PUI DE LLERÀS

Són nombroses les ocasions que fent camí cap al Pirineu a través de la carretera N-230, observàvem a la nostra dreta, i a l'alçada d'entre Areny i Sopeira un ampli espai de territori encerclat de muntanyes, pel nord la Serra de Sant Gervàs amb les seves lluents cingleres de roca calcària ja la coneixíem, però per l'est ens cridava l'atenció una serralada que mostrava també altes parets, peró d'aspecte més fosc i que suposàvem que estaven constituïdes per roca conglomerada. En conclusió, que després de tant de temps passant de llarg, camí dels alts cims del Pirineu decidim informar-nos sobre aquest reduït espai geogràfic i organitzar-hi una sortida. Aquesta zona s'anomena la Terreta i forma part de l'Espai Natural Vall Alta de Serradell-la Terreta-Serra de Sant Gervàs. La proposta que plantegem és de fer un itinerari circular què tenint com a origen el poble d'Espluga de Serra en permeti fer un recorregut circular per la Serra de Castellet, passarem pel Pui de Lleràs, el seu cim és alt i continuarem carenejant fins a la Collada de Castellet, a partir d'aquí baixarem fins al poble de Castellet i retornarem per pista a Espluga de Serra.

Anant per la N-230, un cop hem superat Areny i a l'alçada del km 103 surt a la nostra dreta una carretereta què guanyant força alçada porta a la Torre de Tamúrcia, un cop aquí continuem per una pista qué amb un traçat bastant planer porta a l'Espluga de Serra. Aquest tram per pista està asfaltat però en péssimes condicions.  Tot el seu recorregut és accessible a tota mena de vehicles.

El nostre itinerari comença just al costat de l'escola del poble on  també hi trobarem espai per aparcar, un rètol ens indica Camí de Serradell, es tracta d'un bon camí que ens puja fins a dalt de la serra, un cop a la carena (rètol) es tracta d'anar carenejant per bon camí fins al cim del Pui de Lleràs, gaudint constantment de la nostre posició a la part superior de les cingleres. Dalt del cim i trobem un vèrtex geodèsic i una caseta de fusta que roman tancada. Ara toca seguir carenejant, inicialment perdem altura per un ampli prat que ens acaba portant a una pista per on continuem carenejant. Després d'haver deixat algunes cruïlles de costat, arribem a la Collada de Castellet (rètols) on hi trobem l'inici del camí qué ens permetrà baixar fins al poble de Castellet. Aquest camí què perd altura a costa de fer nombrosos revolts ens va oferint constantment espectaculars imatges d'aquest altre sector de la Serra de Castellet, cingles, rouredes i el vol dels voltors que aniden a les parets. El camí ens acaba deixant a la pista de la vall, la seguim a la dreta, passant primer per Castellet i finalment a Espluga de Serra. El més probable és que no coincidim amb cap vehicle, aquesta part del territori està poc habitada. Segons ens comentava un pastor de la zona, aquesta pista en sentit contrari al nostre, finalitzava en un parell de quilòmetres per manca de pressupost, és a dir qué es tracta d'una pista asfaltada "a ningún lugar". Tot l'itinerari està senyalitzat amb pintura de color groc. 

VIDEO                       FOTOS                          TRACK                          MAPA

Entrar dins d'aquest espai conegut com la Terreta per nosaltres va resultar ser una interessant descoberta, i tot i que només vàrem visitar l'entorn més proper l'Espluga de Serra, des de dalt de les carenes teníem una visió general del territori què ens mostrava un paisatge de gran bellesa, constituït per una extensa i àmplia depressió solcada de carenes enllomades, recobertes de generoses rouredes i pinedes distribuïdes amb simbiosis amb espais agrícoles a cotes més baixes. Va ser també una grata sorpresa comprovar com un poblet tan aïllat com Espluga de Serra, penjat a la muntanya i a l'ombra de les cingleres de la Serra de Castellet, no estava despoblat. Segons ens deia un resident del poble, en l'actualitat eren uns 33 habitants i a l'escola i assistien uns 14 nens dels poblets què hi ha dispersos per la Terreta. A part de l'escola, un dels signes de vitalitat d'un llogaret com aquest és la presència d'un bar o local social on es puguin trobar o reunir els veïns, a l'Espluga també n'hi ha un (T636603238). La nostra visita va ser a finals de tardor, l'ambient era plujós, algunes boires creixien i fonien per entre les depressions del relleu, el paisatge era encisador i oferia tot allò que cal per agradar, i aquesta és l'empremta què va deixar al nostre cor.

