TOSSAL MERCADER I PIC DE QUERFORC

Situats a l'ampli  Coll de Pimorent podem observar cap al nord un conjunt de cims que en part delimiten la vall de la Coma d'en Garcia, el primer d'aquests cims és el Tossal Mercader, marcat per un pendent que arrenca uniforme des de  la mateixa plana que forma la collada, fins al cim. Prenem una pista que inicialment  s'endinsa una mica a la Coma d'en Garcia però creuat el torrent comença a remuntar suaument pel vessant sud del tossal, aquest tram coincideix amb el GR-107 (Camí dels Bons Homes). Donat que el gruix de neu no és massa generós nosaltres aprofitarem per guanyar desnivell una pista de muntanya que arriba fins quasi al mateix cim. Aquesta curiosa pista supera el vessant a costa de fer nombroses ziga-zagues, sembla ser que va estar construïda amb la finalitat d'instal.lar barreres antiallaus per  tal de protegir la carretera d'accés al coll que comunica l'Ariege amb Andorra i l'Alta Cerdanya. El Tossal Mercader presenta uns vessants de pendent remarcable que demanen disposar d'un mantell ven estabilitzat, i si la neu està dura potser ens a sigui necessari l'ús de grampons. En el nostre cas el fet de poder resseguir la pista facilitava la progressió, malgrat que també la fes un xic més llarga pel fet d'anar seguint el seu sinuós traçat. Un cop dalt del cim del tossal  ens cal continuar uns cinc-cents metres per l'àmplia carena que ens a separa del Pic de Querforc. La baixada la vam fer seguint el mateix camí de pujada, fent curtes dreceres per entre trams de corbes de la pista, donat que la neu ja no estava tan dura. Cal remarcar l'excel.lent visió panoràmica que ofereixen qualsevol dels dos cims.

                                 VIDEO                        FOTOS                         TRACK                              MAPA

COVA DE LA TAVERNA

El Pantà de Margalef està situat al costat oest de la Serra del Montsant i és alimentat per les aigües del Riu Montsant que recull bona part de la conca del vessant nord de la serralada. Molt a prop del mur de la presa i desemboca el Torrent de la Taverna, on es troba la cova, de fet quan el nivell de l'embassament arriba al seu màxim les aigües coincideixen amb la boca d'entrada. Una carretereta asfaltada arriba a diverses zones d'aparcament situades just al costat de la presa, nosaltres anirem  a travessar el riu per tal d'apropar-nos millor al costat esquerre orogràfic de la presa. Un bon camí surt vorejant les aigües i ens endinsa al barranc de la Taverna on hi trobem un pont penjat. Passat el pont agafarem un camí més discret que remunta pel costat del torrent, arribant de seguida a la boca inferior de la cova. Seguint remuntant el torrent passarem pel costat d'algunes obertures que donen accés a la cavitat, aproximadament a la meitat del seu recorregut interior. Seguim remuntant fins que ensopeguem amb la boca superior que és on volem iniciar el nostre recorregut subterrani. Vàrem escollir fer-ho amb aquest sentit pel fet que a l'estar bona part de la boca d'entrada inundada a causa del nivell màxim de l'embassament, ens calia mullar les cames al principi i tenir de continuar tota la resta de l´exploració mullats, d'aquesta manera la sucada seria al final. La Cova de la Taverna donat al seu fàcil accés i estar mancat de complexitats tècniques, és una cavitat molt visitada. El seu interior es troba senyalitzat amb fletxes a les parets que ens ajuden a progressar pel millor camí, indicant el sentit ascendent, contrari al que vam fer nosaltres. En tots els punts en què cal superar un desnivell i trobem graons d'acer ancorats a la roca així com cordes a modus de passamà que donen confiança i en cert modo ens indiquen el camí a seguir sense cap mena de dubte. A la primera meitat del recorregut anem progressant entre grans blocs que per moments deixen entreveure pel sostre, llum de l'exterior. A la segona meitat trobem un petit curs actiu que ens acompanya amb la seva remor, anem superant petits desnivells amb facilitat que ens condueixen a boniques sales concrecionades. Finalment quan es redueix l'alçada del sostre sabem que estem arribant a la boca inferior, en el nostre cas, per sortir,  va caldre mullar-se fins als genolls.

                              VIDEO                       FOTOS                            MAPA                             TOPO

SIERRA DE SIS

La Serra de Sis forma una llarga carena que s'extén des de Bonansa fins a les proximitats de Caixigar. Formada per un llarg i ample llom herbós constitueix històricament un lloc de pas dels ramats en la seva transhumància des de les altes valls de Castanesa fins a les planes de la Llitera. La seva situació aïllada de la carena principal ofereix una gran visió dels sectors propers del Pirineu i aporta un gran plaer visual recorre la seva modulada carena que amb una llargària de quasi dotze quilòmetres és preferible fer en bicicleta com nosaltres ho vàrem fer l'any 2003. En aquesta ocasió teníem ganes de retrobar-nos tant amb la serralada com amb la seva vall més associada, la Vall d'Isàvena i per aquest motiu aprofitant la tardor que sempre és bonica en aquest sector, i que a més ja havien caigut les primeres neus al Pirineu, vam pensar que era un bon i estètic moment per venir.

