PIC DE CAMPIRME

Prenent com a punt de sortida el Refugi de la Pleta del Prat, situat a l'estació d'esquí de Tavascan, podem fer aquest bon recorregut amb raquetes o esquís a un dels cims prominents de la zona. Comencem remuntant el Torrent de Mascalida pel seu marge esquerre orogràfic per tal de no coincidir amb el traçat de les pistes d'esquí. Arribarem a l'estany de Mascalida des d'on podrem tenir una visió de la resta de l'itinerari, destacant a l'extrem esquerre l'ample canal que ens cal remuntar per assolir la carena. Tot i el seu aspecte un cop comencem a remuntar-la veiem que no és tan inclinada com semblava. Arribats a dalt de la carena només ens cal remuntar l'ampli llom que amb suau pendent ens portarà fins al cim. Visió immillorable de tota la Vall Ferrera fins a la Pica i bona part del llunya Parc Nacional. 

L'estació d'Esquí de Tavascan és una de les poques que disposa d'un butlletí de prevenció d'allaus específic de la seva àrea d'influència, aconsellable fer-hi una consulta si anem per la zona. Com quasi sempre que acabem una sortida a una hora normaleta, si podem, ens entaulem en algun establiment de la zona, en aquesta ocasió vam anar a l'Hotel de Rei a Llavorsí, bon menjar i servei a un preu raonable.

                               VIDEO                         FOTOS                           TRAK                            MAPA

EL CORRONCO

Aquest és un altre dels cims clàssics que tard o d'ora acaba fent tothom que fa muntanya hivernal amb esquís o raquetes. Situat a la Vall de Boí els seus amplis i francs vessants són molt adequats per a la  iniciació. Del mateix poble de Durro mon deixem el vehicle podem observar quasi tot el recorregut íntegre. Un desnivell important a superar, recompensat amb espectaculars panoràmiques per arreu.

Arribàvem ahir el vespre a l'alberg de Barruera, a la nit una nevada feble deixava 5 cm de neu, i al matí quan sortíem les màquines lleva-neus encara no havien passat. La pujada fins a Durro sense cadenes la fèiem molt a poc a poc, sota mínims d'adherència. El dia sembla que pintava bé, però a les carenes estaven recobertes de núvols que passaven rapidament, és a dir a les parts altes feia vent. A bona hora començàvem a remuntar pels vessants que estaven recoberts d'un generós gruix de neu, en arribar a l'extensa carena superior la visibilitat era molt reduïda. Calia fer ús del GPS i aprofitar els breus lapses en què el vent escombrava la boira i permetia poder situar-nos. Immersos en el blanc entorn, neu i boira, arribàvem finalment al cim i aleshores com si és tractes d'un premi, un últim  i definitiu esforç del vent, netejava el cel i davant nostre apareixia tot un mar de muntanyes i el càlid solet que ja ens va acompanyar al llarg de tot el decurs del dia. La tornada la fèiem sobre les nostres petjades de pujada, ja que la gran quantitat de neu acumulada no feia aconsellable un altra ruta de tornada. Per cert vàrem anar a dinar a Barruera, bar-restaurant Plató, excel.lent!

                              VIDEO                         FOTOS                          TRAK                             MAPA

BALANDRAU

Com sovint passa al nostre Pirineu després de fortes nevades arriben fortes ventades, i això és el que ens va passar en aquesta ocasió. Amb moltes ganes d'iniciar la temporada de raquetes, i defugint la problemàtica de les allaus vam escollir el Balandrau per tracta-se d'un cim amb una orografia moderada, amb amples vessants de pendents poc pronunciats. Amb el que no hi comptàvem però, era amb l'escombrada general de bona part de la neu. Ens va tocar deixar el vehicle en el mateix poble de Tregurà de Dalt i en consequència petejar-nos tota la llarga pista d'aproximació, tot i això el paisatge mostrava una imatge singular, colors freds i metàl.lics, quasi irreals, era com si estiguéssim fent el viatge d'en Frodo camí de Mordor.

En arribar al coll de Tres Pics el vent ens tirava enrere, vàrem avaluar la possibilitat de si continuar fins al cim i finalment tiràvem cap a munt. La neu estava molt dura i les raquetes s'adherien força bé. Després de passar uns breus instants al cim començàvem el descens per la carena anomenada Serrat de Granollers fins a retrobar de nou la pista que ens tenia de retornar al poble. Aquest hauria estat un dia com qualsevol altre passat a la muntanya, si no hagués estat per un fet excepcional a la meva vida, en trucaven de casa per dir-me que la meva mare de 101 anys acabava de morir. El cim del Balandrau restarà per sempre com un vincul més al seu record.

                                          VIDEO                  FOTOS                   TRAK                      MAPA

L'ALBERA (travessa el Pertús - Llança)

Situada a cavall entre Catalunya i França el massís de l'Albera constitueix la frontera natural que s'aixeca entre les planes de l'Ampurdà i el Rosselló. És aquell punt on el Pirineu va cedint fermesa i acaba per submergir-se al Mediterrani i retroba la cota zero. El recorregut que fem és totalment carener i ens presenta en la seva totalitat una bona visió dels litorals, que va guanyant a mesura que anem deixant enrere el proper massís del Canigó i ens anem apropant a la costa. Fem tot el traçat amb tres etapes aprofitant de que disposem d'alguns refugis que per la seva situació ens van força bé, el Xalet de l'Albera situat al Coll de l'Ullat i el refugi lliure del Coll de Banyuls que es troba en força bon estat. A principis de gener quan vàrem anar-hi nosaltres i en què els dies són molt curts, ens va caldre matinar força de manera que las dues primeres hores de caminar las vam fer sempre amb frontals. Amb aixó vull dir que són etapes llargues, en que tot i ser un recorregut per lloms careners tot el traçat és un costant pujar i baixar. Els senders estan molt ben senyalitzats i bona part de l'itinerari coincideix amb el GR-10, per altra part l'aigua és un problema i cal portar bona provisió. Com que no es tracta d'un recorregut circular cal preveure una combinació de vehicles, nosaltres com estratègia vam optar per anar fins a Llançà amb el nostre vehicle i des d'enllà agafar un taxi perquè ens portes fins a el Pertús, d'aquesta manera al finalitzar l'excursió ja tindriem solucionat el tema del vehicle. A Llança trobarem fàcilment un taxi. En conclusió dir que és una sortida que ens oferirà una gran diversitat de paisatges, travessarem grans fagedes i si la tramuntana no ens ho impedeix podrem gaudir ampliament d'un espai natural força ben conserva.

                                   VIDEO                    FOTOS                      TRAK                       MAPA