COVA ESPLUGA LLORNA

Situada a les rodalies d'Espluga de Serra i enlairada a la base dels espectaculars cingles de la Serra de Castellet, es tracta d'una cavitat de gran volum interior excavada en la roca conglomerada. Com a curiositat dir, que cap a l'any 2005 es va poder desobstruir una estreta gatera que va permetre connecta amb un altre sala, també de grans dimensions i oberta al cingle oposat de la cinglera, aquest fet ocasiona que notem un fort corrent d'aire en aquesta estretor. Per accedir a la cavitat cal que des del poble continuem per la pista un quilòmetre fins a arribar a la Font dels Capellans. Pel darrere de la font surt un desdibuixat sender que va guanyant desnivell pel bosc obrint-se pas pels indrets menys atapeïts de vegetació, molt de tant en tant trobem alguna fita, el GPS ens pot ser de gran ajut. Superada la part de bosc la lògica ens porta en direcció a una curta canaleta que ens permetrà superar una faixa rocosa, a continuació per pendent inclinat de roca anem fent una darrera marxa de flanqueig en direcció a la cavitat de la qual ja podem observar entre la vegetació, la gran boca d'entrada. Aquest darrer tram per terreny rocós, és a dir de l'accés a la canaleta fins a boca de la cavitat,  pot ser perillós si està mullat com va ser en el nostre cas.

La cova inicialment és planera, més endavant comença a guanyar nivell mitjançant un regular pendent llis i relliscós on tindrem de posar atenció. Una darrera obertura ens dóna pas a la saleta on hi ha la gatera d'accés a la sala final de la cavitat. Aquesta gatera té una longitud aproximada d'uns sis metres i per la seva reduïda secció fa que pugui resultar una mica angoixant de superar, nosaltres la vam passar panxa avall a l'anada i panxa amunt a la tornada, una mica en pla llombriu, estira-arronsa El que més destaca de la cova és el seu volum perquè de concrecions no en té masses. 

VIDEO                   FOTOS                  TRACK                 MAPA                 TOPO

COVA DE RIALB

Coneguda d'antic a la regió i motiu de diverses llegendes populars, aquesta cova es troba situada en un indret força accessible i és molt freqüentada pels espeleòlegs. Constitueixen un jaciment arqueològic del paleolític en el qual s'han fet troballes que daten de fa quinze mil anys abans de Crist. Les trobem situades en el km3 de la carretera GIV-5217 que porta de Ribes de Freser a Queralbs, al costat mateix de l'Hostal Rialb i del cremallera de Núria. A través d'un pas adossat a l'hostal (pista de frontó) podem accedir a la cavitat. Una obertura arrodonida ens permet entrar a la gran balma que roman oberta just per sobre de les vies del cremallera, ens cal anar al costat oposat per entrar a la galeria principal. A la topo adjuntada es poden observar acolorides les diverses galeries que vàrem recórrer  i que a continuació intento descriure seguint l'ordre de la nostra visita.

La galeria principal d'entrada descendent (color groc) és àmplia i espaiosa, passa a través d'unes boniques columnes i en arribar al seu final podem observar dos ramals oposats, un a l'esquerre i l'altre a la dreta. El de la dreta (color rosat) mostra un perfil més baix que en diversos sectors ens obliga a fer curts trams ajupits, també és descendent i mostra boniques formacions.

El ramal de l'esquerra (color blau) és força mes ample i a la que portem pocs metres recorreguts observarem a terra i a la nostra dreta un orifici-gatera, que passarem fàcilment i que ens permetrà accedir a una curta galeria secundària (color lila) també interessant de conèixer. Retornant de nou al ramal principal (color blau) iniciem el que és el sector més interessant de la cavitat, pugem inicialment un pla inclinat concrecionat, anem passant per diversos espais que en algun lloc ens cal arrossegar,  finalment arribem a una zona inundada on és inevitable mullar.se els peus. Superat el gorg arribem a una sala espaiosa amb boniques formacions i seguint endavant una corda passamà instal.lada ens permet superar una llastra inclinada en un indret que suposem que és propens també a inundar.se, poc més endavant arribem al final de la galeria.

