntat a un curs d'iniciació a l'espeleo, i no deixarà de tenir una mica de raó. El cert és que tenim un ampli coneixement de l'ús de mitjans tècnics en altres medis, com poden ser l'alpinisme, els engorjats o les ferrades, pero tampoc és que vulguem enfrontar-nos a las grans cavitats que hi han al nostre país, tan sols pretenem visitar o explorar aquelles coves com un aspecte mes de la nostra reiterada activitat al medi natural, i on l'interior de la terra per a nosaltres era el gran desconegut. Per aquest motiu esperem que al llarg del temps es vagin afegint en aquest bloc noves cavitats, que com suposo estaran dintre del llindar de les anomenades fàcils o mitjanament accessibles.
Per a nosaltres l'Avenc del Llest ha estat la gran iniciació al món vertical de les cavitats, una experiència que en tot moment hem gaudit plenament, tant per l'aspecte d'aventura que tenia per nosaltres el ser primerencs en aquesta activitat, com la confiança que ens donava el material de reserva de que disposàvem per a qualsevol problema que ens a pogués sorgir en el decurs de l'exploració. Un dels nostres neguits era que mentre estiguessim avall, pel camí d'accés a l'avenc passes algun espavilat i s'enportés la corda i tot l'equipament, pero be aixó ja dona tema per poder escriure una novel.la.                VIDEO                   TRAK                 MAPA



Galeria Sardy

dimarts, 24 de novembre del 2015

PUIGSACALM (per Ganxos Nous i Vells i Camí dels Burros)


Una manera diferent de pujar el Puigsacalm mitjançant els camins equipats que discorren pels cingles que dominen la Vall d'en Bas. Amb aquest itinerari pugem per la Canal dels Ganxos Nous i tornem pel Camí dels Burros i la Canal dels Ganxos Vells. Aquestes dues canals tenen un pendent pronunciat i els curts trams rocosos que s'interposen estan equipats amb grapes i variiila de ferro a modus de passamà, tant un com l'altre no comporten cap dificultat per a caminadors habituals, no està de més, si el tenim, portar un cordino per si algú ho requereix. La dels Ganxos Vells que aquí fem de baixada, esta una mica emboscada i amb molta pedra solta, l'equipament el trobem arribant a las part baixes de la canal. Tot el recorregut està integrament senyalitzat amb marques de pintura i rètols indicadors de manera que no tindrem cap problema per resseguir-lo
                                                                                     VIDEO            FOTOS             TRAK               MAPA

TURISME PER LA RIBAGORÇA

MUR DE FINESTRAS - ERMITA DE SAN VICENTE

CASERRAS DEL CASTILLO
Sovint quant sortim d'excursió camí del Pirineu,acostumem a passar molt a prop de llocs que sabem que són  interessants però que per qüestió de temps no podem aturar-nos per fer-hi encara que sigui una curta visita, el anar per què arribem tard al refugi i no ens a serviran el sopar, i a la tornada perquè estem cansats i l'únic que volem és arribar a casa. Però en aquesta ocasió ens ho hem muntat millor, el diumenge volem anar fer piragua per la zona de Mont-rebei, i ho hem organitzat de manera que el dissabte puguem fer una mica d'aquest turisme-excursionisme de manera que ens permeti visitar alguna d'aquestas raconades, així és que hem sortit a bona hora de Barna., per tal de desplaçar-nos a les rodalies de Estopiñan del Castillo i l'embassament d'Escales on hi ha alguns indrets interessants  per conèixer. Els estanys d'Estanya i el poble de Finestras on hi ha les espectaculars llastres rocoses que dominen l'embassament, de camí també visitarem el nucli deshabitat de Caserras del Castillo. Per arribar al poble de Finestras cal resseguir una pista molt llarga que està al límit de ser viable pels vehicles de turisme. Un cop arribats al poble és aconsellable anar fins l'ermita de San Marcos d'on tenim una molt bona visió de les llastres rocoses i l'ermita de San Vicente que hi ha al capdamunt de les mateixes. Per accedir a San Vicente cal prendre un camí senyalitzat dins del poble i per un sender molt marcat travessarem la profunda barrancada que ens donarà accés a l'ermita de San Vicente, un lloc increible.    
                                                               VIDEO          MAPA
ESTANYS DE ESTANYA

dijous, 19 de novembre del 2015

COVA NEGRA DE TRAGÓ

La Cova Negra de Tragó amb un recorregut accessible de 900 metres, és una de les grans cavitats de Catalunya que es pot visitar sense mitjans tècnics. Esta tancada al públic i la seva visita només es pot fer de forma guiada contactant amb Os Aventura i es complementa amb un recorregut per les instal.lacions de la central i presa de Canelles. Al llarg de tot el recorregut per l'interior de la cova que té una durada d'aproximadament dues hores, anem descobrint gran nombre de particularitats de la mateixa, tant en els seus aspectes geològics, com en la intervenció humana al llarg dels temps, període que abasta des de el Neolític fins a la construcció de la presa. Una visita molt recomanada.
                                                           Os Aventura                          VIDEO                             FOTOS              

