GRA DE FAJOL (Travesia pel Pas de l'Isard)

Una manera diferent de pujar als dos cims del Gra de Fajol, un itinerari força interessant que un cop acabat l'hivern i que quan la neu a la muntanya ja nomès es manté residualment en canals i obagues ens permet accedir sense complicacions a aquesta simbòlica muntanya. Del Refugi d'Ull de Ter fins a l'àmplia collada que constitueix el Pas de l'Isard i arribarem per un desdibuixat sender que remunta pel tarteram on i anirem trobant fites que ens ajudaran a fer el traçat més favorable. Inicialment el camí puja pel dret fins apropar-se a la base de les parets que dominen el vessant, a continuació farem una marxa de flanc cap a 'esquerra per tal d'anar a trobar els pendents rocallosos que ens permetran pujar fàcilment fins al Pas de l'Isard, amplia i extensa collada. De la collada fins al cim del Gra de Fajol Petit, el recorregut és carener i força evident.

Un cop de nou a la collada i per anar al Gra de Fajol Gran resseguirem un estret corriol per el qual poc a poc anirem guanyant desnivell sempre pel vessant de la Coma de l'Orri, en algun punt concret el camí travessa per la part superior d'un inclinat pendent herbós el qual pot ser perillós si hi queden restes de neu. El descens el farem per la que habitualment és la via normal d'ascensió, l'ampli camí que puja del Coll de la Marrana, un cop al coll enllacem amb el Gr que ve del Refugi D'Ull de Ter. Cal que tinguem en compte que aquest recorregut que en condicions normals és fàcil i no comporta dificultats tècniques, es realitza per terreny d'alta muntanya a través d'abruptes vessants, pel que cal que avaluem molt bé les condicions en què es troba la muntanya.

VIDEO                 FOTOS                   TRACK                       MAPA

TUC DE ROSARI

 

La previsió de la meteo per avui era de feia dies fatal, per això teníem un plan B per fer activitat fora del Pirineu i en algun indret que ens agafes ja de camí de tornada cap a casa, però la sorpresa a bon matí ha estat que en el cel no si veia ni un núvol, així és que seguint els plans que teníem inicialment hem decidit pujar al Tuc de Rosari, un cim molt accessible situat en l'entorn de l'estació d'esquí de Baqueira Beret. Des de l'aparcament de l'Orri situat al Pla de Beret ens queda molt a l'abast l'accés a la conca dels estanys de Baciver. Un camí molt ben senyalitzat que en bona part ressegueix el riu Malo ens puja fins a l'Estany de Dalt de Baciver. A través de l'extensa planura que forma el cercle, ens anem apropant a la base de Tuc de Rosari, aquí el pendent s'accentua fins que arribem a la collada amb ampla visió del vessant d'Airoto. Ara només ens cal remuntar en direcció sud l'ample i costerut llom fins al cim. El Tuc del Rosari ens ofereix una molt extensa visió de tota la zona del Parc Nacional. Aquesta sortida estava pensada inicialment per a fer en raquetes, però la manca de neu al igual que ens va passar ahir al Tuc d'Aubà, ens a fet desistir d'agafar.les, finalment hi havia més neu del que ens pensàvem però hem tingut sort de que estava dura i no cedia al nostre pas. Quan hem iniciat el descens hem pogut observar que en algunes zones de la Vall d'Aran començaven a caure denses cortines d'aigua, hem accelerat el ritme del nostre pas però aixó no ha evitat que en els últims deu minuts de camí ens comencessin a caure les primeres gotes, com diu un amic, avui hem tingut la sort dels campions.

VIDEO                 FOTOS                     TRACK                          MAPA

TUC D'AUBAS - ERA TRONA - TUC D'ARRES

 

Inicialment teníem l'excursió prevista per a fer-la en raquetes però en arribar a la Vall d'Aran vàrem poder comprovar visualment que això seria impossible, així és que vam seguir amb els nostres plans i sense massa presses a les nou del matí estavem al Coll del Portillon començant a caminar. Des del coll un sender senyalitzat com a PR ens portar fins al Coth e Baretja un excel.lent mirador de tota la carena fronterera que separa la Vall de Benaque de França. Muntanyes que ratllen quasi totes elles els tres mil metres, i que en ser cara nord es mostraven encara molt carregades de neu. Un cop al coll ens cal seguir unes estaques de fusta amb marques de color groc que ens ajuden a traçar el millor camí cap al cim, és un llom molt ample i en cas de boira poden ser de gran ajut. Un cop al cim tenim la perspectiva se'ns obre per arreu, a continuació i per una carena molt allomada passem pel cim d'era Trona i finalment al Tuc d'Arres el més alt dels tres cims que ens toca pujar avui. La vista no cal dir-ho, és impressionant.   

Després de passar una bona estona al cim anem a buscar un estilitzat llom que sortint quasi del cim ens aproparà en constant baixada fins a molt a prop del Col de Baretja lloc per on ja havíem passat. Al llarg d'aquest itinerari passem per dos refugis, tots dos es troben en unes condicions acceptables per a pernoctar, un d'ells el trobem al coll i al seu costat mateix hi ha un abeurador. L'altre refugi està per sota del coll just quant de pujada el sender PR comença a deixar el bosc.                     

                                                                                                                                       VIDEO                   FOTOS                    TRACK                       MAPA

MINES DEL COURE I L'ALEMANY (una tarda ben aprofitada)

De nou torno a fer una visita a aquestes dues mines de la Serralada de Marina, una d'elles com el seu nom deixa entendre és de mineral, el coure; l'altre és una mina d'aigua com de les moltes que hi ha pel municipi de Badalona i que eren utilitzades per la pagesia. En aquesta ocasió acompanyo a als altres dos components  de "l'Equip Burdeos" que no hi han estat mai, en Rafel i la Merche, de fet el nostre grup d'espeleo és molt reduït, en som quatre, però el quart element (el meu fill Marc) s'ha pres un any sabàtic i està molt mandrós i no hi ha qui el faci sortir a la muntanya. D'aquestes dues cavitats artificials i trobareu més informació en aquests dos enllaços.

Mina de ca l'Alemany

Mina del Coure

                 VIDEO                                FOTOS