PUI DE LLERÀS PER LA CARENA DE SANT SALVADOR

 

Ara fa uns mesos vàrem venir a pujar el Pui de Lleràs, en aquella ocasió ho fèiem des de La Terreta, vessant Noguera Ribagorçana i concretament des del poble d'Espluga de la Serra, un lloc màgic envoltat d'una natura que encara conserva la seva autenticitat. En arribar a la carena divisòria amb la Noguera Pallaresa vam quedar sorpresos del paisatge agresta que teníem davant, format per multitud de cingles i agulloles de roca conglomerada que ocupaven tots els vessants, ens va resultar tan atractiu que vàrem decidir de venir-hi en la primera ocasió que fora possible. 

Som a mitjans de desembre, hem passat la nit a la Pobla de Segur i era encara fosc que hem pujat al poble de Toralla. Amb l'ajut dels frontals hem començat a fer camí per la carena de Sant Salvador,  arribant a l'ermita de Sant Salvador es començava a fer de dia, no es que fes un gran dia doncs el cel estava molt cobert però feia l'efecte de què serien unes condicions canviants al llarg del dia i que es mantindria estable. Per arribar al Pui de Lleràs tenim pel davant uns set quilòmetres de carena, el camí ressegueix una llarga cinglera que domina la Vall de Serradell, el decorat de fons està format per una orografia caòtica de valletes i agulloles que a mesura que anem progressant ens ofereixen  perspectives canviants de tot l'entorn. En aquest primer sector del nostre recorregut no hi trobem senyals a excepció d'algunes fites en punts concrets, el camí a seguir sempre esta ben definit sobre el terreny i tan sols en algunes àmplies zones rocoses que ens cal travessar aquest es fa fonedís, però com que la direcció està ben definida per la carena ben aviat el retrobem. Dalt del Pui de Lleràs hi trobem un vèrtex geodèsic i una cabana de fusta que roman tancada.

Del cim continuarem carenant (senyals grogues) fins que poc després de creuar una líneia d'alta tensió ensopeguem amb el camí que porta a Serradell i que ens cal prendre de baixada. Aquest camí ressegueix proper a la línia d'alta tensió i per ell anem perdent alçada ràpidament (senyals vermells). Arribant quasi al fons de la vall passem per la bifurcació que porta a la Cova Cuberes, la cavitat més llarga de Catalunya. Anem fent camí i combinant trams de pista i alguna drecera acabem per arribar a la llera del Riu de Serradell, un rètol ens indica el camí de Torralla, aquest camí inicialment es per la mateixa llera, pel mig dels còdols, al cap d'uns dos-cents metres arribem a l'inici de la pista que ressegueix tota l'obaga de la vall de Serradell, just per sota de la cinglera que pel matí havíem recorregut en sentit contrari. El primer quilòmetre d'aquesta pista fa lleugera pujada, però la resta fins arribar a les proximitats de Torralla serà tot de baixada. Just on la pista arriba a uns amplis conreus trobarem a la nostra dreta un altra pista i camí que després d'uns vint minuts de pujada ens portarà fins a Torralla on haurem tancat el nostre recorregut. En conclusió, podem afirmar que es tracta d'un itinerari per indrets feréstecs de gran interès paisatgístic on podrem gaudir d'una natura esplendorosa immersos en la soledat dels grans espais del Prepirineu.

VIDEO                    FOTOS                            TRACK                              MAPA

AVENCS DE LA FEBRÓ + AVENCOTS DELS MOTLLATS

 