MONT-REBEI en kayak i a peu

Sortida mixta en kayak i a peu prenent com a base l'alberg de Montfalcó. De l'embarcador de Montfalcó remuntem en kayak l'embassament de Canelles fins als camps inundats de La Masieta situats a la part nord del Congost de Mont-rebei. La tornada la fem inicialment resseguint el GR-1 que passa per l'espectacular camí enlairat del congost  i superat aquest baixem a buscar el nou pont penjat que uneix les dues ribes de l'embassament i que a partir d'aquí conforma el Camí Natural. Aquest camí està totalment arranjat i ens fa passar pels dos grups d'escales fixades als cingles. En conjunt un recorregut immillorable, accessible a tothom
      VIDEO                                     FOTOS                                        TRAK                                  MAPA


divendres, 16 d’octubre del 2015

LES AGUDES PER ELS CASTELLETS



 Una manera diferent de pujar a un dels cims més prominent del Montseny. La cresta dels Castellets a les Agudes és tot un clàssic en les escalades de baixa dificultat. Sense superar el II+  permet a els excursionistes mès agosarats tenir un contacte amb la roca i progressar en un ambient semi-vertical. Tot i no ser massa dificultosa, és convenient portar corda i un mínim d'equipament per seguretat, tot i que potser no la fem servir. Prenem com a punt de sortida l'aparcament de les Ferreres situat a prop de Sant Marçal. Fins arribar fins a l'inici dels Castellets, ens cal remuntar l'àmplia carena boscosa per un bon camí, senyalitzat (senyals vermelles). Després de superar algunes prominències rocoses que es poden evitar i arribant ja sota el mur final que forma els Castellets el camí es bifurca per anar a buscar la collada de la dreta. A partir d'aqui buscarem els senyals grogs que ens ajudaran a superar els trams rocosos fins al cim. La baixada la farem íntegrament per bon camí tot travessant l'extensa fageda d'aquest vessant nord del Montseny.
VIDEO                TRAK                   MAPA


dissabte, 10 d’octubre del 2015

GR-1 (ETAPA-1)


El GR-1 en el seu pas per Catalunya, travessa horitzontalment tot el territori descrivint un traçat sinuós que uneix Pont de Montanyana a la Ribagorça aragonesa amb Empúries al Golf de Roses, seran 380 quilòmetres que pensem fer al llarg de dos anys a raó d'una sortida mensual. Aquest sender s'el coneix també com a Sender Històric degut a que pasa per zones que a l'edat mitjana eren el límit de la Marca Hispànica, es a dir la frontera amb el territori guanyat als musulmans, a Catalunya se l'anomena també Sender Transversal.
En aquesta primera etapa anirem del Pont de Montanyana fins Corça i passarem per un dels indrets més singulars de la nostra geografia, el Congost de Mont-rebei, es tracta d'un camí excavat a la roca molt enlairat sobre la llera del riu, normalment el congost es troba inundat per les aigües de l'embassament de Canelles. Tot aquest tram de camí es troba equipat amb un cable  fixat a la paret que serveix de passamà. 
Superat el tram del congost el camí s'enlaira per superar un ressalt del vesant i a continuació ens porta de pujada al refugi de Mas Carlets, actualment lliure i una mica malmès. Del refugi el camí ens obliga a fer una forta sifonada que posa a prova les cames, es un tram molt pedregós però com sempre passa traçat amb saviesa. Finalment arribem al costat de l'ermita de La Pertusa on trobem la pista que ve de Corçà. Si volem visitar l'ermita, un sender ens permet recorre el curt tram de carena rocosa. A l'entrada del petit poble de Corçà i trobarem un bar. 
                                       VIDEO                     FOTOS                       TRAK

