El massís del Vercors situat a cavall entre la Drôme i l'Isère està constituït per una llarga muralla de quasi setanta quilòmetres que s'estén de nord a sud a les proximitats de Grenoble. Formada per roca calcària té una morfologia molt diferenciada, mentre que pel seu costat est forma un llarg encadement de verticals cingles, per l'oest el relleu és suau, ocupat per principalment per un ampli altiplá alpí a las parts baixes i un gran pla inclinat de transició fins a la carena principal. Donada la naturalesa de la roca calisa en el Vercors s'hi troben gran nombre de cavitats entre les quals destaca la Goufre Berger. Al massís del Vercors se'l coneix també com la fortalesa, a la segona guerra mundial va ser un dels punts on la resistència i els maquis van utilitzar com a refugi en la lluita contra les forces d'ocupació alemanyes.
Per realitzar l'ascensió al seu punt culminant le Grande Veymont escullo fer-ho pel seu vessant oest més amable, el punt d'inici és la Maison Forestiere de la Coche on hi arribem mitjançant una llarga i estreta pista pavimentada. Som a la Reserve Naturelle Nationale des Grands Plateaux du Vercors i a partí d'aquí ens caldrà travessar el gran altiplà per tal d'arribar fins als primers pendents d'accés al Pas de la Ville. Un cop en aquest coll obtenim per primera vegada una visió dels verticals contraforts del vessant nord. Un sender ven traçat i senyalitzat, remunta rapidament la carena passant per alguns indrets on cal posar especial atenció. Superat aquest primer contrafort del Grand Veymont arribem a una colladeta on el camí s'aplana i ens acaba portan després d'un larg recorregut ascendent fins al cim, aquest tram final és preferible fer-lo fora de camí i intentant sempre que ens a sigui possible marxar a frec del cingle, gaudirem així d'una excepcional visió del món vertical del Vercors.
Un cop al cim tenim una bona imatge de tot el massís, molt lluny cap a l'oest els primers grans cims dels Alps i per sota nostre i molt proper el Mont Aiguille, un castell de roca inaccessible per arreu i del qual i consta històricament, la primera ressenya d'escalada de l'alpinisme. Del cim ara ens cal continuar per la carena posada en direcció sud que després de perdre un gran desnivell per un pedregós sender ens porta al Pas des Chattons, des d'on ens cal baixar els darrers contraforts de la carena que ens aboquen de nou al gran altiplà. A partir d'aquí tan sols ens queda caminar i caminar fins arribar de nou a l'parcament de la Coche.
Proper a la Maison Forestiere de la Coche hi ha un refugi lliure on vam veure bivaquejar un nombrós grup d'excursionistes, pot ser un bon punt de sortida. Donada la seva naturalesa càrstica cal porta bona provisió d'aigua, sobretot a l'estiu, nosaltres en varen trobar únicament en un abeurador junt a la Barraque de Gerland. En cas de boira pot ser difícil orientar-se per aquesta extensa plana mancada de relleus i referències Al igual que a la Grand Chartreuse, les zones alpines de transició per èpoques estan ocupades per ramats, i vigilant aquests hi ha els patous, grans gossos (mastí dels Pirineus) especialitzats en la defensa de la propietat, en aquest cas els ramats. En entrar en una zona de pastures trobarem indicacions advertint de la presència de ramats i gossos i quina te de ser el nostre comportament en aquests casos com ara passar rodejant per fora els ramats, no mirar directament als ulls dels gossos, passar lentament perquè ens puguin analitzar...etc. També hi constava el nom dels pastors responsables