Just en aquest punt final de la galeria, a la nostra esquerre segons arribem, observarem enrere un pla inclinat del qual pengen unes cordes, es tracta de l'accés a la galeria secundària (color verd). Amb l'ajut de la corda superem una estretor superior, seguidament i amb alguna gatera més accedim a una reduïda saleta amb força concrecions. Ara només ens cal fer camí enrere que en el nostre cas vàrem fer força satisfets dels interessants espais que la Cova de Rialb ens havia ofert.

VIDEO                   FOTOS                     MAPA                        TOPO

MINA SARAGOSSA

 

La finalitat d'aquesta coneguda mina que es troba al municipi de Queralbs era l'extracció de pirita arsenical i els inicis de la seva explotació daten de l'any 1894. Per accedir-hi cal remuntar la carretera que puja al nucli de Vilamanya, d'aquí continuem pujant per una estreta carretereta que al cap d'1,5 km ens acaba portant a una cruïlla, inici d'una pista. Aquesta pista és factible per a qualsevol mena de vehicle i en qüestió d'uns 2,7 km arribarem a la Mina Saragossa on un gran rètol indica la seva posició inequívoca. La boca d'entrada es troba just al costat de la mateixa pista, enlairada uns tres o quatre metres. La mina està formada per un conjunt de diverses galeries situades a distint nivell, nosaltres visitarem tan sols la que correspon al segon pis que és la que tenim al costat de la pista. El traçat interior és molt rectilini, amb una configuració i alçada que ens permet progressar còmodament. Al contrari d'altres mines que hem visitat el sostre i les parets mostren aspecte de solidesa, arribant a la part final unes acumulacions de runa a terra ens obliguen a passar uns metres ajupits.

VIDEO                     FOTOS                           MAPA                           TOPO

COVA NEGRA DE CORÇÀ

 

Hem vingut a l'àmplia i lluminosa Vall d'Àger per visitar la Cova Negra de Corçà, una cavitat que malgrat no ser massa llarga, poc més de 300 metres,  ens ofereix un entretingut recorregut, més o  menys fàcil, a través de la seva gran volumetria. Està situada en el vessant occidental del Montsec d'Ares, molt propera al congost de Mont-Rebei i per accedir-hi cal que prenguem la carretera que de les proximitats d'Àger puja al Coll d'Ares, quan  ja som a força alçada arribem a una zona planera on trobarem a la nostra esquerre l'inici d'una pista amb un rètol que indica "Sant Llorenç" Aquesta pista té un recorregut d'uns sis quilòmetres fins al Pla del Lluís lloc on hi ha un àmpli camp amb força espai per aparcar, és un indret molt freqüentat pels escaladors. La pista tot i que en general  pot ser accessible pels turismes presenta en l'actualitat alguns punts força malmesos no aptes per a ments sensibles i que cal superar dolçament. Nosaltres vam fer els últims cinc-cents metres caminant per si de cas. A l'altre extrem del camp, segon hem arribat, surt un sender que resseguint sota el cingle ens va apropant al congost de Mont-Rebei, l'últim tram ens obliga a baixar per terreny pedregós, inestable i menys definit, algunes fites ens ajuden a trobar el millor camí fins a arribar a la cova que podrem observar enlairada per sobre nostre i que ens obligarà fer una curta grimpada amb l'ajut de la vegetació per tal d'accedir a la seva entrada.

La boca és força àmplia i ja d'inici anirem perdent alçada mitjançant els amples passadissos que connecten les diverses sales fins assolir la cota més baixa de la cavitat a menys setanta-sis metres. Tota la cova és molt relliscosa, això ocasiona que la progressió pels constants plans inclinats esdevingui una pista de patinatge on hem de posar atenció. Al llarg de tot el recorregut hi trobem tres ressalts a superar, el primer d'ells que deu tindre uns cinc metres, esta equipat amb una corda fixe nuada. Per als altres dos ressalts, d'uns dos o tres metres, és convenient que per seguretat portem curts trams de corda per facilitar tant el descens com també el retorn, com deia abans no són molt alts però el paviment rellisca molt. La cavitat finalitza en una petita saleta on la vena artística dels visitants oclasiona en forma figures i inscripcions.  Per accedir a aquesta darrera saleta ens caldrà arrossegar per una petita obertura a nivell del terra.  La visita a la cova presenta a més un nivell afegit amb l'aspecte paisatgístic, l'espectacular Congost de Mont-Rebei amb el Riu Noguera Ribagorçana tres-cents metres per sota nostre. A la tornada és recomanable anar a conèixer el Castell de Sant Llorenç i si tenim temps pujar al Coll d'Ares on gaudirem d'una àmplia vissió del Pirineu.