divendres, 9 d’octubre del 2015

CASTELL DE L'AIROSA

Recorregut circular que ens permet conèixer raconades força interessants d'aquesta zona del Parc Natural dels Ports. Si volem pujar fins dalt del cim del Castell de l'Airosa, cal portar una corda, arnes i algunes bagues per assegurar. Inicialment ens cal remuntar una xemeneia d'uns 20 metres (ràpel equipat) a continuació remuntem el pendent, passant per un indret de la carena bastant estret i on cal posar atenció. Arribem a una petita bretxa on cal remuntar un mur d'uns 7 metres, que també podem rodejar amb precaució per l'esquerra, tot seguit arribem al cim.
Bona part de l'itinerari esta senyalitzada amb pintura vermella i fins al coll de l'Ascens trobarem cartells indicadors.
Per accedir a la zona cal anar a buscar la pista que remunta el Barranc de la Galera, propera al Mas de Barberans. La pista es apta per a tots els vehicles i ens porta fins l'àrea de lleure de la Vall
VIDEO            TRAK             MAPA

dilluns, 7 de setembre del 2015

COVA DEL MANEL




Cavitat situada al Parc Natural de Sant llorenç del Munt i l'Obac, molt propera a Can Pobla. És una de les coves amb més recorregut del massís i que te la particularitat que no requereix de cordes per visitar-la. Aquest fet segurament es la causa de sigui molt visitada, el que comporta que estigui una mica malmesa. Una de les característiques d'aquesta cavitat és l'estretor d'alguns passadissos (gateres) que pot comportar situacions de risc en persones corpulentes. Cal avaluar bé la capacitat dels integrants del grup. El recorregut integral fins la confluencia amb les galeries Getim o Pas de les Riades es pot fer en menys de dues hores entre anada i sortida. La pista d'accés a Can Pobla es troba tallada al transit i ens cal caminar una mitja hora per arribar-hi. Un cop a dalt ens caldrà continuar per la pista tot entrant dins de la propietat  i tot seguit comencarem a remuntar la torrentera pel seu marge esquerre (en el sentit de la marxa) resseguint un camí fitat, que al principi és una mica complicat de trobar, en uns deu minuts serem a l'entrada de la Cova del Manel.
A mesura que anem progressant per l'interior de la cova anem trobant moltes pintades de senyalització que ens ajuden a trobar el camí adequat i que ens a seran d'ajut per la tornada, malauradament totes aquestes pintades són mol matusseres i contribueixen a la degradació de la cavitat.          VIDEO                  












dimecres, 2 de setembre del 2015

ROCAVIVA (Un espai màgic per a perdre si)


Estava passant les vacances d'estiu a la Cerdanya i un dia mentre estava fent torn per comprar en una tenda de Martinet, vaig veure un fulletó publicitari d'un indret anomenat Rocaviva. Es tractava d'un espai natural situat a las rodalies de Mussa, és a dir molt a prop, i on segons es deia un artista-eremita de nom Climent Olm, havia anat esculpint les roques que s'anava trobant per la muntanya, un treball que es va perllongar al llarg de 27 anys. Unes 600 escultures disperses pel vessant boscos que es podien anar retrobant en un laberíntic caminar d'exploració i tal com deia el fulletó, d'una forma iniciàtica i terapèutica, relaxadament i sense presses, gaudint de les troballes que ens a sortien al camí.
Així és que a la tarda, potser ja una mica tard, ens en vàrem anar tots cap enllà. Des de l'aparcament a l'entrada del poble vam travessar pel carrer principal que voreja els camps i vam prendre una pista inicialment de baixada que en uns 20 minuts ens deixava a la carena on comença el camí entre camps. Al principi ressegueixes el camí una mica incrèdul del que et trobaràs. Però d'ençà que apareix la primera roca tallada, el que ve a continuació ja és tot un seguit de sorpreses de roca en roca, a vegades havent de tornar enrere, pujant i en alguna ocasió baixant en avista alguna roca que ens havíem passat de llarg. Total que el temps et passa d'allò més entretingut i sense que t'anadonis les hores et poden passar volant, és com un joc on vas de sorpresa en sorpresa. Es va resseguint petits senderols a banda i banda de l'àmplia carena que és la nostra referència, en arribar a la part alta i trobem l'habitatge de l'artista, de per si un indret tan singular com la seva obra. 
Sembla que en Climent Olm a causa de desavinences severes amb un veí de les terres, i ja malalt va haver de marxar de la zona, i no puc deixar de preguntar-me sobre la personalitat d'una persona que ha estat capaç al llarg de tants anys de fer aquest treball que avui en dia esta considerat patrimoni cultural. Un indret que recomano fermament a tots aquells que els agrada caminar per caminar a la recerca de quelcom que ens a sorprengui, encara que no sapiguem de què es pugui tractar.

Per anar Mussa o Músser cal prendre a la sortida de Martinet la carretera que puja a Lles, després d'uns primers revolt i en una corba molt tancada surt a la nostre esquerra la carretereta que ens porta al poble, amb bones vistes del vessant Cadí i bones llums al capvespre.

