dilluns, 27 de desembre del 2021

BÒFIA DE LA BOIXADERA (o de Sant Jaume)


Es tracta d'una cavitat d'una dimensió bastant notable, sumen les seves dues galeries principals un total de quasi cinc-cents metres de recorregut. La progressió pel seu interior la fem a peu pla, no essent necessari material tècnic especfic, llevat del casc i un bon sistema d'enllumenat. Per accedir a la cavitat cal dirigir-nos al poble de l'Espunyola per la carretera C-26, sobrepassada la població en sentit oest arribem aviat  a una cruïlla amb rètols   a "Vall d'Ora" i "Capolat" aquest encreuament es troba a tocar del restaurant "cal Majoral". Prenem a dreta la pista asfaltada que després d'un llarg recorregut ens porta al mas de Casa Gomira, punt on finalitza l'asfalt. Podem aparcar aquí, o si volem podem fer encara uns tres-cents metres per bona pista fins a una cruïlla de pistes. Comencem a caminar per la pista secundària fins que al cap d'uns quatre-cents metres ,una fita a la nostre dreta, ens indica que cal que entrem al bosc, som a tocar de la Bòfia de la Boixadera.
La cavitat està constituïda per dues grans galeries, un cop entrem a la cova si seguim rectes ens endinsem a la que seria la galeria més gran, després de superar un curt sector de sostre baix arribem a la que és la sala més gran de la cavitat, progressarem per ella a través d'un laberint de grans blocs on cal posar atenció a causa de que est tot recobert d'una fina capa de fang que rellisca molt, seguint endavant, el sostre va perdent alçada i al cap de poc finalitza la galeria.
Per accedir a la segona galeria, ens cal retrocedir fins a prop de l'entrada de la cavitat on observarem a la nostre esquerre (segons entrem de l'exterior) una fletxa de color blanc que ens indica que cal penetrar a una gatera, Pas estret d'uns trenta centímetres d'alçada i menys de dos metres de llarg que ens porta a una saleta on hi trobem un petit estanyol, a partir d'aquí cal remuntar pel pendent de blocs per arribar a la sala més bonica de la cavitat, tot i que és de sostre més baix i ens cal ajupir, ens mostra tot un reguitzell de petits gorgs i  força concrecions. La Bòfia de la Boixadera a més de que per si sola mereix el desplaçament, ens permet al llarg del seu accés per la pista conèixer la interessant zona de muntanyes que és trobant just en el límit comarcal del Berguedà i el Solsonés.


VIDEO                      FOTOS                         TRACK                     MAPA                       TOPO



dissabte, 25 de desembre del 2021

COVA DE LES LLOSANQUES


Es tracta d'una cavitat de reduïdes dimensions molt apropiada per a combinar amb alguna altra sortida per la zona, en el nostre cas era una activitat complementària a la Bòfia de les Boixaderes. Des de  la carretera que puja als Rasos de Peguera, a l'alçada del km 9 trobarem espai per aparcar pròxims a l'Ermita dels Porxos. Ens caldrà prendre inicialment una pista (cadena), poc després de creuar el Torrent de Comabona trobarem un camí que de pujada ens aproparà a la boca d'entrada, havent fet un darrer curt tram de baixada (fita). Aquesta cavitat mes què cova, és un avenc on ens cal baixar un pou inicial d'uns 7-8 metres verticals, que de fet podríem desgrimpar no sense risc i on aconsellem portar material adequat pel descens i posterior remuntada. Un cop a l'interior ben aviat tenim la cova visitada,  per un costat de la base del pou, un fort pendent terròs ens porta a una saleta bastant alta i amb boniques formacions. Per l'altre costat de la base un curt pendent ens porta a un altra saleta molt petita i d'escàs interès.
 
      VIDEO            FOTOS           TRACK           TOPO            MAPA
  




dijous, 16 de desembre del 2021

LA TOSA D'ALP

Comença la temporada d'hivern i hem decidit venir a fer la Tosa des del Coll de Pal, un recorregut fàcil què ens a de servir per posar a prova el material. Malgrat la gran nevada dels darrers dies, només arribar al coll intuïm que tindrem un problema de manca de neu, els vessants se'ns mostren molt ventats, el vent ha tornat a fer de les seves. Aparquem a  un quilòmetre del coll a causa de que hi ha màquines netejant la carretera, ens calcem les raquetes o esquís i comencem a remuntar pel pendent mirant d'anar buscant les petites clapes  nevades esquivant així els grans camps d'herba que hi ha en aquestes parts més baixes. Aconseguim fer camí amb raquetes fins a dalt del Cap del Serrat, a partir d'aquest lloc la neu de la muntanya a estat escombrada quasi en la seva totalitat. Amb un últim tram amb les raquetes calçades arribem al cim de la Tosa. Paisatge increïble per tots costats, des de la Torre de Collserola fins al Turbón i Massís de l'Aneto (segons generador de panoràmiques). Després de fer les fotos de rigor anem al refugi del Niu d'Àliga a recuperar forces i prendre algo calent. Iniciem la baixada sense calçar material, la neu és consistent i ens  deixa progressar amb comoditat Son les tres de la tarda arribem als cotxes, satisfets de la jornada muntanyera malgrat l'escassetat de neu a causa de la pèrfida ventada. 


VIDEO                       FOTOS                        TRACK                          MAPA