VIDEO                     FOTOS                        TRACK                    MAPA                      TOPO

RIO MARTIN (Montalban-Estrechos)

 

Al norte de la provincia de Teruel encontramos un espacios natural muy bien conservado, se trata del Parque Cultural del Rio Martin que abarca el cauce de este rio desde aguas arriba de Martin del Rio hasta Albalate del Arzobispo. A lo largo de su cuenca atraviesa espacios muy diversos y diferenciados, amplias vegas con algún reducido uso agrícola y profundos cañones donde la naturaleza se mantiene en un estado casi primigenio y donde los pocos aprovechamientos que un día pudo haber el territorio ha ido  recuperando a lo largo de años de abandono. Una de las características del parque son la gran cantidad de abrigos con pinturas rupestres, testimonio del paso del hombre por este sector de compleja orografia.

  Un sendero recorre en toda su extensión el Parque Cultural, se trata del sendero de gran recorrido GR262, muy bien señalizado y en perfecto estado de mantenimiento este camino nos permite atravesar de forma segura  un territorio difícil y áspero. Diversos equipamientos facilitan el paso por aquellos puntos susceptibles de problemática, barandas quitamiedos en los flanqueos a altura, cable de vida en angosturas, grapas y pasarelas en los flanqueos del Martin al nivel de sus aguas. En todos los puntos de interés encontraremos señalización o tabla de interpretación. Recorrer este GR a lo largo del Rio Martin, no tendría de comportar ningún temor, si más bien un placer, a lo largo de su trazado pasamos por diversas poblaciones que nos pueden ser muy útiles para diseñar un recorrido adecuado a nuestra intensidad personal.

En nuestro caso disponíamos de tres días efectivos para el descenso que abarcaría de Montalban hasta los Estrechos del Martin en las cercanias de Albalate. Al no tratarse de una travesía  circular decidimos buscar y establecer un campo base, a este efecto el lugar escogido fue el Albergue Natualcaine en la encantadora población de Alcaine y por cierto esta decisión fue un gran acierto, su responsable Victor, gran conocedor de la zona, persona afable y predispuesta desde un principio a que nuestra estancia fuera lo mas agradable posible dentro de sus posibilidades. Para los transfers en vehiculo, tambien tuvimos un gran acierto al disponer de los servicios de Rufino, que puntualmente de madrugada y al atardecer nos recogía en el punto acordado para regresar a Alcaine. Teníamos pues, los ingredientes necesarios para el éxito de nuestra empresa: alojamiento, transporte, buena compañía, un buen estado de ánimo y una gran disposición al esfuerzo. Y realmente recorrer el Parque Cultural del Rio Martin acabo dejando un grato recuerdo en nuestro humilde historial montañero

 

ETAPA-1   Montalban-Peñarroya-Obón- Alcaine

Recorrido: Etapa larga con constantes desniveles. Cortos pasos equipados con pasarelas, grapas i cable de vida a nivel del rio.

Distancia: 26 km              Desnivel: +800m            Tiempo: 9:00 h

VIDEO            FOTOS           TRACK          MAPAS: M1 - M2 - M3

ETAPA-2   Alcaine-Oliete-Ariño

Recorrido: Etapa de transicion, paisaje estepario fuera del cauce entre Alcaine i Oliete. Visita obligada a la Sima San Pedro

Distancia: 23 km              Desnivel: +370m            Tiempo: 8:00 h

VIDEO            FOTOS           TRACK           MAPAS: M1 - M2  

ETAPA-3   Ariño-Puente de Batán-Estrechos I/V

Recorrido: Etapa diversa, un primer sector por amplios espacios i un segundo sector por espectaculares estrechos. Pasos aereos protegidos.