        VIDEO                      Mes informacio a:   ROCAVIVA
 

dilluns, 31 d’agost del 2015

PIC DE THOUMASSET



Després de molts anys torno a visitar la Vall de Rialb per tal de pujar aquest cim que es troba íntegrament en territori francès, en aquella ocasió ho feia amb esquís, a la muntanya hi havia molta neu i recordo que remuntant pel fons de la vall, el vessant del Pic de Font Blanca presentava un aspecte impressionant, semblava un cim himalaienc.
Per pujar el Thoumasset cal venir al Serrat on hi ha disposada una gran àrea d'aparcament situada al costat de la confluència entre les valls de Sorteny i Rialb. Un camí molt ven senyalitzat,  ens fa guanyar alçada suaument a el llarg de la vall, passem a prop del refugi de Rialb i vall amunt arribem a un pont de fusta que és on es bifurca el camí, nosaltres creuem el pont (per l'esquerra el camí es dirigeix a la Portella de Rialb) i tot seguit deixem unes cabanes de pastors enlairades a la nostra dreta. Arribem a una nova cruïlla on el camí es torna a bifurcar, a la dreta porta al Port de Banyell, nosaltres prenem a l'esquerra camí del Port de Siguer. El camí comença a pujar fort, arribem a una valleta i tot seguit al Port de Siguer.
Del Port ens cal baixar uns cent metres fins a l'Estany Blau i vorejar-lo tot deixant-lo a la dreta en el sentit de la marxa. Ens cal anar a buscar una àmplia canal quasi situar-nos sota el mateix vessant del pic. El camí es fa fonedís però comencem a trobar nombroses fites que ens ajuden a remuntar sense complicacions fins a la carena superior. De la carena seguim pujant pel fàcil pendent fins al cim. El cim del Thoumasset ens mostra una àmplia perspectiva de totes les muntanyes de l'entorn, des de la Pica d'Estats i zona Certascans fins a l'Arieja i serres fronteres.
El retorn el fem pel mateix itinerari, nosaltres com que el dia acompanyava, vàrem decidir que dinaríem a la riba de l'Estany Blau i que abans però ens faríem un bon bany reconfortant. i així va ser, de manera que quant de nou ens posàvem en camí amb la panxa plena i el cos recuperat, ja estàvem a punt de menjar-nos un altra muntanya

                                    VIDEO                       FOTOS                             TRACK               
                                   

dissabte, 29 d’agost del 2015

PEÑA TELERA (Retorn per Peña Parda)



Situat a l'est de la Serra de la Partacua, la Peña Telera domina els extensos camps de pasturatge situats al nord amb una muralla que supera els mil metres d'alçada. L'ascensió des de l'Ibón de Piedrafita remunta fins a la Forca de Cobichirizas, els darrers 400 m són una canal pedregosa on una traça desdibuixada ens ajuda a progressar. Un cop a la forca cal afrontar el pas de La Fajeta, un corriol que discorre pel mig d'una faixa vertiginosa però que no comporta gran dificultat (sense neu i amb terreny sec). Superat aquest pas cal remuntar una canal bastant dreta per bona roca i terreny segur que ens acaba deixant a una valleta. Comencem a remuntar el vessant somnital de Peña Telera, tot i que sembla molt dret, entre les traces de camí i les fites a poc a poc arribem còmodament al cim.
Pel descens hem de dirigir-nos cap al Collado Telera, trobarem algunes fites indicadores que ens portaran fins un pas clau que ens permet baixar la grada rocosa. Del coll remuntem fàcilment la Peña Parda. El descens pel vessant sud de Peña Parda constitueix la part complicada de l'itinerari, es tracta d'un extens pla inclinat on cal anar resseguint les fites que indiquen els passos claus i que ens portaran a l'únic pas factible que permet superar la vertical muralla rocosa que circumda tot el peu del vessant. Un cop superat aquests obstacles, traces de camí i fites en porten a remuntar fins a la Forca de Cobichirizas resseguint la base del cingle.
Un cop a la Forca només cal refer el camí fins a l'Ibón de Piedrafita i Piedrafita de Jaca.Normalment la pista que puja a l'ibón està tancada al trànsit a l'alçada del parc temàtic de Lacuniacha on hi trobem una àrea d'aparcament.

La Peña Telera és un cim que tot i no ser massa difícil és complicat de pujar, demana de certs coneixements de muntanya i la seva ascensió la hem de fer tan sols quant tenim seguretat de bonansa climatològica. Cal descartar el descens pel vessant sud de Peña Parda si no disposem de bona visibilitat.

VIDEO             TRAK            FOTOS        Refugio Telera