Molt a prop de l'antic poble de la Mussara hi trobem un conjunt de fenòmens geològics molt interessants, es tracta de dues agrupacions d'esquerdes de gran tamany que els moviments tectònics han ocasionat en el terreny. De morfologia vertical i amb una fondària que assoleix en alguns punts els quaranta metres en el seu interior es formen sinuosos passadissos, més o menys fàcils de caminar, que en visitar-los et trasporten al fantasiós món del cinema, podem fer d'Indiana, de Bilbo o d'en Frodo per unes hores. Aquestes esquerdes són molt poc visibles en el terreny, quedant molt mimetitzades en l'espai boscós en què es troben, en canvi es fan visibles en la fotografia del satèl.lit. La primera agrupació d'esquerdes que visitarem són els Avencs de la Febró, aquest sector està constituït per una espectacular esquerda lineal, neta de vegetació en el seu interior i de fàcil caminar. A lo llarg del traçat passem pel costat d'algunes cavitats, la Cova Gran que és la més interessant i la Cova Sebas, aquesta última de reduïdes dimensions, requereix superar una curta gatera inicial d'accés. Abans a la part final de l'avenc hi havia una instal.lació formada per grapes metàl.liques i cable de vida que permetien sortir de l'avenc sense haver de fer camí enrere. L'accés fins a l'avenc de la Febró el fem inicialment per un tram de pista i seguidament per bon camí, cal tenir en compte que la part final d'aquest camí va resseguint molt a prop el traçat lineal de l'esquerda i cal posar per tant força atenció. Identificarem la boca d'accés en arribar a una zona més oberta on hi ha unes cadenes que ajuden a baixar.

Un cop hem visitat l'Avenc de la Febró toca fer camí cap als Avencots dels Mollats, tot sortint de l'avenc no remuntarem pel pas equipat per on hi hem accedit i seguirem torrentera-esquerda avall on després d'haver fet uns dos-cents metres el sender fa una curta remuntada

per anar a trobar un camí més ample que seguirem a l'esquerra i que ens acabarà deixant en una pista on anirem també  a l'esquerra. Fets uns dos-cents metres la deixarem per prendre un sender a la dreta mitjançant el qual i després de superar alguns trams de forta pujada ens portarà fins a l'entrada poc definida dels Avencots. Així com l'Avenc de la Febró te una morfologia lineal simple de recórrer els Avencots estan formats per una amplía retícula d'esquerdes en tots sentits de morfologia laberíntica on es fa difícil seguir la topografia oficial, nosaltres vàrem decidir fer la visita de forma aleatòria entran en tots aquells punts que ens oferien millor interès. Aquí el recorregut es molt més complexe que a l'avenc de la Febró amb constants pujades i baixades, alguns trams equipats i si som exigents algun tram semi-subterràni. A lo llarg del traçat trobarem fites que caldrà seguir i que amb el seu ajut ens portaran a visitar les parts més interessants. Finalitzada la visita i en funció del recorregut que hàgim fet un sender ens portarà fins al punt d'inici de la sortida, en el nostre cas un sender en suau baixada ens va portar fins a la propera pista procedent de la zona d'aparcament. Donat que en ocasions les descripcions textuals d'un itinerari es fan llargues i complicades de descriure amb suficient claredat, aconsello disposar sempre del track, és d'un gran ajut i sempre confirmen dubtes al llarg del nostre itinerari. Si volem visitar les coves cal que portem llum i preferible disposar de casc.

VIDEO                                FOTOS                                 TRACK                                 MAPA

TOPO AVENCS DE LA FEBRÓ                        TOPO AVENCOTS DELS MOTLLATS

ESPELEO A FORMENTERA

 

Eren les nou i mitja que l'avió aixecava el vol  de Barcelona, arribàvem  a Eivissa en menys d'una hora,  un bus ens a portat fins al port on prendrem un dels molts ferris que diàriament uneix les illes, el nostre destí és Formentera. En aquesta ocasió som tres en Rafel, la Sonia i jo, i el propòsit de venir a ses illes es col.laborar amb en Rafel en el seu projecte d'estudiar les cavitats d'Eivissa, del qual en aquests moments ha publicat ja una guia amb ressenyes de les cavitats que ha visitat, i que ara vol completar amb cavitats de la propera illa de Formentera. Visitarem quatre coves que són: Cova Gran de Sant Valero, el complex Mamelles-Cova Freda-Cova des Riuets, la cova des Fum i l'Avenc de sa Casilla. El primer que fem e arribar a Formentera és llogar un cotxe i com que encara és d'ora per entrar a l'apartament que hem reservat a Es Pujols, decidim anar a fer la Cova Gran de Sant Valero situada a les proximitats del Cap de Barbaria, en definitiva i com darrerament podem anar comprovant, avui en dia el fet de la distància no és massa rellevant, a les vuit del matí sortíem d'un embús a les Rondes i a les dotze del migdia estàvem entran a una cova en un indret recòndit situat en una illa al bell mig del Mediterrani, cada cop em sorprenc més de les coses que arribem a fer.

