dimecres, 21 de desembre del 2022

PUI DE LLERÀS

Són nombroses les ocasions que fent camí cap al Pirineu a través de la carretera N-230, observàvem a la nostra dreta, i a l'alçada d'entre Areny i Sopeira un ampli espai de territori encerclat de muntanyes, pel nord la Serra de Sant Gervàs amb les seves lluents cingleres de roca calcària ja la coneixíem, però per l'est ens cridava l'atenció una serralada que mostrava també altes parets, peró d'aspecte més fosc i que suposàvem que estaven constituïdes per roca conglomerada. En conclusió, que després de tant de temps passant de llarg, camí dels alts cims del Pirineu decidim informar-nos sobre aquest reduït espai geogràfic i organitzar-hi una sortida. Aquesta zona s'anomena la Terreta i forma part de l'Espai Natural Vall Alta de Serradell-la Terreta-Serra de Sant Gervàs. La proposta que plantegem és de fer un itinerari circular què tenint com a origen el poble d'Espluga de Serra en permeti fer un recorregut circular per la Serra de Castellet, passarem pel Pui de Lleràs, el seu cim és alt i continuarem carenejant fins a la Collada de Castellet, a partir d'aquí baixarem fins al poble de Castellet i retornarem per pista a Espluga de Serra.

Anant per la N-230, un cop hem superat Areny i a l'alçada del km 103 surt a la nostra dreta una carretereta què guanyant força alçada porta a la Torre de Tamúrcia, un cop aquí continuem per una pista qué amb un traçat bastant planer porta a l'Espluga de Serra. Aquest tram per pista està asfaltat però en péssimes condicions.  Tot el seu recorregut és accessible a tota mena de vehicles.

El nostre itinerari comença just al costat de l'escola del poble on  també hi trobarem espai per aparcar, un rètol ens indica Camí de Serradell, es tracta d'un bon camí que ens puja fins a dalt de la serra, un cop a la carena (rètol) es tracta d'anar carenejant per bon camí fins al cim del Pui de Lleràs, gaudint constantment de la nostre posició a la part superior de les cingleres. Dalt del cim i trobem un vèrtex geodèsic i una caseta de fusta que roman tancada. Ara toca seguir carenejant, inicialment perdem altura per un ampli prat que ens acaba portant a una pista per on continuem carenejant. Després d'haver deixat algunes cruïlles de costat, arribem a la Collada de Castellet (rètols) on hi trobem l'inici del camí qué ens permetrà baixar fins al poble de Castellet. Aquest camí què perd altura a costa de fer nombrosos revolts ens va oferint constantment espectaculars imatges d'aquest altre sector de la Serra de Castellet, cingles, rouredes i el vol dels voltors que aniden a les parets. El camí ens acaba deixant a la pista de la vall, la seguim a la dreta, passant primer per Castellet i finalment a Espluga de Serra. El més probable és que no coincidim amb cap vehicle, aquesta part del territori està poc habitada. Segons ens comentava un pastor de la zona, aquesta pista en sentit contrari al nostre, finalitzava en un parell de quilòmetres per manca de pressupost, és a dir qué es tracta d'una pista asfaltada "a ningún lugar". Tot l'itinerari està senyalitzat amb pintura de color groc. 


VIDEO                       FOTOS                          TRACK                          MAPA


Entrar dins d'aquest espai conegut com la Terreta per nosaltres va resultar ser una interessant descoberta, i tot i que només vàrem visitar l'entorn més proper l'Espluga de Serra, des de dalt de les carenes teníem una visió general del territori què ens mostrava un paisatge de gran bellesa, constituït per una extensa i àmplia depressió solcada de carenes enllomades, recobertes de generoses rouredes i pinedes distribuïdes amb simbiosis amb espais agrícoles a cotes més baixes. Va ser també una grata sorpresa comprovar com un poblet tan aïllat com Espluga de Serra, penjat a la muntanya i a l'ombra de les cingleres de la Serra de Castellet, no estava despoblat. Segons ens deia un resident del poble, en l'actualitat eren uns 33 habitants i a l'escola i assistien uns 14 nens dels poblets què hi ha dispersos per la Terreta. A part de l'escola, un dels signes de vitalitat d'un llogaret com aquest és la presència d'un bar o local social on es puguin trobar o reunir els veïns, a l'Espluga també n'hi ha un (T636603238). La nostra visita va ser a finals de tardor, l'ambient era plujós, algunes boires creixien i fonien per entre les depressions del relleu, el paisatge era encisador i oferia tot allò que cal per agradar, i aquesta és l'empremta què va deixar al nostre cor.





dilluns, 19 de desembre del 2022

COVA ESPLUGA LLORNA

Situada a les rodalies d'Espluga de Serra i enlairada a la base dels espectaculars cingles de la Serra de Castellet, es tracta d'una cavitat de gran volum interior excavada en la roca conglomerada. Com a curiositat dir, que cap a l'any 2005 es va poder desobstruir una estreta gatera que va permetre connecta amb un altre sala, també de grans dimensions i oberta al cingle oposat de la cinglera, aquest fet ocasiona que notem un fort corrent d'aire en aquesta estretor. Per accedir a la cavitat cal que des del poble continuem per la pista un quilòmetre fins a arribar a la Font dels Capellans. Pel darrere de la font surt un desdibuixat sender que va guanyant desnivell pel bosc obrint-se pas pels indrets menys atapeïts de vegetació, molt de tant en tant trobem alguna fita, el GPS ens pot ser de gran ajut. Superada la part de bosc la lògica ens porta en direcció a una curta canaleta que ens permetrà superar una faixa rocosa, a continuació per pendent inclinat de roca anem fent una darrera marxa de flanqueig en direcció a la cavitat de la qual ja podem observar entre la vegetació, la gran boca d'entrada. Aquest darrer tram per terreny rocós, és a dir de l'accés a la canaleta fins a boca de la cavitat,  pot ser perillós si està mullat com va ser en el nostre cas.

