BARANC DE L'INFERN (Pallars)

 Situat al bell-mig del Congost de Collegats aquest barranc que aboca les seves aigües al Noguera Pallaresa el podríem considerar com una petita joia que ens mostra el que l'aigua és capaç de fer si li deixem temps per treballar, encara que sigui un grapat de milers d'anys. Un estret entall amb grans parets a banda i banda i tot un seguit de graonades on el curs de l'aigüa forma boniques cascades i tolls que en el seu conjunt li confereixen  una gran estètica barranquera, una de les millors. Per accedir a l'inici del  barranc ens cal en primer lloc travessar el riu Noguera i per això hi ha dues sirgues una d'anada, aigües avall del curs i un altre de tornada, aigües amunt. Per utilitzar-les correctament millor disposar d'una politja. També hi ha la possibilitat de que si el riu no porta molta aigua el travessem a gual buscant el millor indret per fer-ho. El cabal del riu està regulat per Endesa i segons un conveni està acordat que entre les 10 h i les 14 h el cabal sigui superior per tal de poder practicar el rafting, creuar el riu dintre d'aquest franja horària és un xic conflictiu i ho dic per experiència pròpia, no imaginem la força que pot tenir el riu fins que ens hi trobem implicats.

Un cop travessat el riu ens cal esmerçar encara uns quaranta minuts d'aproximació fins a l'inici. El Barranc de l'Infern com deia és d'una gran bellesa, el seu descens no comporta dificultats rellevants i només ens cal dominar la técnica del ràpel. Destacaria dos punts concrets de la gorja, un d'ells és el ràpel de vint metres en l'indret anomenat La Cova, aquest és sense dubte el lloc més espectacular i on segons l'hora del dia la foscor al fons del ràpel és quasi total. L'altre punt que pot esdevenir conflictiu si hi ha massa cabal el trobem quasi al final del barranc, es tracta d'un punt on hi ha un bloc encasta que ens obliga a superar-lo seguint el curs de l'aigua, en cas de fort cabal a la dreta hi ha una instal.lació que ens permet evitar el turbulent bany. En condicions normals el barranc no acostuma a portar massa aigua, pel que tenim la disfrutada assegurada. Pel descens cal considerar unes dues hores.

VIDEO  (Video cedit per Quercus Films)                               PERFIL

TUC DE BONABÉ I PIC DE MOREDO

 

El Tuc de Bonabé i el Pic de Moredo junt amb el Pic de Marimanya formen un nucli compacta de muntanyes diferenciades de l'entorn pròxim. Encerclat en bona part pel curs del Noguera Pallaresa aquest conglomerat de muntanyes és un indret poc freqüentat pels excursionistes. Tot aquest sector forma part del Parc Natural de l'Alt Pirineu. El recorregut aquí proposat el podem dividir en tres parts, una primera part on des de el poble d'Isil pugem fins al Refugi d'Airoto, una segona part on fem un llarg recorregut per carenes i una darrera part de tornada que a través del sector del Portiero i la Obaga de Moredo ens porta de nou a Isil. Darrerament moltes pistes han estat tancades al públic en general i la circulació per elles tan sols està autoritzada pels propietaris de les finques o per qui i desenvolupa activitats ramaderes, és el cas de la pista que puja més enllà de les Bordes de Moredo i per la qual ens podíem estalviar un desnivell de quasi vuit-cents metres. 

Del mateix poble arrenca un excel.lent camí que amb pendent constant va remuntant la vall del Riuet d'Airoto, bona part d'aquest camí discorre per dins de l'extens bosc que recobreix tot el vessant, per la qual cosa estarem protegits del sol si ens toca pujar a primera hora de la tarda com és molt probable si hem fet el viatge fins al Pallars pel matí. El Refugi dAiroto és un refugi lliure propietat de la UEC de Gràcia, té una capacitat per a dotze persones i es troba en molt bon estat, hi ha una font al costat mateix.

Del refugi d'Airoto ens cal fer una mica de camí enrere per tal de troba la bifurcació que puja a la Collada del Clot de Moredo. Situats a la collada ens cal començar a remuntar la carena que ens te de portar al Pic de Bonabé, inicialment rodejarem a flanc pel costat esquerre per tal d'anar a buscar la pròpia carena algo més endavant. No hi ha camí i ens cal anar buscant el millor traçat a criteri nostre, de tant en tant ens apareix alguna fita. Tot el recorregut fins al pic és carener, i no comporta cap dificultat tècnica si fa bon temps, com ja sabem a l'alta muntanya una meteo desfavorable pot transformar fàcilment un recorregut inicialment fàcil en un d'exposat.  

Del Pic de Bonabé ens cal desfer un curt tram de carena per tal de trobar l'inici de la llaga carena que l'uneix amb el Pic de Moredo. Malgrat l'aspecte que ofereix el recorregut també és fàcil, anirem sempre progressant per entre blocs, buscant el millor pas però sense massa complicacions. Arribant a la part final observarem un gran esperó vertical, el rodejarem per vessant de l'esquerra i a continuació ja remuntarem la pala final que ens a situarà al cim del Pic de Moredo. El Pic té dues puntes que estan unides per un estètic crestall rocós que ens porta al pic secundari. La baixada la fem per l'ampli i ajagut vessant est d'aquest costat de la muntanya que contrasta amb la verticalitat del costat oest per on hem pujat. Acabem arribant al Colletó de Rocablanca i a partir d'aquí retrobem de nou un camí pel qual anirem perdent alçada ràpidament. Desprès e passar molt a prop de la Cabana de Portiero arribem a la pista junt en el punt on hi ha un altra cabana refugi que malgrat estar en bon estat es fa servir com magatzem i cal endreçar-la una mica si i volem pernoctar. A partir d'aquest indret només ens cal anar baixant per la pista fins a las Bordes de Lapre des de on podrem agafar l'antic camí que d'aquestes bordes portava a Isil.

Hi ha una qüestió important a considerar, i és l'existència de ramats de muntanya principalment a la zona de Moredo i Portiero. A causa de la presència de l'os en tota aquesta zona que abasta l'Aran, l'Ariege i l'Alt Aneu, tots els ramats estant protegits per gossos, són animals ensinistrat per a la defensa, saben quina és la seva funció, i la fan amb determinació. En el nostre cas puc dir que a la zona del Colletó de Rocablanca i Portiero vam trobar un gran ramat d'ovelles que ocupava tant el centre com bona part dels dos vessant de la valleta per la qual cosa era impossible fer un rodeig per evitar-les, doncs ve, un grup de quatre mastins del Pirineu ens van sortir a rebre, i puc dir a hores d'ara que van ser uns moments força angoixants i que recomano fermament evitar, sI podem, tal com deia el rètol que posteriorment vam trobar a la pista.

VIDEO                        FOTOS                             TRACK                            MAPA