A continuació podeu veure els vídeos de les tres cavitats i la seva situació, he inclòs també un extracte de l'àmplia descripció de cadascuna de les cavitats que en Rafel fa en el seu Blog de Muntanya, i per finalitzar un vídeo amb un recull d'imatges dels indrets que en el temps lliure vàrem poder visitar.

COVA GRAN DE SANT VALERO

Descripció Blog de Muntanya

TOPO              TRACK

COVA DE LES MEMELLES

(Complex Mamelles - Cova Sa Freda - Cova des Riuets)

Descripció Blog de Muntanya

TOPO             TRACK     

COVA DES FUM

Descripció Blog de Muntanya

TOPO              TRACK

AVENC DE SA CASILLA

Descripció Blog de Muntanya

TOPO              TRACK

IMATGES DE FORMENTERA 

Aquest és un recull d'imatges dels racons de Formentera que vàrem poder visitar en la nostra visita espeleològica a l'illa, normalment a la tarda i després d'haver sortit de la cavitat. Va ser un estímul afegit i molt conciliador entre les foscors matinals i l'esplendorosa llum del cel mediterrani de les tardes de Formentera. La nostra rutina diària començava a les 6:30 h amb l'estrident música del despertador, com que la motxilla amb l'equipament ja l'havíem deixat preparada la nit anterior tan sols ens quedava vestir-nos i sortir xiulant per anar a esmorzar a un dels pocs bars de Sant Francesc que matinaven i on ens preparaven unes suculents torrades de pa amb tomàquet i pernil. A continuació i amb la panxa contenta ens desplaçàvem fins a la cavitat i com que l'illa és petita el camí es feia curt. Entre l'aproximació a la cavitat i posar-nos l'equip, era cap a les 9:30 h que començàvem l'exploració de la cova i normalment pels voltants de les 13 i les 14 h finalitzava la part esportiva del dia, ara tocava trobar un lloc per poder menjar alguna cosa i recuperar forces i el més important trobar una cadira per seure i retrobar el nostre familiar i relaxant posturatge després d'haber passat unes quantes hores fent contorsions, caminant de genolls i arrossegar-nos com un més dels llangardaixos que trobes per arreu a l'illa. Amb la feina feta i de nou la panxa contenta començava la part del dia on ens dedicàvem a visitar alguns dels interessants indrets que ofereix Formentera. Aquesta part més turística no durava massa, al mes novembre els dies ja són bastant curts i a la que es feia fosc tornàvem cap a l'apartament passant abans per algun super a comprar queviures, el sopar normalment ens el fèiem nosaltres. A la sobretaula aprofitàvem que teníem un smart-televisió per veure algun vídeo de coves en el youtube i finalitàvem veient alguna programació xorra de les cadenes oficials, eren entre 10 i 11h que anàvem a dormir, aquesta va ser la rutina diaria de la nostra estada a Formentera.

El novembre l'illa està tranquil.la, fins i tot massa, hotels i cafeteries tancats, les botigues també i amb l'excepció dels dos o tres pobles més importants com poden ser Sant Francesc, Sant Ferran i la Sabina la resta d'indrets turístic estaven en total hibernació a l'espera de la nova temporada d'estiu, segons ens comentaven algun dels residents a temps total, a l'estiu l'illa tenia una activitat frenètica, cotxes i motos per arreu, platges plenes, problemes per circular i poder aparcar, total que ara al novembre va ser un privilegi disposar de l'illa per nosaltres tres.

