La Bòfia dels Prats es troba situada a dalt de la Serra de Sant Joan, en el seu extrem occidental i molt a prop de les antenes que coronen el cingle. Es tracta d'una cavitat molt singular, constituÏda per una gran boca d'accés (visible fins i tot de la foto del satèl.lit) que dóna pas a una gran sala fruit de l'enfonsament de gran part del sostre. La veritat és que quan per primer cop treus el nas pel seu marge impressiona bastant, tant per la seva grandària com per la profunditat, i a nosaltres que som una mica novells amb el tema de l'espeleo, encara ens fa més respecte. Trèiem el material i quan comencem a muntar l'instal.lació ens n'adonem que només hi ha un buril amb la seva plaqueta i que a resta han estat espoliats, ens veiem obligats a fer un reenvio de seguretat fins a un gros pi que hi ha proper. Un a un iniciem el descens que pel costat on hi ha l'equipament comporta fer un rapel volat de poc més de quinze metres, un cop tots a baix fem una exploració ràpida de la gran sala i decidim iniciar per la via de "la remuntada", una corda fixa existent ens és de gran ajut per superar aquest vertical ressalt relliscós.
Iniciem doncs l'exploració d'aquest sector, de fet la cavitat més enllà d'aquesta gran sala inicial tampoc té massa recorregut. Superat el ressalt trobem també un passamà existent que ens porta fins a una estretor que dóna pas a la capçalera d'un pou de 10 m. Muntem el rapel i baixem a la seva base, tot el conjunt està bellament concrecionat, com que no té continuació iniciem la remuntada. Mentre anem superant amb esforç la vertical d'aquest pou, de fet la nostre ment està centrada en la remuntada que ens caldrà fer per sortir de la cavitat, la veritat és que ens té una mica atemorits.
Un cop remuntat el pou ens cal fer un flanqueig per l'inclinat i exposat lateral al tal d'accedir a una gatera per on hi ha la continuació. En Rafel si introdueix arrossegant-se, arribant a la capçalera d'un pou de cinc metres amb el sostre molt concrecionat. No hi podem baixar doncs tota la instal.lacio ha estat també espoliada (sinònim de xorissada) així és que iniciem el camí de retorn. De nou a la gran sala i situat sota de la vertical volada que tinc per davant és quan em pregunto, com en d'altres ocasions, per què em fico en aquests "fregaos", sé que més qué buscar el risc, és l'afany de descoberta i exploració personal el que m'empeny des de sempre a fer certes activitats, m'atrauent els llocs ferèstecs i solitaris i tant m'es fer-ho caminant com en bicicleta. Bé, tornant al nostre tema diré que tot i que va ser dur remuntar la vertical de sortida, tampoc ni havia per tant, a poc a poc ho vam anar superant. La manca d'una tècnica depurada feia que ens canséssim molt de braços, però a costa de curtes paradetes per recuperar el to de mica a mica ho vam aconseguir, tampoc era qüestió de quedar-se a viure aquí per sempre. Sortint de la Bòfia dels Prats el nostre següent objectiu era arribar-nos fins a les proximitats de Montanissell a fer una visita a la Cova de l'Ormini, avui havia de ser un dia ben aprofitat i no ens podíem entretenir massa perquè el "toc de queda" ens obligava estar tots a casa a as deu de la nit.
