COVA DE LA MOLA DE COLLDEJOU

Tot i que som al Baix Camp, Colldejou es troba envoltat de muntanyes, la Serra de Llaberia i la Serra de l'Argentera limiten el seu paisatge i entremig d'elles, la Mola de Colldejou que domina el poble cinc-cents metres més amunt. Aquesta muntanya d'orografia molt particular forma un alt planell protegit per cingleres en quasi tot el seu perímetre. El recorregut que aquí fem és circular en sentit antihorari, sortint del mateix poble un sender GR remunta el vessant boscós i va guanyant altura pausadament tot i que ja bastant amunt trobarem un curt tram acanalat de més pendent on ens caldrà l'ajut de les mans. Aquest camí ens acabarà portant fins a dalt del cim passant per un grau, el Portell de la Mola

Abans de remuntar el grau, ja molt a prop del cim, hi trobem la Cova de la Mola, una cavitat també singular ja que la podem fer en travessia, és a dir que té una boca d'entrada i un altre de sortida, el seu recorregut no presenta problemes exceptuant els darrers metres on la cavitat s'estreny i pot ser algo molest de superar per les persones més voluminoses. A la sortida de la cova cal realitzar un ràpel d'uns quinze metres que ens a situa al feixan de la muntanya. El resseguirem horitzontalment per sota del cingle per tal de retrobar el camí GR pel que havíem accedit. La visita de la cova també la podem efectuar sens haver de fer el ràpel, com que la distància pel seu interior és relativament curta, sempre podem optar per fer camí enrere.

Visitada la cova i retrobat de nou el camí GR arribem dalt de l'extens planell que configura la Mola de Colldejou, el primer què ens crida l'atenció és la gran torre que domina el paisatge. Es tracta d'una torre defensiva envoltada de fossat i què va ser construïda cap a l'any 1870 en el decurs de la tercera guerra carlina, la seva finalitat era la telegrafia òptica fent ús d'un sistema de taulons què podien ser observats a grans distàncies. El nostre camí de retorn continua bastant proper al marge de la cinglera, trobem senyals de color blau i sempre de baixada ens acabarà situant al Coll del Guix. Una pista forestal ens portarà fins el poble situat a uns dos quilòmetres i mig, tancant així el cercle.

VIDEO                      FOTOS                    TRACK                   MAPA                     TOPO

SERRA DE LLABERIA I MOLA DE COLLDEJOU

COVA NEGRA DE MATA-SOLANA

 

Situada a la Vall de Barcedana en el vessant nord del Montsec de Rúbies, aquesta cavitat és bastant semblant al Forat del Gel, però de dimensions més reduïdes. En condicions normals una pista permet apropar-nos fins a l'nici d'un camí molt ben mantingut, que en qüestió de vint minuts ens porta fins a la gran boca de la cavitat. En la nostra visita a la cova, el fet de què estigués plovisquejant, va ocasionar que resultes  molt complicat passar-hi amb vehicle a causa de la gran quantitat de fang i va caldre fer a peu els tres quilòmetres de pista fins a l'inici del camí. L'entrada té l'aspecte de boca de tauró, dents incloses, a continuació un ampli pla inclinat ens porta fins al fons, més planer. Algunes concrecions criden l'atenció, particularment unes altes columnes al costat dret segons baixem. Com a curiositat podrem també observar un corda que baixa d'una reduïda obertura a uns cinc metres per sobre del nostre nivell, és l'accés a unes sales annexes de petites dimensions i cal material específic de remuntar. La visita a la Cova Negra és força recomanable com exemple de cavitat natural de grans dimensions i el seu accés força assequible com sortida familiar.

VIDEO                FOTOS                  TRACK                   TOPO                  MAPA

FORAT DEL GEL

Ens trobem davant una cavitat de grans proporcions, si més no per la seva longitud, sí pel volum que ens mostra la gran sala d'accés. És com una barreja entre balma i cova que al llarg d'uns 180 metres s'endinsa a la muntanya. Per un ampli i uniforme pendent inicial arribem a un punt on la seva secció es redueix i el pendent es fa més pronunciat, per aquest nou sector arribem fins a la cota -50, tot i que encara podríem continuar algo més a través d'un pas entre blocs que finalitza en una llastra bastant inclinada amb un pendent un xic exposat qué ens permetria arribar a la màxima fondària de la cavitat a la cota -62. La visita de la cova no presenta més problemes que els normals a la majoria de coves, progressió per entre blocs i ferm relliscós, un cop al seu interior es tracta de què anem recorrent les diverses raconades. Situada al vessant nord del Montsec de Rúbies, a uns 1300 metres d'altura, protegida de la insolació tenia la particularitat que a l'hivern el constant degoteig d'aigua del sostre acabava formant gran quantitat de gel que segons els anys es conservaba  fins a l'estiu, aquest fet i al tractar-se d'una època en què no existien els frigorífics feia que algunes persones l'anessin a buscar per comercialitzar-lo a les classes més benestants. Aquesta cova va ser també utilitzada pel Maquis com amagatall un cop finalitzada la guerra civil. 