Distancia: 16 km              Desnivel: +570m            Tiempo: 8:00 h

VIDEO            FOTOS           TRACK: T1 - T2           MAPAS: M1 - M2

PARQUE CULTURAL RIO MARTIN

ALBERGUE NATUALCAINE  (Alcaine)

Taxi Rufino  689 341 210 - 662 649 210

PLANO GENERAL PARQUE CULTURAL RIO MARTIN

SITUACIÓN EN TERUEL

COVA DE LA MOLA DE COLLDEJOU

Tot i que som al Baix Camp, Colldejou es troba envoltat de muntanyes, la Serra de Llaberia i la Serra de l'Argentera limiten el seu paisatge i entremig d'elles, la Mola de Colldejou que domina el poble cinc-cents metres més amunt. Aquesta muntanya d'orografia molt particular forma un alt planell protegit per cingleres en quasi tot el seu perímetre. El recorregut que aquí fem és circular en sentit antihorari, sortint del mateix poble un sender GR remunta el vessant boscós i va guanyant altura pausadament tot i que ja bastant amunt trobarem un curt tram acanalat de més pendent on ens caldrà l'ajut de les mans. Aquest camí ens acabarà portant fins a dalt del cim passant per un grau, el Portell de la Mola

Abans de remuntar el grau, ja molt a prop del cim, hi trobem la Cova de la Mola, una cavitat també singular ja que la podem fer en travessia, és a dir que té una boca d'entrada i un altre de sortida, el seu recorregut no presenta problemes exceptuant els darrers metres on la cavitat s'estreny i pot ser algo molest de superar per les persones més voluminoses. A la sortida de la cova cal realitzar un ràpel d'uns quinze metres que ens a situa al feixan de la muntanya. El resseguirem horitzontalment per sota del cingle per tal de retrobar el camí GR pel que havíem accedit. La visita de la cova també la podem efectuar sens haver de fer el ràpel, com que la distància pel seu interior és relativament curta, sempre podem optar per fer camí enrere.

Visitada la cova i retrobat de nou el camí GR arribem dalt de l'extens planell que configura la Mola de Colldejou, el primer què ens crida l'atenció és la gran torre que domina el paisatge. Es tracta d'una torre defensiva envoltada de fossat i què va ser construïda cap a l'any 1870 en el decurs de la tercera guerra carlina, la seva finalitat era la telegrafia òptica fent ús d'un sistema de taulons què podien ser observats a grans distàncies. El nostre camí de retorn continua bastant proper al marge de la cinglera, trobem senyals de color blau i sempre de baixada ens acabarà situant al Coll del Guix. Una pista forestal ens portarà fins el poble situat a uns dos quilòmetres i mig, tancant així el cercle.

VIDEO                      FOTOS                    TRACK                   MAPA                     TOPO

SERRA DE LLABERIA I MOLA DE COLLDEJOU

COVA NEGRA DE MATA-SOLANA

 

Situada a la Vall de Barcedana en el vessant nord del Montsec de Rúbies, aquesta cavitat és bastant semblant al Forat del Gel, però de dimensions més reduïdes. En condicions normals una pista permet apropar-nos fins a l'nici d'un camí molt ben mantingut, que en qüestió de vint minuts ens porta fins a la gran boca de la cavitat. En la nostra visita a la cova, el fet de què estigués plovisquejant, va ocasionar que resultes  molt complicat passar-hi amb vehicle a causa de la gran quantitat de fang i va caldre fer a peu els tres quilòmetres de pista fins a l'inici del camí. L'entrada té l'aspecte de boca de tauró, dents incloses, a continuació un ampli pla inclinat ens porta fins al fons, més planer. Algunes concrecions criden l'atenció, particularment unes altes columnes al costat dret segons baixem. Com a curiositat podrem també observar un corda que baixa d'una reduïda obertura a uns cinc metres per sobre del nostre nivell, és l'accés a unes sales annexes de petites dimensions i cal material específic de remuntar. La visita a la Cova Negra és força recomanable com exemple de cavitat natural de grans dimensions i el seu accés força assequible com sortida familiar.

