dijous, 19 d’octubre del 2017

CAP DE BOUMORT


Venir a la Serra de Boumort en l'època de la brama dels cérvols era una experiència que ja feia molts anys que parlàvem de fer, peró que finalment sempre quedava posposada. Finalment a principis d'octubre que és una època molt apropiada ens hem posat d'acord, i un divendres a la tarda ens hem sortit de Barna amb la intenció de poder arribar a les parts altes de la serra al capvespre, que és junt amb l'albada, quan la brama és més intensa.
Per sort la llarga pista que de Hortoneda puja fins al refugi forestal de Boumort, es troba en bastant bon estat i ens pernet circular sense entrebancs. Només arribar al refugi i sortir del cotxe, ja escoltem per arreu la brama dels cérvols, en la foscor no els podem veure, però podem intuir la seva presència en la distància dins de l'espesor del bosc. Després d'instal.larnos al refugi i abans d'anar dormir, ens endinsem un centenar de metres dins del bosc. Restem en silenci i apaguem els frontals, la foscor és total, una lleugera brisa mou les fulles dels arbres produint una feble remor que mesclada amb els brams que ara sonen més llunyans donen a l'ambient una atmosfera estranya i colpidora, de tant en tant l'ensurt produït per algunes pinyes que el vent fa caure i que la nostra imaginació influenciada per l'ambient, confon per instants, amb les petjades de grans cérvols.
Ens despertem a bona hora i són las sis trenta que ja estem començant a remuntar pel vessant que del refugi porta al cim del Cap de Boumort, apaguem els frontals donat que la llum de la lluna és suficient per progressar pel diàfan pendent. Segueix fent una lleugera brisa que aquesta hora es bastant gèlida, mentre caminem en silenci de dins del bosc podem escoltar molt de tant en tant algun bram llunyà. Triguem poc més de mitja hora per arribar al cim, és encara negra nit però a l'horitzò és comença ja a veure el tènue canvi de llum que ens indica que arriba el nou dia. Estem una bona estona esperant que surti el sol i gaudint dels febles canvis de tonalitats de l'albada, a poc a poc el cel i les muntanyes es van guarnint de colors cada cop més càlids. Deixem el cim i decidim tornar al refugi fent una curta marrada fins a la propera carena que delimita aquesta part alta de la serra amb la Vall de Cabó, que vista des d'aquí dalt presenta un aspecte impressionant seguint de baixada arribem finalment a la pista que resseguim fins arribar de nou al refugi.

                       
                                     VIDEO                    FOTOS                     TRAK                       MAPA



dimecres, 18 d’octubre del 2017

SERRA DE BUSA


La Serra de Busa és un d'aquells racons de la nostra geografia que constitueix per si mateix una singularitat orogràfica, es tracta d'un reduït altiplà rodejat de cingleres per tots els seus costats de manera que li confereix un caràcter de fortalesa natural. Aquest fet ja va ocasionar que en temps de la guerra contra el francès, sigues utilitzat com a camp d'instrucció militar i considerat com a bon refugi en cas de retirada de les tropes. Segons diu la història el Pla de Busa va ser després de Cadis el primer indret d'Espanya a proclamar la Constitució de 1812, assistint a l'acte uns vuit mil soldats. Quan avui en dia camines per aquest atractiu planell no pots evitar fer volar la imaginació per inquibir tantes persones i les seves infraestructures en un espai tan reduït.
Com a punt d'inici pel nostre recorregut hem escollit la Vall d'Ora, un racó amagat dins les muntanyes del Solsonès i concretament la Masia el Pujol. A partir d'aquí accedirem fins a dalt del cingle per l'anomenat Grau de l'Escala. Un cop situats a la part superior farem un recorregut total del perímetre delimitat pels verticals cingles, gaudint al llarg de tot el recorregut d'un agresta paisatge canviant que a vista d'ocell ens accentua les peculiaritats orogràfiques, frondosos boscos, laberint d'agulloles, l'embassament de la Llosa del Cavall, la Vall de Lord, i un llarg etcètera de raconades que en la distància anirem identificant..
  
La remuntada pel grau de l'Escala no presenta cap problema rellevant, es tracta d'un curt tram d'escala metàl.lica molt fàcil de superar que encadena a continuació amb una canaleta inclinada equipada amb un cable de seguretat. Un cop dalt del cingle trobem traces del sender que ressegueix proper al marge de l'estimball. Uns postes de fusta marquen bona part del camí. En aquesta primera part  del nostre circuit passarem pel Serrat de la Capella on hi ha un freqüentat mirador de la Vall d'Ora, per a continuació i després de travessar la carretera d'accés a dalt del planell arribarem al Serrat de la Guàrdia on hi ha una torre d'observació. Des d'aquest darrer indret se'ns comencen a obrir els panorames del costat de  ponent com ara el Santuari de Lord, Roques de Canalda i molts altres indrets.
Ara ens cal travessar en direcció nord tota una part del planell més allunyats dels cingles, d'questa manera arribem a la Creu del Copolat, excel.lent mirador de la Vall de Lord, per sota nostre Sant Llorenç de Morunys, l'embassament i els enrevessats Llengots. A partir d'aquí ens caldrà arribar fins al Capolatell, una amplia i boscosa agulla rocosa rodejada de cingles per tots els seus costats i que va ser utilitzada com a presó dels soldats francesos, que segons sembla ser, un cop empresonats eren deixats a la seva sort, la qual cosa feia que molts d'ells en la desesperació és llencessin al vuit sota el grit de "morir a Busa per ressorgir a Paris".
Del Capolatell ens cal desfer el camí fins a la Creu del Capolat, des d'on iniciarem un recorregut de la cinglera nord del Pla de Busa, aquesta part del nostre circuit tot i ser fàcil és una mica més complexa atès que els camins en alguns punts estan una mica desdibuixats, però es tracta de resseguir pel marge superior del serrat que és el més diàfan i que ens oferirà millors vistes de la zona. Al final de la cinglera nord trobem una pista que resseguint-la pel costat nord uns centenars de metres ens porta a una corba un arrenca el sender que ens portarà de nou al fons de la Vall d'Ora coincidint amb el camí per on hi havíem pujat al matí, en un indret molt proper a l'inici del grau de l'Escala. De baixada tenim ocasió d'anar a visitar la Balma del Xalet, un amagatall utilitzat pels desertors de l'exèrcit republicà a la Guerra Civil, un panell informatiu relata les peculiaritats de la permanència en aquest rebuscat indret de tots els emboscats que si van aixoplugar mentre va durar el conflicte.


                                  VIDEO                     FOTOS                   TRAK                  MAPA