L'accés fins al Forat del Gel el podem escurçar bastant a través d'una pista que arrenca a l'alçada de l'Hostal Roig i que porta a la Portella Blanca, pujant per la pista anem guanyant altura fins que arribant a les parts altes observarem una borda a l'altre costat de la torrentera, poc més endavant trobarem el rètol que indica l'inici del camí al Forat del Gel. Aquesta pista disposa d'un bon ferm i segons el meu criteri és practicable per turismes, només cal anar amb compte en alguns punts com ara poden ser els ressalts per l'aigua que es fan per a la seva millor conservació. El camí fins a la cova inicialment és planer, marcat amb fites que progressivament ens porta a perdre alçada fins arribar a un sector on l'inclinació del terreny s'accentua i que en cas d'estar mullat cal que posem atenció perquè pot esdevenir perillós, en aquest darrer sector discrets senyals de color grog ens indiquen el millor camí.

VIDEO                      FOTOS                          TRACK                      TOPO                         MAPA

SALT DEL MIR (Sta. Maria de Besora)

 

El Salt del Mir és un impressionant saltant d'aigua que supera els trenta metres d'alçada i que quan després de pluges, la Riera de la Foradada augmenta el seu cabal, ofereix tot un espectacle. La principal singularitat d'aquest saltant però, és la gran tosca de calç que si ha format al llarg dels temps. Per accedir al saltant hi podem anar caminant des de Santa Maria de Besora, però la forma més ràpida d'accés és a través de la carretera  BV-5227 que porta de Sant Quirze a Vidrà, passat Santa Maria de Besora i més o menys a l'altura del Km 8,1 trobarem una desviació a mà dreta amb un rètol que indica entre altres "el Mir", els primers dos-cents metres és pista de terra la resta es troba pavimentat fins al restaurant Cabanya del Mir. En cap de setmana pot comportar un problema trobar aparcament, a menys que siguem clients del restaurant, pel que si no és la nostra intenció ser-ho, millor que aparquem enllà on puguem per la pista de camí.

Passem caminant pel costat del restaurant i seguim per l'àmplia pista de baixada, més endavant i després de fer un quants revolts arribem junt el riu en el punt on hi ha una passera de fusta, som a la Resclosa del Molí de Mir. Seguint endavant acabem passant pel costat de les edificacions ja molt malmeses de l'antic molí, des d'aquí mateix uns graonats ens permeten tallar una mica del camí passant pels edificis. Finalment arribem a un mirador que ens dóna accés a la llera del riu i el proper Salt del Mir. només cal apropar-nos resseguint la relliscosa llera.

VIDEO                      FOTOS                        TRACK                          MAPA

SANTUARI DE BELLMUNT (per Vidrà i Salt del Molí)

 

Feia un dia perfecte tot i que la visibilitat no era la millor, la forta pujada des de la Vall va fer que el primer què féssim en arribar-hi sigues pujar a la terrassa del petit bar a prendre un refrigeri reparador. Li vaig comentar al responsable, que després de tants anys passant per la C-17 i observant l'espigada situació del santuari, era el primer cop que hi pujava. Com a resposta hem deia, que això no en tenia de preocupar, perquè hi havia gent de Torelló, situat al peu de la muntanya, que tampoc hi havien pujat mai.

Aquest recorregut circular a través dels accessos nord al Santuari, el podem diferenciar per les seves característiques físiques en dues parts. Una primera per dins de frondoses fagedes on un bon camí dotat també de bones senyalitzacions ens porta a passar pel Salt de Molí i la Tosca de Degollat. A partir de la Vall, lloc on hi ha una gran masia,  podem observar per primer cop al damunt de la carena, el Santuari de Bellmunt, per arribar-hi ens cal superar un desnivell sostingut de quasi cinc-cents metres, l'inici del camí es troba més endavant, una mica dissimulat al costat d'un corral.

Un cop dalt, junt al santuari hi ha un petit annex amb un bar amb terrassa què està obert els dies festius i dijous i divendres. També s'ofereix el servei d'hostatgeria. Pel retorn a Vidrà cal agafar un camí que arrenca en unes escales situades a l'esplanada d'arribada del santuari, per dins de la fageda ens porta de baixada fins a una àmplia collada on hi ha una cruïlla de pistes amb rètols indicadors. A partir d'aquí tot el camí fins a Vidrà al férem pel vessant assolellat, de baixada i per pista. 

VIDEO                         FOTOS                         TRACK                              MAPA