dissabte, 25 d’abril del 2015

PIC DE LA SARRERA

Remuntant la Vall de Sorteny
És final de temporada i aconseguim arribar en vehicle fins a l'aparcament proper al refugi La Borda de Sorteny. Volíem pujar amb raquetes al Pic de la Sarrera, però el mal estat de la neu a fet que desistíssim i a la Collada de meners Hem decidit no pujar la carena final. Per accedir a la collada ens ha calgut treure les raquetes, ja que no oferien cap adherència a l'espesa i humida capa de neu, hem seguit a peu enfontsant-nos fins a mitja cama. Vist que el tram de carena fins al cim és presentava precari, decidim no prosseguir. El dia es presentava cada cop mes negre i tenia pinta de què tenia d'esclatar d'un moment a altre un bon xàfec
Aquest recorregut a lo llarg del Parc Natural de Sorteny, és un lloc molt adequat tant per a la pràctica de l'esquí com de les raquetes, vall de pendent suau i constant que es fa de bon caminar. A la part final de l'ascensió la cosa es complica, la gran pala del Pic de la Sarrera es mostra imponent i ja sigui pel mateix vessant com per la carena que surt de la Collada dels Meners el fort pendent requereix una bona estabilitat de la neu..

                                                               - - - - V I D E O - - - -

Collada dels Meners

dijous, 16 d’abril del 2015

PUIG DE COMA D'OR

El Puig de Coma d'Or és un cim molt adequat per fer amb raquetes, la pujada la fem per l'itinerari clàssic que surt del coll de Puymorens i puja per la Coma d'en Garcia. La baixada la fem per la vall de Cortal Russó, fent d'aquesta manera un atractiu recorregut circular. Anem guanyant alçada per la vall de la Coma d'en Garcia  amb un pendent suau i constant, l'accés a la Portella d'entrada pot semblar que té una inclinació important, però és tan sols un efecte de perspectiva i es puja amb facilitat. Un cop a la portella cal anar fent una marxa a flanc de muntanya que ens porta rapidament a la Portella de Cortal Russó i a continuació tot resseguint el terreny de pujada a un altra collada enlairada que queda just sota la pala final d'accés al cim. Arribem a la carena somnital a la dreta tenim el Coma d'Or Sud, i cap al Nord el cim principal format per dos cims separats entre ells per una curta però entallada cresta que sense neu podrem superar fàcilment.
Baixem del cim i tornem a la collada enlairada per començar el descens cap a la vall de Cortal Russó. El pendent inicial és una mica marcat, però ben aviat cedeix i baixar per aquesta àmplia vall acaba sent una agradable passejada. Acabem arribant al torrent principal de la vall i l'itinerari aquí coincideix amb l'Alta Ruta Pirenaica, Durant una estona el camí passa enclotat entre els dos vessants (desconec si és un indret propens a les allaus). Arribem a una gran i espectacular plana que travessarem pel bell mig, a l'extrem oposat trobarem segons la quantitat de neu que hi hagi l'inici d'una pista que resseguint-la ens portarà primer al refugi forestal i finalment al coll de Puymorens.
Vall de la Coma d'en Garcia des de dalt la portella

Arribant a la collada sota la pala final del cim. Vista enrera (oest)
Com a la majoria d'excursions amb raquetes cal portar piolet i grampons per si trobem alguns pendents gelats, com pot ser la sortida de la collada d'accés a la vall de Cortal Russó. El refugi que trobem més avall és una construcció molt sòlida però sense cap confort a l'interior. Del refugi fins al Coll de Puymorens anem resseguint una pista, que en anys de molta neu és un lloc propici a les allaus, per altra part la forta inclinació del pendent del vessant ens obligarà a utilitzar grampons en cas de neu dura.

Gran plana intermitja baixant per la vall de Cortal Russó
                                       VIDEO                              TRAK                                MAPA

SIERRA DE CHIA


Remuntant la carena, al fons l'Aneto i Maladetes

Aquesta serra veïna del Cotiella, esta constituïda per una llarga carena orientada de nord a sud. La seva alçada es bastant modesta però malgrat això tant a l'estiu com a l'hivern constitueix un gran mirador de tota aquesta zona del Pirineu, principalment del Cotiella en el seu vessant del Cercle d'Armeña. L'accés es realitza des de la població de Chia on ens cal prendre la pista que porta al Coll de Sahún. Aquesta pista es troba normalment en bon estat i és assequible a qualsevol tipus de vehicle. Més endavant trobarem una pista secundària a la nostra esquerra on la cosa canvia i és aconssellable un vehicle tot terreny. Segons on arribem amb el vehicle ens caldrà fer més o menys tram caminant per la pista. Poc després de sobrepassar una tanca arribem a la carena i aquí el panorama se'ns obre cap el sector del Cotiella i serralades del sud. Per un bon camí, mig pista mig sender, comencem a remuntar l'amplia carena, arribem a un refugi forestal i continuem sempre amunt.
Aquesta serra és molt llarga, nosaltres vàrem arribar fins la cota 2250 m. just al costat d'uns grans repetidors de senyals, d'aquest punt fins el Pic de Chia queden encara quatre quilòmetres de caminar per la fàcil carena (després cal retornar). Nosaltres ens vam trobar que el dia començava a empitjorar,  però sobretot el fort vent va ser la causa de què decidíssim no prosseguir serra amunt.

Cota 2250 m. Darrera nostre el Cotiella i el Cercle d'Armeña
VIDEO                        TRAK                            MAPA

dimecres, 8 d’abril del 2015

EL TURBÓN

El Turbón a l'igual que el seu vei Cotiella, són muntanyes emblemàtiques que separades de la carena principal se'ns presenten com una avantguarda dels Pirineus. Visible des de les llunyanes terres planes el Turbón és com un gran pastís que destaca de la resta, a l'hivern per la neu i a l'estiu per la blancor de la seva roca calcària. En aquest recorregut pugem pel seu vessant nord, del Coll de Fades una carretereta ens porta fins a Sant feliu i la Muria, la carretera continua encara una mica més fins a creuar el riu al costat d'un refugi forestal.
La pujada la fem pel Port de la Muria i la tornada per la Selvaplana, dos recorreguts a través de bosc que convergeixen a l'entrada de la Coma de Sant Adrian, una vall suspesa i enclotada entre las allargassades carenes del Turbón i el Turbonet.és un indret molt particular, tant per la seva configuració, com per la bellesa que mostra en qualsevol estació, quan és l'època els prats estan farcits de flors de neu.
El recorregut per la coma fins al cim no presenta cap dificultat rellevant al marge de la distància. Un cop al cim gaudirem d'una panoràmica total de la geografia a l'abast, cap al nord el Cotiella, Posets, Aneto i Parc Nacional, i cap al sud la Serra de Guara, las terres del Somontano i un paisatge infinit que va molt més enllà de les planes dels Monegros. Al cim del Turbón i trobem una taula d'orientació molt exhaustiva que ens ajudarà a reconèixer tots els cims que visualitzem. En definitiva aquesta és una muntanya que no pot mancar al nostre historial muntanyenc, i un d'aquells cims que sempre i acabem tornant.

             VIDEO                                            TRAK                                                       MAPA