Per anar a Formentera cal agafar el ferry a Eivissa, per aquest motiu ens vàrem organitzar de manera que el darrer dia pendríem un dels primers ferrys de tornada  i amb el temps que disposàvem fins a agafar el vol a Barna visitaríem Eivissa. Aquí puc tornar a assegurar que varem disposar de tot el nucli antic en exclusivitat, ningú pels carrers, tal com sona, només nosaltres. Tendes tancades, xiringuitos tancats, zero paradetes hippies, etc. Això no era l'Eivissa que ens venen, la de la intensa activitat, vestits blancs, gent morena i xurri-guapa, d'alegria i glamour, xivarri i disbauxa. Tots tres vàrem coincidir que potser preferíem la Ibiza amb les piles plenes perquè ara tot estava massa desangelat.

ESCLETXES DE LA FREIXENEDA (Les Correjades)

Avui hem vingut a visitar un d'aquests racons amagats del Prepirineu, som a la part alta de la Vall d'en Bas, just en el límit de la Garrotxa i el nord d'Ossona. En aquest indret feréstec de la nostra geografia ocupat tan sols per aïllats masos hi ha una raconada coneguda com les Escletxes de la Freixeneda, anomenat també com Les Correjades, és un lloc molt especial, amb una morfologia caòtica a causa de l'assentament del terreny, amagada dins d'un extens vessant boscós no és visible fins que ti apropes i és aleshores que t'adones de la seva magnitud i bellesa, quan te n'endinses és com si estiguessis visitant una laberíntica galeria d'art, estructures rocoses, tonalitats de llum i cromatismes que de mica en mica et van sorprenent i al mateix temps destorbant amb el seu desordre mil.lenari. Tota una experiència pels sentits.

El punt escollit per nosaltres és Collfred un aïllat mas al qual hi podem arribar per una pista asfaltada que te origen a Vidrà i què passa també pel veïnat de Siuret. Hem deixat el vehicle a la Collada de Collfred i per carretera hem baixat al proper Collfred, passades les edificacions hem anat resseguint bastante estona una planera pista que va travessant el bonic bosc de l'obaga de la muntanya. Arribant a la bifurcació on hi ha una cabana de fusta girem a la dreta de pujada i ven aviat arribarem a les escletxes, cal posar atenció perquè estan bastant mimetitzades amb el terreny. Un cop localitzades ja ens hi podem endinsar i començar la nostra tasca d'exploració tenint cura d'alguns desnivells importants i també d'algun forat amagat, tota una juguesca a la recerca dels sinuosos passos entre estretors, pujades i baixades. Les Escletxes de la Freixeneda estan compostes per tres sectors predominants, primer trobem l'Escletxa de Baix i a continuació no ens podem perdre visitar l'Escletxa del Mig. Hi ha una tercera escletxa, l'Escletxa de Dalt que sembla ser que no te l'espectacularitat de les seves veïnes i que nosaltres no vàrem fer per manca de temps.

Seguint el nostre camí, continuem pel bosc de pujada, trobem inicialment senyals grogs, per prats arribem al Cap del Ras, a la part superior i entre el bosc trobem l'inici del camí que inicialment amb  forta baixada ens deixarà en una pista que tot resseguint-la ens portarà fins al Mas de Freixeneda. Som al punt més allunyat del nostre recorregut. Del mas resseguim per una pista fins a arribar a un punt identificable per uns crestalls rocosos en el ferm de la pista, aquí la deixarem i començarem a progressar pels Plans de la Corretjada sense traça de camí ven definida. Al final dels prats arribem de nou a zona boscosa on anem resseguim una pista fins on estarem atents a un sender que arrenca a la nostra dreta i que després de travessar la torrentera comença inicialment a guanyar alçada. Travessem de nou una zona de prats que ens portaran fins a una cruïlla de torrents on ens caldrà resseguir el de l'esquerra, primer pel costat i aviat per la mateixa llera fins arribar a un petit saltant que superarem per l'esquerra en el sentit de la marxa, de seguida arribem a una pista que ens portarà al proper Collfred. Aquesta part final del recorregut és una mica enrevessada i l'ús del gps pot ser d'ajuda.

