dilluns, 23 de novembre del 2020

CINGLES DE MALANYEU

Situat a la comarca del Berguedà i trobem el petit poble de Malanyeu format per un reduït nucli de cases entorn de l'església de Sant Sadurní de Malanyeu i alguns masos escampats per les rodalies. Situat al bell mig d'un entorn privilegiat des d'on es pot gaudir d'una àmplia panoràmica en direcció Oest que abasta des dels darrers vessants de la Serra d'Ensija fins al Cadí passant pels Cingles de Vallcebre i el Pedraforca, la resta del territori pròxim que l'envolta es veu ocupat per un conjunt d'airoses cingleres que l'abracen, i que podríem anomenar l'Olla de Malanyeu.

L'itinerari que proposem és un llarg recorregut carener a travèrs de tots els cingles i serralades que envolten el poble i que fem en sentit anti-horari. Tot el traçat és per camins molt fressats i està senyalitzat amb marques de pintura, de color grog per arribar als Cingles de la To i  el Pas del Grapissot. En aquest darrer punt trobarem senyals PR que seguirem primer al llarg de tota la Serra del Mill  i que a continuació en portaran de baixada fins a Malanyeu. Malgrat ser un recorregut fàcil és bastant llarg i presenta algun indrets concrets on cal posar atanció, sobretot si està humit o mullat,  aquets llocs concrets sòn els següents: 
El Griell de Cal Pigot, petit contrafort acanalat que ens a resultarà fàcil de superar gràcies al graonat fet en el terreny que està complementat amb una cadena, tot seguit una escala metàl.lica ens ajuda a remuntar aquest costerut sector.
A continuació el camí travessa un forat a la roca just per on a l'altre costat i cau una cascada que forma un petit toll que tenim de superar per entre les pedres del terra, immediatament ens trobem amb curt ressalt on hem de grimpar amb ajut de les mans. Aquest indret cal posar atenció perquè és una zona que normalment està humida i pot relliscar bastant.
Arribats a la Collada de la Batllia és interessant pujar fins dalt del proper Cingle de la To perquè és un dels indrets amb una millor panoràmica de la zona, el problema però,  és que el camí es troba molt emboscat i cal anar intuint els millors passos per progressar a través de la vegetació.
El Pas del Grapissot, és una llesca que ressurt d'una placa rocosa on hi trobarem un cable que ens ajudarà a superar sense problemes aquest pas que potser fa impressió quant hi arribes per dalt peró un cop a baix te n'adones que no n'hi havia per tant.
La part final del recorregut carener de la Serra del Mill, és a parer meu, l'únic punt de tot l'itinerari on se'ns pot presentar un cert perill. El sender deixa la carena i ressegueix just per sota d'aquesta pel costat de l'obaga. Tot i que som dins de bosc, el pendent del vessant és força accentuat i quant l'herba està mullada una rellicada pot ser difícil de controlar, doncs el pendent produirà una forta acceleració.
El recorregut pels cingles i carenes que envolten Malanyeu, és una immersió als esplendorosos boscos del Berguedà, a través del nostre camí en va sortint tota una diversitat de vegetació, on anem progressant a travers de pinedes, fagedes i rouredes; i com a fons quasi sempre present el Pedraforca.

                               VIDEO                      FOTOS                        TRACK                           MAPA




dilluns, 9 de novembre del 2020

TURÓ D'EN GALZERAN I TURÓ DE CASTELLRUF (des de Badalona)


Si la setmana passada vam anar a fer un recorregut pels poblats ibèrics de la Serralada de Marina, aquest ens toca continuar fent bondat pel tema de la limitació de la mobilitat, som en uns temps estranys. Prenent com a base l'aparcament de l'Hospital Germans Trias i Pujol anirem fins al Turó de Castellruf, passant per la Conreria i el Turó d'en Galzeran, aquest darrer amb els seus 485 m és el cim més alt de la Serra de Marina. Tot el recorregut es fa combinant pistes i camins molt fressats en els que aniran sortint bifurcacions freqüentment pel que ens cal anar consultant sovint el GPS. Passem per llocs interessants com ara el poblat ibèric de Castellruf que tot i no ser de l'interés dels altres poblats ibèrics que ja coneixem sorprén per la seva feréstega situació, molt a prop hi ha també el Dolmen de Castellruf. Quan comencem a deixar la part assoleiada del traçat i entrem a la part obaga que mira cap el Vallès travassem per dins d'un frondós bosc que ens porta a passar per la Font del Ferro i la Font de la Teula. Tant en l'anar com en tornar passem enlairats per sobre de la Cartuja de Montalegre on podem observar el seu conjunt arquitectònic i la disposició dels claustres. Molt a prop del coll de Montalegre o de la Conreria també podem fer una curta escapada fins al Cementiri dels Empestats lloc on l'any 1877 si van enterrar persones mortes a causa d'una epidèmia de febre grogua. En definitiva es tracta d'un recorregut de quasi 15 km que podrem fer en unes 5 hores. En aquesta ocasió o hi ha vídeo però aquí podeu veure unes fotos dels indrets més singulars povàrem passar.

