Som a les portes de les vacances i alguns ens hem posat d'acord per venir a fer les Gorges de Carançà, jo concretament no las coneixia, sempre havia arribat i sortit del refugi de Carançà per les parts altes de la vall, tocava doncs venir a aquest racó de mon del qual tothom en parlava tant bé. Cap enllà les nou del matí hem arribat a l'aparcament de Thuès i de seguida ens hem posat en marxa, tan ràpidament que no ens hem adonat d'uns rètols que avisaven de què el camí de les cornises es trobava tallat per despreniments. La nostra intenció inicial era remuntar totes les gorges fent inicialment el camí de les cornises, a continuació tot el sector de les passarel.les i seguidament continuar remuntant la vall fins a les proximitats del Refugi de Carançà on un camí que travessa tot el Bosc Comunal de Campilles ens permetia retornar a Thuès per un altre lloc fent un recorregut circular.
Però bé la cosa va anar d'un altre manera, com deia vam entrar espitats a les gorges, en arribar al gran pont de pedra el vam creuar per tal de remuntar l'ampli camí que porta a prop de l'inici de les cornises. En arribar-hi vàrem començar a progressar pel camí excavat a la roca fins que arribant al primer túnel una porta metàl.lica ens impedia prosseguir, així és que davant aquesta anomalia en el nostre full de ruta, i com que ja havíem guanyat un bon desnivell, vam decidir fer la ruta en sentit oposat i el cert és que va anar força bé.
El camí a través del Bosc Comunal de Campilles és força ample, arribant a les proximitats del Refugi de Dona Pa arribem a una cruïlla on uns rètols ens indican que tenim d'anar a l'esquerra, aquí el camí ja es va fent més reduït, a poca distància arribem a una cruïlla on el camí de l'esquerra porta planejant fins al Refugi de Dona Pa que es troba a uns dos-cents metres (anar i tornar). Prosseguint pel nostre camí que ara ja és un sender mes reduït anem resseguint-lo llarga estona amb una marxa més o menys horitzontal però anant fent nombroses petites sifonades, Passem pel costat d'una cabana de pedra que pot servir d'aixopluc i més endavant ens trobem amb alguns curts trams de camí en no tant bon estat, però la direcció és sempre evident. Finalment arribem a una baixada definitiva que ens porta a la cruïlla amb el camí principal de la vall, el Refugi de Carançà es troba a 1,5 km aigues amunt. A partir d'aquí tan sols ens queda fer camí avall resseguint propers a la llera del riu Carançà que sempre està present amb el seu brogit. Quant ja portem una bona estona baixant arribem al sector de les passarel.les, el més turístic de la vall. Aquest sector està format per tot un conjunt de passarel.les fixades sòlidament a la paret i uns quants ponts penjats que tot i que es mouen bastant quan i passes, estan molt ben construïts.
Finalitzat aquest sector, el camí ens porta a una bifurcació on hi ha dos camins, tots dos porten a Thuès. El de l'esquerra és el camí de les cornises (actualment tallat) i a la dreta tenim l'única altra opció, un camí que inicialment ens fa guanyar força desnivell i que va resseguint les sinuositats de la muntanya fins baixar de nou a la llera del riu molt propers al pont de pedra. Només ens queda un curt tram d'engorjat fins a l'aparcament. Aquesta excursió és desenvolupa íntegrament per l'interior de bosc, constantment protegits de l'exposició al sol, Tots els camins estan en molt bon estat llevat d'algun curt tram que ja he comentat. En el camí de tornada que remunta, en alguns punts cal posar atenció amb l'estimball. El refugi de Dona Pa es troba en molt bon estat per pernoctar, desconec si hi ha aigua a les proximitats.