VIDEO                     FOTOS                        TRACK                   MAPA                    TOPO

 

AVENC D'ESTELES

 

Del Coll d'Ordal on hem visitat l'Avenc Bonic i l'Avenc de la Plomada prenem la N-340 en direcció primer als pobles d'Ordal i El Pago, al poc de superar aquest darrer estarem atents a una bifurcació a l'esquerra que indica Muntanya Rodona. Fets uns vuit-cents metres asfaltats arribarem a l'inici d'una pista que comença a remuntar pel vessant, aquesta pista té alguns trams revestits en els indrets de més pendent, els últims tres-cents metres fins al Coll d'Esteles estan molt malmesos i no són massa aptes per a turismes.  Un cop situats al coll trobem una bifurcació, anirem cap a l'esquerra i tot seguit junt a un rètol trobarem l'inici del camí a l'avenc que està molt proper.

Situats junt a l'avenc observarem que té dues boques una de petita situada en un flanc rocós i un altra boca de dimensions més grans que és la que nosaltres utilitzarem pel descens. Podrem observar també que tant les boques com els seus voltants pròxims disposen de nombroses instal.lacions, la qual cosa ens fà pensar que l'Avenc d'Esteles deu ser utilitzat freqüentment per a cursets o pràctiques d'espeleo. El descens és totalment vertical i en gran part volat, si volguessim el podríem fer els seus vint metres d'una sola atacada, pero al llarg del seu recorregut podem anar veient diverses instal.lacions per fer reenvios. La part inferior està ocupada per una sala de dimensions generoses que amb un talús regular de rocalla ens porta fins a la màxima profunditat a trenta-un metres.

VIDEO                  FOTOS                     TRACK                    TOPO                   MAPA

AVENC DE LA PLOMADA

 

El plantejament per avui consistia en fer una sortida de pràctiques consistent en baixar tres avencs, a poder ser que no estiguessin massa allunyats ni de casa ni l'un de l'altre. Som doncs al Coll de l'Ordal i fa una estona estàvem a l'Avenc Bonic, ara però, som a l'Avenc de la Plomada, un avenc un xic més complicat que el primer, es tracta d'una cavitat també de reduïdes dimensions que ens ve a mida pel nostre propòsit de retrobar-nos de nou amb el món de l'espeleo després d'un parell de mesos d'activitats a cel obert. Situats a l'àrea de servei del Coll de l'Ordal bon punt de retrobament amb espaiós aparcament i recomanat bar-restaurant,  caldrà que per a l'aproximació a l'avenc i des de la mateixa àrea de servei  agafem una bona pista que porta a la pedrera pròxima, en aquesta pista i en dia laborable hi ha un constant trànsit de camions. Fets uns vuit-cents metres i en una corba tancada trobem un bon espai per deixar el vehicle, de continuar endavant entrariem en el complex industrial de la pedrera. Junt en aquesta corba prendrem una pista que ven aviat deixem per agafar un camí a l'esquerra, passem junt a les ruïnes d'un mas i continuem pel camí de forma rectilínia, fets uns 300 m. caldrà que estem atents a una discreta desviació a l'esquerra que és la que  porta fins a l'avenc situat a una clariana a menys de 50 m. del camí principal.

