dilluns, 17 de juliol del 2017

PIC DE LA MAINERA

Sortida realitzada en dos dies pernoctant al Refugi de Colomina. El primer dia de Sallente pugem pel camí que ressegueix la Canal de Pígolo fins a trobar las vies del carrilet que cal resseguir fins a l'Estany Gento, passem per sota de l'estació del telefèric i aviat comencem a remuntar també per molt bon camí fins al Refugi de Colomina, en total una agradable passejada que els mesos d'estiu es pot escurçar agafant el telefèric

El segon dia prenem un bon sender que ens porta a passar per la riba de l'Estany Frescau primer i de l'Estany de Mar a continuació. Comencem a remuntar el vessant fins arribar a l'extens tarteram que abasta gran part de la vall, aquest és per a mi el punt més conflictiu de l'itinerari, doncs ens cal anar resseguint meticulosament totes les fites que anirem trobant, en cas contrari ens podem trobar amb un intricat laberint rocós on ens cal fer passos agosarats. Nosaltres a la pujada vàrem volgué improvisar una mica i vam ensopegar amb una zona de blocs gegantins molt exposats de travessar. Superada la tartera ataquem els pendents que porten a la Collada de Mainera des de on senyals de camí i alguna fita ens indican el camí fàcil de pujada fins al cim. 


Observacions sobre el trak: 
Com deia abans a la pujada, vam improvisar i vàrem anar massa a la dreta, la tartera cal atacar-la mes a l'esquerra, és a dir més al mig de la vall (trak nostre de baixada) on nombroses fites ens van conduint pels millors passos. 
Per l'atac al cim nosaltres vàrem resseguir un trak que vàrem trobar al wikiloc i que ens va portar de forma directa al cim. Cal evitar aquest traçat pel fort pendent que té i alguna franja rocosa que ens obliga a fer servir las mans. Preferible doncs pujar per la canal que porta directament a la Collada de Mainera que és per on va la via normal. Un cop a dalt del cim gaudirem d'una extensa panoràmica de tota la zona de la conca lacustre del Flamisell com del Parc Nacional


> > > > > > >         VIDEO                    FOTOS                      TRAK         < < < < < < < <


Amb aquesta ascensió a un cim del Pirineu, un any més donem per acabat el curs de sortides anuals que de forma regular anem fent al llarg de l'any. Fins ara la nostra fita ha estat realitzar el GR-1, el Sender Transversal de Catalunya, i ho hem aconseguit després de dos anys de caminar, a raó d'una etapa mensual, de setembre  a juny, i el mes de juliol l'hem reservat sempre per a canviar un xic la rutina que sovint ens marca un recorregut tan llarg, i canviar d'aires i pujar a una cota que ens permeti abastar horitzons més llunyans, d'aquesta manera cims com el Comapedrosa, Vignemale, Balaitus, Certascans, Vallivierna, etc. han estat pujats pel nostre nombrós grup. Tot un repte molt digne de lloar si tenim en compte que estem parlant de grans caminadors, no de muntanyencs, en definitiva tot un testimoni de la capacitat de superació que les persones poden tenir quan existeix un sòlit vincle d'amistat i confiança entre tots.




GR-1 ÚLTIMA ETAPA


El GR-1 s'acabat, ara farà dos anys que sortíem del Pont de Montanyana, tot iniciant aquest llarg camí anomenat també Sender Transversal de Catalunya, un recorregut a través de les terres interiors del nostre país que ens portava a conèixer millor moltes de las singularitats paisatgístiques que ens havien estat amagades. Ha estat un llarg viatge que a raó d'una sortida mensual ens ha anat apropant al que havia de ser el nostre destí final, la Mediterrània, i així és que a poc a poc, a pas de formigueta, però amb molta constància i decisió, per fi hem arribat a Sant Martí d'Empúries. Quan ens hem cabussat a les acollidores aigües, hem sabut que havíem conclòs una etapa, i que ara era temps de nous projectes.

                                                               > > > >  V I D E O  < < < <


diumenge, 16 de juliol del 2017

SERRAT DE LA FORADADA (MONTSERRAT)