VIDEO                FOTOS                  TRACK                   TOPO                  MAPA

FORAT DEL GEL

Ens trobem davant una cavitat de grans proporcions, si més no per la seva longitud, sí pel volum que ens mostra la gran sala d'accés. És com una barreja entre balma i cova que al llarg d'uns 180 metres s'endinsa a la muntanya. Per un ampli i uniforme pendent inicial arribem a un punt on la seva secció es redueix i el pendent es fa més pronunciat, per aquest nou sector arribem fins a la cota -50, tot i que encara podríem continuar algo més a través d'un pas entre blocs que finalitza en una llastra bastant inclinada amb un pendent un xic exposat qué ens permetria arribar a la màxima fondària de la cavitat a la cota -62. La visita de la cova no presenta més problemes que els normals a la majoria de coves, progressió per entre blocs i ferm relliscós, un cop al seu interior es tracta de què anem recorrent les diverses raconades. Situada al vessant nord del Montsec de Rúbies, a uns 1300 metres d'altura, protegida de la insolació tenia la particularitat que a l'hivern el constant degoteig d'aigua del sostre acabava formant gran quantitat de gel que segons els anys es conservaba  fins a l'estiu, aquest fet i al tractar-se d'una època en què no existien els frigorífics feia que algunes persones l'anessin a buscar per comercialitzar-lo a les classes més benestants. Aquesta cova va ser també utilitzada pel Maquis com amagatall un cop finalitzada la guerra civil. 

L'accés fins al Forat del Gel el podem escurçar bastant a través d'una pista que arrenca a l'alçada de l'Hostal Roig i que porta a la Portella Blanca, pujant per la pista anem guanyant altura fins que arribant a les parts altes observarem una borda a l'altre costat de la torrentera, poc més endavant trobarem el rètol que indica l'inici del camí al Forat del Gel. Aquesta pista disposa d'un bon ferm i segons el meu criteri és practicable per turismes, només cal anar amb compte en alguns punts com ara poden ser els ressalts per l'aigua que es fan per a la seva millor conservació. El camí fins a la cova inicialment és planer, marcat amb fites que progressivament ens porta a perdre alçada fins arribar a un sector on l'inclinació del terreny s'accentua i que en cas d'estar mullat cal que posem atenció perquè pot esdevenir perillós, en aquest darrer sector discrets senyals de color grog ens indiquen el millor camí.

VIDEO                      FOTOS                          TRACK                      TOPO                         MAPA

SALT DEL MIR (Sta. Maria de Besora)

 

El Salt del Mir és un impressionant saltant d'aigua que supera els trenta metres d'alçada i que quan després de pluges, la Riera de la Foradada augmenta el seu cabal, ofereix tot un espectacle. La principal singularitat d'aquest saltant però, és la gran tosca de calç que si ha format al llarg dels temps. Per accedir al saltant hi podem anar caminant des de Santa Maria de Besora, però la forma més ràpida d'accés és a través de la carretera  BV-5227 que porta de Sant Quirze a Vidrà, passat Santa Maria de Besora i més o menys a l'altura del Km 8,1 trobarem una desviació a mà dreta amb un rètol que indica entre altres "el Mir", els primers dos-cents metres és pista de terra la resta es troba pavimentat fins al restaurant Cabanya del Mir. En cap de setmana pot comportar un problema trobar aparcament, a menys que siguem clients del restaurant, pel que si no és la nostra intenció ser-ho, millor que aparquem enllà on puguem per la pista de camí.

Passem caminant pel costat del restaurant i seguim per l'àmplia pista de baixada, més endavant i després de fer un quants revolts arribem junt el riu en el punt on hi ha una passera de fusta, som a la Resclosa del Molí de Mir. Seguint endavant acabem passant pel costat de les edificacions ja molt malmeses de l'antic molí, des d'aquí mateix uns graonats ens permeten tallar una mica del camí passant pels edificis. Finalment arribem a un mirador que ens dóna accés a la llera del riu i el proper Salt del Mir. només cal apropar-nos resseguint la relliscosa llera.

VIDEO                      FOTOS                        TRACK                          MAPA

SANTUARI DE BELLMUNT (per Vidrà i Salt del Molí)

 

Feia un dia perfecte tot i que la visibilitat no era la millor, la forta pujada des de la Vall va fer que el primer què féssim en arribar-hi sigues pujar a la terrassa del petit bar a prendre un refrigeri reparador. Li vaig comentar al responsable, que després de tants anys passant per la C-17 i observant l'espigada situació del santuari, era el primer cop que hi pujava. Com a resposta hem deia, que això no en tenia de preocupar, perquè hi havia gent de Torelló, situat al peu de la muntanya, que tampoc hi havien pujat mai.