Sortíem al matí de casa amb la intenció d'arribar a la Vall d'Isàvena i aprofitar per conèixer alguns dels elements del gran patrimoni arquitectònic que amaga. Inicialment vam quedar sorpresos al visitar la població de Graus, un indret per on després de tants anys de passar-hi camí de les muntanyes ja tocava fer-hi una visita. Ens va maravellar tant el seu nucli antic com la seva basílica. A continuació deixàvem Graus i ens introduíem a la Vall d'Isàvena on vàrem poder visitar alguns dels seus ponts romànics i la Catedral de Roda de Isàvena que segons diuen les cròniques va ser la primera catedral d'Aragó. A final del dia ens instal.làvem a Casa Custodio un establiment molt recomanable a La Puebla de Roda.

Era encara de nit que aparcàvem a Riguala, final de carretera. Amb l'ajut dels frontals començàvem a remuntar la pista que ens portaria al Coll del Vent, el cel estava bastant cobert i el dia no augurava res de bo. En arribar a la carena la pista coincideix amb el GR-18, seguint-la de pujada arribem al Coll del Vent on hi ha un refugi forestal, un rètol ens indica el camí a seguir, "Bonansa", la seguim poc mes i continuem rodejant per la base dels cingles del Tossal dels Moros fins que arribem a la base de lo Grau, el pas estratègic que serveix que els ramats puguin superar els cingles i passar de les parts altes de la serra fins a les planes més acollidores. Superat el Grau el camí es dirigeix en direcció nord i es troba amb un sector mig excavat a la roca que ressegueix el cingle cap l'Oest, arribem en terreny obert on el camí es fa perdedor, cal resseguir les fites i unes alineacions de pedres que suposem fetes antigament pels pastors per tal de tenir una bona referència els dies de boira, anem trobant també uns postes senyalitzadors del GR. Immersos dins d'aquesta boira arribem dalt de la Roca Cirera, el blanc és l'únic color que predomina en el nostre paisatge, totes les perspectives que teníem de poder fer un bon reportatge fotogràfic ja fa estones que sabíem que s'han havia anat a norris. Seguim endavant amb l'objectiu d'arribar fins a un refugi forestal que hi ha per aquí dalt i que en alguns plànols anomenen com Refugi l'Olario.
Arribem al refugi i comprovem que disposa d'una part lliure en bon estat, dinem una mica i iniciem el descens tot vorejant molt per sota la Roca Cirera, al principi el camí no està massa definit, passem pel costat d'un conjunt d'abeuradors on hi ha una surgència. Seguint endavant acabem retrobant el camí per on havíem començat a remuntar la Roca Cirera pel matí, uns cent metres abans d'arribar de nou al coll de dalt del Grau cal que ens fixem amb l'inici d'un camí que surt a la dreta de baixada amagat entre els boixos. És el Barranco del Rio, el camí baixa fort, és molt pedregós i arribant a les parts més baixes es fa perdedor, anirem trobant fites tot i que en algun punt costen de visualitzar, però és important seguir les fites. Arribant finalment a les parts baixes trobem alguns conreus i anem a trobar un bonic camí dins del bosc que de pujada ens porta fins a Riguala

                                        VIDEO                     TRACK                     FOTOS                  MAPA

AVENC JORDI VERDIELL

De nou venim aquí a la zona de l'Ordal per baixar un avenc, en aquesta ocasió es l'Avenc Jordi Verdiell, una cavitat bastant reduÏda però que té la particularitat que en el seu interior si troba una petita sala farcida d'excentriques, un tipus d'estalactites que estan renyides amb la gravetat i adopten formes retorçadament anàrquiques. Aquesta sala es troba bastant ben conservada a causa de que per accedir-hi cal baixar un pou d'uns catorze metres i a continuació superar una gatera bastant exigent .

Aquesta cavitat, malgrat les seves reduïdes dimensions és molt apropiada per iniciarse en la pràctica de l'espeleologia. El pou d'accés és quasi tot ell volat i disposa d'una bona instal.lació que facilita les maniobres. La gatera que ens cal superar està composta de dos punts, un primer pas que superarem amb comoditat i una segona estretor que ens comportarà més esforços donat que queda una mica enlairada i complica un xic la recepció, tant d'anada com de tornada. Per accedir fins a la cova cal resseguir una pista forestal on és aconselable disposar d'un 4x4 o un vehicle alt, arribats al punt una fita ens marca l'inici del camí que de baixada ens portarà fins a la boca de l'avenc.

             VIDEO      TRACK        FOTOS        MAPA          TOPO

L