En aquesta ocasió hem vingut a la Vall d'en Bas amb una finalitat exclusivament fotogràfica, es a dir, res de llargues caminades ni de feixucs desnivells a superar. Després d'uns dies en què temperatures han fet una forta davallada coincidint a més, amb el pas d'un front actiu que sembla ser que ha deixat intenses nevades per l'àrea del Prepirineu, decidim anar a fer una passejada per les Gorgues de les Fogoses en el Torrent del Puig. Esperem trobar les cascades glaçades i un ambient hivernal que justifiquin l'esforç de venir fins aquí, la informació meteorològica rebuda a través dels mitjans ens prediu temperatures similars a una nova glaciació i és per això que hem decidir posar-nos en camí.
Són quasi les nou del matí que arribem a la Vall d'en Bas, la temperatura marca -1º, arribant a la llera del Rec del Puig observem que no hi baixa ni gota d'aigua i els pocs bassals que ensopeguem no estan glaçats, tots aquests aspectes queden confirmats un cop ens endinsem a les gorgues, ni baixa aigua ni fa prou fred per glaçar-la, malgrat això el lloc és molt interessant, aquest vessant de la muntanya és molt obac, amb poques hores d'insolació, el que causa que el color predominant sigui el verd intens, tot el rocam està revestit de molsa el que li aporta un caràcter molt fotogènic. Vist que avui no és el dia més apropiat per fotografiar saltants d'aigua, decidim reconvertir la nostra activitat fent un recorregut excursionista per tota aquesta interessant raconada.
Venint d'Olot per la C-135 i pasada l'entrada a Hostalets d'en Bas i més concretament poc després del km-49, en una corba prendrem una pista a la nostra dreta, rètol "els Hostalets". A pocs metres hi ha el mas de l'Aubert i un espai per aparcar. Començarem a caminar per la pista que per entre conreus ens portarà fins al Molí Vell des d'on ja ens començarem a endinsar cap al Torrent del Puig. El camí ressegueix proper a la llera, anem passant per diversos indrets com ara la Font de les Fogoses indentificable perque al costat hi ha una taula feta amb una roda de Molí, el camí alterna ambdues ribes i ens porta a passar per diversos saltants que a vegades ens demanen fer curtes aproximacions del camí principal per obtenir una millor visió. Per la riba dreta orogràfica arribem al Salt de l'Olla, el més impressionant. En el nostre cas per prosseguir la ruta vàrem optar per remuntar en aquest punt pel sender que hi ha a la riba esquerra hidrogràfica, aquest supera el fort pendent i ens acaba situant a la base d'una xemeneia on una corda nuada ens ajuda a superar el pas amb facilitat. Aviat arribem a un indret que és un bon mirador de la vall, camps, pobles i al fons el Canigó. Seguint progressant pel bonic vessant boscós acabem per arribar a la Font de les Marrades punt coincident també amb el Camí Ral de Vic a Olot. D'aquí només ens caldrà resseguir el camí ral de baixada per arribar de nou al punt d'inici d'aquest itinerari. De la Font de les Marrades és interessant remuntar alguns dels revolts "marrades" per poder observar, un cop més, aquestes vies de comunicació que feien els nostres avantpassats, la perfecció del seu traçat i la seva tècnica constructiva.
Tot aquest itinerari discorre per uns vessants humits que en alguns punts poden ser molt relliscosos i cal posar atenció, ja que sovint anem enlairats per sobre la llera del torrent. Tot i que el track que adjunto pot tenir algunes imprecisions a causa de l'orografia, el camí en general és força evident i només en alguns pocs punt s'indefineix.