                                                          FOTOS                                                     TRACK



dimarts, 3 de novembre del 2020

SERRALADA DE MARINA - POBLATS IBERS


 Passejada matinal per la Serralada de Marina visitant els tres poblats ibèrics. Ubicats estratègicament a dalt de turons predominants, aquests poblats tenien a l'abast un control de tot el territori circumdant al temps que podien establir comunicació visual entre ells. Els seus habitants pertanyien a la tribu dels Laietans i es data la seva implantació entre els segles VI i I a.C. El nostre recorregut s'inicia per sota de la Creu de Montigala des d'on ens desplacem cap al barri de Canyet on es troba el Poblat Ibèric del Turó d'en Boscà, aquest és dels tres poblat l'únic que es troba en un cert estat de deixadesa. A continuació anem a creuar la carretera que puja al Collet de la Vallençana per començar a remuntar el vessant boscos que a través de diversos camins en portarà fins a la pista en el Coll de la Malesa i finalment al Turó de Pi Candeler molt propers ja del Poblat Ibèric de les Maleses, d'aquí tenim una gran visió de tota la conca del Besòs i de la comarca del Vallès. Ara ens dirigim cap al Collet de la Vallençana, inicialment per bona part del camí de pujada i a mitja baixada prenent la pista que ens i porta directament, travessem la carretera i per pista arribem fins al Poblat del Puig Castellà. Poblat molt ben conservat i que al igual que el de les Maleses si fan treballs arqueològics. Ara només ens cal tornar al punt d'origen fent servir pistes i camins a través de la zona de Montigalà i la vall de Betlem. El temps emprat per fer tot el recorregut va ser de cinc hores contant el temps passat a cadascun dels poblats d'aproximadament mitja hora.

                                        VIDEO                            TRACK                                 MAPA





dilluns, 2 de novembre del 2020

PIC D'AURIOL

 


En aquesta ocasió i abans de que arribes l'hivern decidÍem anar al Pic d'Auriol, un d'aquells cims salvatges de l'Haute Ariege que són molt poc freqüentats. El sol encara no tocava a les muntanyes que ja estàvem aparcant a l'espai d'aparcament que hi havia just a la bifurcació de la carretera que des de l'Hospitalet puja cap Andorra i l'antiga carretera, avui en dia tancada al trànsit. Resseguim aquesta última fins arribar al primer revolt o prenem el camí GR que remunta per la Vall de Besines, un agradable recorregut pel vell mig del vessant boscós. Arribem a la Cabana de Besines situada a la sortida d'aigües de l'estany ens cal començar a remuntar pel mantingut vessant què es desprèn del Pic d'Auriol. Cometem l'error de pujar directament des del costat mateix del mur de l'embassament tot travessant una gran extensió de blocs gegantins que ens fa perdre quasi mitja hora de temps. Per evitar aquesta zona és preferible travessar el riu uns dos-cents metres abans d'arribar a la cabana per on podrem guanyar alçada per pendents d'herba, evitant d'aquesta manera la zona de blocs problemàtica. La pujada al pic la fem per un constant i fort pendent d'herba que sensa treba ens fa guanyar desnivell. A una altura de 2400 m anem derivant cap a l'est per tal d'anar a situar-nos a la carena, inicialment remuntem fàcilment per la mateixa fins arribar a les parts més altes on ja ens cal començar a grimpar a quatre grapes superant alguns punts algo exposats de I i II, la resta de l'enfarinada que havia fet un parell de dies abans ocasionava que tot estigués un xic relliscós i jo decideixo encordar-me l'últim tram fins arribar al cim.

La nostra previsió era continuar fins al Pic Taulades, però després d'examinar la carena i l'estat del vessant nord totalment recobert d'una fina capa de neu molt relliscosa desistim, per unanimitat decidim baixar pel mateix vessant de la muntanya per on hem pujat. Aquest vessant herbós de pendent molt pronunciat, demana anar amb cura i en cas d'estar mullat pot resultar fins i tot perillós. Anem baixant amb rapidesa i a mesura què  perdem alçada l'inclinació també disminueix. Un cop a baix creuem la llera del riu que normalment està seca i ja tan sols ens queda remuntar uns cinquanta metres per retrobar el camí GR de tornada.

                           VIDEO                        FOTOS                         TRACK                         MAPA


AVENC DE LA CODOLEDA

 
Avenc que es fa en travessia i que és molt adequat per a les pràctiques d'iniciació a l'espeleo com ara ràpels, remuntades, pas de gateres, etc. Està situat al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac en el cingle dels Plecs del Llibre on i podem accedir des de la part superior de la Urbanització Cavall Bernat. L'accés es troba situat al costat mateix del camí en forma d'una escletxa a la paret del cingle on ens caldrà fer alguna contorsió per entrar-hi desprès d'haver-nos col.locat el ràpel prèviament. Fem inicialment un ràpel volat d'uns 18 metres per una gran sala concrecionada on destaca la gran columna que si extén en tota l'alçada. A continuació i a travérs del passadís que forma l'alta diaclasa arribem a la base d'un ressalt que ens caldrà remuntar i on hi trobarem una corda instal.lada, aquesta corda té la particularitat de què té un nus a la meitat de recorregut que ens obligarà a fer un intercanvi del nostre equipament, arribats a la part superior un passamà d'uns tres metres, format per la mateixa corda ens ajuda a arribar a un espai més segur. A continuació ens cal superar un ressalt concrecionat d'uns dos metres previ a la gatera de sortida, aquesta gatera bastant reduïda en el seu inici, aviat es va fent més ample i ens permet sortir fàcilment per la boca de la cavitat, just a l'altre costat del cingle dels Plecs del Llibre. Pel retorn només ens cal rodejar de nou el cingle inicialment de baixada per terreny emboscat fins que anem a ensopegar un ample camí que prendrem a la dreta, més endavant una curta remuntada ens portarà de nou a la boca de la cavitat per on havíem entrat.

                     VÍDEO               FOTOS                    TRAK                     TOPO                       MAPA