En moltes ocasions havia passat per Zuriza i sempre en cridava l'atenció al llarg serrat de cingles que dominen la vall, verdes valls i blancs cingles em recordava molt a Dolomites. Aprofitant que hem quedaven uns dies de vacances he vingut amb uns amics a fer un recorregut per aquestes muntanyes. Del càmping situat a l'entrada de la vall surt una bona pista que ens apropa a la base de la muntanya a l'aparcament del Llano de Taxeras. A partir d'aquí un bon camí ens fa guanyar alçada a través de bosc i travessant diverses vegades la pista que porta a uns coberts pel bestiar. Superada la darrera edificació el camí ja enfila directa en direcció a la bretxa del Paso Taxeras a la que arribem còmodament gràcies al bon traçat del camí. Superat aquest pas el paisatge canvia radicalment, las verticals parets deixen pas a uns extensos prats d'alçada, Som a un ample vall enfonsada que ens caldrà resseguir per bon sender en direcció est. Sempre amb suau pendent ascendent acabem per arribar a un sector ocupat per terreny càrstic on el camí es fa fonedís i on les fites ens ajuden a passar pels millors indrets a través de l'escardat rocam. Superat aquest sector seguim pujant de nou per bon camí fins que ens cal anar derivant cap a l'esquerra per començar a remuntar l'ample vessant del Rincón de Alano, anirem trobant fites.Del cim ens cal baixar inicialment per la pala per anar aviat a buscar la carena on un sender ens aproparà a la base del Peña Forca, que vist d'aquí es veu imponent, passem primer per un coll i remuntem fàcilment a una bretxa on canviem de vessant. Ara cal progressar per terreny escarpat ajudant-nos sovint de les mans i anant buscant els millors passos. Del cim del Peña Forca inicialment ens cal seguir per la carena, però aviat la deixem per tal de superar una subcarena allargassada que forma un muret vertical complicat de superar, baixem doncs pel pedregós vessant fins que trobem l'indret on podem superar aquesta caraneta, a continuació tornem a remuntar fins a la carena principal que resseguirem una bona estona tenint cura dels estimballs del costat nord. Arribem a un punt on la carena cedeix i unes fites ens porten a baixar pel pedregós vessant sud perdent alçada ràpidament. Acabem per arribar finalment al fons de la vall per on havíem passat anteriorment, som per sota de la zona càrstica i ara el camí fins al Paso Taxeras és un amable sender pel bell mig de prats.
Arribant al Paso Taxeras dos dels companys decideixen que per avui a n'hi ha prou i se'n van cap avall, nosaltres decidim prosseguí muntanya amunt per tal de pujar a la Ralla de Alano, el cim més elevat del sector oest de la serra. Fa bona tarda i la temperatura és agradable, ha disminuït la força del vent que ha estat fent bona part del dia i que tant ens a molestat en el pas de les crestes, però ara tot està tranquil. Dalt del cim ens impressiona la vertical paret que tenim per sota en el costat nord de la muntanya, podem observar l'inclinat i extens tarteram que ara ens caldrà baixar per tal de tornar a l'aparcament per un altre indret que no sigui l'habitual de pujada. Deixem el cim i anem flanquejant relleus de la muntanya fins que ens a situem a la part alta de la Canal de Ruzquia situada entre la Ralla i el Pic de Ruzquía. La canal està en ombres i la vista des d'aquí dalt és imponent. Comencem el descens i no és fins a una bona estona que no arribem a la seva base on també ens impressiona la visió cap amunt. Ara ens cal anar baixant per traces de sender fins arribar a dalt d'una valleta herbosa que baixem per acabar entrant dins del bosc. Aquest camí de baixada l'hem tret de Wikiloc i cal dir que el tram del bosc està en alguns indrets molt emboscat i es fa perdedor, pero amb l'ajut del gps anem corregim la bona direcció i que finalment ens porta a sortir de bosc just davant de l'aparcament. Ha estat un recorregut increïblement vell per aquest serra que en tantes ocasions havia desitjat de pujar, un dia ben aprofitat.