Aquest recorregut circular a través dels accessos nord al Santuari, el podem diferenciar per les seves característiques físiques en dues parts. Una primera per dins de frondoses fagedes on un bon camí dotat també de bones senyalitzacions ens porta a passar pel Salt de Molí i la Tosca de Degollat. A partir de la Vall, lloc on hi ha una gran masia,  podem observar per primer cop al damunt de la carena, el Santuari de Bellmunt, per arribar-hi ens cal superar un desnivell sostingut de quasi cinc-cents metres, l'inici del camí es troba més endavant, una mica dissimulat al costat d'un corral.

Un cop dalt, junt al santuari hi ha un petit annex amb un bar amb terrassa què està obert els dies festius i dijous i divendres. També s'ofereix el servei d'hostatgeria. Pel retorn a Vidrà cal agafar un camí que arrenca en unes escales situades a l'esplanada d'arribada del santuari, per dins de la fageda ens porta de baixada fins a una àmplia collada on hi ha una cruïlla de pistes amb rètols indicadors. A partir d'aquí tot el camí fins a Vidrà al férem pel vessant assolellat, de baixada i per pista. 

VIDEO                         FOTOS                         TRACK                              MAPA

TRAVESSA DEL MASSÍS DE BRENTA

 

Som al setembre, mai havíem vingut a Dolomites per aquestes dates, sempre havia estat pel juliol, ara els dies són una mica més curts i la temperatura per aquestes latituds ja té indicis de tardor. La nostra intenció és fer una travessa que passi per a tots els refugis d'alçada del massís enllaçant-los mitjançant  totes les ferrades de més rellevància de Brenta, recuperant així una mica l'esperit del muntanyenc que carregat amb tots els seus estris a l'esquena, es desplaça a través de les muntanyes buscant un paisatge nou a cada revolt del seu camí. Per aquestes dates és la temporada límit dels refugis de Brenta, la majoria tanquen el dia 20 de setembre i ja no obren fins passat l'hivern. Un dels avantatges d'aquesta època és que les calors de l'estiu han fos les grans congestes de neu que ocupen bona part de les vertiginoses canals que ens cal travessar, principalment per les Bocchetes Alte i Centrale. En canvi, un dels inconvenients ens el trobem en les petites geleres que ocupen les zones altes i obagues de les collades, a l'estiu progressar per elles és fàcil, només ens cal clavar fort la petjada i si està dura ens posem els grampons. Ara però, la neu verge que havia caigut a l'hivern ja no hi és, i la gelera mostra la seva capa primigènia de glaç, dur com la roca, intractable. La travessa de Brenta es realitza a través de camins equipats i vies ferrades, tant uns com els altres són camins vertiginosos per on cal progressar amb seguretat i on és indispensable portar l'equipament específic per ferrades i segons l'època grampons i piolet. No està de mes també, portar un cordino de 20 o 30 metres per si ens trobem amb algun entrebanc pel camí. Tot i el molt bon equipament de les vies de Brenta, som en un món vertical on tant el nostre nivell d'autoconfiança com els nostres recursos, cal que siguin alts. Tots els camins estan perfectament senyalitzats amb rètols, en el seu inici i bifurcacions mostren la numeració del sender coincident amb la cartografia de la zona. Un cop a la ferrada, el mateix equipament ens indica el camí i a les zones de transició i trobarem nombroses marques vermelles i fites. Al Sentiero Brentari vàrem coincidir amb un noruec que anava sol, el dia següent vam fer l'etapa junts fins a Madonna. d'aquí nosaltres ja iniciàvem el viatge de retorn a casa, en canvi ell, com que encara disposava d'uns dies de vacances, aprofitava per anar a la zona de Cortina a fer el Monte Paterno. Li va caure la primera nevada de la temporada. Vàrem tenir sort, doncs per qüestió de dos dies, una emblanquinada així ens vés pogut malmetre tota la travessa per Brenta.