Com deia l'avenc és de petites dimensions, si accedeix per un pou vertical d'uns nou metres de profunditat, inicialment sembla molt estret, però a meitat del seu recorregut es fa més ample, tot i el seu aspecte angoixant no ens comportarà problemes de progressió ni de baixada ni de pujada amb la gravetat en contra. Un cop davallat arribem a una espaiosa sala amb boniques concrecions, si explorem els reduïts espais annexos a aquesta, podrem observar nombroses concrecions en particular una saleta de sostre baix que ens obligarà a ajupir-nos per accedir-hi però què es mereix molt la pena i un cop a dins podrem gaudir de tot una gran varietat d'espeleotemes. El pou està perfectament equipat

VIDEO               FOTOS                  TRACK                TOPO                     MAPA

AVENC BONIC

Després de portar ja unes setmanes sense visitar cap cova, hem decidit fer una sortida a un lloc proper que ens a serveixi de retrobament amb aquest món de la foscor que tant ens agrada. L'indret escollit és  l'Ordal, zona farcida d'avencs i que a més te un bon punt de retrobament al costat de l'àrea de servei situada quasi al mateix coll amb espaiós aparcament i recomanat bar-restaurant. Ens hem proposat en la sortida d'avui de fer tres avencs fàcils amb el propòsit principal de fer pràctiques (Avencs Bonic, Plomada i Esteles). El primer dels avencs que farem, serà l'Avenc Bonic, curt i de poc desnivell.  Per l'aproximació a l'avenc caldrà que des de la mateixa àrea de servei agafem la bona pista que porta a la pedrera pròxima, en aquesta pista i en dia laborable hi ha un constant pas de camions fets uns vuit-cents metres i en una corba tancada trobem un bon espai per deixar el vehicle. Junt en aquest punt prendrem una pista que ven aviat deixem per agafar un camí a l'esquerra, passem junt a les ruïnes d'un mas i continuem pel cami de forma rectilínea fins arribar a una cruïlla on normalment hi ha una fita. prenem el camí de l'esquerra que als pocs metres comença a baixar per fort pendent pedregós i seguidament arribem a la boca de la cavitat. L'avenc està suficientment equipat podent-se utilitzar també suports en naturals, els 20 metres de desnivell estan repartits entre petits ressalts i rampes entre ells. Un cop fet l'Avenc Bonic anem cap a l'Avenc de la Plomada que ens ve de camí del vehicle.

VIDEO                   FOTOS                      TRACK                      TOPO                      MAPA

 

CAMINO DE SANTIAGO EN NAVARRA

 

Después de la grata experiencia hace dos años por el Camino de Santiago por Galicia decidimos retomar de nuevo los caminos de esta ancestral ruta, si en la primera ocasión el que realizamos fué el tramo final, ahora será el tramo inicial pero con una particularidad, evitaremos la primera etapa de Saint Jean Pied de Port por ser excesivamente exigente como inicio de ruta, será pues en Roncesvalles donde comenzará nuestra andadura.

Al igual que en la otra ocasión contratamos los servicios de una agencia especializada para la organización de la ruta, de esta manera tanto el alojamiento como el trasiego de maletas quedaba resuelto, así como el traslado al inicio de la ruta. Siendo nosotros residentes en Barcelona y disponiendo de un número de días muy limitados decidimos desplazarnos hasta Pamplona en vehículo particular pués las diversas combinaciones mediante ferrocarril y bus eran algo complejas en cuanto a horarios. En Pamplona el tema del aparcamiento también era algo complejo, así que decidimos utilizar la opción más económica, el párquing del aeropuerto, 43 euros para ocho días y un buen lugar de referencia como punto de recogida para el vehículo de la agencia que debía llevarnos a Roncesvalles. Para el retorno desde Logroño, final de ruta, utilizamos los servicios de la compañía Autobuses la Estellesa que por un precio muy económico nos condujo de nuevo a Pamplona. Para el desplazamiento hasta el aeropuerto con el fin de  recuperar nuestro vehículo aprovechamos el servicio que ofrece el municipio consistente en un servicio casi gratuito de taxis que por el módico precio de 0,75 euros por persona te traslada hasta el mismo, para hacer uso de este servicio es imprescindible hacer solicitud vía Web o teléfono. Es muy aconsejable también hacer reserva anticipada del bus hasta Pamplona, es un trayecto muy solicitado y a lo largo de nuestro desplazamiento pudimos observar como en algunas de las paradas que realizaba muchos pasajeros se quedaban en tierra por falta de disponibilidad.