La cova inicialment és planera, més endavant comença a guanyar nivell mitjançant un regular pendent llis i relliscós on tindrem de posar atenció. Una darrera obertura ens dóna pas a la saleta on hi ha la gatera d'accés a la sala final de la cavitat. Aquesta gatera té una longitud aproximada d'uns sis metres i per la seva reduïda secció fa que pugui resultar una mica angoixant de superar, nosaltres la vam passar panxa avall a l'anada i panxa amunt a la tornada, una mica en pla llombriu, estira-arronsa El que més destaca de la cova és el seu volum perquè de concrecions no en té masses. 

VIDEO                   FOTOS                  TRACK                 MAPA                 TOPO



diumenge, 4 de desembre del 2022

COVA DE RIALB


Coneguda d'antic a la regió i motiu de diverses llegendes populars, aquesta cova es troba situada en un indret força accessible i és molt freqüentada pels espeleòlegs. Constitueixen un jaciment arqueològic del paleolític en el qual s'han fet troballes que daten de fa quinze mil anys abans de Crist. Les trobem situades en el km3 de la carretera GIV-5217 que porta de Ribes de Freser a Queralbs, al costat mateix de l'Hostal Rialb i del cremallera de Núria. A través d'un pas adossat a l'hostal (pista de frontó) podem accedir a la cavitat. Una obertura arrodonida ens permet entrar a la gran balma que roman oberta just per sobre de les vies del cremallera, ens cal anar al costat oposat per entrar a la galeria principal. A la topo adjuntada es poden observar acolorides les diverses galeries que vàrem recórrer  i que a continuació intento descriure seguint l'ordre de la nostra visita.

La galeria principal d'entrada descendent (color groc) és àmplia i espaiosa, passa a través d'unes boniques columnes i en arribar al seu final podem observar dos ramals oposats, un a l'esquerre i l'altre a la dreta. El de la dreta (color rosat) mostra un perfil més baix que en diversos sectors ens obliga a fer curts trams ajupits, també és descendent i mostra boniques formacions.

El ramal de l'esquerra (color blau) és força mes ample i a la que portem pocs metres recorreguts observarem a terra i a la nostra dreta un orifici-gatera, que passarem fàcilment i que ens permetrà accedir a una curta galeria secundària (color lila) també interessant de conèixer. Retornant de nou al ramal principal (color blau) iniciem el que és el sector més interessant de la cavitat, pugem inicialment un pla inclinat concrecionat, anem passant per diversos espais que en algun lloc ens cal arrossegar,  finalment arribem a una zona inundada on és inevitable mullar.se els peus. Superat el gorg arribem a una sala espaiosa amb boniques formacions i seguint endavant una corda passamà instal.lada ens permet superar una llastra inclinada en un indret que suposem que és propens també a inundar.se, poc més endavant arribem al final de la galeria.

Just en aquest punt final de la galeria, a la nostra esquerre segons arribem, observarem enrere un pla inclinat del qual pengen unes cordes, es tracta de l'accés a la galeria secundària (color verd). Amb l'ajut de la corda superem una estretor superior, seguidament i amb alguna gatera més accedim a una reduïda saleta amb força concrecions. Ara només ens cal fer camí enrere que en el nostre cas vàrem fer força satisfets dels interessants espais que la Cova de Rialb ens havia ofert.

VIDEO                   FOTOS                     MAPA                        TOPO








MINA SARAGOSSA

 
La finalitat d'aquesta coneguda mina que es troba al municipi de Queralbs era l'extracció de pirita arsenical i els inicis de la seva explotació daten de l'any 1894. Per accedir-hi cal remuntar la carretera que puja al nucli de Vilamanya, d'aquí continuem pujant per una estreta carretereta que al cap d'1,5 km ens acaba portant a una cruïlla, inici d'una pista. Aquesta pista és factible per a qualsevol mena de vehicle i en qüestió d'uns 2,7 km arribarem a la Mina Saragossa on un gran rètol indica la seva posició inequívoca. La boca d'entrada es troba just al costat de la mateixa pista, enlairada uns tres o quatre metres. La mina està formada per un conjunt de diverses galeries situades a distint nivell, nosaltres visitarem tan sols la que correspon al segon pis que és la que tenim al costat de la pista. El traçat interior és molt rectilini, amb una configuració i alçada que ens permet progressar còmodament. Al contrari d'altres mines que hem visitat el sostre i les parets mostren aspecte de solidesa, arribant a la part final unes acumulacions de runa a terra ens obliguen a passar uns metres ajupits.

VIDEO                     FOTOS                           MAPA                           TOPO