ETAPA-1    BOCCHETTE ALTE + OLIVA DETASSIS

Llarg recorregut, al llarg dels flancs de la Cima Brenta, vorejant la cota 3000m que uneix els refugis Tucket i Alimonta. Sense tenir un traçat tècnicament difícil Bocchette Alte demana tenir coneixements de muntanya i resistència. Des de la Boca de Tuckett anem guanyant alçada per tot un seguit de graonades on en els trams exposats i trobem equipament, passem per àmplies cornises sense equipament i en el nostre cas finalitzem a la Bocchetta Bassa dei Massodi per tal d'enllaçar amb la ferrada Oliva Detassis, aquesta última impressiona per la seva verticalitat, es tracte d'una llarga successió escales dotades d'un excel.lent equipament que ens permeten arribar al Refugi Alimonta a través de la Vedretta dei Brentei.

Horari entre refugis Tuckett-Alimonta: 6,00 h

VIDEO            FOTOS             MAPA                TOPO

ETAPA-2(a)       BOCCHETTE CENTRALE

Sense lloc a dubtes, la via ferrada més famosa de Brenta i diria fins i tot, de Dolomites. Gran recorregut per entre la Torre di Brenta i la Cima Brenta Alta. Recorregut bastant fàcil amb forca trams a travès d'espectaculars rapisses tallades a la roca. És probablement la via ferrada on ens hi trobarem més gent. Molt bon equipament i un paisatge de pel.lícula. Passem per sota la base del Campanile Basso, el monòlit més famós de Dolomites. Un món envoltat d'estimballs on la progressió esdevé un plaer pels sentits. Com a curiositat una font que sempre raja en una repissa abans d'arribar a la Bocca di Brenta. L'últim tram per accedir a la collada d'accés al Refugi Pedrotti és potser el més exposat i cal realitzar-lo horitzontalment per un seguit de perns penjats al buit.

Horari entre refugis Alimonta-Pedrotti: 3:45 h

VIDEO             FOTOS            MAPA                 TOPO

ETAPA-2(b)        SENTIERO BRENTARI

Es tracta d'un camí (358) que uneix el Refugi Pedrotti amb el Refugi Agostini, entre tots dos, però, hi trobem una via ferrada que permet superar el crestall que de la Cima Tosa es desprèn fins a la Punta dell'Ideale. Del Refugi Pedrotti tenim una llarga aproximació a través d'un paisatge ocupat per immensos tarterams per on anem guanyant alçada per camí ben traçat que ens acaba situant dalt del crestall on s'inicia la via ferrada. Inicialment, perdem alçada per forts pendents detrític, sempre amb cable de vida i alguna escala, Arribant a la part inferior unes plaques llisses posen rigor a la via, cal bona adherència pels peus, per sota nostre la gelera, ara al setembre mostra l´àmplia rimaia i algunes profundes esquerdes. Superada la rimaia una corda nuada facilita baixar el primer tram de gelera.

Horari entre refugis Pedrotti-Agostini: 4:15 h

Total de l'etapa: 8:00 h

VIDEO              FOTOS              MAPA               TOPO

ETAPA-3           FERRATA CASTIGLIONI

Camí (321) utilitzat per unir el Refugi Agostini amb el Refugi XII Apostoli. La ferrada Castiglioni malgrat que a la majoria de ressenyes la qualifiquen com a difícil per la seva verticalitat creiem que no ho és tan a causa del seu equipament que és molt bo. Escala darrere escala anem superant desnivell fins arribar a la Bocca Due Denti des d'on podem veure ja el Refugi XII Apostoli el nostre següent objectiu. Del refugi prenem un bon camí (307) que disposa de petits equipaments i que perd un gran desnivell pel flanc del gran cercle que domina la vall. Un cop som a baix, trobem  el camí (324) que ens derivarà cap a la llarga Valldàgola des d'on podrem remuntar a Valisinella per tancar el circuit de la travessa.

Horari refugis Agostini-XII Apostoli:

Horari Refugi XII Apostoli-Valesinella: 7:00 h

VIDEO              FOTOS               MAPA               TOPO

                         REFUGI TUCKETT              REFUGI ALIMONTA                     REFUGI PEDROTTI

                         REFUGI AGOSTINI             REFUGI XII APOSTOLI                REFUGI BRENTEI