En lo referente al Camino, y al igual que pudimos comprobar en Galicia, todo el recorrido está perfectamente señalizado, no siendo necesario el uso de ningún medio electrónico como gps o teléfono. A lo largo de toda la ruta diversos tipos de señalizaciones  nos ayudan a salir de dudas en aquellos puntos con cierta complejidad de manera que no se crean incertidumbres en cuanto a la orientación 

Un aspecto que si pudimos observar respecto al tramo gallego era un menor número de establecimientos para descanso a lo largo de la ruta que ofreciesen servicio de comida o bebida y en los existentes poca variedad en la oferta, limitada casi siempre al típico pinxo de tortilla, esto referido siempre a las pequeñas poblaciones y tramos entre ellas. Realizar el camino ha sido de nuevo para nosotros una grata experiencia que abarca todos los sentidos. Paisajes día a día cambiantes que de los frondosos bosques del Pirineo poco a poco van haciendo transición a las llanuras de amplios horizontes recubiertas de cultivo de secano. Pequeños pueblecitos que a pesar de su reducido tamaño manifiestan todas algún signo de patrimonio arquitectónico, por supuesto en las grandes poblaciones este aspecto desborda nuestros sentidos. En definitiva el Camino es siempre un despertar de los sentidos, tanto visual como afectivo, es un lugar de encuentro de gentes muy diversas, a menudo procedentes de lejanos países y con las que se crea en el curso de los días efímeros vínculos de amistad, siendo quizás estos encuentros la causa de que en el futuro nos anime a seguir haciendo Camino. 

Existe una Web oficial del Camino de Santiago por Navarra.

ETAPA-1      (23 KM)     RONCESVALLES - ZUBIRI

ETAPA-2      (25 KM)     ZUBIRI - PAMPLONA

ETAPA-3      (27 KM)     PAMPLONA - PUENTE DE LA REINA

ETAPA-4      (23 KM)     PUENTE DE LA REINA - ESTELLA

ETAPA-5      (23 KM)     ESTELLA - LOS ARCOS

ETAPA-6      (27 KM)     LOS ARCOS - LOGROÑO

MAPES:

Etapa-1       Etapa-2       Etapa-3       Etapa-4       Etapa-5       Etapa-6

GRAND PIC DE TAPOU

Som a finals de setembre i aprofitant la bonança climatològica hem decidit anar a pujar el Grand Pic de Tapou, el problema és que tan sols disposem del dissabte i el diumenge per fer l'ascensió. Gavarnie es troba molt lluny de casa, són quasi set hores de carretera on cal afegir les parades tècniques per menjar i altres necessites, per tant, la nostra estratègia consistirà en portar equipament per dormir a muntanya. A primera hora de la tarda farem camí fins als Llacs de Montferrat, on passarem la nit, i l'endemà ens quedaran tan sols uns vuit-cents metres a superar fins al cim. Si matinem podrem estar de retorn a Gavarnie a una bona hora per iniciar el llarg i feixuc camí de retorn fins a casa.

El Grand Pic de Tapou forma part del massís del Vignemale i junt amb els seus veïns Cervillona i Montferrat constitueix un vertical flanc  que domina de mil quatre-cents metres tota la part alta de la Vall del Riu Ara. La via normal  d'accés al cim es realitza per la Vall d'Ossoue on una pista que surt del mateix poble de Gavarnie permet apropar-nos fins al Barrage d'Ossoue. Aquesta pista inicialment està pavimentada en els seus primers quatre quilòmetres, a continuació segueix en bon estat fins a la Cabane de Milhas, a partir d'aquest punt ja es troba bastant malmesa, però si el nostre vehicle ho permet podrem arribar fins al costat mateix del mur de l'embassament. De l'aparcament anirem a buscar el pont que ens permet creuar el riu, aquí ensopeguem amb el GR10 i per entre bonics prats anem guanyant alçada fins que arribem a una discreta cruïlla on una fita ens indica que cal començar a remuntar pels prats de la nostra dreta, de continuar pel GR hauríem arribat també a la propera Cabane de Lourdes situada a uns cinc-cents metres d'aquest punt. 