Matinal a Montserrat, on sortint de Can Maçana anem a fer el Serrat de la Foradada, és a dir la carena superior on hi ha la Foradada un dels punts característics de la serralada montserratina. Per l'ampli camí ens apropem a la Foradada i pocs metres abans d'arribar a la Cadireta un sender a la dreta ens portarà de pujada a remuntar pel bosc. Un cop hem guanyat alçada i el camí gira a l'esquerra per dirigir-se a la gran finestra triangular, trobarem un sender més discret i un xic emboscat que surt a la nostre dreta, algunes fites ens marcant el camí. Després de resseguir-lo uns minuts arribem a una zona rocosa que està equipada primer amb una corda i a continuació tot un seguit de cadenes que ens portaran a superar amb seguretat el fort pendent inclinat de roca, és preferible portar una bagueta a la cintura amb algun mosquetó per assegurar-nos en aquest tram, doncs per sota nostre hi ha bastant alçada. Al final de l'equipament ens trobem dalt del serrat que podem resseguir fàcilment fins al seu extrem, passant pel sostre de la Foradada. Abans d'arribar a la seva punta trobem una escletxa amb una corda que ens donarà confiança. Just en aquest punt, uns metres per sota observarem que hi ha l'ancoratge del ràpel que permet baixar pel cor de la Foradada, que és una opció pel descens. Algunes ressenyes ho marcant com a ràpel de 50 m però és una mica més curt.
                                                                > > > >    V   I   D   E   O   < < < <





dijous, 6 de juliol del 2017

COSTABONA (per Circ de Concròs i Roc Colom)

Recorregut circular de traçat singular que ens porta fins al cim del Costabona a través del Cercle de Concròs un indret solitari i no massa freqüentat. En ocasions que a l'hivern havíem pujat al Roc Colom, observàvem per sota nostra, aquest cercle com un indret feréstec  i sempre net de traces, és a dir tant solitari com a l'estiu. L'itinerari el podríem dividir en tres parts, una primera on remuntem la vall de Concròs fins a la carena; una segona part consistent en un llarg recorregut per l'ample i panoràmica carena que s'estén entre el Roc Colom i el Costabona; i una darrera part on retornem al punt d'origen a través de bonics rasos de muntanya i frondosos boscos.
Per anar a l'inici del recorregut ens cal prendre la pista que de Setcases puja a l'estació d'esquí de Vallter, ben aviat però trobarem a la nostra dreta (2,5km) el trencall on surt la pista que porta fins a Espinavell. Prenem aquesta pista i la seguim aproximadament uns 2 km fins a una marcada corba amb espai per aparcar, fins aquí la pista es apte per a qualsevol tipus de vehicle.
Començarem a remuntar la vall per on baixa el Torrent de Concròs i ho fem a través d'un sender inicialment bastant fressat. Mès endavant fites ens van indicant el millor camí, d'aquesta manera anem guanyant alçada amb rapidesa. Travessem alguns prats alpins molt planers que ens donen un respir, arribant a las part altes ens cal superar tarterams de grans blocs saltant de roca en roca amb agilitat i posant atenció, algunes d'aquestes tarteres es poden anar esquivant a estones pel marge esquerre en sentit marxa. Superats aquests entrebancs ens endinssem pausadament al cercle de Concròs, Tota un allargassat vessant presidit pel Roc Colom, Observarem que hi ha diversos punts per a superar-lo, nosaltres anem pel costat esquerre perquè d'aquesta manera ens obligarà a passar pel cim del Roc Colom. Tot i que els pendents semblant pronunciats, un cop ens i posem veiem que són bastant assequibles de remuntar.
Arribats a l'espaiosa carena pugem primer dalt del cim i podrem observar molt llunyà el Costabona. A partir d'aquí l'orografia es la mateixa, amplíssima carena fàcil de progressar i que sense adonar-nos ens a situa al Coll de Pal  a la mateixa base de la pala terminal del Costabona. Tot aquest recorregut entre els dos cims ens pot comportar problemes d'orientació en cas de boira, a causa del relleu planer i poc accidentat.
Pugem al cim resseguint el gran nombre de senyals indicadores i a continuació tornem a baixar pel mateix camí fins al coll. A partir d'aquí un sender surt del coll flanquejant cap a la dreta pel fort pendent herbós. Passat aquest primer tram, comencem a baixar per ampli llom a traés de zones arbustives on ens caldrà anar buscant las fites indicadores. Arribem al refugi Jaume Ferrer on aprofitem per menjar una mica abans de continuar.
Ara ens cal anar, tot sortint del refugi, cap a la dreta resseguin uns metres la pista en suau pujada, arribem a un ampli vessant semblant a una collada on observarem fites i traces d'un bon camí. Baixem fins a penetrar al bosc on senyals d'un PR (groga-blanca) ens van acompanyant en la nostra deriva descendent pel Bac de Carboner. A les parts baixes travessem la pista que porta a Espinavell. Seguim el nostre camí, sempre amb forta baixada, ens caldrà parar força atenció en no passar-nos una discreta bifurcació a la dreta que de baixada ens portarà fins al riu. Diguem que arribats aquí sòm molt a prop dels cotxes pero el terreny és poc definit i els senders s'han dissipat en el temps, cal fer servir la intuïció personal per a trobar el traçat més directe fins al destí, que està de 5' a 10' com a màxim remuntant per una valleta que finalitza a la corba on tenim el cotxe, en aquestes ocasions el GPS és de gran ajut per sortir de dubtes.

                 
                                   VIDEO                               TRAK                                    FOTOS