Suposem que el cim del Tapou deu estar molt freqüentat pels francesos perquè trobem que tot el camí està molt fressat i en els indrets on travessa zones rocoses hi ha gran nombre de fites que faciliten la progressió i esvaeixen dubtes. De fet és un cim fàcil de pujar on l'única dificultat rellevant que trobarem és el propi desnivell a superar i un curt tram de carena per accedir del coll fins al Gran Tapou. El paisatge des del cim és grandiós, destaquen per la seva proximitat el Montferrat i la seva Marmolera, darrere seu treu el cap el rei del massís, el Vignemale. Els horitzons abasten infinitat de grans cims què probablement anirem identificant des de l'Anie fins a la Peña Telera passant pel Midi d'Ossau, Infiernos, Collarada, Tendeñera, tot un oceà de muntanyes.  Per cert al marge dels llacs no vàrem trobar aigua pel camí a excepció d'una generosa surgència pels voltants de la cota 2250 m 

VIDEO                          FOTOS                           TRACK                            MAPA

LES MONTSERRATINES (Cambrils - Odén)

Avui hem vingut a descobrir un altre d'aquestes sorprenents raconades amagades que de tant en tant trobem dins de la intrincada geografia del nostre país. Som a l'extrem oest del Solsonès limitant amb l'Alt Urgell i concretament a l'Espai Natural Protegit  que abasta la Serra de Turp, la Móra Comdal i la Valldan. Avui farem un recorregut circular centrat en la Móra Comdal una planera vall envoltada en gran part de cingleres de roca conglomerada coneguda per la seba semblança com les Montserratines, el nostre punt d'inici és el Coll de Serra-seca des d'on amb una marxa amb sentit antihorari anirem travessant  primer, els enrevessats relleus de les Montserratines, per a continuació i després d'una constant i molesta baixada arribarem a la plana, molt propers a l'Ermita de Santa Eugènia. D'aquí ens toca travessar el planer i ampli fons de la vall amb suau pujada fins a apropar-nos als vessants de la Serra-seca. La remuntada es intensa, fins a l'Ermita de Santa Magdalena combina trams de pista i senders difusos entre antics camps, en ocasions no massa evidents, a partir de l'ermita seguirem per pista i un curt tram de carretera fins a trobar el GR1 que ens acabarà portant al Coll de Serra-seca, inici i final del recorregut.

Però bé anem al principi de la caminada, del Coll de Serra-seca fins al Coll de Femia el camí es força bo, la travessa de les Montserratines està senyalitzada de diverses maneres, el més comú és un senyal de pintura blanca que ja es troba molt envellida i a vegades costa de visualitzar, sovint trobem també un senyal circular de pintura blava, i en alguns punts concrets uns postes de fusta amb una plaqueta, uns quants rètols informatius al llarg del camí complementen la senyalització de tot aquest tram a través de les Montserratines.

Escollir el sentit o bé el punt d'inici del recorregut pot ser motiu de diverses opcions, ara un cop realitzat potser escolliria fer el mateix, tot i que acabar l'excursió amb una forta remuntada potser no sigui el més adequat, havíem pensat que l'inici fos el fons de la vall però el fet d'iniciar ja d'entrada amb un fort pendent no ens atreia gens per altra part les millors imatges des del mirador i carena de Serra-seca les tindrem a primera hora del matí. Respecte al sentit de la marxa crec que el camí de fort pendent que uneix la part superior de les Montserratines amb els plans de la vall són molt més assumibles de baixada. 

 

VIDEO                       FOTOS                         TRACK                          MAPA